dimarts, 27 de desembre del 2011

Presa de pèl al Masnou

Aquest dia de Sant Estebe tocaba fer un test final de cara a la Cursa dels Nassos del proper 31. Ens hem ajuntat a la Sant Silvestre del Masnou uns quants membres del Team: Paco, Sònia, Ro, Raúl, un servidor, i els petits Xavier i Pol, (fills de Paco i Sònia), que tot i que encara no son oficialment del Team, no tinc cap dubte de que fusta tenen, i d'aqui a uns anys seràn un relleu amb totes les garanties. Les curses petites ja surten amb molt retard, (fan un molt bon paper, per cert), i a partir d'aqui tot son nervis per poder escalfar, cuidar dels petits, etc...Dues sortides. Primer les noies, i més tard els nois. Les nostres noies ho fan sensacional, marcant uns temps de 20:24 per Ro, i 21:03 per Sònia. La proba masculina surt entre empentes, caigudes, i mala organització en general. Surto fort darrera de Raúl, i esquivem a un caigut de miracle. Paco ha guanyat uns metres per davant. Primer km. a 3:3o massa fort, però com la cursa és curta, tiraré fins que pugui. Aqui ja veig que Raúl marxa poc a poc a buscar a Paco. A mitja cursa, mes o menys, entrem a una part de terra d'aprox. 1 km. JoEnllaç que portaba unes voladores molt llises, no he pogut evitar relliscar en un gir de 180º just a una zona amb una mica de sorra de platja sobre ciment. Per sort, he frenat la caiguda amb les mans al terra, i he pogut seguir sense cap complicació, tret de l'ensurt. Els kms seguents els passo més lents, entre 3:40 i 3:48, i quan veig que enfilem l'últim km, es quan decideixo tirar tant com pugui. Arribo a meta en 17:58, i al lloc 137 de més de 1000. Miro el Garmin i es confirmen les sospites. Es curta d'uns 150 metres. Raúl , (17:25), i Paco, (17:31), m'esperen a l'arribada, i comparem amb els seus gps, (així com d'alguns companys corredors), i efectivament, li falten metres. Uns 150. Tots contents perque hem fet bones curses, però amb una sensació de presa de pèl bastant important.
Fa rabia pagar per poder córrer una distància, i que després aquesta distància no sigui real. Si és un dia, tot es pot disculpar, però quan uns organitzadors, en aquest cas "lasansi", sistematicament, i any rera any, monten curses a les que els hi falten metres..., la cosa ja fa pudor. En qualsevol cas, podem valorar com molt positiu el test final de cara al 31, i segurament l'any vinent no tornarem al Masnou. Classificacions.
Gràcies a Ro, Paco i Sònia per les fotos.

dilluns, 19 de desembre del 2011

Test 5k a l'Hospitalet

Després d'un mes i mig de recuperació del soli, i de 3 curses consecutives fent feina de llebre, tocaba probar amb un bon test de cara a Nassos i per saber també on estic si parlem d'estat de forma. Cursa 5k de l'Hospitalet. Cursa amb tobogans, però que calia aprofitar, ja que no son moltes les opcions interessants que tenim al calendari de curses de 5km, i sobre tot amb ganes de coincidir amb un bon grapat de companys del Team en plena forma. Aqui estem en formació, i de esquerra a dreta: Silvia, José, jo mateix, Ricardo, Sònia, i Paco. Marta no correrá finalment per prudencia, al tenir molesties al genoll, però ens fa de fotografa i animadora per un dia. Estrategia?. Fàcil. Sortir a tota llet aprofitant que el primer km és propici, i després aguantar un ritme fort que hem permeti arribar per sota dels 19:30. Uns 600 corredors a la línia de sortida i temperatura freda, però particularment ideal per competir. Sortida ràpida i en baixada. Ritme de bojos i jo m'espanto una mica quan veig que els primers 500 m. es pasem a 3:11 m/km!. després d'un gir comencem a pujar una miqueta, però tot i això passo el primer km. molt a prop del company Paco, i en un temps de 3:27. No estaba previst, però sempre és interessant tenir aquest coixí d'entrada, (sempre que no suposi una "petada" en tota regla minuts més tard, es clar), i ara que el perfil no será tant favorable i perdré segons. Els 3 kms seguents els passo entre 3:40 i 4:08, però encara tinc un últim canvi de ritme per poder avançar a 3 o 4 corredors als metres finals i fer aquest últim km en 3:48. l'Arribada és a un estadi d'atletisme, cosa que sempre agrada, i trepitjo la catifa de meta en 19:00 i a un ritme de 3:48 m/km. Nova MMP. LLoc 61 de la general, i molt content de poder córrer a un ritme tant exigent i amb bones sensacions, (reventat lógicament, però amb bones sensacions), després de tantes setmanes de lenta recuperació, i amb tant bon regust de boca. Els companys del Team Ashi han tornat a fer un paper extraordinari. Ricardo 6è de la general amb 16:36, però amb una particularitat molt destacable. Ha corregut amb unes Vibram Fivefingers!!!. Demostrant que també es pot córrer fort amb aquestes sabatilles. José 11è a la general amb 16:58, Paco 47è amb 18:25, Silvia 4a entre les noies amb uns espectaculars 19:50, i Sònia molt forta també amb uns magnífics 21:54. Felicitats a tots i totes. Quin equiparro!!!. Classificacions.

dilluns, 5 de desembre del 2011

MMM2011

Un altre gran Diumenge pel Team Ashi. I una altre cursa que faig de llebre. En aquest cas de la companya de feina i de equip Marta a la Mitja de Mataró. També vindrà amb nosaltres Pere, que amb dubtes per culpa d'unes molesties, finalment decideix córrer. Objectiu 1h39. Cita a les 8h30 amb la resta de membres del Team. Rafa, Cris, i Raúl, com bons mataronins, ens ajuden amb tota la logística pre i post cursa. Temperatura fresca, com toca al Desembre, però perfecta per córrer una mitja marató. És la meva 3ª participació a Mataró, i conec el perfil i per suposat la famosa pujada final. Guanyarem els suficients segons durant els primers 15 kms, per dispossar d'un coixí per la part final. Sortim juntament amb més de 1800 corredors, i de seguida aprofitem que els primers 5km. son especialment favorables. Ritme viu i constant. Silvia, Romana, (amb Jon de llebre de luxe), i Enric, amb objectiu més ambiciós van uns segons per davant. Km5 en 22:39. Millor del previst. Intentarem mantenir un ritme creuer. Com sempre que arriba al km 6 Marta es veu obligada a parar per estirar per culpa d'una cama que fa temps que li fá la punyeta. Li dic a Pere que tiri, i jo paro amb ella durant 10-15", fins que continuem la marxa. No passa res, perque hem perdut poc temps i tenim marge. Per desgracia, abans del km 7 torna a necesitar parar per estirar. Tornem a perdre uns 10-15", i seguim ara amb la preocupació de que això no torni a pasar. I no torna a pasar, i ens podem concentrar en córrer i mantenir un bon ritme fins la catifa del km 10. Parcial de 23:23 i el coixí continua sent important. Tram de la carretera nacional, particularment poc agrait tot i estar a tocar del mar. Vaig demanat pel seu estat, i la resposta sempre es: "bé", i això ens permet rodar a ritme constant durant molts kms. Els parcials del km 9 al 15 son 4:37 + 4:37 + 4:41 + 4:38 + 4:36 + 4:37 segons el meu Garmin. Parcial del 10-15 de 23:21. Ara ens apropem a una zona industrial, però sobre tot al tram clau i que acostuma a posar a tothom al seu lloc. Nosaltres mantenim ritme, i jo sense dir-ho ja veig més a prop l'objectiu perque la renda en segons que tenim és prou important. Abans del km 18 ens posem a l'alçada de Pere, que tot i que està pagant l'esforç acabará fent un carrerón i nova marca. Li donem ànims i tirem amb decisió. Marta continua bé, i a punt d'arribar a l'inici de les famoses rampes ens trobem amb Romana i Jon. Ella te una indisposició que li resta forces, però anem tots 4 junts una bona estona i durant practicament tota la pujada. Li demano per última vegada a Marta sobre el seu estat, i la resposta torna a ser: "bé", així que li demano un últim esforç i tiro amb ganes fins a meta. Entro en 1h37:50. Marta 1" abans i 5ª de la seva categoría!. Molt contents per la bon acursa feta. Romana entra en 1h37:56, i Pere en 1h38:36. Parcials finals de 22:39 + 23:23 + 23:21 + 23:32 + 4:56. El meu soli continua sense problemes, i jo cada dia una mica millor. Grans actuacions de tota la resta del Team, amb pluja de MMP, i menció especial per Silvia que amb 1h33' guanya a la seva categoría pujant al calaix per primera vegada, però segur que no última. Gràcies també a Ricardo 1h17', Paco 1h23', Raúl 1h24', Enric 1h36', i Sònia 1h41', (carrerons de tots i totes, i moltes MMP), i especialment a Rafa, (també MMP amb 1h26'), i Cris, que amb fet d'excelents anfitrions. Un fantástic matí que rematem a casa de Rafa amb un pica-pica espectacular. Ahhh, i moltes gràcies a Mònica pels seus ànims durant la cursa, i per aquestes fantàstiques fotos. Gràcies guapetona!!!. Classificacions.

dilluns, 28 de novembre del 2011

L'última Jean Bouin?

Cada dia tinc més mandra per córrer aquestes curses tant multitudinaries. I no per que la gent em molesti, si no perque cada cop valoro més aquells petits, (o no tant petits), aspectes que tant m'agraden de les curses "petites", com per exemple poder aparcar a prop, no tenir que fer molta cua per recollir dorsal, bossa del corredor, o per deixar la motxilla, o simplement tenir una sortida "tranquila" i ordenada, etc.... Segurament l'ambient d'una gran cursa com la Jean Bouin també té el seu encant, però a mi cada vegada em costa més trobar-li. Ja ho veurem, però l'any vinent crec que triaré alguna altre cursa per aquest cap de setmana. En qualsevol cas, formo part d'un gran equip, i ahir tenia el compromís amb el company i amic Pere, per fer-li de llebre i intentar MMP seva, (fins ahir 43:57), i això ja era suficient motivació per tenir ganes de córrer la més veterana de totes les curses de Catalunya i d'Espanya. Tenim punt de reunió amb tots els membres del Team, com sempre, i tot i arribar amb molta antelació, ja veig que no anirem sobrats de temps per fer el recomanable escalfament. Ja veiem que la porta d'accès al pabelló del guardarropía queda estreta i petita, donat que son 10000 inscrits, i que tots decidim deixar la motxilla a la mateixa hora. Efectivament. 25 minuts abans de la sortida, (programada per les 09h00), el tap a la porta del pabelló ja és monumental, i patim seriosament per arribar a l'hora al corresponent calaix. Justet i sense poder ni estirar ni escalfar absolutament res, accedim finalment a un calaix que de fet no existeix, perque entra tothom qui vol i com vol, barrejant-se gent de dorsal/calaix correcte amb gent de qualsevol altre color/calaix. Un desastre. No entenc perque alguns organitzadors posen tant interés amb el tema d'acreditar marques per tenir un determinat color de dorsal que doni accés a un calaix concret, si després minuts abans de la sortida ningú controla absolutament res, i tothom pot accedir al calaix que li doni la gana!. En fí, intentem centrar-nos en "la nostra cursa", i un cop donen la sortida ens concentrem només en això. Ritme. Jo marco el ritme, i Pere segueix al meu costat en tot moment. Li vaig demanant com va, i sempre la seva resposta és la mateixa: "Bé". Doncs així fem els primers 5 km., clavant un interessant parcial de 21:37. La segona meitat de la JB, és clarament més dura, però crec que Pere està fort, i que podrem doblar aquest parcial, per tant no baixem el ritme, i continuem avançant corredors a poc a poc. A partir del km 7,2 comença la pujadeta del Paral.lel, que sense ser molt dura, és llarga i arriba a la part final de la cursa, i per això que castiga als corredors que arribin justets de forces. Nosaltres a la nostra, i al arribar al carrer Lleida, i dins de l'últim km., ja sabem que toca donar-ho tot, però que ho tenim a prop. Dures rampes fins a l'alçada de la font màgica, i ara baixada fins a meta. Fort sprint a la recta de meta. Pere entra en 43:12, i jo darrera seu en 43:13. Pere ja té nova MMP!. Jo estic molt content. Continua la meva lenta però segura recuperació, i he gaudit de la cursa amb Pere, que ha estat un luxe com company. Els parcials espectaculars. Pere ha marcat uns 21:37 + 21:36. Hem fet una gran cursa. Tornem al punt de trobada, i comencem a celebrar les bones actuacions de tots. Jon MMP amb uns estratosfèrics 33:35, Ricardo 34:42, Paco 37:44, Raúl MMP 38:12, Enric MMP 42:10, Romana MMP43:42, Sònia 46:37, Mònica MMP 49:24, Iolanda 49:32, i Patricia 1h06:05. Felicitats a tots!!!. Classificacions. Jo surto amb Ricardo correns cap el metro per anar a l'arribada de la Mitja de Collserola CEC, on tenim a 4 companys del Team correns. I arribem just quan Roman acaba d'entrar en 7è lloc, i a punt per veure arribar a José en 10è lloc, i a Dídac i Marta, que queda 7a entre les noies. Gran cursa també de tots ells. També corre avui el Cros de Sant Boi el nostre Rafa, i més tard sabré que ha fet un carrerón, com sempre. Cap de setmana rodó pel Team, i ara toca arribar finet al proper Diumenge. Mitja de Mataró. Mola.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Ben acompanyat

Fer de llebre d'un amic o company sempre és un repte i una carrega de certa responsabilitat, i no tothom serveix per fer de llebre. La millor llebre que conec és l'amic i company del Team Rafa, que em va portar volant cap a la MMP a la Mitja de Mataró de l'any passat. Un crack. Aquest Diumenge jo intentaria ajudar a la companya Marta per apropar-nos al sub 45' en 10k, i si cau un calaix millor que millor. La cursa triada és la de Sant Vicenç dels Horts. Cursa dura i amb tobogans, però ho intentarem. Jo segueixo el meu procès de recuperació i ara mateix només penso en anar acumulant kms i fer curses com entrenaments de qualitat. Coincidim amb altres col.legues del Team: Ricardo, Dídac, i Romana. Tots ells amb opcions de fer una bona cursa. Tot i la previsió de pluja, arribo a Sant Vicenç amb sol, i aquest no ens deixaría en tot el matí. Millor. La sortida és puntualment a les 10h. i de seguida agafem un ritme maco afavorits pel perfil d'aquests primers kms. Controlant el ritme per sota dels 4'20" m./km i anar fent. Al voltant del km3 la tendencia és de pujar, i ara és tracte de que el ritme no superi molta estona els 4'35" m./km. Però amb aquest perfil és dificil mantenir un ritme constant, i Marta, que te uns problemes al genoll desde fa temps, decideix parar uns segons per estirar la cama afectada i poder continuar. Parem els dos, i segurament no perdem més de 10", però tornar a recuperar el bon ritme ja no és fàcil. de totes maneres fem una bona part final de cursa i acabem entrant a meta junts i en 45:20 per ella, i 45:21 per mi. Satisfets per l'experiència, i amb el premi d'un fantastic calaix com a 3ª noia de la categoría!!!. Felicitats Marta!. Els premis no acaben aqui, i al ajuntar-nos amb la resta de l'equip podem celebrar un 2º lloc de categoría per Ricardo, (5è general amb 34:58), i Romana 1ª classificada de la seva categoría amb nova MMP de 44:04!!!. Dídac també molt fort, i a prop de MMP amb uns molt meritoris 41:27. Gran dia pel Team, i una cursa recomanable més que marquem per l'any vinent. Classificacions. Ara toca decidir sobre que fer el proper Diumenge...

dimecres, 16 de novembre del 2011

B/SS 47

He tornat. Després d'una lesió al soli que m'ha tingut parat durant practicament 45 dies, vaig decidir que podía tornar "a lo grande", i la més gran és la Behobia-San Sebastian. Amb 4 o 5 entrenaments a les cames, i més ganes i il.lusió que estat de forma, em vaig plantar a una de les línies de sortida més mítiques d'Espanya. 23000 corredors inscrits, (3000 catalans!!!). 3 companys del Team: Romana, Raúl, i Jon. Perfil exigent, i recorregut en línia amb sortida a Behobia a les 11h. Molta calor per estar a Euskadi al mes de Novembre. Més dia de platja que de cursa. Dissabte de recollida de dorsal, pinchos, zuritos, i sol en companyia de Natalia, Raúl, Maite, Juan Carlos, i unes amigues. Diumenge de cursa amb corredors vinguts de tota Espanya i l'extranger. La cursa va anar com tenia que anar. En realitat només podia anar d'una manera. Pocs kms de preparació i un objectiu molt modest de pasar-ho bé i acabarla. L'Ambient a la línia de sortida és espectacular, i és impossible no tenir un "subidón" d'adrenalina. Els primers kms son suaus, però al km.6 ja comencem a pujar el Alto de Gaintxurizketa que no és cap broma, però que amb les forces encara intactes supero sense complicacions. després de superar aquest alto al km.8, entrem en terreny de tobogans fins al km.11. Ara tenim kms planers, i de moment encara tiro a ritme constant i segur, però conscient que no per gaire temps. Abans del km.17 comença el Alto de Miracruz, i ja no estic per grans esforços. Arribo adalt molt tocat muscularment, (feia 2 mesos que no corria 20 kms, i 7 mesos que no competía a una distancia com aquesta), i ja només queda gaudir dels últims kms. picant de mans amb els nens i aplaudint als espectadors que omplen tot el recorregut de la cursa. Arribo a meta fet caldo muscularment, però molt content i feliç per la inoblidable experiencia i perque el meu soli ha aguantat perfectament. 1h35:00. Quina cursa!. Jon 1h11, Raúl 1h25, i Romana 1h41. Tots sensacionals. Sobre aquesta cursa es poden explicar moltes coses, i jo mateix necessitaría varies entrades al bloc per poder fer justicia amb ella. Suposo que tots teniu alguna idea sobre la B/SS, i ho resumiré dient que és una cursa organitzada impecablement, tot i que es molt complexe portar a tanta gent a un punt de sortida que no és el mateix que el d'arribada. Ho tenen tot previst, i son puntuals. Jo em quedo amb la gent. Si no la corres no t'ho creus. La gent surt al carrer o a la carretera a animar desde el km.1 fins al final!. I animen. Animen molt, cridant el teu nom i aplaudint amb ganes. I penses: perque m'animen tant si no em coneixen de res!. Estimen la "seva cursa", i és un gran dia per ells. Volen que també ho sigui per tu. En aquest sentit és única. Jo no he vist mai una cosa igual. No m'extendré més amb elogis, tot i que és mereix tots els que podeu imaginar. L'any vinent tornaré. Classificacions.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Els toros desde la barrera.

Estic lesionat desde el passat Dimarts. Un mal gest baixant les escales de la feina, em va provocar un petit trencament fibrilar al soleo de la cama esquerra. La Mercè no podría ser, però no volía perdre l'oportunitat de gaudir dels companys del Team, així que exactament igual que si anès a córrer, vaig presentar-me al meeting point on ens ajuntem amb els membres de l'equip que si competeixen avui. Tots tenen ganes, i aspiren a fer una bona cursa. Jo tinc la sensació desde que he sortit de casa, que l'humitat no ajudarà, però esperem que almenys el temps aguanti, ja que totes les previsions parlen de poc menys que d'un diluvi universal pel matí de Diumenge. Al final ni una gota a Barcelona. Els hi desitjo sort a tots, i baixo fins c/Rius i Taulet amb c/Lleida per fer les primeres fotos de cursa. Veig escalfant sense dorsal a Nacho Caceres, (2h12' en marató!), i busco un bon lloc per no molestar. La marea de gent és tremenda, ja que estem parlant de 14000 inscrits, i és dificil veure a tots els companys d'Ashi entre tanta gent. Després torno a zona de meta, i espero a l'arribada dels més ràpids. Jon no triga en apareixer en 34:18 i posició 21 d'uns 11200 arribats a meta. Ell volia MMP, però per molt poquet no arriba a fer-la. Ha superat, això si, a molts corredors amb millors marques previes que ell, i està molt content. Ricardo entra pletoric en 34:29, i aquesta si és MMP!. Lloc 27 de la general. Bon regal d'aniversari, (avui Dilluns fa 31 anys), i content de la seva cursa. José, que avui tenía bones sensacions, entra en 36:04 i lloc 75è. Cada día li tira més la muntanya, però quan decideix apareixer per l'asfalt, deixa mostres de la seva clase. Paco segueix a molt bon ritme la seva total recuperació, i de pas va fent carrerons com el d'ahir. Temps de 38:31, i lloc 223 de la general. Raúl no ha tingut el seu millor día, però això per ell, que té tanta calitat, suposa fer uns magnífics 41:02 i posició 518 final. Romana continua millorant día a día, i molt aviat tornarà a baixar del 45'. Ahir es va quedar a un pas, i va acabar en 45:38, i en una molt meritoria 44ª posició d'entre un total de 2756 dones. Pere també, com tots, va patir l'humitat, i es va quedar molt a prop de la seva MMP, amb 45:41, i sortint desde el calaix nº6 i amb molta gent per devant. Sònia, que fa un mes practicament no podía ni córrer per lesió, ja la tenim a prop de les seves marques, i ahir para el crono en 48:42, i la 126 entre les dones. Mònica continua una progressió a la que ningú de nosaltres veu els límits. Ahir sortia mooolt enrere, (calaix nº8 i últim), i li tocaba avançar a centenars i milers de corredors més lents que ella. Va superar a 2310 corredors només al segon parcial de 5000 m.!!!. Marca final de 55:01, i lloc 618 de la cassificació femenina. Molt bé Mònica!. Tenim un equip magnífic, i és un orgull pode formar part d'aquesta constelació de cracks en la part atlètica, i especialment en la part humana i més personal. Encantat també de compartir uns minutets amb la Iolanda, (la germaníssima de Sònia), una noia que està ficada en un repte que val molt la pena, i que aqui deixo el seu bloc per tafaneiar. Felicito a tots, i em quedo amb unes ganes tremendes de torna a poder entrenar i competir. Espero estar a punt en unes 3 setmanetes. Classificacions.

dijous, 15 de setembre del 2011

Progressió

El Cros de l'Ametlla de Merola és una de les meves curses favorites. És diferent a totes. És dura, molt dura, i trepitges gran varietat de terrenys, amb una majoria de camins de terra. És el 3er any que la corro, i aquesta vegada vaig molt ben acompanyat dels companys i amics del "Comando Terrassa" del Team, Sònia, Dídac, i Paco. Coincidim abans de la sortida amb el crack i amic Pol Guillén, (al centre de la foto, i que a guanyat 4 vegades aquest cros), i la seva parella, la Rosa Morató, que està en ple procés de recuperació d'una greu lesió. Dídac i jo decidim mirar de anar plegats fins que algú dels dos tingui més forces i deixi a l'altre. Sortida puntual, i primers metres ràpids. Paco marxa per devant de seguida. É stracte de fer dues voltes a un circuit, i les pujades més dures arriben entre el km 2 i el 3, que després repetirem entre el 7 i el 8. Primera volta en 21:34, i Dídac ja pasa per aquest punt uns segons després. Sense arribar a aconseguir millorar el segon parcial, almenys aguanto bé, i avanço a uns cuants corredors. Ja veig clar que faré la meva millor marca d'aquesta cursa, i miro de guanyar alguna posició més, abans d'entrar a meta en un temps de 43:27. Lloc 73 de 374 arribats. Molt content. Al 2009 vaig fer 48', al 2010 45', i avui 43'. Això suposa una molt bona progressió, i estic encantat. Paco a entrat en 41:11 a la posició 43à, Dídac en 44:20 i al lloc 84è. Sònia torna a fer un carrerón, i entra en 52:58. Tots contents pel propi rendiment atlètic, i amb la satisfacció de participar d'una cursa maca, diferent, i molt ben organitzada. Ho fan molt bé a aquesta petita colònia tèxtil. Classificacions.

dimecres, 31 d’agost del 2011

Ripollet: Primer asalt de la temporada

La Cursa de la Festa Major de Ripollet és el primer test de la temporada sobre la distancia de 10 km. Pocs entrenaments encara a les cames, però bona evolució i millora desde el passat 7 d'Agost que vaig començar a entrenar. Presencia de molts membres del Team Ashi Running a la línia de sortida. Temperatura agradable i sense la terrible humitat dels dies anteriors. La Cursa és durilla, i de 2 voltes a un circuit que té algunes pujadetes prou exigents com per deixar tocat al més pintat. Tampoc es pot dir que sigui de les més dures del calendari, però com acostuma a agafar a molts corredors en un estat de forma encara baix, son habituals les "pajaras" en aquells que no calculen el ritme al que estan preparats per mantenir un 28 d'Agost. Per sort no va ser el meu cas, ja que era perfectament conscient de que podría aspirar com a màxim a una marca entre 41:30 i 42:30, i per tant vaig tenir molt clar que sortir amb altres intencions no sería convenient. Formem un grupet sub42', amb Paco, Rafa, Raúl, Dídac i un servidor com integrants. Ritme previst de 4:10 per intentar fer el primer 5000 en 20:50-21:00, i a la segona volta que tiri el que pugui. Just després del tret de sortida, Paco agafa uns metres, i aprofitem que els kms 2 i 3 son favorables per fer parcials per sota de 4m./km. Arriben les pujades i els parcials pujen a 4:25-4:30 m./km. No podem fer més. Rafa també marxa una mica per davant, i ja només quedem Raúl, Dídac i jo. Completem la primera volta en 21:09. Un pel més lents del previst, i només un petit miracle ens permetrà rebaixar aquests 42:00. No ens juguem res, i tampoc es tracte de reventar a la primera cursa, així que mirem de mantenir un ritme suficientment digne per no perdre ni posicions, (guanyem un bon grapat), ni gaire temps. A falta d'un parell de kms. Dídac també agafa uns metres, i tot i que el tenim ben a prop ja no els podrem recuperar fins al final. Entro per línia de meta en 42:29, a la posició 140 de 536 arribats, i només 3" després que Dídac, i 9" per davant de Raúl. Paco ha entrat en 41:24, i Rafa en 41:48. Pere cada dia més en forma para el crono en 46:49. Jon, que com sempre menja apart, feia estona que habia entrat en 36:00 i la posició 14ª de la general. Però les grans protagonistes de la cursa son les nostres noies del Team. Sensacionals totes elles. Romana marca uns 47:02 que demostren que està a prop de tornar a les seves millors marques. Marta, (foto dreta), i que corría per primera vegada amb la samarreta Ashi entra en 47:44 i puja al podi com 3ª de la seva categoria!. Mònica que està progressant d'una manera impresionant, i que competeix al seu primer 10k, corre amb la companyia de Sònia, (que tot just surt ara d'una lesió), i entren juntes en 52:43 i 52:45 respectivament. Espectacular!. Classificacions.

divendres, 19 d’agost del 2011

1 milla = 1,609344 km.

Vaig decidir estrenar temporada a la Milla Urbana de Sant Antoni de Calonge. Distancia nova per mi, i en un moment de forma molt baix, (4 entrenaments després de parar 15 dies sense córrer ni un sol km.), però em feia il.lusió provar una distancia com aquesta, i més si era en companyia de l'amic Pere. Cursa a les 19h45 del dissabte tarda i en ple passeig marítim d'aquesta localitat de la Costa Brava. Cursa petita i ben organitzada. Amb calor, però no exagerada. 3 voltes a un circuit d'algo més de 500 m. Nosaltres participem a la cursa més nombrosa, que és la dels veterans de +35 anys, i fins a +65. No tinc ni idea de que fer de sortida o de quin ritme puc mantenir a aquestes alçades de la temporada. A Pere li passa el mateix. Total, que decidim sortir "a lo que salga", i ja veurem. Sortida rapidíssima com era d'esperar, i jo miro el Garmin i veig que els primers 500 m. els faig a 3:18 m./km., i amb Pere al meu costat. És evident que aquest ritme no el puc mantenir molt temps, i baixo un pelet per fer una segona volta amb l'objectiu de mantenir distancies amb els que tinc davant i esperar a la tercera i definitiva volta per intentar avançar a algun corredor. Pere segueix al meu costat, i encarem els últims 500 m. Encara tinc polvora, i aprofito per avançar a 3 o 4 corredors i només a 200 m. de meta veig que em separo uns metres del company Pere. Entro a meta en 5:50, que dona un ritme de 3:37 m./km. Lloc 8è de la categoria i 22è de la general. Molt content perque he gaudit de la cursa, pel meu rendiment, i per la gran cursa de Pere, que ha marcat 5:58, i que ha demostrat que està finet i que en properes setmanes i mesos ens donarà més d'una alegria. Nova distancia i nova experiència positiva.

dilluns, 25 de juliol del 2011

Campaaaaana y se acabó!

El dissabte m'aixeco amb febre, un mal cos important, i tot un día per davant de feina amb sopar amb amics del Team per rematar. Penso que dificilment arribaré en condicions al sopar, (però l'esforç val la pena, perque és el comiat de Xavi que marxa a treballar i viure a Noruega), i que és practicament impossible que per la cursa de demá estigui recuperat i en condicions. Aguanto tot el dia a cop de Xumadol i arribo al sopar amb poca gana i aixafat d'allò més. Això si, la bona estona de "bromes i risas", no me la treu ningú. Com som esportistes responsables, (jejeje), decidim retirar-nos ben d'hora. Diumenge desperto amb millor cos, i decideixo apropar-me a la Cursa de La Floresta, (Sant Cugat), i probar a veure que tal. Trobar-me amb els amics del Team m'acaba de donar el cop de moral definitiu per decidir córrer. La cursa és curta, de només 8 km, però dura, molt dura, segurament la més dura de perfil de les que he corregut fins avui. Aquest any han allargat la distancia, que fins l'any passat era de 5km, afegint també un bon grapat de kms de pista o terra. Jo diría que la meitat de circuit és d'asfalt i l'altre meitat de pista de terra o directament camí de cabres en algun tram una mica perillós pels "asfalteros", i que hem tingut que fer en "fila india". Uns 300 participants, i entre ells, 7 membres del Team Ashi Running. Romana, Pere, Xavi, Dídac, Jon, Roman, i un servidor. Sortim Dídac i jo junts, i així anem fins que a alguna d'aquestes baixades suicides el deixo una mica enrere. Tot i que el puja i baixa és constant, la primera meitat de la cursa és basicament de pujades, i a la segona baixem una mica, però sempre parlem d'un recorregut trencacames, i amb arribada en pujada. M'ho passo molt bé i no pago cap factura del mal dia anterior. Les millors sensacions de les últimes curses juntament amb Andorra i arribant bastant sencer. Entro a meta amb 33:35 i al lloc 47 de 292 arribats. Posició 17 de la categoria M4. Avui el més destacat del Team a estat Roman, entrant 7è de la general i que recull el 2òn premi de la seva categoria. La cursa era de les que li agraden, i es que la "locomotora de Zuric" puja espectacularment bé. Jon 9è a la general. Dídac 58è, Xavi 73è, Pere 143è, i Romana 9ª dona, i 5ª de categoria. Molt bon rendiment de tots els integrants del Team. Cursa "petita", però molt recomanable, per diferent, per ben organitzada, i pels bocates i begudes del final. Classificacions. Ahhh, i la samarreta està molt bé. Ara toca reset. Porto 14 mesos seguits sense parar, i a partir d'avui i fins d'aqui a 10-15 dies no faré ni un sol km. Algo de bici i natació serà tot. Després començarem a entrenar molt poc a poc per estrenar-me a la segona part de la temporada a la cursa de Ripollet o a la de Matadepera.

dilluns, 18 de juliol del 2011

Dinar de pitet i triatló de la Vila

Aquest cap de setmana hem aprofitat per desconectar una mica, (i sempre relativament), de curses i exigencies, i un grup d'amics membres del Team hem gaudit relaxadament de la companya de Pol Guillén i Rosa Morató, en un dinar de dissabte que hem organitzat desde Ashi Running. Diumenge ens hem apropat a veure i animar a 3 dels nostres a la Triatló de la Vila. Sobre el dinar amb els cracks, que puc dir que no imagineu?. Doncs basicament bavejar una bona estona davant les explicacions, anecdotes, consells, i reflexions al voltant del running d'aquests dos "monstres", deixant molt clar que a part de ser grans atletes, encara son millors persones. Simpàtics, propers, i generosos. A la foto estic amb l'amic i company del Team Jon Koldo, i Pol i Rosa als extrems. Mil gràcies als dos, que tot i que ara estan passant per un moment delicat de lesions i mol.lesties, estem segurs que podran recuperar el seu millor estat físic molt aviat. Diumenge ben d'hora, (6h30), ja hem sortit Paco i jo desde Terrassa per arribar al punt de trobada amb la resta de membres del Team que participaben al Triatló de la Vila. Molt ambient per tota la zona propera, amb molta bici, roba especial de triatleta, musica, cossos d'anunci, i un bon grapat de frikis i frikadas, que sempre donan color a aquestes concentracions. Una cosa està clara: Els triatletes son diferents. La manera que tenen de parlar de la seva estimada bici, l'especial predilecció que demostren per sabatilles ben cridaneres i si poden ser "voladores" millor que millor, el gust que tenen per mostrar el seu cos, etc..., etc... Son diferents. Els nostres representants son dels més "normals" en aquest sentit, i al afrontar el seu debut a l'especialitat de triatló sprint, deixaben entreveure uns nervis lògics davant d'allò que és desconegut. Roman i José el feien tot sencer, i Jon Koldo només el relleu de running al formar part d'un equip amb companys de feina. Romana, Paco, (el nostre gran especialista i responsable de l'area de triatló del Team), i un servidor, hem asistit com espectadors, i reconec que tot i el caos que comporta una proba així, i les dificultats per seguir la competició com espectador, ens ho em passat molt bé. El rendiment dels nostres, com sempre, espectacular. Roman al lloc 165º i José el 310º de més de 1700 arribats a meta. De menys a més, ja que al sortir de l'aigua eren només el 666º i el 907º respectivament. Després han remuntat molt bé al sector de bici, i han rematat amb un últim sector de running sensacional. I tot això el dia que feien la primera triatló!. Jon Koldo ha fet ni més ni menys que el 2º millor sector de running de tots els competidors, (amb les serioses dificultats que ha tingut un corredor tant ràpid com ell per poder avançar a "paios" de 1,85m. i 90 kg. que s'arroseguen a la part de running ocupant tota l'amplada de l'estret circuit), i només superat pel guanyador absolut, (Francesc Godoy). Això, i el bon rendiment dels seus companys de equip li han permès acabar a la 4ª posició de la general per equips de relleus. Molt bé!. Les cares de felicitat de Roman, (foto esquerra), i José, (aqui a la dreta), entrant a meta ho diuen tot sobre com han gaudit de l'experiencia. Qui sap, pot ser algun dia jo també vulgui probar això del triatló. De moment queda per tancar la meva temporada el proper diumenge a La Floresta. I tinc ganes de fer-ho bé.

dimarts, 12 de juliol del 2011

Quan la cursa és l'excusa.

Teniem previst aprofitar la Cursa d'Andorra la Vella per pujar el cap de setmana amb altres membres del Team i parelles. La Cursa és una excusa, i el més important, com sempre, és poder compartir bones estones amb els amics-companys del Ashi Running Team. Hem pujat 8 en total. Natalia, Sònia, Romana, Mònica, Pere, Paco, Jon, i un servidor. Només 4 correrem per culpa de les lesions de Sònia i Paco. No té bona fama el Campionat de migfons d'Andorra. I la veritat, és que no tinc cap motiu per desmentir aquesta mala fama.
Bé, en realitat, és pot qualificar la cursa d'auntèntic desastre organitzatiu. Per sort, com dic, la cursa no era el més important. La sortida és a las 10h. Uns 300 corredors escalfen a l'estadi Comunal. Alguns de nivell, i 2 Kenians que lluitaran per la victoria. Veig amb sorpresa que no tenen cap intenció de montar ni arc ni catifa de sortida. Efectivament, ens tindrem que conformar amb un "sortida" pintat al terra. No passa res. Tenim referències, (gràcies Jordi pels detalls), que parlen d'una cursa dura i amb pujadeta constant durant els primers kms. Crit de sortida, i a córrer. Primer km. de baixadeta que aprofito per treure'l per sota dels 4 m./km., peròde seguida girem i comencem a pujar, i pujar i pujar, practicament fins el km 4. Vaig al costat de les dues primeres dones, però abans del 5, Isabel Olivan marxa en solitari i la Sara Prescoli queda endarrerida uns metres, i ja quedo més o menys en terra de ningú. El ritme ha baixat notablement perque el perfil no permet gaires alegries, (i menys en el meu estat de forma), i passo pel km 5 en 21:22. Ara tenim més baixada, i aprofito per guanyar algunes posicions, i marcar un segon parcial més ràpid. Entro a l'estadi per fer volta i mitja, i trepitjo la catifa d'arribada en uns modestos 42:34. LLoc 54 de 258 arribats. He gaudit molt d'aquesta cursa. Tot i que el temps no es gaire bó, (moltes vegades les marques no diuen tota la veritat sobre una cursa), he tornat a tenir molt bones sensacions, i poder anar de menys a més, sempre acaba deixant un millor regust de boca. Molt content, i més encara quan he vist com Jon tornaba a deixar el pabelló ben alt amb el seu 12è lloc de la general, Romana pujaba al podi com 3ª de la seva categoría, (moltes felicitats Ro!!!), i Pere sacrificaba la seva porció de gloria personal per acompanyar a Romana durant la cursa, i acabant amb bones sensacions també. Fotos amb els guanyadors, Elicky Mase i Peter Korir, i a xerrar i riure una bona estona sobre la gespa, i abans de marxar mentres veiem entrenar al crack local Toni Bernadó, (millor atleta blanc a la Marató de BCN 2011 amb 2h17'). Han tingut que repetir la cerimonia d'entrega de premis de la general femeni, un atleta marroquí ha montat un bon "pollastre" perque reclamaba no sé quins diners pel seu 3er lloc, a l'Speaker no había manera de entendre'l, fan un sorteig de regals, canten el nº de dorsal de Pere i quan arriba a recollir-ho li diuen que no tenen regal, (?), etc, etc...
A nivell organitzatiu és la pitjor cursa que he vist mai, però com aquest no és l'únic motiu que ens mou, any vinent tornarem. Classificacions.

dimarts, 5 de juliol del 2011

Doblet

Volia conèixer la cursa de Pallejà del diumenge 3, i de pas aprofitar per veure als amics Pere i Mònica, que també hi serien. El problema és que el dia abans és la cursa de la Festa Major de la meva ciutat, de Terrassa, i no hi podia faltar. Per tant m'enfrontava per primera vegada a un doblet el mateix cap de setmana. De fet amb només 12 hores de diferencia, (la sortida a Terrassa era a les 20h15, i al dia seguent la de Pallejà a les 09h00), i amb cos, el meu, que ja no està per tirar coets. Fem-ho, i ja veurem que passa!. El dissabte a Terrassa corría amb els amics i companys del Team Dídac i Vanessa. Hem quedat una estoneta abans per petar la xerrada i compartir "risas" amb el Paco. Saludem al seu germà Juanmi que 6 dies abans feia l'Ironman de Niça, i que aqui estaba dispossat a entrar entre els primers, com sempre. Hem parlat amb el Dídac de sortir forts, i així ho fem. Tirem alternativament, fins que veig que queda una mica enrera al km 3-4. Vaig mirant tota l'estona, i buscant-lo amb la mirada, però em veig amb forces i decideixo tirar a mort en solitari. Molta xafugor que fan més durs els últims kms. Per sort son "només" 8,25km., (encara que l'organització sense que ningú entengui perque, parla de 7,5 km, però tots els gps van marcar entre 8,2 i 8,3km.), i arribo a l'esprint aprofitant que l'últim km es de baixada. Entro a meta amb 32:55 aun ritme de 3:58 m./km., i al lloc 86 de 670. Molt content. Dídac entra uns segons després en 33:32, i Vanessa, que últimament no ha pogut entrenar com voldría, entra amb 50:57. Moltes felicitats a tots dos!!!. Classificacions.
Al matí seguent, toca la Cursa de Pallejà, i arribo ben d'hora, de fet crec que el primer dels corredors. Van arribant alguns coneguts, i una estoneta després el Pere i la Mònica. Ella s'estrena avui en una cursa, (en el seu cas de 5 km.), i ell, generós com sempre, li fará de llebre durant la primera volta, per continuar una segona volta i completar els seus 10km. Jo faré el que pugui, que tinc la sensació que no serà gaire després de l'esforç d'ahir. Notem durant l'escalfament que la xafugor tornarà a apretar de valent, i que patirem si o si. Tret de sortida, i miro de sortir a un ritme alegre i a veure com reacciona el meu cos. El primer km molt bé, però a partir del km 2-3 començo a veure mooolt clar, que avui no farem res de bó. Toca aguantar i mirar de dosificar una mica per almenys arribar a meta i acabar dignament, (que ara que ho penso encara no he tingut que retirar-me mai de les 45 curses que he fet fins avui). Segona meitat de la cursa desastrosa, per entrar a neta amb 42:10 i al lloc 100 de 542 arribats. Pere entra en 51:02, però ell avui feia de llebre i el seu temps era el de menys, perque el tema important era el debut de la Mònica. "Ojo" amb "la pantera de l'Eixample", perque ha marcat uns espectaculars 26:18 quedant la 14ª entre 62 dones arribadas a meta!!!. Quin debut més il.lusionant. Evidentment ja té una oferta a sobre de la seva taula per fitxar pel Team, jejeje. Estic fet pols, però he tirat de casta per acabar una cursa molt ben organitzada, i amb bons avituallaments al final que inclouen aigua, coca-cola, fanta, aquarius, meló i síndria. Tot fresquet i de bona qualitat. Crec que repetiré a Pallejà un altre any. Classificacions. La resta del Team ha quedat repartit entre la cursa de Premià de dissabte, la de La Maquinista, diumenge matí, i la Ultramarató de Belchite, on Rafa ha tornat a fer-la grossa amb un podio individual que sap a gloria. Felicitats a tots. Ara toca preparar, (no gaire, ja us ho dic ara), el nostre debut internacional del proper diumenge. Ja explicaré que tal.

dijous, 30 de juny del 2011

Aigua i foc

Aigua perque és el que vaig fer. Una Cursa del Foc a Olesa de Montserrat que no pasará a la meva particular historia ni molt menys, i en la que vaig notar que una setmana d'entrenaments dolents i un cos que demana a crits un reset son un cocktel infalible per no tenir el millor dia. I foc perque era el que semblava que caiguès del cel diumenge al matí a Olesa. Quina calda!!!. Com sempre he quedat una bona estona abans amb companys del Team. En aquesta ocasió Jon i Romana intentaran deixar el pabelló Ashi Running més alt que jo, (com passa sempre). Tot i que la sortida pateix un retard d'uns 10 minuts, surto amb ganes de fer-ho bé. El primer km de baixada és molt propici, i el marco a 3:45. És evident que aquest no és el meu ritme, però és que de seguida que comencem a tenir perfil mes planer ja veig que entre la calor, i especialment el meu fluix estat de forma, no treurem res de profit avui. El meu ritme va baixant km a km, i ja em marco com únic objectiu acabar senser i no perdre gaires posicions fins la meta. Al km5 marco 20:29, i la veritat és que avanço a alguns corredors fins al final que sembla que encara pateixen més que jo. Del km 8 o 8,5 i fins l'arribada, el perfil pica de veritat. Entro a meta fent un bon esprint i marcant 41:36. Lloc 104 de 421 arribats. El 25è de la categoria. Bé, sencillament no he pogut fer més. Jon ha entrat el 12è en 35:30, Romana que ha fet una cursa molt inteligent entra en 48:06 i la 7ª de categoria. Coincidim uns minuts amb la gent del equip rival-amic Baseamado, i també amb el guanyador de la cursa Sergio Enriquez, amb el que també coincidirem a la cursa d'Andorra del proper 10/07. Classificacions.

dilluns, 20 de juny del 2011

Col.lecció d'estiu 2011

Arriba l'estiu. La calor comença a fer-se notar, i es moment d'esforços controlats, entrenaments més suaus, curses més curtes, i de deixar de banda objectius ambiciosos per més endavant. El calendari dona una petita treva al mes d'Agost, on no tenim la mateixa quantitat de curses de cert nivell o renom, però fins llavors, la veritat és que tenim un bon grapat d'opcions per competir, compartir, i gaudir, tot i les altes temperatures. En principi, i sempre obert a fer qualsevol canvi o rectificació sobre la marxa, les curses que tinc previstes per les setmanes que queden fins l'Agost son:

26/06 Cursa del Foc d'Olesa de Montserrat.
02/07 Cursa de Festa Major de Terrassa.
03/07 Cursa de Pallejà. (?)
03/07 La Maquinista. (?)
10/07 Cursa d'Andorra 10k.
24/07 Cursa de La Floresta - Sant Cugat.
30/07 Cursa de l'Espluga 15k. (?)
Els interrogants volen dir que encara no he decidit definitivament la meva participació. És més possible que em deixi caure per Pallejà que per La Maquinista, i a la de l'Espluga li tinc cert respecte per l'exigencia que suposa córrer 15k. per aquelles terres un 30 de Juliol. Al mes d'Agost faré un "reset", que necessito desde fa setmanes. I es que jo no he parat desde Maig 2010, i ni tan sols a l'Agost de l'any passat vaig deixar d'entrenar amb regularitat e intensitat. Bé, ara ja fa unes setmanes que he afluixat un pelet, però encara surto 3-4 dies per setmana, i a l'Agost crec que m'estaré uns quants dies sense córrer, que no em faran cap mal.

dilluns, 13 de juny del 2011

Quan menys és més

Aquesta setmana encara m'he relaxat una mica més a nivell d'entrenaments. Sobre tot de quilometratge, i no tant en intensitat. Ara, com la feina està feta desde fa temps, és bon moment per "experimentar". Puc fer una bona cursa el diumenge, al meu millor nivell, després de fer només 3 dies d'entrenament setmanals, (la setmana de la cursa), i un total de 22,5 km?. La resposta és si. La Cursa d'Abrera és dura, amb un puja i baixa que no arribes a compensar, i que posen a proba les teves cames i pulmons a l'hora d'aguantar aquests constants canvis de ritme i desnivell. 2 voltes a un circuit de 5000m., per completar els 10k. A la línia de sortida 5 membres del Team Ashi: Romana, Sònia, Paco, Jon, i un servidor. Possibilitats reals per part de tots ells d'estar a prop dels primers a les seves categories. Més de 400 corredors esperant el tret de sortida, (entre ells uns quants de molt nivell), i temperatura que puja perillosament. Primer km ràpid, aprofitant que és de baixada. Surt a 3:31!!!. A frenar toca, que si no, no arribo al km 5!. A les pujades acostumo a aguantar amb molta dignitat, i fins i tot, normalment guanyo posicions, i és a les baixades on les cames d'alguns corredors sembla que van millor que les meves. Paso pel 5k en 20:29 i posició 68. Ara tracto de mantenir el ritme, i poc a poc i amb paciencia avançar corredors. Fa calor i humitat, i ja veig que no podré doblar amb el mateix o millor temps a la segona volta, però continuo avançant gent, i això vol dir que molts no han regulat com cal. Entro a recta de meta sense esprintar a tope, bàsicament per falta d'objectius per devant i amenaces darrere. Temps final de 41:13, i lloc 55º de 402 arribats. La resta del Team, com sempre a gran nivell: Jon 10è de la general, Paco 25è, i 4art de la seva categoria, i Sònia i Romana, 14ª i 15ª entre les dones respectivament, entrant practicament al mateix segon, i totes dues 6ª a les seves respectives categories. Quin nivell!. Molt bona cursa. Petita, però molt ben organitzada. Té molt mèrit que per només 6€, tinguis en tot moment la sensació de que no falta de res. Avituallaments correctes, fruita i beguda a l'arribada, bossa del corredor amb un buf i una tovallola, que son d'agrair, (entre tanta samarreta que després no fas servir), i curses per petits amb inscripcions gratuites. D'aquelles ocasions que penses que pot ser no és tan dificil fer-ho bé a l'hora d'organitzar curses. Felicitats!!!. Classificacions.

dilluns, 6 de juny del 2011

Sempre guanyem.

Quan el més important no és la marca ni el rècord, si no aprofitar l'excusa d'una cursa per passar bons moments amb amics i companys que admires i estimes, sempre guanyes. El Team va triar fa temps la cursa de Pineda de Mar per celebrar el 1er Ashi Running Day. Tots els membres del Team corriem la cursa de 10km, i després amb totes les parelles i fills feiem un magnífic dinar a tocar de la sorra d'Arenys. A les 5h30 del matí a Terrassa plou. Plou bastant, i no ho deixa de fer practicament fins que arribem a l'alçada de Mataró. Però arribem a Pineda, i sembla que la climatología ens respectará. Temperatura agradable i sense humitat, i tot el Team a punt per gaudir d'una cursa planera i ràpida que reuneix a més de 1200 corredors. La meva intenció, (anunciada dies abans als companys), era buscar uns 39:40 que suposen MMP. Doncs donen la sortida, i surto a tota llet. De fet massa ràpid, perque el 1er km el marco a 3:45 m/km. a roda de Rafa i de Raúl, que no és el meu ritme ni de lluny. Toca afluixar una mica i regular amb cap, i al km. 2 ja no puc seguir als companys. Van caient els km. i el pas per la meitat de la cursa el faig en 19:42. Perfecte, i ara es tracte de no superar els 20:00 al segon parcial per aconseguir l'objectiu. Vull arribar amb forces a l'últim km. Al voltant del 8 arribo a l'alçada de Rafa, que en un altre gest de generositat, a decidit deixar-se avançar per un servidor, i em deixa marxar uns metres per endevant. Tinc un nombrós grupet devant meu i probaré de tirar tot el que pugui fins al final. Faig els últims 1000 metres en 3:48 i després de fer la millor recta final de la meva vida, (avançant a prop d'una decena de corredors), entro a meta en 39:32 que suposen nova MMP. LLoc 149 de 1185 arribats. No detallaré les marques de tots els membres del Team, que ahir corriem 13, però tots van fer una bona cursa, i molts d'ells també van aconseguir fer noves MMP, (Roman, Paco, Dídac, Pere, Sònia). Felicitats a tots i totes. Quin equiparro, déu meu senyor!!!. Classificacions. Però resulta que els millors moments del dia, els viuriem més tard, durant un sensacional i multitudinari dinar a pocs metres del mar, i molt ben acompanyats de totes les parelles i canalla. Un èxit total en tots els sentits, i un dia per recordar sempre, gràcies a tots els amics i companys del Ahi Running Team.

dilluns, 16 de maig del 2011

Cursa del Dimoni de Badalona 2011

32ª Cursa del Dimoni amb una calor que semblaba el mateix infern, podria ser perfectament el títol d'avui, però a part de la calor, he quedat encantat amb el bon ambient i alt nivell organitzatiu, tot i ser una cursa gratuita, popular-popular, i "de festa major" per així dir-ho. Tenim, un diumenge més, cita amb alguns membres del Team Ashi Running. Avui "els valents" som Romana, Jon, Pere, Jose, Xavi, i un servidor. Jon aspira a podio, la resta esperem fer una bona cursa, i si, sobre tot en el cas de Xavi i Pere, cau alguna cosa en forma de MMP, millor que millor. Jo vinc de festa, i encara amb "la resaca" del meu aniversari del dia abans, on els dolços, grases varies, i begudes "prohibides" no van faltar. Doncs busquem primera línia de sortida perque, i això si que poden mirar de rectificar-ho per propers anys, els infantils surten a la vegada que la cursa gran, i és inevitable que alguns nens vulguin estar a primera fila, amb el perill de ser atropellats pels grans. Sortida a les 10h30, i això de sortir desde practicament primera fila, fa que per inercia agafis d'inici un ritme més fort del que toca, i quan portem 500m. miro de reull el crono i veig 3:25m./km. de ritme!!!. Para el carro Ernest!!!, on vas, nano!!!. 1er km. a 3:45. Tinc que frenar i agafar aire, que queda molta cursa. Vaig tornant a poc a poc a uns ritmes més normals, (4:00-4:05m./km.), però en tot cas veig que estic finet, i les sensacions son de poder fer una bona cursa. La cursa no es totalment plana, ni molt menys. Té un parell de punts "delicats" a la primera meitat, (aqui cauen un parell de kms. a 4:07), i miro d'anar fent, amb la "tranquilitat" de que la segona meitat és més planera. Però la calor va en augment, i per sobre dels 20ºC el meu cos nota, (com la inmensa majoria de cosos), una baixada del rendiment. Pas pel km.5 en 19:46, i la calor que apreta i apreta, la punyentera...Veig practicament impossible mantenir un ritme suficient per aspirar a baixar de 40', però entre el km. 8 i el 9, començo a notar que no vaig a pitjor, i que al voltant dels 4:00-4:05, puc tirar, amb molt patiment, però sense l'agonia d'anar al límit. Clavo la meva mirada i la meva ment a 50 metres devant meu, en un parell de corredors que m'avien avançat uns kms. abans, i que sembla que van més justets que jo. Apreto les dents per mirar d'apropar-me. Al km. 9 , veig que només baixant de 3:45 l'últim km. tindré opcions de fer sub 40', i tot i que ja vaig amb la reserva, tiro a mort. Avanço a la llarga recta d'arribada als dos corredors que tinc devant, i entro a l'esprint en meta amb un crono final de 39:57 i al lloc 57è de 1385. He fet l'últim km. en 3:44!!!. Una ampolla d'aigua, i una Pepsi light ajuden a treurem la set, la molta set que tinc, mentres espero l'arribada dels que queden del Team. Xavi fa uns excel.lents 42:41. Ara és el torn de Pere, que marca amb 46:19 una nova MMP. Està en ratxa!. I Romana, que cada día està millor, ja torna a baixar dels 50' amb 49:53. Apareix Jon amb la noticia del seu 3er lloc a la general i un temps de 34:33, que després es converteix en el 2on per descalificació del primer. Jose, amb molts problemes a la cama dreta, i que arrosega desde fa mesos, ha entat en uns brutals 37:03 i 15è de la general. Ens tornem a reunir amb la gent del Team sobre la gespa, i esperem a l'entrega de premis mentres estirem i comentem la jugada. La satisfacció és general. Regal de samarreta de cotó per part de l'organització a tots els praticipans, i fotos a Jon al podi per recullir el premi pel seu 2on lloc a la general, son el final de festa d'un altre diumenge de gloria pel Team. Classificacions.

dilluns, 9 de maig del 2011

Glory Day

Quan un comença a córrer, i encara que sigui d'una manera absolutament amateur, deixa volar de tant en tant la seva imaginació per somiar que algun dia pujará a un podi a recollir una copa, medalla, diploma, o el que sigui. Però son això, somnis i fantasies. Ahir es va complir aquest somni a la Canet Race. No va ser a títol individual, es veritat, però la satisfacció va ser enorme quan ens van cridar al podi a recollir el premi com 1er club classificat de la Canet Race. La cursa de Canet té 2 voltes a un circuit de 5km., i és dura, molt dura. Pot ser la més dura de 10k. d'asfalt que jo recordo, però maca, molt maca, i molt ben organitzada. És una cursa relativament petita, (419 arribats a meta), però no falta de res, i tot i que només era la seva 2ª edició, tinc que felicitar al club de Canet que la organitza per la excelent feina. La sortida, és a les 10h, i els membres del Team Ashi ens col.loquem millor que mai a la línia. Apreto d'inici per intentar seguir l'estela de Rafa, i amb les primeres i terrorífiques pujades aguanto dignament. Després dels primers 2 o 3 kms., veig clar que els nostres ritmes son diferents, i li dic que tiri, que ens juguem la clasi per clubs. I Rafa tira, amb la seva força de sempre, (recordem que el diumenge passat va córrer la marató d'Empúries), però amb Rafa calen poques paraules, i ens entenem molt bé quan estem "en faena". Toca dosificar trobant el meu ritme de cursa. Així ho faig, i començo a tenir millors sensacions, a un ritme un pelet més lent, però que és el meu, i el que em permet recuperar aire. Pas pel km. 5 en 20:23 i posició 55, gràcies al fort ritme del principi. A Rafa encara el tinc a la vista, però cada cop més lluny. Ara intento que no m'avanci ningú, i si algú flaqueja mirar de superar-ho. Tinc a 5 corredors per devant i a la vista, a certa distancia, però "a tiro", i miro d'apropar-me poc a poc, molt poc a poc...Abans del km. 7 supero a 2 d'ells, i tinc la tasca més complicada, que és avançar als 3 que tinc a la vista però amb pinta de corredors experimentats i batalladors. Aprofito alguna de les rampes de la segona volta per superar a un altre, i ara ja només veig a 2 devant meu. Quan pujem els avanço, o quedo al costat d'ells, però quan baixem marxen sense gaires problemes. Ufff, será molt complicat perque els 2 últims kms. son de forta baixada. Arribem al Km. 8- 8,5, i decideixo intentar allò que tantes vegades imaginem, però que per falta de forces mai he pogut fer: Un "Hachazo" per despenjar rivals!!!. Efectivament, ataco amb ganes aprofitant uns metres mes o menys de pujada o plans, i puc marxar amb els suficients metres d'aventatge per poder encarar la part final sense mirar enrere. El temps del segon parcial és uns quants segons més lent que el primer, (21:08), però guanyo aquestes 5 posicions a la segona volta, per entrar a meta en 41:31 i el lloc 50 de 419 arribats a meta. Molt satisfet per la meva cursa, però es que de seguida veiem que si jo soc el 4art i últim corredor que puntua per equips, i he arribat el 50...Però ara estem a meta esperant a Sònia que té les seves opcions. I les aprofita com una auténtica campeona!!!. Arriba 9ª de la general femenína, i 2ª a la seva categoría, superant entre altres a la gran ultrafondista Alexandra Panayotou. Tremenda Sònia. Ja hem arribat tots els membres del Team a meta, i una de les millors noticies és que Raúl no ha tingut molesties al genoll, i ha pogut completar una cursa a un molt bon ritme en companyia de Xavi, que tot i que no ha entrenat aquesta setmana tot el que voldría, continua en un bon estat de forma. Jon 12è de la general i Roman 21è, (tenen tal nivell que els hi tindría que dedicar línies i línies a cada crònica), Rafa 42è, Raúl 98è, Xavi 99è. Tots els nois entre els 100 primers, i Sónia que pujará al calaix!!!. Estem molt contents. A les classificacions que comencen a penjar al taulell veiem que tenim practicament segura la victoria per equips!!!. Estem comentant la jugada amb Romana, (que important és pel grup que Romana estigui millorant del seu problema al genoll), el pare de Xavi que va fent fotos de professional, i Paco que descriu un somriure d'orella a orella de la inmensa felicitat i orgull que té de veure a la seva Sònia. No oblidaré mai aquesta estona amb el grup. Igual que no oblidaré mai el moment en que ens criden per pujar al podi per equips. Sempre dic que estic especialment orgullós de l'espectacular grup humà que hem aconseguit formar entre tots, però es que si a sobre correm més que ningú i guanyem..., ja és l'ostia!!!.
Tinc que donar les gràcies de tot cor als meus amics i companys d'equip pel regal, (a 6 dies del meu aniversari, i 5 del de Rafa!!!), que m'han fet. És una inmensa sort, i tot un luxe, tenir a aquesta colla de sonats pel running com amics. No corren només per ells, i no corren tampoc per Ashi, corren i ho donen tot, perque la persona que tenen al seu costat, i que llueix la mateixa samarreta que ells, els hi importa. No podiem acabar una matinal histórica com aquesta sense celebrar-ho al chiringuito "Las Palmeras". Ha corregut la cervesa com mai i sense cap remordiment. Teniem un doble motiu per celebrar. Rafa, el nostre Rafa, fará anys el proper dia 13, i això mereix un brindis dels grans!!!. Classificacions.