dilluns, 28 de novembre de 2011

L'última Jean Bouin?

Cada dia tinc més mandra per córrer aquestes curses tant multitudinaries. I no per que la gent em molesti, si no perque cada cop valoro més aquells petits, (o no tant petits), aspectes que tant m'agraden de les curses "petites", com per exemple poder aparcar a prop, no tenir que fer molta cua per recollir dorsal, bossa del corredor, o per deixar la motxilla, o simplement tenir una sortida "tranquila" i ordenada, etc.... Segurament l'ambient d'una gran cursa com la Jean Bouin també té el seu encant, però a mi cada vegada em costa més trobar-li. Ja ho veurem, però l'any vinent crec que triaré alguna altre cursa per aquest cap de setmana. En qualsevol cas, formo part d'un gran equip, i ahir tenia el compromís amb el company i amic Pere, per fer-li de llebre i intentar MMP seva, (fins ahir 43:57), i això ja era suficient motivació per tenir ganes de córrer la més veterana de totes les curses de Catalunya i d'Espanya. Tenim punt de reunió amb tots els membres del Team, com sempre, i tot i arribar amb molta antelació, ja veig que no anirem sobrats de temps per fer el recomanable escalfament. Ja veiem que la porta d'accès al pabelló del guardarropía queda estreta i petita, donat que son 10000 inscrits, i que tots decidim deixar la motxilla a la mateixa hora. Efectivament. 25 minuts abans de la sortida, (programada per les 09h00), el tap a la porta del pabelló ja és monumental, i patim seriosament per arribar a l'hora al corresponent calaix. Justet i sense poder ni estirar ni escalfar absolutament res, accedim finalment a un calaix que de fet no existeix, perque entra tothom qui vol i com vol, barrejant-se gent de dorsal/calaix correcte amb gent de qualsevol altre color/calaix. Un desastre. No entenc perque alguns organitzadors posen tant interés amb el tema d'acreditar marques per tenir un determinat color de dorsal que doni accés a un calaix concret, si després minuts abans de la sortida ningú controla absolutament res, i tothom pot accedir al calaix que li doni la gana!. En fí, intentem centrar-nos en "la nostra cursa", i un cop donen la sortida ens concentrem només en això. Ritme. Jo marco el ritme, i Pere segueix al meu costat en tot moment. Li vaig demanant com va, i sempre la seva resposta és la mateixa: "Bé". Doncs així fem els primers 5 km., clavant un interessant parcial de 21:37. La segona meitat de la JB, és clarament més dura, però crec que Pere està fort, i que podrem doblar aquest parcial, per tant no baixem el ritme, i continuem avançant corredors a poc a poc. A partir del km 7,2 comença la pujadeta del Paral.lel, que sense ser molt dura, és llarga i arriba a la part final de la cursa, i per això que castiga als corredors que arribin justets de forces. Nosaltres a la nostra, i al arribar al carrer Lleida, i dins de l'últim km., ja sabem que toca donar-ho tot, però que ho tenim a prop. Dures rampes fins a l'alçada de la font màgica, i ara baixada fins a meta. Fort sprint a la recta de meta. Pere entra en 43:12, i jo darrera seu en 43:13. Pere ja té nova MMP!. Jo estic molt content. Continua la meva lenta però segura recuperació, i he gaudit de la cursa amb Pere, que ha estat un luxe com company. Els parcials espectaculars. Pere ha marcat uns 21:37 + 21:36. Hem fet una gran cursa. Tornem al punt de trobada, i comencem a celebrar les bones actuacions de tots. Jon MMP amb uns estratosfèrics 33:35, Ricardo 34:42, Paco 37:44, Raúl MMP 38:12, Enric MMP 42:10, Romana MMP43:42, Sònia 46:37, Mònica MMP 49:24, Iolanda 49:32, i Patricia 1h06:05. Felicitats a tots!!!. Classificacions. Jo surto amb Ricardo correns cap el metro per anar a l'arribada de la Mitja de Collserola CEC, on tenim a 4 companys del Team correns. I arribem just quan Roman acaba d'entrar en 7è lloc, i a punt per veure arribar a José en 10è lloc, i a Dídac i Marta, que queda 7a entre les noies. Gran cursa també de tots ells. També corre avui el Cros de Sant Boi el nostre Rafa, i més tard sabré que ha fet un carrerón, com sempre. Cap de setmana rodó pel Team, i ara toca arribar finet al proper Diumenge. Mitja de Mataró. Mola.

5 comentaris:

  1. Ernest,
    Tens molta raó en la primera part de l'entrada. Aquesta mena de curses tan multitudinàries no són gens còmodes per a la gent que ha de venir de fora i de vegades, tinc la sensació que l'organització ni tan sols hi pensa. És una llàstima. Això fa que em reafirmi un cop més en la idea de fugir de curses que van d'aquest pal perquè tan important és la teva pròpia actuació com els aspectes logístics, previs i post cursa.

    Sense anar més lluny, ahir vaig fer una de muntanya a Rajadell, prop de Manresa. Poc més de 200 corredors, cap problema per aparcar, per recollir el dorsal, un bon esmorzar després i apa, a casa amb la satisfacció de la feina ben feta.

    D'altra banda, ja veig que si mai em plantejo millorar la meva MMP en un 10 km. t'hauré d'escollir a tu ara, que encara deus anar una mica lent pel tema lesió. Però vaja, aquesta 43'els firmaria ara mateix.

    Sort per a Mataró.

    ResponElimina
  2. Comparto totalmente tus impresiones, ya lo sabes. Buena carrera clavando los parciales con lo difícil que es.

    ResponElimina
  3. Gran esforç de generositat per part teva amb el Pere. Fantàstic tot l'equip, els de la Jean Bouin i els de Collserola i completament d'acord amb tu amb la cursa multitudinària. És per rumiar-s'ho...i molt. Felicitats, capi!

    ResponElimina
  4. La Jean Bouin la vaig còrrer de júnior i vaig fer el 5º lloc, per darrere del campió José Manuel Abascal...fa anys...tenia 18 anys i vaig per a 54.
    Bona cursa, amic Ernest

    ResponElimina