dilluns, 25 d’abril del 2011

Tot a 5€

La Cursa de fons de Canovelles és dura, però es maca, i està molt ben organitzada. Aquest any han decidit no regalar samarreta, (les primeres curses fa gracia, però quan tens més de 30 samarretes, ja no fan tanta, diguem-ho clar), i rebaixar el preu de les inscripcions a 5€. Aplaudeixo aquesta decisió de preus low cost, sempre que no afecti a cap altre aspecte organitzatiu, i la veritat és que a Canovelles saben montar una cursa, i molt bé, amb només 5€. Que n'aprenguin!. Vaig a Canovelles amb els amics egarencs Dídac i Josep, i arribem amb temps més que suficient per recollir dorsals i petar la xerrada, abans de trobar-nos amb Roman que ha viatjat en tren. Ha plogut un parell de dies durant la setmana, i estem segurs de que els 5-6 kms. de terra seran un autentic fangar. Decideixo calçar les Brooks Cascadia de trail. Aquest serà l'únic error del dia. Més de 1000 corredors a la línia de sortida, i Dídac i jo ben juntets al mig del gran grup, (Roman corre a un altre lliga i es situa millor), i amb intenció de millorar temps i posició respecte a l'any passat. El primer km. ja té unes rampes dures dures, que si superem sense més problemes és per que son al principi, perque si tenim que pujar això al final..., ufff. Sortim fortets, de fet masa fortets, i veiem que el km. 2 a 3:57 és clarament un suicidi, per tant decidim regular una mica més. Ja veig que Dídac va "finet", i que avui apunta alt. A partir d'aqui kms. entre 4:20 i 4:30, per encarar, a partir d'aproximadament el km.5 la part de terra i fang. Doncs, de fang ni rastre!. No ens ho podem creure, no tenim fang a Canovelles!. Les plujes d'aquest dies no han caigut a tot arreu per igual, i sembla ser que per aquesta zona no han vist la mateixa aigua que a altres indrets. Bé, doncs en qualsevol cas aprofito aquests kms. per avançar gent i continuar amb els relleus amb Dídac, que continua amb les forçes aparentment intactes. Son els kms. més macos de la cursa. Aquells kms. pels cuals val la pena venir fins a Canovelles un dilluns de Pasqua. Però això si, aquest any sense fang. LLàstima!. Passat el km. 10 veig que Dídac està molt fort i el seu cos li demana tirar en solitari. I marxa, i vaig veient com va possant metres entre nosaltres. És un "hachazo" en tota regla, i no el puc seguir. Deixem la terra al km. 11 aprox., i continuo guanyant posicions. Son kms., a 4:17, 4:11, per trobar a faltar les meves sabatilles d'asfalt, però ja queda poc, i veig clar que el temps de l'any passat el podré millorar sense gaires problemes. Apreto una mica més als 3 últims kms., (a 4:05), i arribo a meta parant el crono en 1h05:35. LLoc 223 de 1116 arribats. La millora respecte a la cursa del 2010 és de 4:04, que no està gens malament. Content per la progresió i per gaudir un anys més d'una de les meves curses favorites del calendari. Espero tornar molts anys més. Dídac ha entrat en 1h05:02, i la seva cursa de menys a més es de "chapeau". Roman ha tornat a ser el millor de l'Ashi Running Team amb una marca de 56:52 i 29º real de la general. Una bèstia. Comentem la jugada menjant el bocata de butifarra i la cervesa o coca-cola que donen a l'arribada. Ja pensem en nous reptes i en les properes curses. Classificacions.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Com Niki Lauda!.

Siii, ja se que vaig dir que ja tinc els deures fets, i que a partir d'ara es tracte d'anar a les curses sense presió, i a gaudir sense cap altre consideració. I amb aquesta idea m'he presentat a la Cursa Mulla't per l'esclerosi múltiple al circuit de Montmeló aquest matí de diumenge. Proba d'això que dic és que aquesta setmana ja no he fet series ràpides per preparar un 10000 de manera més específica, i si he fet "cuestas" per preparar les cames per la cursa de Canovelles del dia 25. Doncs igual es per això que ha sortit una bona cursa, pel fet de no tenir cap presió. Bon sol, i temperatura agradable. Les condicions son molt bones, però al ser un circuit, les ombres no existeixen, i només l'hora de la sortida, (10h.), i per tant amb un sol encara no molt alt, ens lliurarán del pitjor escenari possible. Es tracte de fer 2 voltes completes al circuit + uns 500-600 metres abans del primer pas per línia de meta.
Cita amb la gent del Team a dins del circuit. Rafa, Sònia i Paco. Tenim tots la mateixa intenció. Córrer per córrer. Recollim dorsals, escalfem una mica, veiem que les sensacions son bones..., ai, ai, ai.., que ja veig a la mirada de Paco alguna cosa que em fa pensar que no anirá tant de passeig...Decidim sortir Rafa i jo junts, a veure si aguanto el seu ritme els primers kms, i que Paco faci la seva. Ni ens molestem en colocar-nos bé per la sortida, i els primers metres son slalom total. De seguida Paco marxa a un ritme de bojos, i Rafa i jo anem a un ritme alt, per sota dels 4:00 m./km., però ajustat a les nostres possibilitats i pretensions. El fet que la sortida sigui en un punt més alt que l'arribada sempre és propici per fer bons registres, si no fós, com en aquest cas, que el circuit no és ni molt menys planer, i encare que no ho sembli, puja i baixa bastant. Rafa agafa uns metres per devant meu, però el tinc "a tiro", i ja sé que marxará quan vulgui. Cap problema, perque vaig bé, les sensacions son bones, i no hi penso en res més. Sense tenir temps per més, passem pel km. 5 i els clavo en 20:00. Ostres, penso. Millor que a Bombers. Rafa va agafant metres, però sempre el tinc a la vista i "controlat". És al km. 8-9 quan veig que si apreto fort, que si ho dono tot, puc apropar-me a sub40', i que voleu que us digui, però quan tens una ocasió com aquesta, i que no saps quan la tornaràs a tenir.... Decideixo anar a tope l'últim km. i entro a meta parant el crono en 39:44. Nova MMP. LLoc 66 de 816 arribats. La marca i els metres no encaixen del tot amb les dades del meu Garmin, i crec sincerament que a la cursa li falten uns metres, (segons el Garmin uns 50-60m.), però això tant se val. Primer perque a altres curses he fet metres de més, (l'última Jean Bouin amb metres de més que em van impedir baixar de 40'), i també perque em quedo amb les sensacions generals i amb el bon estat de forma que mantinc. L'últim km. real i sencer l'he fet a 3:30 i això per a mi és córrer molt. Però es que el rendiment de la resta de membres del Team Ashi Running és espectacular!!!. Paco entra el 26è, i marca nova MMP amb 37:27, Rafa, (que prepara la marató d'Empuries i avui feia un simple entrenament a ritme), entra per devant meu el 63è amb 39:26, i Sònia ens deixa tots sense qualificatius al entrar en 47:25, (la 13ª dona de la general!!!), i rebaixant 2 "minutazos" la seva MMP. Uns cracks!!!. Ens tornem a reunir després de recollir les motxilles, i les cares de satisfacció son el millor premi. Grans resultats individuals i pel Team. Dia rodó, i una cursa que ens ha agradat a tots molt, i que marquem al calendari pels propers anys. Classificacions.

dilluns, 11 d’abril del 2011

Bombers apagafocs

No soc ràpid, i mai ho seré, però almenys mantenía certa il.lusió per poder fer algun dia una cursa de 10 km. per sota dels 40'. Ahir va ser el dia.
Tenim cita amb part del Team a les 8h45, i una segona convocatória a les 9h15. La majoria estem a la primera, i ja es poden percebre els nervis i les moltes ganes de començar a córrer. L'ambient es espectacular, i els senyors de Nike es deuen fregar les mans al veure 20000 corredors amb la seva samarreta, (no gaire maques, i més grans que l'any passat, per cert). Això si, és molt evident que fiquen calers perque tothom quedi content, i desde barra lliure de beguda isotónica abans de la cursa, fins wc portàtils en quantitat, son detalls que no poden faltar a una gran cursa d'aquesta categoría. Però la calor que feia no depèn de l'organització, i 25º a l'hora de la sortida, (segons TV3), no és temperatura ideal per córrer. Escalfo poc, però tinc bones sensacions, i em noto..."finet". Busco el meu calaix sub42' amb Xavi, i ens trobem un tap important a la part de l'estació de França que ens fa patir per si arribarem a temps a la línia de sortida. Finalment ho aconseguim, i amb una música d'AC/DC a tot volum donen el tret de sortida. 1er km. 3:56, dins de la previsió, però tocará apretar al Paralel si no vull perdre molts segons. Supero el pitjor km. de pujadeta lleu en 4:05, i a partir d'aquest punt, (aprox. km. 3,2), la cursa és molt planera fins a Via Laietana que fa baixadeta per arribar a meta. Doncs aquests son els kms. clau, i els que dicten sentencia. Si no estás bé, Paralel et deixa "tocat", i ara ja no pots tirar com voldries. Jo estic bé, però vaig al límit, i als kms. 4 i 5 no aconsegueixo baixar de 4:00. Tinc clar que toca calcular molt bé el ritme fins a l'últim km., per apretar llavors amb tot. 20:17 al km. 5. Vaig justet, justeeet, per intentar baixar dels 40', però la segona meitat és més ràpida, i encara no he dit l'última paraula. Agafo bon ritme a la Gran Via, i marco 3:53 i 3:52. Ja he recuperat algo, però no és suficient. Quina calor!!!. Quan arribo a Via Laietana i practicament al km. 9, tinc clar que ho faig un últim km. a mort, o ja em puc oblidar del sub40'. Doncs a mort!. Un grup d'almenys un centenar de percusionistes animen la baixada. "Subidón" d'emocions. Últim km. en 3:42, i arribada a meta per marcar 39:53. LLoc 703 de 17677 arribats. Siii, ja ho teniiim!!!. Uf, quina calor....Trobo a Raúl al poc de creuar la meta. Ell a fet un carrerón de 38:49, i anem caminant fins a la recollida de begudes i bossa corredor, i al punt de trobada amb la resta de Team. Gairebé tots hem fet una bona cursa, però curiosament només els 4 membres terrasencs d'Ashi Running hem aconseguit fer nova MMP. Casualitat, o amaguem algun secret, jejeje.

Jon 34:30, Ricardo 35:08, Roman 36:19 (el dia abans va córrer a Esplugues), Paco 37:51 (MMP amb mossegada espectacular), Raúl 38:49, Rafa 41:43 (d'entrenament perque el seu objectiu es la marató d'Empúries), Dídac 42:44 (MMP), Xavi 43:31, Sònia 49:15 (MMP). Classificacions. Romana, que encara està recuperant-se del genoll sempre ens ajuda molt, i els seus ànims no tenen preu. Gràcies per les fotos a Paco i Romana!. Jo sempre em quedo amb les estonetes que puc passar al costat d'aquest meravellós grup humà. Son una passada. Quina sort tinc!!!. Estem només al mes d'Abril, i ja he vist complerts els 3 objectius atlètics de la temporada: Sub-40' als 10k., sub-1h30' a la mitja marató, i sub-3h20' a la marató. Els Bombers han apagat l'unic "foc" que encara tenia pendent de sofocar. A partir d'ara gaudiré mes relaxadament que mai de les curses, (sempre ho intento fer, però ara encara més), i a veure com els cracks que tinc com companys em donen moltes alegrias. Ja ho veureu com si.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Cursa (?) El Corte Inglés.

La veritat és que ningú ens obliga a inscriuren's, i que quan decidim fer-ho, aquesta inscripció es gratis, però també es cert que pel fet de ser voluntaria i gratis no significa que no es puguin criticar alguns aspectes sobre la cursa. La principal motivació per participar a la Cursa El Corte Inglés era poder coincidir amb un bon grapat d'amics i companys del Ashi Running Team, i passar una bona estona amb ells comentant la jugada. Era la primera vegada que la corria, però em sembla que serà l'ùltima. És la 2ª amb més inscrits del món, i primera d'Europa, però.... Quants arribats a meta?. Quants la fan sencera?. Quants d'aquets corren en lloc de caminar?. Ningú ho sap. Menys de 5000 participants dels 58000 inscrits la corren amb xip groc. Només amb aquest xip és possible controlar a la gent que la córre sencera, els temps de pas i final, ritmes, etc...La majoria de la resta, fins als 58000, és una masa incontrolable de pasejants, caminants, o pseudocorredors, que en alguns casos donen lliçons d'un d'incivisme i falta de respecte molt importants. És igual si l'organització intenta gestionar calaixos per temps/marca, i de colors diferents i entrades separades, i tot això també separat de la resta de participants sense xip, per tenir una sortida més controlada. Impossible. La gent va afegint-se a la Cursa (?) en el punt del recorregut on li dona la gana, (i això que sent una cursa popular i gratuita pot ser del tot respectable), no ho és tant quan ho fan caminant tranquilament just devant dels participants que si volem córrer. Iaies i iaios amb dificultats per caminar, pares amb nens petits, families amb gos, etc...ficant-se al ben mig del carrer Aragó devant dels que anem a 4:00 m./km... He rebut insults, (per primera vegada a una cursa), per part d'un noi que per retallar a una cantonada ha creuat per devant meu sense cap mirament i al que no he tingut més remei que empentar per no caure. A sobre insultant?. Un desastre. Suposo que no és fàcil organitzar-ho d'un altre manera, però és un desastre. Ho sento, però que els grans magatzens es quedin amb la seva "borregada popular" i els seus rècords d'inscrits, que jo em dedicaré a gaudir correns a altres curses.
La cursa (?) propiament dita, i amb un recorregut de 10766 m., va començar a l'arribar a Plaça Espanya, i he pogut començar a centrarme en córrer, i només córrer, després dels primers kms. d'autentic slalom. Forta pujada a Montjuic, amb volta per dins de l'Estadi LLuís Companys, (el millor moment de la cursa (?)), i baixada "a tope" fins entrar a meta a la Plaça Catalunya, amb un temps final de 45:45. LLoc 270 de 4350 arribats a meta. Parcials molt desiguals per culpa del perfil, però amb bones sensacions generals. El km. més ràpid 3:35, i el més lent 4:47. Ha valgut la pena veure amics del Team com Jon acabar el 20è. O Roman 37è de la general, i com Raúl feia un altre "carrerón" per entrar entre els millors 200. I ha valgut la pena veure com Pere està del tot recuperat del trencament de costella i torna a donar guerra. I com Dídac feia de llebre de Vanessa per completar la cursa de manera sensacional, o com Xavi feia el mateix amb la seva parella. I per veure a Romana molt animada i amb unes ganes brutals de tornar a córrer. Per tot això ha valgut molt la pena. Per la Cursa (?), no. Classificacions.