B/SS 47

He tornat. Després d'una lesió al soli que m'ha tingut parat durant practicament 45 dies, vaig decidir que podía tornar "a lo grande", i la més gran és la Behobia-San Sebastian. Amb 4 o 5 entrenaments a les cames, i més ganes i il.lusió que estat de forma, em vaig plantar a una de les línies de sortida més mítiques d'Espanya. 23000 corredors inscrits, (3000 catalans!!!). 3 companys del Team: Romana, Raúl, i Jon. Perfil exigent, i recorregut en línia amb sortida a Behobia a les 11h. Molta calor per estar a Euskadi al mes de Novembre. Més dia de platja que de cursa. Dissabte de recollida de dorsal, pinchos, zuritos, i sol en companyia de Natalia, Raúl, Maite, Juan Carlos, i unes amigues. Diumenge de cursa amb corredors vinguts de tota Espanya i l'extranger. La cursa va anar com tenia que anar. En realitat només podia anar d'una manera. Pocs kms de preparació i un objectiu molt modest de pasar-ho bé i acabarla. L'Ambient a la línia de sortida és espectacular, i és impossible no tenir un "subidón" d'adrenalina. Els primers kms son suaus, però al km.6 ja comencem a pujar el Alto de Gaintxurizketa que no és cap broma, però que amb les forces encara intactes supero sense complicacions. després de superar aquest alto al km.8, entrem en terreny de tobogans fins al km.11. Ara tenim kms planers, i de moment encara tiro a ritme constant i segur, però conscient que no per gaire temps. Abans del km.17 comença el Alto de Miracruz, i ja no estic per grans esforços. Arribo adalt molt tocat muscularment, (feia 2 mesos que no corria 20 kms, i 7 mesos que no competía a una distancia com aquesta), i ja només queda gaudir dels últims kms. picant de mans amb els nens i aplaudint als espectadors que omplen tot el recorregut de la cursa. Arribo a meta fet caldo muscularment, però molt content i feliç per la inoblidable experiencia i perque el meu soli ha aguantat perfectament. 1h35:00. Quina cursa!. Jon 1h11, Raúl 1h25, i Romana 1h41. Tots sensacionals. Sobre aquesta cursa es poden explicar moltes coses, i jo mateix necessitaría varies entrades al bloc per poder fer justicia amb ella. Suposo que tots teniu alguna idea sobre la B/SS, i ho resumiré dient que és una cursa organitzada impecablement, tot i que es molt complexe portar a tanta gent a un punt de sortida que no és el mateix que el d'arribada. Ho tenen tot previst, i son puntuals. Jo em quedo amb la gent. Si no la corres no t'ho creus. La gent surt al carrer o a la carretera a animar desde el km.1 fins al final!. I animen. Animen molt, cridant el teu nom i aplaudint amb ganes. I penses: perque m'animen tant si no em coneixen de res!. Estimen la "seva cursa", i és un gran dia per ells. Volen que també ho sigui per tu. En aquest sentit és única. Jo no he vist mai una cosa igual. No m'extendré més amb elogis, tot i que és mereix tots els que podeu imaginar. L'any vinent tornaré. Classificacions.