dilluns, 28 de novembre del 2011

L'última Jean Bouin?

Cada dia tinc més mandra per córrer aquestes curses tant multitudinaries. I no per que la gent em molesti, si no perque cada cop valoro més aquells petits, (o no tant petits), aspectes que tant m'agraden de les curses "petites", com per exemple poder aparcar a prop, no tenir que fer molta cua per recollir dorsal, bossa del corredor, o per deixar la motxilla, o simplement tenir una sortida "tranquila" i ordenada, etc.... Segurament l'ambient d'una gran cursa com la Jean Bouin també té el seu encant, però a mi cada vegada em costa més trobar-li. Ja ho veurem, però l'any vinent crec que triaré alguna altre cursa per aquest cap de setmana. En qualsevol cas, formo part d'un gran equip, i ahir tenia el compromís amb el company i amic Pere, per fer-li de llebre i intentar MMP seva, (fins ahir 43:57), i això ja era suficient motivació per tenir ganes de córrer la més veterana de totes les curses de Catalunya i d'Espanya. Tenim punt de reunió amb tots els membres del Team, com sempre, i tot i arribar amb molta antelació, ja veig que no anirem sobrats de temps per fer el recomanable escalfament. Ja veiem que la porta d'accès al pabelló del guardarropía queda estreta i petita, donat que son 10000 inscrits, i que tots decidim deixar la motxilla a la mateixa hora. Efectivament. 25 minuts abans de la sortida, (programada per les 09h00), el tap a la porta del pabelló ja és monumental, i patim seriosament per arribar a l'hora al corresponent calaix. Justet i sense poder ni estirar ni escalfar absolutament res, accedim finalment a un calaix que de fet no existeix, perque entra tothom qui vol i com vol, barrejant-se gent de dorsal/calaix correcte amb gent de qualsevol altre color/calaix. Un desastre. No entenc perque alguns organitzadors posen tant interés amb el tema d'acreditar marques per tenir un determinat color de dorsal que doni accés a un calaix concret, si després minuts abans de la sortida ningú controla absolutament res, i tothom pot accedir al calaix que li doni la gana!. En fí, intentem centrar-nos en "la nostra cursa", i un cop donen la sortida ens concentrem només en això. Ritme. Jo marco el ritme, i Pere segueix al meu costat en tot moment. Li vaig demanant com va, i sempre la seva resposta és la mateixa: "Bé". Doncs així fem els primers 5 km., clavant un interessant parcial de 21:37. La segona meitat de la JB, és clarament més dura, però crec que Pere està fort, i que podrem doblar aquest parcial, per tant no baixem el ritme, i continuem avançant corredors a poc a poc. A partir del km 7,2 comença la pujadeta del Paral.lel, que sense ser molt dura, és llarga i arriba a la part final de la cursa, i per això que castiga als corredors que arribin justets de forces. Nosaltres a la nostra, i al arribar al carrer Lleida, i dins de l'últim km., ja sabem que toca donar-ho tot, però que ho tenim a prop. Dures rampes fins a l'alçada de la font màgica, i ara baixada fins a meta. Fort sprint a la recta de meta. Pere entra en 43:12, i jo darrera seu en 43:13. Pere ja té nova MMP!. Jo estic molt content. Continua la meva lenta però segura recuperació, i he gaudit de la cursa amb Pere, que ha estat un luxe com company. Els parcials espectaculars. Pere ha marcat uns 21:37 + 21:36. Hem fet una gran cursa. Tornem al punt de trobada, i comencem a celebrar les bones actuacions de tots. Jon MMP amb uns estratosfèrics 33:35, Ricardo 34:42, Paco 37:44, Raúl MMP 38:12, Enric MMP 42:10, Romana MMP43:42, Sònia 46:37, Mònica MMP 49:24, Iolanda 49:32, i Patricia 1h06:05. Felicitats a tots!!!. Classificacions. Jo surto amb Ricardo correns cap el metro per anar a l'arribada de la Mitja de Collserola CEC, on tenim a 4 companys del Team correns. I arribem just quan Roman acaba d'entrar en 7è lloc, i a punt per veure arribar a José en 10è lloc, i a Dídac i Marta, que queda 7a entre les noies. Gran cursa també de tots ells. També corre avui el Cros de Sant Boi el nostre Rafa, i més tard sabré que ha fet un carrerón, com sempre. Cap de setmana rodó pel Team, i ara toca arribar finet al proper Diumenge. Mitja de Mataró. Mola.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Ben acompanyat

Fer de llebre d'un amic o company sempre és un repte i una carrega de certa responsabilitat, i no tothom serveix per fer de llebre. La millor llebre que conec és l'amic i company del Team Rafa, que em va portar volant cap a la MMP a la Mitja de Mataró de l'any passat. Un crack. Aquest Diumenge jo intentaria ajudar a la companya Marta per apropar-nos al sub 45' en 10k, i si cau un calaix millor que millor. La cursa triada és la de Sant Vicenç dels Horts. Cursa dura i amb tobogans, però ho intentarem. Jo segueixo el meu procès de recuperació i ara mateix només penso en anar acumulant kms i fer curses com entrenaments de qualitat. Coincidim amb altres col.legues del Team: Ricardo, Dídac, i Romana. Tots ells amb opcions de fer una bona cursa. Tot i la previsió de pluja, arribo a Sant Vicenç amb sol, i aquest no ens deixaría en tot el matí. Millor. La sortida és puntualment a les 10h. i de seguida agafem un ritme maco afavorits pel perfil d'aquests primers kms. Controlant el ritme per sota dels 4'20" m./km i anar fent. Al voltant del km3 la tendencia és de pujar, i ara és tracte de que el ritme no superi molta estona els 4'35" m./km. Però amb aquest perfil és dificil mantenir un ritme constant, i Marta, que te uns problemes al genoll desde fa temps, decideix parar uns segons per estirar la cama afectada i poder continuar. Parem els dos, i segurament no perdem més de 10", però tornar a recuperar el bon ritme ja no és fàcil. de totes maneres fem una bona part final de cursa i acabem entrant a meta junts i en 45:20 per ella, i 45:21 per mi. Satisfets per l'experiència, i amb el premi d'un fantastic calaix com a 3ª noia de la categoría!!!. Felicitats Marta!. Els premis no acaben aqui, i al ajuntar-nos amb la resta de l'equip podem celebrar un 2º lloc de categoría per Ricardo, (5è general amb 34:58), i Romana 1ª classificada de la seva categoría amb nova MMP de 44:04!!!. Dídac també molt fort, i a prop de MMP amb uns molt meritoris 41:27. Gran dia pel Team, i una cursa recomanable més que marquem per l'any vinent. Classificacions. Ara toca decidir sobre que fer el proper Diumenge...

dimecres, 16 de novembre del 2011

B/SS 47

He tornat. Després d'una lesió al soli que m'ha tingut parat durant practicament 45 dies, vaig decidir que podía tornar "a lo grande", i la més gran és la Behobia-San Sebastian. Amb 4 o 5 entrenaments a les cames, i més ganes i il.lusió que estat de forma, em vaig plantar a una de les línies de sortida més mítiques d'Espanya. 23000 corredors inscrits, (3000 catalans!!!). 3 companys del Team: Romana, Raúl, i Jon. Perfil exigent, i recorregut en línia amb sortida a Behobia a les 11h. Molta calor per estar a Euskadi al mes de Novembre. Més dia de platja que de cursa. Dissabte de recollida de dorsal, pinchos, zuritos, i sol en companyia de Natalia, Raúl, Maite, Juan Carlos, i unes amigues. Diumenge de cursa amb corredors vinguts de tota Espanya i l'extranger. La cursa va anar com tenia que anar. En realitat només podia anar d'una manera. Pocs kms de preparació i un objectiu molt modest de pasar-ho bé i acabarla. L'Ambient a la línia de sortida és espectacular, i és impossible no tenir un "subidón" d'adrenalina. Els primers kms son suaus, però al km.6 ja comencem a pujar el Alto de Gaintxurizketa que no és cap broma, però que amb les forces encara intactes supero sense complicacions. després de superar aquest alto al km.8, entrem en terreny de tobogans fins al km.11. Ara tenim kms planers, i de moment encara tiro a ritme constant i segur, però conscient que no per gaire temps. Abans del km.17 comença el Alto de Miracruz, i ja no estic per grans esforços. Arribo adalt molt tocat muscularment, (feia 2 mesos que no corria 20 kms, i 7 mesos que no competía a una distancia com aquesta), i ja només queda gaudir dels últims kms. picant de mans amb els nens i aplaudint als espectadors que omplen tot el recorregut de la cursa. Arribo a meta fet caldo muscularment, però molt content i feliç per la inoblidable experiencia i perque el meu soli ha aguantat perfectament. 1h35:00. Quina cursa!. Jon 1h11, Raúl 1h25, i Romana 1h41. Tots sensacionals. Sobre aquesta cursa es poden explicar moltes coses, i jo mateix necessitaría varies entrades al bloc per poder fer justicia amb ella. Suposo que tots teniu alguna idea sobre la B/SS, i ho resumiré dient que és una cursa organitzada impecablement, tot i que es molt complexe portar a tanta gent a un punt de sortida que no és el mateix que el d'arribada. Ho tenen tot previst, i son puntuals. Jo em quedo amb la gent. Si no la corres no t'ho creus. La gent surt al carrer o a la carretera a animar desde el km.1 fins al final!. I animen. Animen molt, cridant el teu nom i aplaudint amb ganes. I penses: perque m'animen tant si no em coneixen de res!. Estimen la "seva cursa", i és un gran dia per ells. Volen que també ho sigui per tu. En aquest sentit és única. Jo no he vist mai una cosa igual. No m'extendré més amb elogis, tot i que és mereix tots els que podeu imaginar. L'any vinent tornaré. Classificacions.