dilluns, 9 de maig de 2011

Glory Day

Quan un comença a córrer, i encara que sigui d'una manera absolutament amateur, deixa volar de tant en tant la seva imaginació per somiar que algun dia pujará a un podi a recollir una copa, medalla, diploma, o el que sigui. Però son això, somnis i fantasies. Ahir es va complir aquest somni a la Canet Race. No va ser a títol individual, es veritat, però la satisfacció va ser enorme quan ens van cridar al podi a recollir el premi com 1er club classificat de la Canet Race. La cursa de Canet té 2 voltes a un circuit de 5km., i és dura, molt dura. Pot ser la més dura de 10k. d'asfalt que jo recordo, però maca, molt maca, i molt ben organitzada. És una cursa relativament petita, (419 arribats a meta), però no falta de res, i tot i que només era la seva 2ª edició, tinc que felicitar al club de Canet que la organitza per la excelent feina. La sortida, és a les 10h, i els membres del Team Ashi ens col.loquem millor que mai a la línia. Apreto d'inici per intentar seguir l'estela de Rafa, i amb les primeres i terrorífiques pujades aguanto dignament. Després dels primers 2 o 3 kms., veig clar que els nostres ritmes son diferents, i li dic que tiri, que ens juguem la clasi per clubs. I Rafa tira, amb la seva força de sempre, (recordem que el diumenge passat va córrer la marató d'Empúries), però amb Rafa calen poques paraules, i ens entenem molt bé quan estem "en faena". Toca dosificar trobant el meu ritme de cursa. Així ho faig, i començo a tenir millors sensacions, a un ritme un pelet més lent, però que és el meu, i el que em permet recuperar aire. Pas pel km. 5 en 20:23 i posició 55, gràcies al fort ritme del principi. A Rafa encara el tinc a la vista, però cada cop més lluny. Ara intento que no m'avanci ningú, i si algú flaqueja mirar de superar-ho. Tinc a 5 corredors per devant i a la vista, a certa distancia, però "a tiro", i miro d'apropar-me poc a poc, molt poc a poc...Abans del km. 7 supero a 2 d'ells, i tinc la tasca més complicada, que és avançar als 3 que tinc a la vista però amb pinta de corredors experimentats i batalladors. Aprofito alguna de les rampes de la segona volta per superar a un altre, i ara ja només veig a 2 devant meu. Quan pujem els avanço, o quedo al costat d'ells, però quan baixem marxen sense gaires problemes. Ufff, será molt complicat perque els 2 últims kms. son de forta baixada. Arribem al Km. 8- 8,5, i decideixo intentar allò que tantes vegades imaginem, però que per falta de forces mai he pogut fer: Un "Hachazo" per despenjar rivals!!!. Efectivament, ataco amb ganes aprofitant uns metres mes o menys de pujada o plans, i puc marxar amb els suficients metres d'aventatge per poder encarar la part final sense mirar enrere. El temps del segon parcial és uns quants segons més lent que el primer, (21:08), però guanyo aquestes 5 posicions a la segona volta, per entrar a meta en 41:31 i el lloc 50 de 419 arribats a meta. Molt satisfet per la meva cursa, però es que de seguida veiem que si jo soc el 4art i últim corredor que puntua per equips, i he arribat el 50...Però ara estem a meta esperant a Sònia que té les seves opcions. I les aprofita com una auténtica campeona!!!. Arriba 9ª de la general femenína, i 2ª a la seva categoría, superant entre altres a la gran ultrafondista Alexandra Panayotou. Tremenda Sònia. Ja hem arribat tots els membres del Team a meta, i una de les millors noticies és que Raúl no ha tingut molesties al genoll, i ha pogut completar una cursa a un molt bon ritme en companyia de Xavi, que tot i que no ha entrenat aquesta setmana tot el que voldría, continua en un bon estat de forma. Jon 12è de la general i Roman 21è, (tenen tal nivell que els hi tindría que dedicar línies i línies a cada crònica), Rafa 42è, Raúl 98è, Xavi 99è. Tots els nois entre els 100 primers, i Sónia que pujará al calaix!!!. Estem molt contents. A les classificacions que comencen a penjar al taulell veiem que tenim practicament segura la victoria per equips!!!. Estem comentant la jugada amb Romana, (que important és pel grup que Romana estigui millorant del seu problema al genoll), el pare de Xavi que va fent fotos de professional, i Paco que descriu un somriure d'orella a orella de la inmensa felicitat i orgull que té de veure a la seva Sònia. No oblidaré mai aquesta estona amb el grup. Igual que no oblidaré mai el moment en que ens criden per pujar al podi per equips. Sempre dic que estic especialment orgullós de l'espectacular grup humà que hem aconseguit formar entre tots, però es que si a sobre correm més que ningú i guanyem..., ja és l'ostia!!!.
Tinc que donar les gràcies de tot cor als meus amics i companys d'equip pel regal, (a 6 dies del meu aniversari, i 5 del de Rafa!!!), que m'han fet. És una inmensa sort, i tot un luxe, tenir a aquesta colla de sonats pel running com amics. No corren només per ells, i no corren tampoc per Ashi, corren i ho donen tot, perque la persona que tenen al seu costat, i que llueix la mateixa samarreta que ells, els hi importa. No podiem acabar una matinal histórica com aquesta sense celebrar-ho al chiringuito "Las Palmeras". Ha corregut la cervesa com mai i sense cap remordiment. Teniem un doble motiu per celebrar. Rafa, el nostre Rafa, fará anys el proper dia 13, i això mereix un brindis dels grans!!!. Classificacions.

6 comentaris:

  1. Gran crònica, capi, i gran equip humà que has format tu, el gran "instigador" en positiu d'aquest enorme grup humà. Molt maco el gest de fer-nos pujar a tots els participants. Et fa sentir important i orgullós de tots, dels que vau puntuar, dels que vam participar, i dels que ens van animar.

    Un gran dia, sí senyor.

    ResponElimina
  2. Enhorabona a tot l'equip! Ja veig que sou un equip de bloggers, així que us felicitaré als 3 als vostres respectius blogs!

    Aviat ens trobem a alguna cursa!

    ResponElimina
  3. Felicitats i demaneu al sponsor que compri una vitrina ben grossa!!!

    ResponElimina
  4. Vaya historios nos montamos para tener una excusa para beber cereveza....
    Hemos hecho una carrera calcada, lo que pasa que te empeñas en que vamos a otro ritmo y eso no puede ser. En la próxima te vas a enterar como no vayamos juntos hasta meta...

    ResponElimina
  5. Et dic el mateix que al Rafa, t'ho mereixes per molts motius... per la teva dedicació, per la teva entrega, per la teva il·lusió i en especial per formar el grup que has format. El gran capità, l'ànima i el cervell d'aquest grup es mereix més que mai aquest podi. Enhorabona i gràcies.

    ResponElimina
  6. Coincideixo amb el Raúl, una gran crònica per a una gran cursa i si a més a més, teniu premi per a l'equip, què més es pot demanar!! Per cert, no heu pensat en donar un salt de qualitat i fitxar pel nostre equip. Seríeu els reis perquè com sou uns cracks ...
    Records i sort a les properes curses.

    ResponElimina