Presa de pèl al Masnou

Aquest dia de Sant Estebe tocaba fer un test final de cara a la Cursa dels Nassos del proper 31. Ens hem ajuntat a la Sant Silvestre del Masnou uns quants membres del Team: Paco, Sònia, Ro, Raúl, un servidor, i els petits Xavier i Pol, (fills de Paco i Sònia), que tot i que encara no son oficialment del Team, no tinc cap dubte de que fusta tenen, i d'aqui a uns anys seràn un relleu amb totes les garanties. Les curses petites ja surten amb molt retard, (fan un molt bon paper, per cert), i a partir d'aqui tot son nervis per poder escalfar, cuidar dels petits, etc...Dues sortides. Primer les noies, i més tard els nois. Les nostres noies ho fan sensacional, marcant uns temps de 20:24 per Ro, i 21:03 per Sònia. La proba masculina surt entre empentes, caigudes, i mala organització en general. Surto fort darrera de Raúl, i esquivem a un caigut de miracle. Paco ha guanyat uns metres per davant. Primer km. a 3:3o massa fort, però com la cursa és curta, tiraré fins que pugui. Aqui ja veig que Raúl marxa poc a poc a buscar a Paco. A mitja cursa, mes o menys, entrem a una part de terra d'aprox. 1 km. Jo que portaba unes voladores molt llises, no he pogut evitar relliscar en un gir de 180º just a una zona amb una mica de sorra de platja sobre ciment. Per sort, he frenat la caiguda amb les mans al terra, i he pogut seguir sense cap complicació, tret de l'ensurt. Els kms seguents els passo més lents, entre 3:40 i 3:48, i quan veig que enfilem l'últim km, es quan decideixo tirar tant com pugui. Arribo a meta en 17:58, i al lloc 137 de més de 1000. Miro el Garmin i es confirmen les sospites. Es curta d'uns 150 metres. Raúl , (17:25), i Paco, (17:31), m'esperen a l'arribada, i comparem amb els seus gps, (així com d'alguns companys corredors), i efectivament, li falten metres. Uns 150. Tots contents perque hem fet bones curses, però amb una sensació de presa de pèl bastant important.
Fa rabia pagar per poder córrer una distància, i que després aquesta distància no sigui real. Si és un dia, tot es pot disculpar, però quan uns organitzadors, en aquest cas "lasansi", sistematicament, i any rera any, monten curses a les que els hi falten metres..., la cosa ja fa pudor. En qualsevol cas, podem valorar com molt positiu el test final de cara al 31, i segurament l'any vinent no tornarem al Masnou. Classificacions.
Gràcies a Ro, Paco i Sònia per les fotos.