dilluns, 25 de juliol del 2011

Campaaaaana y se acabó!

El dissabte m'aixeco amb febre, un mal cos important, i tot un día per davant de feina amb sopar amb amics del Team per rematar. Penso que dificilment arribaré en condicions al sopar, (però l'esforç val la pena, perque és el comiat de Xavi que marxa a treballar i viure a Noruega), i que és practicament impossible que per la cursa de demá estigui recuperat i en condicions. Aguanto tot el dia a cop de Xumadol i arribo al sopar amb poca gana i aixafat d'allò més. Això si, la bona estona de "bromes i risas", no me la treu ningú. Com som esportistes responsables, (jejeje), decidim retirar-nos ben d'hora. Diumenge desperto amb millor cos, i decideixo apropar-me a la Cursa de La Floresta, (Sant Cugat), i probar a veure que tal. Trobar-me amb els amics del Team m'acaba de donar el cop de moral definitiu per decidir córrer. La cursa és curta, de només 8 km, però dura, molt dura, segurament la més dura de perfil de les que he corregut fins avui. Aquest any han allargat la distancia, que fins l'any passat era de 5km, afegint també un bon grapat de kms de pista o terra. Jo diría que la meitat de circuit és d'asfalt i l'altre meitat de pista de terra o directament camí de cabres en algun tram una mica perillós pels "asfalteros", i que hem tingut que fer en "fila india". Uns 300 participants, i entre ells, 7 membres del Team Ashi Running. Romana, Pere, Xavi, Dídac, Jon, Roman, i un servidor. Sortim Dídac i jo junts, i així anem fins que a alguna d'aquestes baixades suicides el deixo una mica enrere. Tot i que el puja i baixa és constant, la primera meitat de la cursa és basicament de pujades, i a la segona baixem una mica, però sempre parlem d'un recorregut trencacames, i amb arribada en pujada. M'ho passo molt bé i no pago cap factura del mal dia anterior. Les millors sensacions de les últimes curses juntament amb Andorra i arribant bastant sencer. Entro a meta amb 33:35 i al lloc 47 de 292 arribats. Posició 17 de la categoria M4. Avui el més destacat del Team a estat Roman, entrant 7è de la general i que recull el 2òn premi de la seva categoria. La cursa era de les que li agraden, i es que la "locomotora de Zuric" puja espectacularment bé. Jon 9è a la general. Dídac 58è, Xavi 73è, Pere 143è, i Romana 9ª dona, i 5ª de categoria. Molt bon rendiment de tots els integrants del Team. Cursa "petita", però molt recomanable, per diferent, per ben organitzada, i pels bocates i begudes del final. Classificacions. Ahhh, i la samarreta està molt bé. Ara toca reset. Porto 14 mesos seguits sense parar, i a partir d'avui i fins d'aqui a 10-15 dies no faré ni un sol km. Algo de bici i natació serà tot. Després començarem a entrenar molt poc a poc per estrenar-me a la segona part de la temporada a la cursa de Ripollet o a la de Matadepera.

dilluns, 18 de juliol del 2011

Dinar de pitet i triatló de la Vila

Aquest cap de setmana hem aprofitat per desconectar una mica, (i sempre relativament), de curses i exigencies, i un grup d'amics membres del Team hem gaudit relaxadament de la companya de Pol Guillén i Rosa Morató, en un dinar de dissabte que hem organitzat desde Ashi Running. Diumenge ens hem apropat a veure i animar a 3 dels nostres a la Triatló de la Vila. Sobre el dinar amb els cracks, que puc dir que no imagineu?. Doncs basicament bavejar una bona estona davant les explicacions, anecdotes, consells, i reflexions al voltant del running d'aquests dos "monstres", deixant molt clar que a part de ser grans atletes, encara son millors persones. Simpàtics, propers, i generosos. A la foto estic amb l'amic i company del Team Jon Koldo, i Pol i Rosa als extrems. Mil gràcies als dos, que tot i que ara estan passant per un moment delicat de lesions i mol.lesties, estem segurs que podran recuperar el seu millor estat físic molt aviat. Diumenge ben d'hora, (6h30), ja hem sortit Paco i jo desde Terrassa per arribar al punt de trobada amb la resta de membres del Team que participaben al Triatló de la Vila. Molt ambient per tota la zona propera, amb molta bici, roba especial de triatleta, musica, cossos d'anunci, i un bon grapat de frikis i frikadas, que sempre donan color a aquestes concentracions. Una cosa està clara: Els triatletes son diferents. La manera que tenen de parlar de la seva estimada bici, l'especial predilecció que demostren per sabatilles ben cridaneres i si poden ser "voladores" millor que millor, el gust que tenen per mostrar el seu cos, etc..., etc... Son diferents. Els nostres representants son dels més "normals" en aquest sentit, i al afrontar el seu debut a l'especialitat de triatló sprint, deixaben entreveure uns nervis lògics davant d'allò que és desconegut. Roman i José el feien tot sencer, i Jon Koldo només el relleu de running al formar part d'un equip amb companys de feina. Romana, Paco, (el nostre gran especialista i responsable de l'area de triatló del Team), i un servidor, hem asistit com espectadors, i reconec que tot i el caos que comporta una proba així, i les dificultats per seguir la competició com espectador, ens ho em passat molt bé. El rendiment dels nostres, com sempre, espectacular. Roman al lloc 165º i José el 310º de més de 1700 arribats a meta. De menys a més, ja que al sortir de l'aigua eren només el 666º i el 907º respectivament. Després han remuntat molt bé al sector de bici, i han rematat amb un últim sector de running sensacional. I tot això el dia que feien la primera triatló!. Jon Koldo ha fet ni més ni menys que el 2º millor sector de running de tots els competidors, (amb les serioses dificultats que ha tingut un corredor tant ràpid com ell per poder avançar a "paios" de 1,85m. i 90 kg. que s'arroseguen a la part de running ocupant tota l'amplada de l'estret circuit), i només superat pel guanyador absolut, (Francesc Godoy). Això, i el bon rendiment dels seus companys de equip li han permès acabar a la 4ª posició de la general per equips de relleus. Molt bé!. Les cares de felicitat de Roman, (foto esquerra), i José, (aqui a la dreta), entrant a meta ho diuen tot sobre com han gaudit de l'experiencia. Qui sap, pot ser algun dia jo també vulgui probar això del triatló. De moment queda per tancar la meva temporada el proper diumenge a La Floresta. I tinc ganes de fer-ho bé.

dimarts, 12 de juliol del 2011

Quan la cursa és l'excusa.

Teniem previst aprofitar la Cursa d'Andorra la Vella per pujar el cap de setmana amb altres membres del Team i parelles. La Cursa és una excusa, i el més important, com sempre, és poder compartir bones estones amb els amics-companys del Ashi Running Team. Hem pujat 8 en total. Natalia, Sònia, Romana, Mònica, Pere, Paco, Jon, i un servidor. Només 4 correrem per culpa de les lesions de Sònia i Paco. No té bona fama el Campionat de migfons d'Andorra. I la veritat, és que no tinc cap motiu per desmentir aquesta mala fama.
Bé, en realitat, és pot qualificar la cursa d'auntèntic desastre organitzatiu. Per sort, com dic, la cursa no era el més important. La sortida és a las 10h. Uns 300 corredors escalfen a l'estadi Comunal. Alguns de nivell, i 2 Kenians que lluitaran per la victoria. Veig amb sorpresa que no tenen cap intenció de montar ni arc ni catifa de sortida. Efectivament, ens tindrem que conformar amb un "sortida" pintat al terra. No passa res. Tenim referències, (gràcies Jordi pels detalls), que parlen d'una cursa dura i amb pujadeta constant durant els primers kms. Crit de sortida, i a córrer. Primer km. de baixadeta que aprofito per treure'l per sota dels 4 m./km., peròde seguida girem i comencem a pujar, i pujar i pujar, practicament fins el km 4. Vaig al costat de les dues primeres dones, però abans del 5, Isabel Olivan marxa en solitari i la Sara Prescoli queda endarrerida uns metres, i ja quedo més o menys en terra de ningú. El ritme ha baixat notablement perque el perfil no permet gaires alegries, (i menys en el meu estat de forma), i passo pel km 5 en 21:22. Ara tenim més baixada, i aprofito per guanyar algunes posicions, i marcar un segon parcial més ràpid. Entro a l'estadi per fer volta i mitja, i trepitjo la catifa d'arribada en uns modestos 42:34. LLoc 54 de 258 arribats. He gaudit molt d'aquesta cursa. Tot i que el temps no es gaire bó, (moltes vegades les marques no diuen tota la veritat sobre una cursa), he tornat a tenir molt bones sensacions, i poder anar de menys a més, sempre acaba deixant un millor regust de boca. Molt content, i més encara quan he vist com Jon tornaba a deixar el pabelló ben alt amb el seu 12è lloc de la general, Romana pujaba al podi com 3ª de la seva categoría, (moltes felicitats Ro!!!), i Pere sacrificaba la seva porció de gloria personal per acompanyar a Romana durant la cursa, i acabant amb bones sensacions també. Fotos amb els guanyadors, Elicky Mase i Peter Korir, i a xerrar i riure una bona estona sobre la gespa, i abans de marxar mentres veiem entrenar al crack local Toni Bernadó, (millor atleta blanc a la Marató de BCN 2011 amb 2h17'). Han tingut que repetir la cerimonia d'entrega de premis de la general femeni, un atleta marroquí ha montat un bon "pollastre" perque reclamaba no sé quins diners pel seu 3er lloc, a l'Speaker no había manera de entendre'l, fan un sorteig de regals, canten el nº de dorsal de Pere i quan arriba a recollir-ho li diuen que no tenen regal, (?), etc, etc...
A nivell organitzatiu és la pitjor cursa que he vist mai, però com aquest no és l'únic motiu que ens mou, any vinent tornarem. Classificacions.

dimarts, 5 de juliol del 2011

Doblet

Volia conèixer la cursa de Pallejà del diumenge 3, i de pas aprofitar per veure als amics Pere i Mònica, que també hi serien. El problema és que el dia abans és la cursa de la Festa Major de la meva ciutat, de Terrassa, i no hi podia faltar. Per tant m'enfrontava per primera vegada a un doblet el mateix cap de setmana. De fet amb només 12 hores de diferencia, (la sortida a Terrassa era a les 20h15, i al dia seguent la de Pallejà a les 09h00), i amb cos, el meu, que ja no està per tirar coets. Fem-ho, i ja veurem que passa!. El dissabte a Terrassa corría amb els amics i companys del Team Dídac i Vanessa. Hem quedat una estoneta abans per petar la xerrada i compartir "risas" amb el Paco. Saludem al seu germà Juanmi que 6 dies abans feia l'Ironman de Niça, i que aqui estaba dispossat a entrar entre els primers, com sempre. Hem parlat amb el Dídac de sortir forts, i així ho fem. Tirem alternativament, fins que veig que queda una mica enrera al km 3-4. Vaig mirant tota l'estona, i buscant-lo amb la mirada, però em veig amb forces i decideixo tirar a mort en solitari. Molta xafugor que fan més durs els últims kms. Per sort son "només" 8,25km., (encara que l'organització sense que ningú entengui perque, parla de 7,5 km, però tots els gps van marcar entre 8,2 i 8,3km.), i arribo a l'esprint aprofitant que l'últim km es de baixada. Entro a meta amb 32:55 aun ritme de 3:58 m./km., i al lloc 86 de 670. Molt content. Dídac entra uns segons després en 33:32, i Vanessa, que últimament no ha pogut entrenar com voldría, entra amb 50:57. Moltes felicitats a tots dos!!!. Classificacions.
Al matí seguent, toca la Cursa de Pallejà, i arribo ben d'hora, de fet crec que el primer dels corredors. Van arribant alguns coneguts, i una estoneta després el Pere i la Mònica. Ella s'estrena avui en una cursa, (en el seu cas de 5 km.), i ell, generós com sempre, li fará de llebre durant la primera volta, per continuar una segona volta i completar els seus 10km. Jo faré el que pugui, que tinc la sensació que no serà gaire després de l'esforç d'ahir. Notem durant l'escalfament que la xafugor tornarà a apretar de valent, i que patirem si o si. Tret de sortida, i miro de sortir a un ritme alegre i a veure com reacciona el meu cos. El primer km molt bé, però a partir del km 2-3 començo a veure mooolt clar, que avui no farem res de bó. Toca aguantar i mirar de dosificar una mica per almenys arribar a meta i acabar dignament, (que ara que ho penso encara no he tingut que retirar-me mai de les 45 curses que he fet fins avui). Segona meitat de la cursa desastrosa, per entrar a neta amb 42:10 i al lloc 100 de 542 arribats. Pere entra en 51:02, però ell avui feia de llebre i el seu temps era el de menys, perque el tema important era el debut de la Mònica. "Ojo" amb "la pantera de l'Eixample", perque ha marcat uns espectaculars 26:18 quedant la 14ª entre 62 dones arribadas a meta!!!. Quin debut més il.lusionant. Evidentment ja té una oferta a sobre de la seva taula per fitxar pel Team, jejeje. Estic fet pols, però he tirat de casta per acabar una cursa molt ben organitzada, i amb bons avituallaments al final que inclouen aigua, coca-cola, fanta, aquarius, meló i síndria. Tot fresquet i de bona qualitat. Crec que repetiré a Pallejà un altre any. Classificacions. La resta del Team ha quedat repartit entre la cursa de Premià de dissabte, la de La Maquinista, diumenge matí, i la Ultramarató de Belchite, on Rafa ha tornat a fer-la grossa amb un podio individual que sap a gloria. Felicitats a tots. Ara toca preparar, (no gaire, ja us ho dic ara), el nostre debut internacional del proper diumenge. Ja explicaré que tal.