dimecres, 25 de juliol del 2012

Cursa de La Floresta. Un passeig per acabar la temporada

Aquest passat Diumenge he tornat a una de les curses que ja he repetit en 3 ocasions: La Cursa de La Floresta. Una cursa "petita" i de Festa Major, però que per proximitat a BCN  i a la majoria de ciutats importants del Vallés Occidental, reuneix a un bon grapat de "gallitos" de bon nivell. He quedat amb el Xavi, company del Team, i tot i que es la meva 3ª participació, cada any han realitzat canvis al recorregut, per tant no tinc idea de que puc fer aquest any, o si la cursa 2012 em servirà de referencia per comparar amb edicions anteriors. En qualsevol cas, parlem d'una cursa que barreja asfalt i pistes, d'una distancia d'aproximadament 8kms, i dura de nassos. Al poc de sortir puc comprobar que estic fort de cames, (l'entrenament de muntanya acostuma a donar-ho), però que em falta aquella "xispa" de velocitat i ritme, que perds quan deixes de fer entrenaments d'asfalt amb series, etc.. Vaig bé, i sense patir exageradament. Avanço a alguns corredors, però també soc superat per algun altre. Puja, baixa, puja, baixa...La Floresta es això. Fas treballar les cames, però es una distancia curta i has de tenir certa "explosivitat". Només queden les últimes rampes, sobre tot la dels últims 300m, i em planto a la línia de meta. Temps de 32:27, i al lloc 44 de 253 arribats. Classificacions. el company Xavi fa una molt bona cursa i arriba al lloc 65. Després de l'Olla de Núria només penso en arribar en condicions a finals de Setembre, i poder intentar el gran repte del 2012, que es Cavalls del Vent. 15 dies abans faré Matagalls-Montserrat, però no tinc clar amb quines intencions, i segurament serà només en una part i no el seu total. Vinga, a fer muntanya!.

dimarts, 17 de juliol del 2012

L'Olla de Núria. Paraules majors.

Primera gran experiencia en aquest món del trail running. l'Olla de Núria. Proba amb una distancia de 21,6 km, que en principi no espanta a gairebé ningú, però que si coneixes la zona i saps que es tracte de pujar al Puigmal, ja et fas una idea de la dificultat i grau d'exigencia de la cursa. Pujem el dia abans amb companys del Team. iLa previsió meteorológica per Diumenge parla de sol, però també de temperatures per sota de 0º al cim del Puigmal. Ostres, Pedrín!. El mateix matí de la cursa, i nnomés baixar del cremallera al santuari de Núria, ja comprobem que de tirantets res de res. Fa un fred important, i el parell de capes serà gairebé obligatories. Tret de sortida a les 9h00, i més de 600 inscrits que comencem, després de donar la volta de rigor al santuari, a pujar direcció el cim del Puigmal. Evidentment no puc córrer, i practicament tota la pujada la faig caminant, com la majoria. Vaig amb l'Enric, però abans d'arribar al cim, ja veig que perd contacte, i decideixo continuar al meu ritme, sabent que ell està regulant i que ens veurem a l'arribada. La pujada és dura, mooolt dura, i muscularment ja estàs exigint a les teves cames.
Trigo 1h10' en coronar el Puigmal, i ara comença la cursa. A partir d'aqui farem constants pujades i baixades, totes entre els 2700 i 2900 m. i amb certa dificultat tècnica per les pedres, roques, i desnivell, i amb un convidat d'honor com es el fred i el vent. Temperatura al voltant dels 0-5º, i un "airet " important que m'obliguen a afegir una tercera capa al meu cos en forma de jaqueta paravent, ademés de guants i tubular. vaig a lo meu, i poc a poc vaig agafant corredors que pot ser han pujat el Puigmal massa forts, i ara paguen peatge. Pic de Segre, Pic de Finestrelles, i continua el puja-baixa...Les cames de moment no es queixen, però això tard o d'hora arribará. Els minuts van caient, que no els kms, perque cada km a aquest ritmes "lents" costen una barbaritat, i es millor oblidar temps, ritmes, i tot tipus de mesura, i concentrar-se al màxim en córrer bé i segur. Pic de Noufonts, Pic de Noucreus..., i les cames ja comencen a avisar de que la seva "vida útil" no donarà per molt més. Ja em superat fa estona la meitat de la cursa, i ara ja comences a restar mentalment. Aviat començarem a baixar "a saco", i llavors veurem com responen les cames. Efectivament, les cames pateixen molt més ara que baixem, i es ara quan surten totes les possibles mol.lesties. Quan ja estic al km 19, tinc que parar uns segons per estirar uns abductors ja en fase terminal. Gràcies als estiraments, i crec que a les sals que prenc durant la cursa, i una correcta hidratació, "l'enganxada" no passa a majors, i puc continuar la baixada a bon ritme. Arribo al santuari de Núria, i després de borejar la part de darrer del mateix, entro a meta encantat de trobarla i amb una enorme satisfacció. 3h40:19, posició 191 d'uns 650 inscrits. Molt contnt!!!. Cursa duríssima, però maca, maca, maca, i que recomano a tothom per la seva magnífica organització, i per uns paissatges únics que fan les delicies de qualsevol bon amant de la muntanya i l'esport. La resta de companys tambés han pogut acabar la cursa amb molt bons resultats, i tots contents ens ajuntem sobre l'herba per comentar "la jugada". Moments de gran satisfacció personal i col.lectiva. Felicitats a tots!. Classificacions.
Tots els membres del Team dediquem aquesta cursa als nostres companys i amics Paco i Sònia, i sobre tot a la memoria del pare de Paco que ens a deixat recentment. Va per vosaltres!!!.