dimecres, 21 d’abril del 2010

Corren que se les pelen: TESTSET amb Marc Hurtado

FITXA
Nom: Marc Hurtado Sabater
Club: Runnersworld Barcelona
Data i lloc de naixement: 1988. Girona
Alçada: 1,84 m.
Pes: 62 kg.
Millor marca en 10K: Ruta 32'55" (Cursa de la Mercè, Barcelona 2009)
Millor marca en mitja marató: 1h11'56" (Mitja Marató Ciutat de Tarragona 2009)
Millor marca en marató: Encara no he fet cap marató.

TESTSET
1- Circuit, zona, parc, camí, etc..., favorit per entrenar?: Parc de Montjuic
2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: Una bona amanida, i un plat de pasta saltejada amb dos ous.
3- Sabatilles actuals per competir?: Saucony Type A
4- Les 3 curses populars favorites, de qualsevol distancia?: Cursa Fira Sant Isidre a Cardedeu, Terç de Marató d'Empúries-l'Escala, Cursa de la Mercè.
5- La cursa de la teva vida, fins avui?: Terç de Marató d'Empúries-l'Escala 2009.
6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: 1er al Terç de Marató d'Empúries-l'Escala 2009, (va ser la primera cursa que vaig guanyar).
7- Un somni esportiu per complir?: Baixar de 9h en un IRONMAN

dissabte, 17 d’abril del 2010

El 15872 no sortirà demà

Tinc una estupenda samarreta-dorsal de la cursa Bombers de demà. De les més maques que m'han regalat mai. Però demà es quedarà a l'armari. No estic recuperat, i no tinc ni idea de quan ho estaré. El genoll no esta bé, i el proper dijous faré una nova visita al traumatòleg. És possible que necesiti l'ajuda d'un fisio per la recuperació. Ja ho veurem, però cada cop veig més clar que al mes d'Abril ja no participaré en cap cursa, i pot ser perilla també el mes de Maig. Amb tants dies sense entrenar, perdré gran part de la forma que tants esforços m'ha costat guanyar. A veure si arribo a temps per córrer, en condicions, al Juny a Pineda, per exemple.

diumenge, 11 d’abril del 2010

1 any de running

Avui fa just 1 any que vaig començar a córrer. Un 11 d'Abril que vaig pensar que valia la pena intentar ser una mica més feliç per la via de l'esport, de l'esforç, i la salut física i mental. La progresió ha estat molt bona. Tinc 41 "tacos", (al Maig 42), i uns turmells de cristall, però com m'ho passo molt bé correns, per mi no ha significat un gran sacrifici. M'agrada, em senta bé, i em fa feliç. Així de sencill. En menys d'1 any ja corro els 10km. en 43', la mitja marató en 1h33', i he tingut la sort de disfrutar de l'experiència única de córrer i acabar una marató. He participat en 17 curses populars de tot tipus i distàncies, i sempre m'ho he passat de meravella. També he tingut la sort de conèixer gent que val molt la pena dins d'aquest món ple de malalts pel running. Els malalts més sans del món. M'han fet una entrevista a una revista especialitzada, i desde fa uns mesos tinc aquest blog per compartir les meves batalletes. El balanç que faig d'aquest any es, evidentment, molt positiu, i es moment per donar les gràcies a tots aquells que han estat al meu costat, d'una manera o un altre, però que fan possible que jo estigui avui escrivint aquestes paraules. Soc un modest corredor "del montón", i mai guanyaré cap cursa, però això no es el més important. La majoria dels runners no lluitem per guanyar curses, o contra ningú en concret. Per la majoria, la lluita es contra nosaltres mateixos. Volem millorar, i ser cada dia més ràpids i resistents, però si això no es possible sempre podem fixar-nos altres reptes. L'11 d'Abril de 2009 vaig pendre un bona decisió. Un aniversari que celebro avui, curiosament lesionat. No es important, es una osteocondropatia rotuliana fruit d'una mala trepitjada sobre el fang de Canovelles, que em recomana descansar uns dies. Res trencat, i res greu. Això si, no sé com arribaré a la cursa Bombers del proper Diumenge. Dubto molt que estigui com per intentar fer marca com tenia pensat. En qualsevol cas: The show must go on!.

dilluns, 5 d’abril del 2010

Fang

La cursa de fons de Canovelles de 15 km., té un cert prestigi entre els atletes populars, i crec que es, a part de per la bona organització, per la divertida combinació d'asfalt i terra, en una proporció de 65%-35% aprox. Es una distància poc habitual, i puja un grau de dificultat quan la pluja del dia abans converteix la part de terra en un autèntic fangar. Jo ja estaba informat d'aquesta possibilitat, però de veritat que tot i la pluja d'ahir no podia imaginar que seria per tant. Per els que estiguin més acostumats al cross, o les curses de muntanya, això deuen semblar tonteries d'urbanita, però es que ha estat la meva primera experiència sobre el fang. I jo amb les meves sabatilles 100% d'asfalt, llises, llises... Però m'he trobat molt a gust en tot moment. La temperatura era bona, feia solet, bon ambient atlètic, i les cames fresques, perque ultimament no faig més de 3 dies d'entrenament per setmana. He sortit, molt endarrerit dins del gran grup, amb dos companys del Natació, el Dídac i el Josep Antoni, i hem anat fent relleus durant els primers 5 km. Sempre a un ritme viu. Al arribar al fang, (abans del km. 6), ja era un campi qui pugui, i he marxat uns metres per devant dels companys, amb l'única preocupació de no caure al terra per culpa d'alguna relliscada, i avançant a molta gent, tret d'algun moment en que les dificultats del terreny ens obligaba a córrer en fila índia. Al arribar de nou a zona d'asfalt, i com tenia reserva de forces, he avançat a molts corredors, per arribar a meta amb un temps real de 1h09:39, a ritme de 4:39 m./km, i al lloc 300 (290 real) de 919 arribats. He tingut l'honor, i la sort, de ser el primer classificat masculí del meu club, d'un total de set homes i dues dones del C.N. Terrassa, però per darrere, (com sempre), de la crack Anna Cos, que ha tornat a guanyar una cursa més a la seva categoria de majors de 50 anys. M'agradat molt la cursa de Canovelles, i he tornat a comprobar que tinc bones cames, i que guanyaba moltes posicions quan més forta era la pujada i més complicat el terreny. Això si, tinc que recuperar els 4 dies d'entrenament setmanals si vull intentar, amb certes garanties, atacar la meva millor marca de 10 km. a les properes Cursa Bombers de Barcelona, o els 10km. de La LLagosta. Classificacions

divendres, 2 d’abril del 2010

El dolor és inevitable, el patiment és opcional

Per fi!. Ja tenim al carrer, (desde fa uns dies), el llibre d'Haruki Murakami, (Kyoto, 1949), "De què parlo quan parlo de córrer". Editat per Tusquets en castellà, i per Empúries en català. Ja vaig parlar d'aquest llibre al Desembre, abans del seu llançament. Ara ja el tinc a les mans, i de les 150 pàgines que he començat a llegir, ja puc destacar alguna frase, com aquesta per donar significat i intentar explicar que es una marató, (i moltes més coses de la vida, segurament): "El dolor és inevitable, el patiment és opcional". Diu Murakami que li va escoltar dir a un maratonià, que utilitzaba la frase com a mantra que repetia dins del seu cap per animar-se durant la cursa.