dilluns, 28 de març de 2011

Mitja de Valls: El calçot més dur i gratificant.

Tinc especial predilecció per les curses duretes. Aquelles amb més puja i baixa. I acostumo a patir més a aquelles totalment planes, i de vegades aburrides. No és casualitat que actualment la meva MMP de mitja marató la tingui a la de Terrassa, que precisament esta considerada de les més exigents d'entre les grans.
La mitja marató de la calçotada de Valls es dura. De fet molt dura, però es que resulta que aquest any amb algun tram nou per culpa d'unes obres, encara ho era una miqueeeta més. Algun d'aquests trams nous eren de terra, i resulta que durant la nit anterior i fins 2h. abans de la sortida ha plogut, vaaaja, tindrem una mica de fang també, que hi farem!. Doncs en un bon estat de forma, sense pluja, amb el sol que volía sortir tímidament, i acompanyat de Jon, (i de Romana, que aquest any no pot córrer, però l'any vinent vindrà a guanyar), he començat a córrer a bon ritme per comprobar si podía anar a 4:15 m/km, però a les primeres rampes he vist que sería missió impossible. Reduint el ritme a 4:25 veig que puc anar amb relativa comoditat, (molt relativa, perque els desnivells fan treure la llengua al més pintat), així que posem el pilot automàtic i a fer kms. Evidentment la companyia de Jon, no cal ni dir-ho, m'ha durat uns 5 o 10 metres, perque després ja no he tornat a saber res més d'ell fins l'arribada. El genoll aguantaba sense problemes, i l'isquio dret, no deixaba d'insinuar-se, però sense arribar a molestar. Ara puja...., ara baixa..., ara recta...., i quan més confiat estas, pam, tornem a pujar, etc..He decidit no mirar el Garmin, perque amb tans desnivells pots fer un km. ràpid, i el seguent molt lent, i no volia agobiar-me amb tot això. La cursa alterna trams de carretera entre vinyes molt macos, amb altres mes desangelats per així dir-ho, però està clar que no té res a veure amb qualsevol cursa urbana típica. Ni millor, ni pitjor, simplement diferent, però recomano probar sort de tant en tant a curses "petites" i de comarques. La seguent cursa després de la marató, (un cop recuperat, es clar), diuen que acostuma a sortir bé, però no ho he tingut clar fins que no he arribat al km. 16-17 i he vist que podía mantenir un ritme digne sense defallir, fruit suposo de la base quilométrica guanyada durant la preparació de la marató. Una fort vent als últims 2-3 kms. han acabat d'animar la cursa. Entro a meta totalment esgotat, però content com podeu comprobar a la foto, en 1h33:31. Lloc 80º de general, de 384 arribats, i el 18º de la categoría. Crec que mai he arribat tant amunt a la classificació d'una cursa!. Però es que resulta que a l'arribar a meta Jon em confirma que ell ha estat 9º de la general, i 2º de la seva categoría amb un temps de 1h18:07!!!. El veiem a la foto recollint el trofeig. Espectacular!!!. Repasant després les dades del Garmin veig que curiossament el meu km. més ràpid ha estat del 15 al 16, a 4:01!. He fet un temps mediocre si comparem amb altres mitges, i Jon ha marcat el pitjor registre a una mitja desde feia molt temps, i això evidentment és culpa de la duressa del recorregut, però en canvi hem estat més a prop dels millors que mai, i per tant la satisfacció es total. L'Ashi Running Team ha tret profit de la Mitja de Valls, i un bon grapat de punts per la lliga Championchip, però sobre tot, quedem contents per l'experiència i el bon regust que deixa aquest diumenge. Gràcies a Romana per convençer a Jon per venir, i pel fantastic reportatge fotogràfic que acompanya aquesta entrada. Gràcies guapa!. Ara toca preparar, (és un dir), curses de 10k. Classificacions.

7 comentaris:

  1. Pues a mí cuando más planitas mejor...jeje.. Enhorabuena, Ernest! buena carrera y gran clasificación final. Ah, el Jon es rápido, pero creo que hasta dentro de unos meses no hará 1.08...;-). Un gran día para el team!!

    ResponElimina
  2. Gracias Rafa!. Es verdad, que le había puesto de menos a Jon, pero ya veras como no tardará en hacerlos, ya veras, jejeje.
    Un abrazo!.

    ResponElimina
  3. Enhorabona Ernest. Fer una marca com la teva en una mitja dura com aquesta -que jo vaig evitar buscant-me una altra- indica que estàs molt fi. I permet-me que et corregeixi però de "mediocre" no en té res perquè tot s'ha de contextualitzar. Un temps fantàstic.
    Estic d'acord amb tu en recomanar les curses "petites" i de comarques, on el caliu és diferent (ni millor ni pitjor) de les altres que es facin per l'àmbit metropolità on, de ben segur hi ha molt més gent, simplement perquè entre altres motius, hi viu més gent.
    Per cert, si vols una altra mitja dureta i de comarques, i amb un bon obsequi, no et pots perdre la d'Olot. Per cert, és aviat.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Molte bé, capi!
    Aquesta muntanya russa només l'aguanten els corredors de veritat. Els altres hem d'anar a buscar mitges planes per fer marca, si no, no donem el do de pit...

    Suposo que el millor, la calçotada de després!!!

    Salutacions!

    ResponElimina
  5. Bona crònica i bons resultats per l'equip... Felicitats. A mi em passa el mateix, les millors marques fins ara en 10mil i mitja les tinc en Sant Muç i Terrassa. Però ja estic desitjant trobar una cursa "planeta"... per trencar el crono... jajajajaja

    ResponElimina
  6. Bona cursa!! l'any vinent m'apunte que a mi també m'agraden aquestes curses. quin "equipaso"!

    ResponElimina
  7. Estoy contigo compañero, también me gustan que piquen un poquito, en las bajadas se puede recuperar.
    Vaya nivel el equipo!!!

    ResponElimina