Mitja de Valls: El calçot més dur i gratificant.

Tinc especial predilecció per les curses duretes. Aquelles amb més puja i baixa. I acostumo a patir més a aquelles totalment planes, i de vegades aburrides. No és casualitat que actualment la meva MMP de mitja marató la tingui a la de Terrassa, que precisament esta considerada de les més exigents d'entre les grans.

La mitja marató de la calçotada de Valls es dura. De fet molt dura, però es que resulta que aquest any amb algun tram nou per culpa d'unes obres, encara ho era una miqueeeta més. Algun d'aquests trams nous eren de terra, i resulta que durant la nit anterior i fins 2h. abans de la sortida ha plogut, vaaaja, tindrem una mica de fang també, que hi farem!. Doncs en un bon estat de forma, sense pluja, amb el sol que volía sortir tímidament, i acompanyat de Jon, (i de Romana, que aquest any no pot córrer, però l'any vinent vindrà a guanyar), he començat a córrer a bon ritme per comprobar si podía anar a 4:15 m/km, però a les primeres rampes he vist que sería missió impossible. Reduint el ritme a 4:25 veig que puc anar amb relativa comoditat, (molt relativa, perque els desnivells fan treure la llengua al més pintat), així que posem el pilot automàtic i a fer kms. Evidentment la companyia de Jon, no cal ni dir-ho, m'ha durat uns 5 o 10 metres, perque després ja no he tornat a saber res més d'ell fins l'arribada. El genoll aguantaba sense problemes, i l'isquio dret, no deixaba d'insinuar-se, però sense arribar a molestar. Ara puja...., ara baixa..., ara recta...., i quan més confiat estas, pam, tornem a pujar, etc..He decidit no mirar el Garmin, perque amb tans desnivells pots fer un km. ràpid, i el seguent molt lent, i no volia agobiar-me amb tot això. La cursa alterna trams de carretera entre vinyes molt macos, amb altres mes desangelats per així dir-ho, però està clar que no té res a veure amb qualsevol cursa urbana típica. Ni millor, ni pitjor, simplement diferent, però recomano probar sort de tant en tant a curses "petites" i de comarques. La seguent cursa després de la marató, (un cop recuperat, es clar), diuen que acostuma a sortir bé, però no ho he tingut clar fins que no he arribat al km. 16-17 i he vist que podía mantenir un ritme digne sense defallir, fruit suposo de la base quilométrica guanyada durant la preparació de la marató. Una fort vent als últims 2-3 kms. han acabat d'animar la cursa. Entro a meta totalment esgotat, però content com podeu comprobar a la foto, en 1h33:31. Lloc 80º de general, de 384 arribats, i el 18º de la categoría. Crec que mai he arribat tant amunt a la classificació d'una cursa!. Però es que resulta que a l'arribar a meta Jon em confirma que ell ha estat 9º de la general, i 2º de la seva categoría amb un temps de 1h18:07!!!. El veiem a la foto recollint el trofeig. Espectacular!!!. Repasant després les dades del Garmin veig que curiossament el meu km. més ràpid ha estat del 15 al 16, a 4:01!. He fet un temps mediocre si comparem amb altres mitges, i Jon ha marcat el pitjor registre a una mitja desde feia molt temps, i això evidentment és culpa de la duressa del recorregut, però en canvi hem estat més a prop dels millors que mai, i per tant la satisfacció es total. L'Ashi Running Team ha tret profit de la Mitja de Valls, i un bon grapat de punts per la lliga Championchip, però sobre tot, quedem contents per l'experiència i el bon regust que deixa aquest diumenge. Gràcies a Romana per convençer a Jon per venir, i pel fantastic reportatge fotogràfic que acompanya aquesta entrada. Gràcies guapa!. Ara toca preparar, (és un dir), curses de 10k. Classificacions.

Col.lecció primavera-estiu 2011

Després de la marató queden moooltes curses interessants al 2011, i ja estic, (i estem amb la gent del Team), planificant la majoria d'elles. El proper diumenge tinc cita amb la Mitja Marató de la Calçotada de Valls, que diuen que té un perfil trencacames d'aquells que m'agraden a mi. No he corregut mai a Valls, però escolto comentaris molt possitius sobre el tracte al corredor i el paissatge de la zona. Un altre alicient, és que és una mitja relativament petita, i que no superará els 500 participants. Estaré acompanyat pel col.lega d'Ashi Running, Jon Koldo. Ell lluitará entre els millors, i jo ja veurem que faig perque ara mateix estic pendent d'unes mol.lesties al genoll esquerre...., que no sé, no sé...El seguent diumenge 03/04 és la Cursa del Corte Inglés , però, tot i que estic inscrit, dubto molt si córrer aquell dia. Veig a l'Abril-Maig moltes curses interessants, (no puc córrer totes!), i si descarto alguna aquesta dels grans magatzems seria la primera de caure. El 10/04 és celebra la Cursa Bombers a Barcelona. Estic inscrit, i si arribo "finet", puc intentar el sub-40', encara que no he preparat aquest 10k especificament, i seria probar per probar, aprofitant el suposat bon estat de forma que et deixa la marató per algunes setmanes posteriors. A partir d'aqui tinc alguns interrogants, com per exemple la Mulla´t i corre del circuit de Montmeló, que té el "puntet" aquell de donar la possibilitat de córrer sobre tot un circuit de F1, i la Cursa de fons de Canovelles, que ja vaig fer l'any passat. No tinc bon regust perque hem vaig lesionar sobre el fang, però la veritat és que és de les curses més divertides que he vist mai, i el seu mix entre asfalt i terra, (normalment un autentic fangar), la converteixen en una cursa del tot recomanable i diferent. Ja al mes de maig, tinc el punt de mira dirigit cap a la Canet Race, on coincidiré amb un bon grapat de membres del Team, sense cap intenció que no sigui la de passar-ho molt bé. El seguent diumenge arriba el meu principal objectiu de la temporada, almenys el que més il.lusió em fa per el que representa. Parlo de l'Ekiden Tarragona. Una marató per relleus i en equip, que te pinta de ser molt divertit, i que mirarem d'anar amb el màxim d'efectius del Team per passar un bon matí de social running. Evidentment tot això dependrà de que la meva salut i les lesions em respectin.

Marató Barcelona: Reflexions

Una setmana després de la marató el meu cos comença a donar símptomes de recuperació. Cada cos es com és, i igual que conec gent que al dia següent ja estan correns com si res, el meu cos necessita d'una lenta però segura recuperació. És el meu cos, no tinc un altre, així que el tindré que cuidar. La marató va ser espectacular en molts aspectes, i el repte que tenen devant els organitzadors es el de continuar creixent sense que això afecti a la qualitat dels serveis ni a cap aspecte organitzatiu per culpa de la masificació. A Europa, només les carreres de Londres, Berlín, París, Estocolm i Hamburg, superen la de Barcelona en nombre d'atletes arribats a meta, i que completen la marató sensera. 12468 aquest any.

De totes les històries curioses al voltant de la marató d'aquest any, hem sembla especialment motivadora la de la guanyadora femenína, la sueca Josephine Ambjörnsson, una corredora amateur de 27 anys que va quedar enamorada de la ciutat l'any passat quan va venir a córrer la marató, i que va decidir que al 2011 tornaría amb la família per aprofitar i fer turisme. El fet de que les atletes etíops no puguesin participar per falta de visats, li van oferir l'oportunitat de poder millorar la seva 8ª posició del 2010, i ella va començar a sospitar que "algo raro" debia passar quan les motos i els flaxos la seguien a partir de meitat de la cursa. Doncs l'atleta sueca que potser viatjava a Barcelona més pendent de les rutes turístiques amb la família que de la propia marató, es troba que guanya la que ja és una de les millors maratons d'Europa i del món, millorant la seva millor marca en més de 8 minuts. La marca de 2h45:31 no és extraordinaria per la guanyadora d'una proba de nivell, però també es maco veure que tot és posible, i que també una amateur, si té totes les circunstancies al seu favor, pot guanyar una gran marató. Felicitats Josephine!!!. I pot semblar que la dona sempre ha tingut aquesta oportunitat de participar a les grans curses i competicions, però no és així. Avui ho veiem amb tota normalitat, peró en realitat les dones no podien participar en determinades probes als Jocs Olímpics fins fa no pas gaire. Fins els Jocs de Tokio 1964 no podien córrer els 400 m.!, i fins Munich 1972 no tenen "permís" per disputar la proba dels 1500 m. La marató femenina no és olímpica fins Los Angeles 1984!. Es increible però per desgracia totalment cert. Per alguna extranya raó, es creia que les dones no podien córrer probes de fons, quan curiosament avui dia tenim estudis que indiquen que l'organisme d'una dona pot adaptar-se millor inclús que el d'un home a aquest tipos de probes de llarga resistencia. Aqui teniu un foto curiosa i "tremenda" a l'hora, de la mítica marató de Boston, on a l'any 1967, l'organitzador de la proba, (vestit de negre), intenta impedir que Kathrine Switzer pugui continuar la carrera, ja que tenien prohibit disputar-la. Tela!!!.

Bé, a part d'aquests moments històrics que val la pena recordar, la vida després de la marató continua, i ja estic planificant, juntament amb els companys/es del team Ashi Running, les properes curses. Ja dedicaré alguna entrada en els próxims dies a la planificació fins l'estiu.

Ashi Running, i la Marató de Barcelona.

No hem triat qualsevol cursa per la presentació en societat del nou equip Ashi Running. Hem triat ni més ni menys que la Marató de Barcelona. Un nou i molt modest projecte que neix amb l'única intenció de que un grapat d'amics i clients de ashisports, (tots ells amants del running i per sobre de tot bones persones), ens ajuntem a unes quantes curses del calendari per suar la mateixa samarreta. La marató la teniem que córrer 8 membres del team, però una lesió de Romana al genoll a la Mitja de Gavà, i la de Paco que l'ha obligat a descartar l'idea de fer-la sencera, i a centrar-se en feines de llebre. A partir del km.21, acompanyará a Sònia, (la seva dona), i Iolanda, (la cunyada), amb el repte d'acabar les seves primeres maratons, però amb un altre repte pel mitg: mujerescontrajosefajram.

A la foto veieu a 4 companys de team i José Miguel, (germà de Rafa que ha vingut desde Saragossa per córrer la seva 5ª marató). D'esquerra a dreta: Dídac, Ernest, Rafa, José Miguel, i Jon Koldo. Falten a la foto Paco i Sònia que tenien sesió de fotos del repte Ajram, i Ricardo, que va arribar justet, com sempre.

Nervis més o menys disimulats, dubtes sobre els gels, la hidratació, l'estat de forma, les petites molesties, i basicament sobre... tot, preocupació perque Ricardo no arriba, jejeje, i ganes, moltes ganes de començar a córrer. L'ambient es espectacular, i tret dels problemes d'aglomeracions al guardarropia, la resta es impecable a nivell organitzatiu. Sol, bona temperatura amb uns 11ºC a les 8h30, i 15000 runners. Olor a festa.

He entrenat bé per aquesta marató, i no he patit cap lesió, (només alguna gastroenteritis la setmana de la mitja de Granollers, una lleu conjuntivitis, i un parell de refredats sense importancia). Arribo fort física i anímicament. Ja no soc novato. És la segona, i puc ser més ambiciós. Els compis del team, i pot ser alguns seguidors de strands, sabien que el meu objectiu real son les 3h19'. Cap excusa. Tot a punt. Sortida, i a córrer. Els primers kms. son per anar agafant el ritme correcte i mirar de trobar aquelles bones sensacions que et permetin agafar confiança. Cauen els kms., i vaig bé, molt bé, i això si, amb ganes de fer un pis desde el primer metre. Ja pararé més endavant, probablement a l'alçada del carrer València. Primers parcials de 23:35 + 22:46, per marcar 46:20 als 10km. Perfecte. Baixem per c/ Tarragona, i encarem la Gran Via. Tram recte i llarg. Pujem per Passeig de Gràcia, que sempre és un moment "xulo", i el punt triat per Romana per fer fotos i animar, (gràcies Ro!!!). Gir per c/Rosselló, (parcial de 23:08 al km. 15), fins al c/ Marina, per baixar i passar per devant de la mateixa Sagrada Família, en un altre moment espectaular. Sense forçar, i a un ritme que em permet anar ràpid i gaudir de la cursa a la vegada. Al c/ València decideixo que pararé al mateix contenidor de l'any passat, jajaja. Ho faig ràpid, i perdo menys de 40", que això si, es noten en aquest parcial, (23:17 al passar pel km. 20, ja a la Meridiana). La mitja marató la faig en 1h37:50, que és un ritme per doblar i acabar en 3h16!. Massa ràpid, però es que hem trobo molt còmode a aquest ritme...., que faig?. Tiraré al mateix ritme fins que el cos em digui que freni. En aquest punt es produeix la feliç coincidencia de trobar al meu costat a Joan Carles , que per fí, després de mesos de relació "blogera" i "virtual", ens coneixem en persona. Un plaer!. Doncs resulta que Joan Carles feia de llebre d'un company seu a la segona meitat de la marató. Un company que poc després crec que marxa per endavant, i Joan Carles queda al meu costat amb l'oferiment d'anar junts. Kms. fàcils pel pont de Calatrava i Rbla. Prim. Parcials de 22:38 + 23:13 per arribar al km. 30, després de pujar i baixar la Diagonal fins plaça de les Glòries. Aqui veiem cada cop més gent que para per caminar, o directament per acabar la seva aventura maratoniana. Quan més confiat estic, i sense previ avís, arriba una sensació als isquios que no m'agrada...Estem a prop del km. 35 i vaig notant que els isquios de les dues cames s'em carreguen poc a poc... Merda!!!. Tinc por, molta por, i miro d'afluixar per si així marxen les "insinuacions". Parcial de 24:16 al pas pel 35. Passem per sota de l'Arc de Triomf, que és un dels meus moments favorits. Exactament al 37,5 l'isquio esquerre puja fins el cul, i tinc que parar. En aquest moment penso el pitjor. Això te mala pinta, i no tinc cap experiencia previa sobre que puc fer, a part d'intentar estirar. Mai he tingut problemes musculars durant una cursa. Estiro, i intento seguir, maleint la meva sort. Al 39 torno a parar, i ara es l'altre cama. Joan Carles que encara el tinc a prop, para per interessar-se pel meu estat, (gràcies company!!!), i crec que veu, com jo en aquell moment, que tot acabará de mala manera. Torno a estirar. La situació és d'impotencia total, i una mica surrealista, perque cada cop que arrenco a córrer avanço sense cap problema a decenes de corredors, però llavors tinc que tornar a parar per estirar, i tornar a córrer per tornar a avançar a un munt de gent... Ja no penso en cap marca, només en que no vull acabar així una marató. Al 40 torno a parar per tercer cop per estirar. El parcial, (que ara poc importa, es de 25:43). En aquest punt tinc la sensació de que quan més fluix corro més mal tinc als isquios..., i decideixo en contra de tota lògica, i armat de pebrots, (que jo acostumo a dir collons), pensaments positius, i un alt grau d'imprudencia, que tiraré el més ràpid que pugui. Últim km. a 4:48, més ràpid que els 6 anteriors!!!, i arribo a la recta de meta molt alleugerit perque no abandonaré, i perque acabaré molt dignament la meva segona marató. Temps final de 3h19:09 amb parcials de 1h37:50 + 1h41:20. al lloc 2011 de la general de 12526 arribats. Molt content. Sense els plors de l'any passat, però amb una inmensa felicitat per poder vencer unes circunstancies adverses, i veure complert l'objectiu. He rebaixat en més de 22' la marca de l'any passat de 3h41:56. Es una barbaritat!.

He quedat amb la resta de companys del team Ashi a dins del pabelló. Arribo el primer. Quin dolor de cames!. Estic assegut sobre la moqueta quan comencen a arribar la resta. Jon ha fet un carrerón de 2h50', fent la segona meitat més ràpida que la primera, i això a la seva primera marató!!!. Es un crack descomunal, i amb un marge de millora brutal. Rafa ha complert perfectament com llebre del seu germà per millorar marca. José Miguel ha fet nova MMP, i Rafa uns magnífics 3h33' sense despentinar-se, i amb km. final per sota de 4:00 m./km!!!. Està molt fort, i a la marató d'Empúries, (objectiu de la temporada), fará una de grossa, ja ho veureu. Dídac ha fet MMP a la seva segona marató, i ha marcat uns suferts, pero plens d'èpica 4h03:38. Sònia a complert amb el repte amb Josef Ajram, i de pas a completat la seva estrena maratoniana en 4h17:46, amb l'ajuda de Paco, que ja tindrà noves oportunitats de demostrar la seva clase. Ricardo ha tingut mala sort, i al km. 25 ha notat una pujada de bessó, hi a tingut que abandonar al 28. És un superclase, i correrá les maratons que ell vulgui córrer, i amb marques brutals, evidentment. Romana no ha pogut estar de curt, però la seva presencia es imprescindible pel grup, i quan torni a l'asfalt tindrà moltes oportunitats per fer-nos gaudir del seu talent i "estilazo" made in Italy. La estona sobre la moqueta explicant les sensacions, experiències, etc..., post cursa no té preu. No té preu!!!. Moltes felicitats a tots. Estic molt orgullós de tots els companys. Son un grup espectacular!!!. Ha guanyat Levi Omari Matebo de Kenia amb uns sensacionals 2h07:31. 4ª millor marca de l'any, i a 1" del rècord de la marató de Barcelona. Moltes gràcies a karpi i a Vanessa, (dona de Dídac), per algunes de les fotos que il.lustren l'entrada. Classificacions.