Corredor dolent, però mediàtic.

Els amics de la revista Planeta Running em van proposar escriure un text sobre les sensacions al voltant de córrer una primera marató. La meva primera marató: Barcelona 2010. Vaig acceptar de seguida, però sense calcular la dificultat d'intentar descriure un cúmul tant gran, personal, i profund, de sensacions en només 550 paraules. Era l'única condició. Al poc de començar em vaig adonar que era sencillament... impossible. El primer esborrany del text tenia unes 1.300 paraules, i vaig tenir que reduir i mutilar el text fins arribar al tamany definitiu. Redactat com una espècie de telegrama, però de 550 paraules. Segur que un bon escriptor o narrador pot transmetre moltes més coses i més profundes en només un parell de frases, però jo no, i he fet el que he pogut. El resultat final el podeu trobar al nº 26 de la revista, corresponent al mes de Juny. Inclou també altres reportatges que si son interessants de veritat, com un sobre convinar el running amb altres esports, o la espectacular aventura de Dan Hornery, un australià, (amic d'en Marc Roig), que ha dedicat tot un any a viatjar i córrer curses per tot el món.

Ja son 10!

Avui ja he fet 10 kms. seguits i sense dolor!!!. Igual resulta que el sulfato de glucosamina funciona!. Estic content perque després de varies setmanes amb avenços molt lents i petits, en 1 setmana he passat de 7 a 10 km., i això anima molt. Dilluns començo, per recomanació del traumatòleg, un tractament de magnetoteràpia. Faré 20 sessions de 30 minuts amb la idea de que la recuperació continuï per bon camí. Tot i que faig bastants menys quilòmetres que abans de la lesió, no guanyo pes, em noto amb força a les cames, i miro de combinar el running amb bici i natació. Aprofito per destacar que el meu club, el C.N. Terrassa, està disputant la final de la Lliga Nacional-Divisió d'Honor de Waterpolo. Ahir vaig presenciar la derrota 7-10, en el primer partit d'aquesta final, (a 3 partits), contra el C.N. Atlètic-Barceloneta. Serà practicament impossible remontar devant un superequip com el Barceloneta, però tenim motius per estar orgullosos del nostre equip. Ha jugat la final en 3 dels últims 4 anys, i al mes de Novembre van trencar la increible ratxa del Barceloneta de 4 anys i 140 partits sense perdre. Passi el que passi,... felicitats companys!!!

Corren que se les pelen: TESTSET amb Jaume Leiva

FITXA
Nom: Jaume Leiva
Club: Club VO2
Data i lloc de naixement: 30/07/1983 Terrassa
Alçada: 1,83 m.
Pes: 67 kg.
Millor marca en 10K: Pista 30'17" (Castellar del Vallès 2007). Ruta 30'26" Cursa dels Nassos o Cursa Bombers, (no ho sé)
Millor marca en mitja marató: 1h06'57" (Mitja Marató de Terrassa 2010)
Millor marca en marató: 2h16'27" (Marató de Sevilla 2010), debut.

TESTSET
1- Circuit, zona, parc, camí, etc..., favorit per entrenar?: Circuit de cross a Torremarimón, (Caldes de Montbui).
2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: Pasta fresca i carn. De postre un yogurt amb cereals i panses.
3- Sabatilles actuals per competir?: Mizuno Wave Musha.
4- Les 3 curses populars favorites de qualsevol distancia?: Mitja Marató de Terrassa, Cursa Popular de Festa Major de Terrassa, Cursa dels Bombers.
5- La cursa de la teva vida, fins avui?: 2 molt diferents. La primera el dia que vaig guanyar la popular de Terrassa del 2007, (desde petit veia atletes com Bartolomé Serrano, Hicham Chatt, José Rios, entre d'altres, que eren vençedors absoluts, i el meu somni de petit era guanyar-la un dia. Així que aquell dia va ser especial).
L'altre, molt més important, ara fa poc. El meu debut a la marató amb 2h16'27", a la Marató de Sevilla 2010. Ha estat molt dur, sobretot preparar una marató amb 8-10 hores de feina a un gimnàs de Terrassa, i compaginar això amb els entrenaments. Si al final la marató et surt bé, la satisfacció és molt més gran.
6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: La Marató de Sevilla 2010.
7- Un somni esportiu per complir?: Ser internacional absolut.

Jo, robot

Soc un robot. No sento dolor, no sento ni fred ni calor, no sento cansament, no sento res. Soc un runner robot que en lloc de genolls té unes complexes articulacions electro-mecàniques, i que pot córrer tant com vulgui. Això he cregut durant uns quants quilòmetres de l'entrenament d'aquest matí, però he despertat al apropar-me al km. 7, i just abans d'arribar el dolor he parat. Molt content, perquè per primera vegada en un mes aguanto 7 kms. de carrera contínua sense que em faci mal el genoll. Potser un miratge en el desert, o una senyal inequívoca de la meva lenta però segura recuperació?. Ho veurem en els propers dies.

Running in the rain

Avui m'ho he passat de conya correns sota la pluja. No se si estareu tots d'acord en que córrer amb pluja es un plaer, però estic segur que per molts de vosaltres si. I si es a l'estiu molt millor. Tot i que encara no estem a l'estiu, ja no fa gaire fred, i avui he gaudit d'un curt però divertidíssim entrenament. Només trepitjar el carrer ja ha començat a gotejar..., miau, he pensat. Doncs als pocs minuts...patapaaam!!!, quina quantitat d'aigua en 1 minut!, jajaja. Doncs jo amb un somriure d'orella a orella i correns a tota llet. No he fet ni 5 kms., (no estic per córrer gaire més per culpa del cartílag del genoll), però a ritme de 4'53" m./km., i sobre tot divertits com mai. Lògicament he arribat mullat fins als ossos, però...i que?. Per cert, demà dia 14 es el meu aniversari!!!. Si, 42 "tacos" i disfrutant com un nen del "running in the rain"...

Mica en miiica,...

Ahir vaig fer, acompanyat de la meva cunyada Mireia, un nou, i curt, entrenament. En aquest cas pel Parc de Vallparadís de Terrassa. Ritme molt suau, gaudint de la companyia i del parc. Amb bones sensacions, i cap rastre de dolor. Però es clar, no vaig arribar a fer 6 km. Estic mooolt lluny dels meus ritmes i kms. de fa unes setmanes, però almenys crec que podré guanyar en confiança poc a poc, i amb molta paciència. Puc apretar sense problemes, i de fet ahir, per probar una mica, vaig fer l'últim km. a 4:28 sense cap esforç extraordinari, però com no vull tenir presa per recuperar-me, només espero poder augmentar mica en mica els kms., sense que aparegui el dolor. Cap més objectiu de moment, però totes les ganes del món!

Tornar a començar, tornar a lluitar, tornar a vençer (?)

Un tractament a base de Ibuprofeno els primers 5 dies, i Sulfato de Glucosamina durant almenys 3 mesos, es la recomanació del traumatòleg per intentar recuperar el meu erosionat cartílag del genoll. Puc córrer, però no si em fa mal. No forçar mai, i si noto que s'apropa el dolor, parar. Això vol dir que no estic correns més de 20-30 minuts. Només 3 breus sesions d'entrenament en els últims 15 dies de 4-4,2 i 5,2 km. Evidenment he perdut la bona forma que vaig guanyar durant l'any d'entrenaments, però em toca començar practicament de 0, i encara que es molt frustrant, no puc fer res més. Paciència i mirar de fer algo de bici i piscina mentres recupero el maleït cartílag. Curiosament he perdut pes, i crec que es per l'angoixa i per la mala llet que estic treient!!!, jajaja.