diumenge, 16 de maig de 2010

Jo, robot

Soc un robot. No sento dolor, no sento ni fred ni calor, no sento cansament, no sento res. Soc un runner robot que en lloc de genolls té unes complexes articulacions electro-mecàniques, i que pot córrer tant com vulgui. Això he cregut durant uns quants quilòmetres de l'entrenament d'aquest matí, però he despertat al apropar-me al km. 7, i just abans d'arribar el dolor he parat. Molt content, perquè per primera vegada en un mes aguanto 7 kms. de carrera contínua sense que em faci mal el genoll. Potser un miratge en el desert, o una senyal inequívoca de la meva lenta però segura recuperació?. Ho veurem en els propers dies.

6 comentaris:

  1. Molt bé Ernest.. Vas per bon camí... Mica en mica aquest robot anirá desenvolupant tot el seu potencial i devorarà els kms com si res...!! Mentrestant l'has de seguint fent un bon manteniment..!!

    ResponElimina
  2. Buenas noticias, señor robot; los espejismos no existen, son una ilusión de la mente; los siete km seguidos de carrera continua que te has pateado hoy obedecen, sin ningún género de duda, a tu "lenta y segura recuperación"; poco a poco y sin prisas y con mucha prudencia y cabeza, esos siete kilómetros se irán alargando progresivamente, seguro, no tengas ninguna duda; un abrazo y nos seguimos leyendo.

    ResponElimina
  3. Molt bé, company Ernest.
    Una senyal de que tot va bé

    ¡ I Força Barça ! Ja som campions

    ResponElimina
  4. Ernest, i si el genoll no acaba de rutllar amputem i fora problemes. Que avui dia fan unes pròtesis molt bones i diria que molt millors que l'original.
    Ànims i paciència.

    ResponElimina
  5. Molt be, poc a poc i sabent parar a temps.Genial!

    ResponElimina
  6. Els petits triomfs són els que et donen la victòria final. Aquest és l'objectiu.
    Que continuï bé la recuperació!

    ResponElimina