Ahir vaig fer, acompanyat de la meva cunyada Mireia, un nou, i curt, entrenament. En aquest cas pel Parc de Vallparadís de Terrassa. Ritme molt suau, gaudint de la companyia i del parc. Amb bones sensacions, i cap rastre de dolor. Però es clar, no vaig arribar a fer 6 km. Estic mooolt lluny dels meus ritmes i kms. de fa unes setmanes, però almenys crec que podré guanyar en confiança poc a poc, i amb molta paciència. Puc apretar sense problemes, i de fet ahir, per probar una mica, vaig fer l'últim km. a 4:28 sense cap esforç extraordinari, però com no vull tenir presa per recuperar-me, només espero poder augmentar mica en mica els kms., sense que aparegui el dolor. Cap més objectiu de moment, però totes les ganes del món!
Fa 1 mes
Entrades
El que te has propuesto ya es un gran objetivo: el ir recuperándote poco a poco, con cabeza y paciencia; volver a sentir antiguas buenas sensaciones es señal de que la cosa va por buen camino; ánimo y a seguir, nos leemos.
ResponEliminaTu ho dius, mica en mica i paciència. Jo crec que si un s'ho pren d'aquesta manera, al final el procés de recuperació és més ràpid. Demà corro a Tàrrega i ja explicaré com ha anat.
ResponEliminaPer cert, ja ha vingut qui havia de venir?
Salutacions
Molta paciència ja que tens que anar de menys a mes.
ResponEliminaSalutacions
Ya llegará la epoca de objetivos y demás, ahora suavecito y despacio.
ResponEliminaTe felicito ya para mañana! Feliz cumple y por muchos mas! que guapo el collage que hiciste , muy chulo todo el blog.
ResponEliminaNo lo recordaba asi de la ultima vez que entre..
Saludos desde Gavà!