divendres, 7 de maig de 2010

Mica en miiica,...

Ahir vaig fer, acompanyat de la meva cunyada Mireia, un nou, i curt, entrenament. En aquest cas pel Parc de Vallparadís de Terrassa. Ritme molt suau, gaudint de la companyia i del parc. Amb bones sensacions, i cap rastre de dolor. Però es clar, no vaig arribar a fer 6 km. Estic mooolt lluny dels meus ritmes i kms. de fa unes setmanes, però almenys crec que podré guanyar en confiança poc a poc, i amb molta paciència. Puc apretar sense problemes, i de fet ahir, per probar una mica, vaig fer l'últim km. a 4:28 sense cap esforç extraordinari, però com no vull tenir presa per recuperar-me, només espero poder augmentar mica en mica els kms., sense que aparegui el dolor. Cap més objectiu de moment, però totes les ganes del món!

5 comentaris:

  1. El que te has propuesto ya es un gran objetivo: el ir recuperándote poco a poco, con cabeza y paciencia; volver a sentir antiguas buenas sensaciones es señal de que la cosa va por buen camino; ánimo y a seguir, nos leemos.

    ResponElimina
  2. Tu ho dius, mica en mica i paciència. Jo crec que si un s'ho pren d'aquesta manera, al final el procés de recuperació és més ràpid. Demà corro a Tàrrega i ja explicaré com ha anat.
    Per cert, ja ha vingut qui havia de venir?
    Salutacions

    ResponElimina
  3. Molta paciència ja que tens que anar de menys a mes.
    Salutacions

    ResponElimina
  4. Ya llegará la epoca de objetivos y demás, ahora suavecito y despacio.

    ResponElimina
  5. Te felicito ya para mañana! Feliz cumple y por muchos mas! que guapo el collage que hiciste , muy chulo todo el blog.
    No lo recordaba asi de la ultima vez que entre..
    Saludos desde Gavà!

    ResponElimina