dijous, 27 de maig del 2010

Ja son 10!

Avui ja he fet 10 kms. seguits i sense dolor!!!. Igual resulta que el sulfato de glucosamina funciona!. Estic content perque després de varies setmanes amb avenços molt lents i petits, en 1 setmana he passat de 7 a 10 km., i això anima molt. Dilluns començo, per recomanació del traumatòleg, un tractament de magnetoteràpia. Faré 20 sessions de 30 minuts amb la idea de que la recuperació continuï per bon camí. Tot i que faig bastants menys quilòmetres que abans de la lesió, no guanyo pes, em noto amb força a les cames, i miro de combinar el running amb bici i natació. Aprofito per destacar que el meu club, el C.N. Terrassa, està disputant la final de la Lliga Nacional-Divisió d'Honor de Waterpolo. Ahir vaig presenciar la derrota 7-10, en el primer partit d'aquesta final, (a 3 partits), contra el C.N. Atlètic-Barceloneta. Serà practicament impossible remontar devant un superequip com el Barceloneta, però tenim motius per estar orgullosos del nostre equip. Ha jugat la final en 3 dels últims 4 anys, i al mes de Novembre van trencar la increible ratxa del Barceloneta de 4 anys i 140 partits sense perdre. Passi el que passi,... felicitats companys!!!

2 comentaris:

  1. Bien, Ernest, a seguir con esa recuperación; poco a poco y con paciencia, que es como deben hacerse esas cosas; lo importante es mantener intactas las ganas y la ilusión; ánimo y adelante, un saludo.

    ResponElimina
  2. Magnetoteràpia?? A veure si ara passaràs a engruixir les files dels X-Men o de la Lliga dels Homes Extraordinaris!! I això que se suposa ets un popular i no un corredor professional. Espero que et vagi bé; salut, bons tractaments, bons aliments i sobretot ... paciència.

    I respecte el Waterpolo Terrassa crec que ho teniu un pèl complicat per guanyar la final ja que si no tinc mal entès el Barceloneta és un superequip que no para de guanyar. Però torres més altes han caigut. I si no una dada: a la lliga de bàsquet d'Israel, que gairebé és un monopoli del Maccabi, ha saltat la sorpresa ja que ha perdut la final amb un equip que no el deuen conèixer ni a la seva ciutat!

    Encara recordo quan de jovenet anava a la pileta del Club Natació Manresa a veure l'equip de Waterpolo amb els Canal, Payà i el mateix Estiarte. I fins i tot crec recordar que vaig veure algun partit d'una final europea. I ara ja no sé ni on juga. Com canvien els temps!

    Salutacions.

    ResponElimina