Premis Blocs Catalunya 2010

Fins el 6 de setembre podeu votar pels millors blocs de Catalunya, (i escrits en català), que es presenten als III Premis Blocs Catalunya 2010. Estan dividits per diverses categories, i aquest runnec el trobareu al apartat d'esports, lògicament. També es pot votar pels posts que més agradin, de entre els últims 10 publicats a cada bloc, (o a tots 10, si us agraden tots, es clar), jejeje. La veritat és que vaig sentir a parlar d'aquests premis gràcies al col.lega Joan Carles LLurdés, (un dels màxims favorits a guanyar amb el seu magnífic Marathon man). El meu bloc no és el millor, ni de lluny, i de fet fins avui ni tan sols pensava en fer cap promoció de la meva participació, però he decidit que puc intentar almenys... no quedar l'últim.

Al loro, que tornooo!!!

Com podeu imaginar porto uns dies "liadillo" netejant cacones, canviant bolquers, i passejant-me alguna nit per casa, mig zombie a les 04h. de la matinada, per que el bebè agafi la son. La paraula esgotament agafa una nova dimensió durant aquests dies, jejeje. Això si, tot amb un somriure d'orella a orella. Però ja tinc una mica de "mono" per córrer alguna cursa, i com la recuperació del meu genoll es pràcticament total i ja fa molts dies que no tinc la més mínima molèstia, he decidit definitivament reaparèixer el proper 3 de Juliol aprofitant que tenim a Terrassa la XXXI Cursa Solidària de Festa Major. La cursa es el dissabte a les 20h. El circuit es totalment urbá i nou, per culpa de les obres a la part de Rambla d'Ègara. La distància es d'uns molt poc habituals 7.800 m. És previsible una calor important, però poden més les ganes de tornar a sentir-me de nou corredor. El risc es alt, perque tota la meva ciutat i els meus veins poden ser testimonis directes del meu lamentable estat de forma, jejeje. Correrem aquest risc!.

Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet...

Ja tenim al Pol entre nosaltres!!!. Concretament desde el passat 11 de juny. Ha nascut rosset, blanquet, i amb ulls d'un fosc color blau. Un nen guapíssim, vaja, (que ha de dir el seu pare, es clar), i que representa, això si, un autèntic miracle, si tenim en conte que el seu pare es lleig amb avarícia, jejeje. Menys mal de la seva mare!. Va arribar amb salut i sense donar-nos més problemes dels normals, almenys durant els primers dies. Ja tindrà temps per donar-los el punyetero, ja tindrà temps... Està clar que a partir d'ara entrenaré menys, i sobretot més cansat, però potser també tindré un motiu més per fer-ho. Un nou element motivador. Crec que té bones cames, o sigui que em guanyarà d'aqui a ben poc. Pas als joves!!!

Corren que se les pelen: TESTSET amb Arcadi Alibés

FITXA
Nom: Arcadi Alibés Riera
Club: CALAM (Club Atlètic l'Ametlla de Merola), Domingo Catalán Fondistes Club, i Corredors.cat.
Data i lloc de naixement: L'Ametlla de Merola 01/10/1959
Alçada: 1,68 m.
Pes: 62 kg.
Millor marca en 10km: 37'19" (Sant Boi 1993)
Millor marca en mitja marató: 1h20'50" (Mitja de Vilanova i la Geltrú 1994)
Millor marca en marató: 2h53'06" (Marató de Sevilla 1994)

TESTSET
1- Circuit, zona, parc, camí, etc,...favorit per entrenar?: Carretera de les Aigües a Barcelona, Camí de les Collades, Can Brunyoc i Cornet a Sallent, Carretera de la Plana i circuit del Cross a l'Ametlla de Merola.
2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: L'últim àpat ja no és tant important. Pot ser un sopar normal, sense "invents" ni guisats, però ja no cal que sigui només de pasta, si l'alimentació de l'última setmana ha estat la correcta.
3- Sabatilles actuals per competir?: Diadora Magnitude per entrenar i marató, i Diadora Samurai per mitges i 10.000 metres.
4- Les 3 curses populars favorites de qualsevol distancia?: Marató de Barcelona, Cross de l'Ametlla de Merola, Cursa de Canovelles el dilluns de Pasqua.
5- La cursa de la teva vida, fins avui?: La Marató de Sevilla del 94. Va ser perfecta.
6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: La mateixa marató de Sevilla del 94, la del Sahara del 2003, i la de l'Antàrtida al 2005.
7- Un somni esportiu per complir?: Acabar la col.lecció de maratons olímpiques i poder continuar fent el que faig tota la meva vida.

Magneto i els seus poders

No puc estar del tot segur si es gràcies a la magnetoteràpia, o simplement a la lògica evolució d'una lesió que tenia que millorar, però la veritat es que amb els poders de Magneto, o sense ells, en una setmana de tractament al centre REDI de Terrassa, (a tocar de casa), he superat els 10kms de cursa contínua, per arribar avui als 14,2kms. d'entrenament a ritme digne, i sense cap molèstia. Bones sensacions, i sobre tot el sentir-me corredor de nou. Retrobar-me amb això m'ha fet feliç. Ara ja veig la llum al final del túnel. Una llum intensa i encisadora que em fa somniar en tornar a donar guerra, i gaudir, a qualsevol cursa del nostre calendari, ben aviadet.