dilluns, 14 de juny de 2010

Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet...

Ja tenim al Pol entre nosaltres!!!. Concretament desde el passat 11 de juny. Ha nascut rosset, blanquet, i amb ulls d'un fosc color blau. Un nen guapíssim, vaja, (que ha de dir el seu pare, es clar), i que representa, això si, un autèntic miracle, si tenim en conte que el seu pare es lleig amb avarícia, jejeje. Menys mal de la seva mare!. Va arribar amb salut i sense donar-nos més problemes dels normals, almenys durant els primers dies. Ja tindrà temps per donar-los el punyetero, ja tindrà temps... Està clar que a partir d'ara entrenaré menys, i sobretot més cansat, però potser també tindré un motiu més per fer-ho. Un nou element motivador. Crec que té bones cames, o sigui que em guanyarà d'aqui a ben poc. Pas als joves!!!

9 comentaris:

  1. Enhorabuena!! Una preciosidad de bebé!! Ya te veo buscándole unas mizuno talla mini... :-) Disfrutad de estos momentos que son únicos y mágicos.

    ResponElimina
  2. Això sí que és una bona notícia!!! Moltíssimes felitats i benvingut al club dels pares.

    ResponElimina
  3. Enhorabona !!!!!!!! quina maravella!!! que sigueu molt feliços!!!

    ResponElimina
  4. Doncs d'aquí poc ja pots anar buscant curses on també hi hagi competició infantil, benjamí, etc. A disfrutar-lo i patir-lo. Per cert, us deixa dormir?

    Felicitats. D'aquí poc n'ha de venir un altre. Deu ser que hi ha una passa :)

    ResponElimina
  5. Felicitats!!!

    Que feu moltes maratons junts!

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats i a disfrutar-ho
    Juanjo CNT

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies a tots!!!.
    Joan Carles: De moment, (i toco fusta), és comporta "relativament" bé, però es evident que no ens deixa descansar el que voldriem i necessitem. A estones. ara 1 horeta, ara 30 minuts, ara aprofito que dorm per fer migdiada...
    Son dies, i nits, de pit-dormir-pit-dormir..., però és tan guapoooo!!!
    Per quan el vostre?

    ResponElimina
  8. El nostre l'esperem per a finals de mes si és comporta com ha d'anar. És nen.

    ResponElimina
  9. madre meva, quina coseta mès bonica!Felicitats Ernest!

    ResponElimina