dilluns, 8 de març del 2010

Marató Barcelona 2010. Un somni complert!

Berlín té una de les millors maratons del món, i per molts, la més ben organitzada. A Berlín va fer el gran Gebrselassie l'actual rècord del món de 2h03:59. Va ser al 2008. El mateix 2008, que just abans de viatjar a Berlín per passar uns dies de vacances, em vaig trencar parcialment, i per segona vegada, el mateix lligament del meu turmell esquerre. Començo la recuperació, i vaig a Berlín completament coix. Al tornar el traumatòleg em va dir: "Tranquil, podràs fer vida absolutament normal, però això si, no podràs córrer mai una marató". Ja ho veurem, vaig pensar. A l'Abril del 2009, per aquest motiu, i per altres que no venen al cas, (però que podeu repassar a l'entrada del 28/01 del blog), decideixo començar a córrer, amb por, i després de 20 anys sense fer-ho. 10 mesos i 24 dies més tard arribo a la línia de meta de la Marató de Barcelona plorant de l'emoció.
El dia pinta bé, climatològicament perfecte, fresc, per sota de 10ºC, i sense vent. Jo no he dormit més de 2 hores i mitja, però això en mi, es normal. M'aixeco a les 5h00 i començo a repasar els detalls. A l'hora de preparar una marató tots els detalls son importants.
La primera sensació que tinc a l'arribar a la zona de sortida es de estar ficat en "algo molt important". Avui serà un gran dia. Tot sembla ben organitzat, i es nota que estan posant molt interès en que aquesta sigui una de les grans maratons europees.
A les 7h30 ja tenim un magnífic ambient pre-cursa, i aprofito per saludar als col.legues, (runners i blogeros tots dos), Rafa González, (foto dreta), i Francesc Moreno. També volia saludar a Joan Carles i Josep, (àlies Kaiser), però no els he trobat abans de la sortida. En Francesc, acompanyat d'un amic, em convida a intentar els 3h30', però li dic que aniré darrere d'ells i que tirin i no m'esperin.
Emocionant tret de sortida amb 12.000 atletes als calaixos. Abans del 1er km. ja no els tinc a la vista. Veig clar que em tocarà lluitar tot sol durant tota la marató. Com passa quasi sempre, el primer parell de km. son massa ràpids. La majoria ens deixem emportar per l'eufòria. De seguida agafo el ritme correcte, el meu ritme. Al voltant del km. 6 o 7, i tot i que ja habia pixat just abans de la sortida, començo a tenir ganes un altre cop. Aguantaré. El terreny es propici, i el parcial del km. 5 al 10 es ràpid. Entre el km. 12 i el 13 crec veure devant meu al company lleidetà Josep-Kaiser. Es ell. Ens saludem i començem a compartir kms. Una mica abans del km. 15, no puc més, i paro a "fer un riu" entre dos contenidors. Per culpa d'aquest imprevist, el parcial dels kms. 10 al 15 es el més lent de tota la marató, però pujar per un Passeig de Gracia tancat pels corredors, i poder aixecar el cap per admirar la Pedrera, no te preu. Mola. M'ho estic passant de conya, sense mirar gaire el crono, i sense fer cas de les cames un pel cansades. Passem per la Sagrada Familia. Un altre moment per recordar. Ara toca un tram to tan agraït paisatgísticament per la Meridiana, i arribem a la mitja marató. Temps real: 1h51:55. Anem bé, i aquest es el ritme. Pont de Calatrava, Rambla Prim, i el tram d'anada i tornada entre Diagonal Mar i Glòries ( kms. 25 i 30). Música i molta gent animant a la zona de Glòries. Ufff!, la pell de gallina. Em trobo bé, però es un moment clau de la marató, i cal tenir el cap molt fred. No apretaré bojament. Cap, cap, cap... Passem pel km. 30, i de moment no veig cap "mur", ni a cap "señor del mazo", però les cames cada cop més tocades. Simplement no hi penso. L'amic Josep es queda una miqueta, i jo tiro ja en solitari fins al final. Zona Av. Litoral, Passeig Picasso, km. 35, i arribem a un altre moment màgic, passant per sota d'un Arc de Triomf ple de gent animant. El meu cervell fa un altre click amb la càmera de la memòria. Ja queda menys, i ara toca apretar les dents. No m'he saltat ni un avituallament, el cos respond, i ara veig cada cop més clar que ni res ni ningú impediran que arribi a meta. Plaça Catalunya, Portal de l'Angel, Catedral...brutal, Via Laietana, Carrer Ferran, La Rambla. Penso en la sort que tinc d'estar correns aquesta marató. Queda pujar Av. Paral.lel, trepitjar la catifa del km. 40, i remuntar la Ronda Sant Pau fins al carrer de Sepúlveda. Abans d'entrar a la Plaça Espanya la familia espera per animar-me. Petó a la Natalia, (amb el Pol dins seu), el Jordi de fotògraf, l'Anna cridant com una boja, i la Mireia, que molt emocionada, (i un pel imprudent), creua d'un costat a l'altre el carrer per fer-me una abraçada. Qui no ha corregut mai una marató, pot ser no s'imagina lo important que pot arribar a ser sentir els ànims de la gent, i més especialment dels amics i de les persones que estimes. Gràcies!. Ja estic a la gran recta d'arribada. Moltíssims espectadors, i envoltat de quantitat de corredors, però curiosament tinc la sensació durant uns segons d'estar completament sol. Es una sensació irreal i extranya. Mai viscuda. Soc feliç. Ploro.
Arribo a meta amb un temps final real de 3h41:56. Ja soc maratonià. He fet 42 quilòmetres i 195 metres. Correns, seguits, i sense parar. Només creuar la meta, noto un intens dolor de cames, i sobre tot al genoll esquerre. Ja pasarà, la resta quedarà per sempre. Faig un cop d'ull al meu pulsòmetre, i veig que he aconseguit una cosa molt difícil: He fet més ràpida la segona mitja marató que la primera!!!. 1h51:55 + 1h50:01. Bé, molt bé!. En algún lloc vaig llegir que menys del 10% dels corredors d'una marató aconsegueixen això. Els parcials finals reals son: 26:04 + 25:20 + 27:13 + 27:07 + 26:39 + 26:21 + 25:27 + 26:30 + 11:19. Ha guanyat Jackson Kotut de Kènia, amb 2h07:30. Un crono que converteix la Marató de Barcelona en la més ràpida disputada mai a Espanya. Felicitats al Marc Roig, 1er blanc classificat amb 2h18:53, que es la seva millor marca. Es molt jove, i es el futur de la marató a Catalunya. Resultats i Classificacions.
Per cert, quines ganes m'estan entran de tornar a Berlín...., al mes de Setembre, per exemple..., je, je, je.

10 comentaris:

  1. Chapeau, ja et pots possar una arracada com els pirates que travesaven el cap d'hornos a l'antiguitat.
    Juanjo CNT

    ResponElimina
  2. Una crónica impressionant!!! Enhorabona!!! Qui et va dir que mai podríes fer una marató???
    En el teu DNI esportiu ja posa maratonià i això no tu treurà mai ningú. Ara toca continuar i seguir disfrutant. Una altre vegada, felicitats.

    ResponElimina
  3. Enhorabona Ernest, un temps fantàstic i una molt bona cursa. Es veu que al darrera hi ha hagut una preparació metòdica i encertada. A Berlin val molt la pena d'anar-hi però no sé si jo ho faré per córrer la marató. És una ciutat molt agradable, te la recomano.

    Felicitats i lamento molt no haver-vos trobat a tu i en Kaiser a la sortida. Espero poder coincidir amb vosaltres dos en altres curses.

    Salutacions.

    Joan Carles

    ResponElimina
  4. Enhorabuena!! Qué chula la crónica!! Ya eres maratoniano y por la puerta grande..(ojalá lea esta crónica aquel que te dijo que nunca correrías....). Me alegro mucho. La sensación de entrar sólo a meta también me ha pasado, luego ves los vídeos y ves que estas en medio de miles de corredores, pero esos momentos todo desaparece y sólo estás tú y la pancarta, es mágico. ¿ya piensas en la próxima? diagnóstico= maratoniano empedernido..jaja.. Felicidades, Ernest, me alegro mucho y fué un placer conocerte.

    ResponElimina
  5. Hola Ernest! ara ja et tinc fixat gracies a Rafa.
    Felicitats per la gran marato que has fet !!!!
    Espero poder saludarte un altre dia i de moment compartir la blogosfera.
    Saluts desde Gavà.

    ResponElimina
  6. Et torno a felicitar novament... Una magnífica cursa. L'any que ve anem a pel sub 3:30 ja, ja, ja. Puc entendre perfectament la tema emoció i les teves llàgrimes. Jo també vaig tenir la sensació d'entrar sol a meta i avui al vídeo de l'arribada gairebé no em veig de la gent que entravem. A veure si puc fer avui la emva crònica... i també si quan ens recuperem de la marató podem quedar un dia per entrenar i rodar junts. Per darrera de casa meva hi ha uns boscos molt macos amb unes pistes de terra impressionants.

    ResponElimina
  7. Gran debut!
    moltes felicitats!
    Ara a disfrutar uns dies de reviure les sensacions que brinda la marató.
    Salut!

    ResponElimina
  8. Juanjo: A veure si surts del pou de les lesions i podem coincidir a les curses!
    Juanmi: Moltes gràcies i benvingut, i ja veus que els metges també la "pifien", jejeje
    Joan Carles: Entreno només 4 dies a la setmana, i he fet menys kms. dels que recomanen, però ha sortit tot bé. Ja ens trobarem a la propera!
    Rafa: Ya tardas en pasarme un informe de la maratón de Zaragoza, jejeje
    Oscar: Moltes gràcies. Ja veig que formes un duo amb el Rafa espectacular. Felicitats!
    Paco: Es curiós això que passa a la recta final...i difícil d'explicar. I lo de quedar un dia per entrenar junts esta fet.
    Joan: Gràcies, de veritat, i moltes felicitas per la teva marató!!!.

    ResponElimina
  9. Felicitats, Ernest. Tenies dos motius ben bons per acabar aquesta marató i ho has aconseguit. Et felicito i espero que ara en vinguin moltes més.

    ResponElimina
  10. Vaya crónica, Ernest ! si ya tenía gana, aunque prima el miedo, ahora tengo más! pero me lo he prometido ya aquella mañana de marzo, viviendo más de 6 horas en la calle animando a todo el mundo ...así que en 2011, si todo va bien, allí estaré, para probar estas mismas sensaciones que tan bien has descrito! enhorabuena!

    ResponElimina