Una marató de rècords i records

Després d'una setmana, encara dibuixo un somriure cada cop que recordo la marató. Una marató de récords. 10.033 corredors van passar per tots els punts de control fins arribar a meta, (+23% respecte 2009). Els 8.695 homes arribats representen un +20%, però en dones les 1.338 arribades son un +52% respecte a l'any passat!. El crono de 2h07:30 del guanyador converteix la Marató Barcelona 2010 en la més ràpida d'Espanya de tots els temps. Espectacular. El domini africà ha estat absolut, gairebé insultant, com acostuma a passar desde ja fa uns anys a totes les maratons de cert prestigi al món. Son clarament superiors, i ho sabem tots. La nòmina d'atletes de primer nivell, catalans i de la resta d'Espanya, era notable, però un dels pocs que la va disputar amb l'objectiu clar de fer una marca destacable va ser Marc Roig. Felicitats per ell, per la seva nova marca de 2h18:53. Però també va ser una marató de records. l'Arcadi Alibés va completar el seu particular triplet de 100 curses de 10 km, 100 mitges, i 100 maratons. Quin crack!. I felicitats per tota la resta de corredors més o menys anònims, que van convertir els carrers de Barcelona en una festa plena de color. Increible la quantitat d'extrangers vinguts d'arreu del món que tant van col.laborar en que la marató sigui algo molt més gran. Tinc la sensació de que els extrangers tenen també una manera diferent d'entendre una marató. Aqui som molt més competitius. Ens ho prenem massa seriosament, sempre pendents del crono i de les marques. Vaig veure italians, japonesos, o nord-americans, per exemple, en alguns casos mig-disfressats, i que corrien simplement per passar-ho bé. Creuar mig món per venir a Barcelona a córrer una marató disfressat de "no se qué", i acabar per sobre de les 4h30' o les 5h. te molt mèrit i convida a la reflexió, no creieu?. Era sorprenent, la quantitat de grups de suport i d'animadors que van arrosegar aquests extrangers fins a Barcelona. Un exemple per tots, i un al.licient més pels corredors.

El llistó està molt alt. La Marató de Barcelona ja es, per mèrits propis, una de les millors i més grans d'Europa. Durant aquesta setmana acabaré de decidir quin tipus de planificació faré a partir d'ara i la resta del 2010. Volta pel meu cap l'idea de fer un altre marató abans d'acabar l'any. Crec que fins passat l'estiu no tindré gaires oportunitats de intentar millorar marca en mitja marató, però si en els 10 km. Ja veurem. Una cosa si tinc clara. A poc que pugui, estaré a la línia de sortida de la Marató de Barcelona 2011.