Marató Barcelona 2010. Un somni complert!

Berlín té una de les millors maratons del món, i per molts, la més ben organitzada. A Berlín va fer el gran Gebrselassie l'actual rècord del món de 2h03:59. Va ser al 2008. El mateix 2008, que just abans de viatjar a Berlín per passar uns dies de vacances, em vaig trencar parcialment, i per segona vegada, el mateix lligament del meu turmell esquerre. Començo la recuperació, i vaig a Berlín completament coix. Al tornar el traumatòleg em va dir: "Tranquil, podràs fer vida absolutament normal, però això si, no podràs córrer mai una marató". Ja ho veurem, vaig pensar. A l'Abril del 2009, per aquest motiu, i per altres que no venen al cas, (però que podeu repassar a l'entrada del 28/01 del blog), decideixo començar a córrer, amb por, i després de 20 anys sense fer-ho. 10 mesos i 24 dies més tard arribo a la línia de meta de la Marató de Barcelona plorant de l'emoció.
El dia pinta bé, climatològicament perfecte, fresc, per sota de 10ºC, i sense vent. Jo no he dormit més de 2 hores i mitja, però això en mi, es normal. M'aixeco a les 5h00 i començo a repasar els detalls. A l'hora de preparar una marató tots els detalls son importants.
La primera sensació que tinc a l'arribar a la zona de sortida es de estar ficat en "algo molt important". Avui serà un gran dia. Tot sembla ben organitzat, i es nota que estan posant molt interès en que aquesta sigui una de les grans maratons europees.
A les 7h30 ja tenim un magnífic ambient pre-cursa, i aprofito per saludar als col.legues, (runners i blogeros tots dos), Rafa González, (foto dreta), i Francesc Moreno. També volia saludar a Joan Carles i Josep, (àlies Kaiser), però no els he trobat abans de la sortida. En Francesc, acompanyat d'un amic, em convida a intentar els 3h30', però li dic que aniré darrere d'ells i que tirin i no m'esperin.
Emocionant tret de sortida amb 12.000 atletes als calaixos. Abans del 1er km. ja no els tinc a la vista. Veig clar que em tocarà lluitar tot sol durant tota la marató. Com passa quasi sempre, el primer parell de km. son massa ràpids. La majoria ens deixem emportar per l'eufòria. De seguida agafo el ritme correcte, el meu ritme. Al voltant del km. 6 o 7, i tot i que ja habia pixat just abans de la sortida, començo a tenir ganes un altre cop. Aguantaré. El terreny es propici, i el parcial del km. 5 al 10 es ràpid. Entre el km. 12 i el 13 crec veure devant meu al company lleidetà Josep-Kaiser. Es ell. Ens saludem i començem a compartir kms. Una mica abans del km. 15, no puc més, i paro a "fer un riu" entre dos contenidors. Per culpa d'aquest imprevist, el parcial dels kms. 10 al 15 es el més lent de tota la marató, però pujar per un Passeig de Gracia tancat pels corredors, i poder aixecar el cap per admirar la Pedrera, no te preu. Mola. M'ho estic passant de conya, sense mirar gaire el crono, i sense fer cas de les cames un pel cansades. Passem per la Sagrada Familia. Un altre moment per recordar. Ara toca un tram to tan agraït paisatgísticament per la Meridiana, i arribem a la mitja marató. Temps real: 1h51:55. Anem bé, i aquest es el ritme. Pont de Calatrava, Rambla Prim, i el tram d'anada i tornada entre Diagonal Mar i Glòries ( kms. 25 i 30). Música i molta gent animant a la zona de Glòries. Ufff!, la pell de gallina. Em trobo bé, però es un moment clau de la marató, i cal tenir el cap molt fred. No apretaré bojament. Cap, cap, cap... Passem pel km. 30, i de moment no veig cap "mur", ni a cap "señor del mazo", però les cames cada cop més tocades. Simplement no hi penso. L'amic Josep es queda una miqueta, i jo tiro ja en solitari fins al final. Zona Av. Litoral, Passeig Picasso, km. 35, i arribem a un altre moment màgic, passant per sota d'un Arc de Triomf ple de gent animant. El meu cervell fa un altre click amb la càmera de la memòria. Ja queda menys, i ara toca apretar les dents. No m'he saltat ni un avituallament, el cos respond, i ara veig cada cop més clar que ni res ni ningú impediran que arribi a meta. Plaça Catalunya, Portal de l'Angel, Catedral...brutal, Via Laietana, Carrer Ferran, La Rambla. Penso en la sort que tinc d'estar correns aquesta marató. Queda pujar Av. Paral.lel, trepitjar la catifa del km. 40, i remuntar la Ronda Sant Pau fins al carrer de Sepúlveda. Abans d'entrar a la Plaça Espanya la familia espera per animar-me. Petó a la Natalia, (amb el Pol dins seu), el Jordi de fotògraf, l'Anna cridant com una boja, i la Mireia, que molt emocionada, (i un pel imprudent), creua d'un costat a l'altre el carrer per fer-me una abraçada. Qui no ha corregut mai una marató, pot ser no s'imagina lo important que pot arribar a ser sentir els ànims de la gent, i més especialment dels amics i de les persones que estimes. Gràcies!. Ja estic a la gran recta d'arribada. Moltíssims espectadors, i envoltat de quantitat de corredors, però curiosament tinc la sensació durant uns segons d'estar completament sol. Es una sensació irreal i extranya. Mai viscuda. Soc feliç. Ploro.
Arribo a meta amb un temps final real de 3h41:56. Ja soc maratonià. He fet 42 quilòmetres i 195 metres. Correns, seguits, i sense parar. Només creuar la meta, noto un intens dolor de cames, i sobre tot al genoll esquerre. Ja pasarà, la resta quedarà per sempre. Faig un cop d'ull al meu pulsòmetre, i veig que he aconseguit una cosa molt difícil: He fet més ràpida la segona mitja marató que la primera!!!. 1h51:55 + 1h50:01. Bé, molt bé!. En algún lloc vaig llegir que menys del 10% dels corredors d'una marató aconsegueixen això. Els parcials finals reals son: 26:04 + 25:20 + 27:13 + 27:07 + 26:39 + 26:21 + 25:27 + 26:30 + 11:19. Ha guanyat Jackson Kotut de Kènia, amb 2h07:30. Un crono que converteix la Marató de Barcelona en la més ràpida disputada mai a Espanya. Felicitats al Marc Roig, 1er blanc classificat amb 2h18:53, que es la seva millor marca. Es molt jove, i es el futur de la marató a Catalunya. Resultats i Classificacions.
Per cert, quines ganes m'estan entran de tornar a Berlín...., al mes de Setembre, per exemple..., je, je, je.