Col.lecció Primavera-Estiu 2010

Encara no fa un any que corro, però ja tinc bastant clar que els objectius mes motivants els trobo entre les mitges maratons i maratons. A partir d'Abril, i fins Setembre, el calendari de curses populars no ens dona massa oportunitats de lluïment en aquestes distàncies, (tampoc les altes temperatures son les mes propícies per córrer curses llargues, es clar). Per tant, la meva intenció durant els propers 5 o 6 mesos serà participar bàsicament en competicions d'entre 5 i 15 km. De moment correré el proper 05/04 la Cursa de Canovelles (15 km.), i el 18/04 la multitudinària Cursa Bombers de Barcelona (10 km.). El seguent Diumenge dubto si córrer els 10 km de La LLagosta. Més endavant ja decidiré entre la Mitja Marató de Girona, els 10 km. de Sant Quirze del Vallès, o la Cursa de Sant Isidre a Cardedeu (10 km.), que son el mateix 09/05. El 16/05 tenim una interessant 10 km. Mulla't i corre al circuit de Montmeló, que tinc intenció fer. A partir d'aqui, la resta de curses encara queden molt lluny.

Corren que se les pelen: TESTSET amb Rafael González

FITXA

Nom: Rafael González Rodrigo.

Club: Independiente. (Acepto ofertas).

Data i lloc de naixement: 13/05/1966. Zaragoza

Alçada: 1,64 m.

Pes: 60 kg.

Millor marca en 10K: Ruta 39'46" (Cursa Sant Antoni de Barcelona 2010).

Millor marca en mitja marató: 1h28'31" (Mitja Marató de Granollers 2010).

Millor marca en marató: 3h28'47" (Marató de Barcelona 2010). TESTSET

1- Circuit, zona, parc, camí, etc..., favorit per entrenar?: La que hago casi todos los dias: De Arenys a Calella por la N-II, al lado del mar.

2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: Espaguetis con aceite, 3 huevos escalfados y 1 yogurt.

3- Sabatilles actuals per competir?: Saucony Trigon Progrid 5.

4- Les 3 curses populars favorites, de qualsevol distancia?: Mitja de Granollers, Marató de Barcelona, 10 km. de Pineda.

5- La cursa de la teva vida, fins avui?: Marató de Barcelona 2010.

6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: Debut en Maratón: Zaragoza 2009 en 3h29'.

7- Un somni esportiu per complir?: En alguna carrera hacer un podium.

Una marató de rècords i records

Després d'una setmana, encara dibuixo un somriure cada cop que recordo la marató. Una marató de récords. 10.033 corredors van passar per tots els punts de control fins arribar a meta, (+23% respecte 2009). Els 8.695 homes arribats representen un +20%, però en dones les 1.338 arribades son un +52% respecte a l'any passat!. El crono de 2h07:30 del guanyador converteix la Marató Barcelona 2010 en la més ràpida d'Espanya de tots els temps. Espectacular. El domini africà ha estat absolut, gairebé insultant, com acostuma a passar desde ja fa uns anys a totes les maratons de cert prestigi al món. Son clarament superiors, i ho sabem tots. La nòmina d'atletes de primer nivell, catalans i de la resta d'Espanya, era notable, però un dels pocs que la va disputar amb l'objectiu clar de fer una marca destacable va ser Marc Roig. Felicitats per ell, per la seva nova marca de 2h18:53. Però també va ser una marató de records. l'Arcadi Alibés va completar el seu particular triplet de 100 curses de 10 km, 100 mitges, i 100 maratons. Quin crack!. I felicitats per tota la resta de corredors més o menys anònims, que van convertir els carrers de Barcelona en una festa plena de color. Increible la quantitat d'extrangers vinguts d'arreu del món que tant van col.laborar en que la marató sigui algo molt més gran. Tinc la sensació de que els extrangers tenen també una manera diferent d'entendre una marató. Aqui som molt més competitius. Ens ho prenem massa seriosament, sempre pendents del crono i de les marques. Vaig veure italians, japonesos, o nord-americans, per exemple, en alguns casos mig-disfressats, i que corrien simplement per passar-ho bé. Creuar mig món per venir a Barcelona a córrer una marató disfressat de "no se qué", i acabar per sobre de les 4h30' o les 5h. te molt mèrit i convida a la reflexió, no creieu?. Era sorprenent, la quantitat de grups de suport i d'animadors que van arrosegar aquests extrangers fins a Barcelona. Un exemple per tots, i un al.licient més pels corredors.

El llistó està molt alt. La Marató de Barcelona ja es, per mèrits propis, una de les millors i més grans d'Europa. Durant aquesta setmana acabaré de decidir quin tipus de planificació faré a partir d'ara i la resta del 2010. Volta pel meu cap l'idea de fer un altre marató abans d'acabar l'any. Crec que fins passat l'estiu no tindré gaires oportunitats de intentar millorar marca en mitja marató, però si en els 10 km. Ja veurem. Una cosa si tinc clara. A poc que pugui, estaré a la línia de sortida de la Marató de Barcelona 2011.

Marató Barcelona 2010. Un somni complert!

Berlín té una de les millors maratons del món, i per molts, la més ben organitzada. A Berlín va fer el gran Gebrselassie l'actual rècord del món de 2h03:59. Va ser al 2008. El mateix 2008, que just abans de viatjar a Berlín per passar uns dies de vacances, em vaig trencar parcialment, i per segona vegada, el mateix lligament del meu turmell esquerre. Començo la recuperació, i vaig a Berlín completament coix. Al tornar el traumatòleg em va dir: "Tranquil, podràs fer vida absolutament normal, però això si, no podràs córrer mai una marató". Ja ho veurem, vaig pensar. A l'Abril del 2009, per aquest motiu, i per altres que no venen al cas, (però que podeu repassar a l'entrada del 28/01 del blog), decideixo començar a córrer, amb por, i després de 20 anys sense fer-ho. 10 mesos i 24 dies més tard arribo a la línia de meta de la Marató de Barcelona plorant de l'emoció.
El dia pinta bé, climatològicament perfecte, fresc, per sota de 10ºC, i sense vent. Jo no he dormit més de 2 hores i mitja, però això en mi, es normal. M'aixeco a les 5h00 i començo a repasar els detalls. A l'hora de preparar una marató tots els detalls son importants.
La primera sensació que tinc a l'arribar a la zona de sortida es de estar ficat en "algo molt important". Avui serà un gran dia. Tot sembla ben organitzat, i es nota que estan posant molt interès en que aquesta sigui una de les grans maratons europees.
A les 7h30 ja tenim un magnífic ambient pre-cursa, i aprofito per saludar als col.legues, (runners i blogeros tots dos), Rafa González, (foto dreta), i Francesc Moreno. També volia saludar a Joan Carles i Josep, (àlies Kaiser), però no els he trobat abans de la sortida. En Francesc, acompanyat d'un amic, em convida a intentar els 3h30', però li dic que aniré darrere d'ells i que tirin i no m'esperin.
Emocionant tret de sortida amb 12.000 atletes als calaixos. Abans del 1er km. ja no els tinc a la vista. Veig clar que em tocarà lluitar tot sol durant tota la marató. Com passa quasi sempre, el primer parell de km. son massa ràpids. La majoria ens deixem emportar per l'eufòria. De seguida agafo el ritme correcte, el meu ritme. Al voltant del km. 6 o 7, i tot i que ja habia pixat just abans de la sortida, començo a tenir ganes un altre cop. Aguantaré. El terreny es propici, i el parcial del km. 5 al 10 es ràpid. Entre el km. 12 i el 13 crec veure devant meu al company lleidetà Josep-Kaiser. Es ell. Ens saludem i començem a compartir kms. Una mica abans del km. 15, no puc més, i paro a "fer un riu" entre dos contenidors. Per culpa d'aquest imprevist, el parcial dels kms. 10 al 15 es el més lent de tota la marató, però pujar per un Passeig de Gracia tancat pels corredors, i poder aixecar el cap per admirar la Pedrera, no te preu. Mola. M'ho estic passant de conya, sense mirar gaire el crono, i sense fer cas de les cames un pel cansades. Passem per la Sagrada Familia. Un altre moment per recordar. Ara toca un tram to tan agraït paisatgísticament per la Meridiana, i arribem a la mitja marató. Temps real: 1h51:55. Anem bé, i aquest es el ritme. Pont de Calatrava, Rambla Prim, i el tram d'anada i tornada entre Diagonal Mar i Glòries ( kms. 25 i 30). Música i molta gent animant a la zona de Glòries. Ufff!, la pell de gallina. Em trobo bé, però es un moment clau de la marató, i cal tenir el cap molt fred. No apretaré bojament. Cap, cap, cap... Passem pel km. 30, i de moment no veig cap "mur", ni a cap "señor del mazo", però les cames cada cop més tocades. Simplement no hi penso. L'amic Josep es queda una miqueta, i jo tiro ja en solitari fins al final. Zona Av. Litoral, Passeig Picasso, km. 35, i arribem a un altre moment màgic, passant per sota d'un Arc de Triomf ple de gent animant. El meu cervell fa un altre click amb la càmera de la memòria. Ja queda menys, i ara toca apretar les dents. No m'he saltat ni un avituallament, el cos respond, i ara veig cada cop més clar que ni res ni ningú impediran que arribi a meta. Plaça Catalunya, Portal de l'Angel, Catedral...brutal, Via Laietana, Carrer Ferran, La Rambla. Penso en la sort que tinc d'estar correns aquesta marató. Queda pujar Av. Paral.lel, trepitjar la catifa del km. 40, i remuntar la Ronda Sant Pau fins al carrer de Sepúlveda. Abans d'entrar a la Plaça Espanya la familia espera per animar-me. Petó a la Natalia, (amb el Pol dins seu), el Jordi de fotògraf, l'Anna cridant com una boja, i la Mireia, que molt emocionada, (i un pel imprudent), creua d'un costat a l'altre el carrer per fer-me una abraçada. Qui no ha corregut mai una marató, pot ser no s'imagina lo important que pot arribar a ser sentir els ànims de la gent, i més especialment dels amics i de les persones que estimes. Gràcies!. Ja estic a la gran recta d'arribada. Moltíssims espectadors, i envoltat de quantitat de corredors, però curiosament tinc la sensació durant uns segons d'estar completament sol. Es una sensació irreal i extranya. Mai viscuda. Soc feliç. Ploro.
Arribo a meta amb un temps final real de 3h41:56. Ja soc maratonià. He fet 42 quilòmetres i 195 metres. Correns, seguits, i sense parar. Només creuar la meta, noto un intens dolor de cames, i sobre tot al genoll esquerre. Ja pasarà, la resta quedarà per sempre. Faig un cop d'ull al meu pulsòmetre, i veig que he aconseguit una cosa molt difícil: He fet més ràpida la segona mitja marató que la primera!!!. 1h51:55 + 1h50:01. Bé, molt bé!. En algún lloc vaig llegir que menys del 10% dels corredors d'una marató aconsegueixen això. Els parcials finals reals son: 26:04 + 25:20 + 27:13 + 27:07 + 26:39 + 26:21 + 25:27 + 26:30 + 11:19. Ha guanyat Jackson Kotut de Kènia, amb 2h07:30. Un crono que converteix la Marató de Barcelona en la més ràpida disputada mai a Espanya. Felicitats al Marc Roig, 1er blanc classificat amb 2h18:53, que es la seva millor marca. Es molt jove, i es el futur de la marató a Catalunya. Resultats i Classificacions.
Per cert, quines ganes m'estan entran de tornar a Berlín...., al mes de Setembre, per exemple..., je, je, je.

6249

Amb el pitrall nº 6249 al pit sortiré aquest Diumenge a la Marató de Barcelona. Seguiré a la llebre de l'organització de les 3h45', i estaré acompanyat d'alguns amics "blogeros" amb el mateix objectiu de temps. Però també tindrem el mateix objectiu de passar-ho de conya. D'entrada ritme de 5'10-5'20" i ja veurem a mesura que avanci la cursa, i si arribo fresc al km. 30-32, si puc apretar algo més, o decideixo aguantar de manera conservadora. He seguit un pla d'entrenaments amb molta disciplina durant els últims 3 mesos, i estic molt satisfet del resultat obtingut en aquests entrenaments. En principi no tinc cap excusa per poder donar el millor de mi mateix, però li tinc molt respecte a la meva primera marató. Por mai, però si respecte, i acabar sencer es el principal objectiu.