divendres, 12 d’octubre de 2012

De tot una mica i resumit

Resumeixo rapidament. El 09/09 vaig fer de llebre a la cursa 10k de Poble Nou de les companyes del Team Eva T. i Sònia, i tot i que l'objectiu de fer sub45' no va ser possible, Eva T. va aconseguir un molt meritori 3er lloc de categoria. Un break dins de la preparacció que portaba de cara a CdV. Dies després fem pinya entre 4 companys per fer la Matagalls-Montserrat.
L'ùnic objectiu es sortir junts i arribar junts. Fem una gran caminada-cursa, correns quan el terreny es favorable i caminant la resta del temps. Arribem junts a Montserrat en 16h10', i molt contents de la fantàstica experiencia que suposa aquest repte de 85km. La meva primera idea era fer només un tram com preparació de CdV, però decideixo a l'ùltim moment fer-la sencera. Existeix cert risc de no recuperar el meu cos al 100% en 15 dies, però es que no vull pendre'm massa seriosament tot plegat, i com corro per gust i mai em jugo res que no sigui la meva satisfacció personal, penso en gaudir a tope d'aquesta Matagalls-Montserrat sense pensar més enllà.
El dia 29/09 estic juntament amb el company Enric a la linia de sortida de la Cavalls del Vent. La mes important cursa de trail running del món. Un cartell de primeres figures com mai abans s'ha pogut veure a Catalunya, i segurament al món. Estem preparats després d'entrenar dur durant mesos. Però no es el dia.
La pluja, el fred, el vent, el fang.... Decideixo parar al Serrat de les Esposes abans d'arribar al km30. No estic al limit físicament, de fet físicament estic força be, però queden moltes hores per devant, les condicions no seran millors i continuará pluvent, fará més fred, trobarem més fang, ens nevará..., i no trobo sentit a seguir. No trobo sentit a jugar-se la vida aquell dia en aquell lloc. La pobre Teresa Farriol perd la vida a causa d'una hipotermia hores més tard. La cursa pasará a l'historia pel nivell dels seus participants, però també, per aquest desgraciat accident. Suposo que podria escriure un llibre amb tot el que he vist i sentit durant les hores que vaig estar lluitant sota aquestes condicions, però tampoc no cal. De 890 corredors que estem a la sortida, 673 abandonem durant la cursa. Esta tot dit. No descarto tornar l'any vinent, però el que es segur es que no oblidaré mai aquesta edició de CdV. Quedo tocat i esgotat psicologicament, però amb ganes de reconciliar-me amb la muntanya, i 7 dies després tinc una oportunitat a la Marató de Collserola. Surto a gaudir. Res mes que això. Estic acompanyat d'amics i companys del Team. M`ho passo bé. Molt bé. Acabo la meva 4ª marató en 4h22 i lloc 56 de més de 200 arribats a meta.
Prometo intentar no deixar tant temps entre entrada i entrada.

1 comentari:

  1. Hola Ernest, de llebre i gaudint dels amics, mes o menys com jo el cap de setmana,
    Salutacions

    ResponSuprimeix