dimarts, 17 de juliol de 2012

L'Olla de Núria. Paraules majors.

Primera gran experiencia en aquest món del trail running. l'Olla de Núria. Proba amb una distancia de 21,6 km, que en principi no espanta a gairebé ningú, però que si coneixes la zona i saps que es tracte de pujar al Puigmal, ja et fas una idea de la dificultat i grau d'exigencia de la cursa. Pujem el dia abans amb companys del Team. iLa previsió meteorológica per Diumenge parla de sol, però també de temperatures per sota de 0º al cim del Puigmal. Ostres, Pedrín!. El mateix matí de la cursa, i nnomés baixar del cremallera al santuari de Núria, ja comprobem que de tirantets res de res. Fa un fred important, i el parell de capes serà gairebé obligatories. Tret de sortida a les 9h00, i més de 600 inscrits que comencem, després de donar la volta de rigor al santuari, a pujar direcció el cim del Puigmal. Evidentment no puc córrer, i practicament tota la pujada la faig caminant, com la majoria. Vaig amb l'Enric, però abans d'arribar al cim, ja veig que perd contacte, i decideixo continuar al meu ritme, sabent que ell està regulant i que ens veurem a l'arribada. La pujada és dura, mooolt dura, i muscularment ja estàs exigint a les teves cames.
Trigo 1h10' en coronar el Puigmal, i ara comença la cursa. A partir d'aqui farem constants pujades i baixades, totes entre els 2700 i 2900 m. i amb certa dificultat tècnica per les pedres, roques, i desnivell, i amb un convidat d'honor com es el fred i el vent. Temperatura al voltant dels 0-5º, i un "airet " important que m'obliguen a afegir una tercera capa al meu cos en forma de jaqueta paravent, ademés de guants i tubular. vaig a lo meu, i poc a poc vaig agafant corredors que pot ser han pujat el Puigmal massa forts, i ara paguen peatge. Pic de Segre, Pic de Finestrelles, i continua el puja-baixa...Les cames de moment no es queixen, però això tard o d'hora arribará. Els minuts van caient, que no els kms, perque cada km a aquest ritmes "lents" costen una barbaritat, i es millor oblidar temps, ritmes, i tot tipus de mesura, i concentrar-se al màxim en córrer bé i segur. Pic de Noufonts, Pic de Noucreus..., i les cames ja comencen a avisar de que la seva "vida útil" no donarà per molt més. Ja em superat fa estona la meitat de la cursa, i ara ja comences a restar mentalment. Aviat començarem a baixar "a saco", i llavors veurem com responen les cames. Efectivament, les cames pateixen molt més ara que baixem, i es ara quan surten totes les possibles mol.lesties. Quan ja estic al km 19, tinc que parar uns segons per estirar uns abductors ja en fase terminal. Gràcies als estiraments, i crec que a les sals que prenc durant la cursa, i una correcta hidratació, "l'enganxada" no passa a majors, i puc continuar la baixada a bon ritme. Arribo al santuari de Núria, i després de borejar la part de darrer del mateix, entro a meta encantat de trobarla i amb una enorme satisfacció. 3h40:19, posició 191 d'uns 650 inscrits. Molt contnt!!!. Cursa duríssima, però maca, maca, maca, i que recomano a tothom per la seva magnífica organització, i per uns paissatges únics que fan les delicies de qualsevol bon amant de la muntanya i l'esport. La resta de companys tambés han pogut acabar la cursa amb molt bons resultats, i tots contents ens ajuntem sobre l'herba per comentar "la jugada". Moments de gran satisfacció personal i col.lectiva. Felicitats a tots!. Classificacions.
Tots els membres del Team dediquem aquesta cursa als nostres companys i amics Paco i Sònia, i sobre tot a la memoria del pare de Paco que ens a deixat recentment. Va per vosaltres!!!.

1 comentari:

  1. Gran cursa, Ernest. Bé, no sé si dir-li cursa o posar-li un altre nom perquè té pinta de ser molt més que una simple cursa, una gran experiència.
    Feliciats!

    ResponSuprimeix