dilluns, 4 de juny del 2012

Cursa del Diable a Martorell.

Estic coneixent moltes curses interessants ultimament. Moltes d'elles de muntanya. Aquest Diumenge era el torn de la Cursa del Diable a Martorell. Recorregut d'uns 12km que transcorren principalment per camins i corriols. Estic acompanyat per una de les nostres cracks, la Marta, i el dia desperta amb ganes d'espatllar la matinal atlética amb la pluja. Plou i la cosa no pinta bé. Però per no trencar amb l'estadística que diu que no m'he mullat mai correns una cursa, 5 minuts abans de donar la sortida deixa de ploure. Fa caloreta, però la tempesta a refrescat l'ambient una mica, i serà soportable. Donen la sortida  ales 9h40. No estic ben posicionat, mes o menys al ben mig del gran grup de més de 400 inscrits, i això sembla que no, però quan posses el peu sobre la catifa de sortida, el corredor que va el 40è o 50è, (que son mes o menys les meves referències), ja el tens 200 metres per endavant, i recuperar aquests metres a un corredor del teu mateix nivell no es gens fàcil, i t'exigeix un sobre esforç. Doncs no tinc més remei que anar recuperant poc a poc. després d'un primer km relativament pla, començem a enfilar cap amunt, i aqui ja ens trobem amb els primers corriols i les consecuents files indies. A partir del km 4 aprox. sembla que ja hem guanyat practicament tota l'alçada máxima i arriben els puja-baixa trencacames. Aqui m'agrada córrer, i vaig recuperant posicions. Surt el sol, (un convidat que ningú espera tal com pintaba el matí), i la calor augmenta. Les pujades no son molt llargues ni exageradament dures, i de fet és una cursa que he pogut fer sencera sense deixar de córrer practicament en cap moment, a diferencia d'altres de perfil i durada més exigents. Estic en terra de ningú, i vaig a la meva. al km 8 aprox., avanço a un parell de corredors, i poc després soc superat per la que sería 2ª noia classificada, l'Alejandra Rodés, que em va passar com un "tiro". Els últims 1500 metres son amb clara tendencia a baixar, i ja vaig molt justet de forçes com per poder apretar molt més, tot i que marco el km més ràpid de tota la cursa a 3:55 m/km, abans d'entrar a meta amb un temps final de 57:11 oficial, però el real deu ser 57:03, que es el que vaig "picar" amb el meu Garmin, i es que a les classificacions apareixen les mateixes marques a les 2 columnes, i això es impossible perque precissament vaig sortir bastant endarrerit. Es un error, però tant se val. Posició 37 de 419 arribats, que està força bé, i molt content. I més encara al saber que Marta puja al calaix com a 2ª de categoria. Quina ratxa porten les nostres noies!!!. Felicitats Marta!!!. Classificacions.

1 comentari:

  1. Muchas felicidades tanto a Marta como a ti, menudo carrerón habéis hecho! además con un perfil de lo más rompepiernas, a seguir así de bien, sobre todo las chicas que están imparables!

    ResponElimina