Quan un comença a córrer, i encara que sigui d'una manera absolutament amateur, deixa volar de tant en tant la seva imaginació per somiar que algun dia pujará a un podi a recollir una copa, medalla, diploma, o el que sigui. Però son això, somnis i fantasies. Ahir es va complir aquest somni a la Canet Race. No va ser a títol individual, es veritat, però la satisfacció va ser enorme quan ens van cridar al podi a recollir el premi com 1er club classificat de la Canet Race. La cursa de Canet té 2 voltes a un circuit de 5km., i és dura, molt dura. Pot ser la més dura de 10k. d'asfalt que jo recordo, però maca, molt maca, i molt ben organitzada. És una cursa relativament petita, (419 arribats a meta), però no falta de res, i tot i que només era la seva 2ª edició, tinc que felicitar al club de C
anet que la organitza per la excelent feina. La sortida, és a les 10h, i els membres del
Team Ashi ens col.loquem millor que mai a la línia. Apreto d'inici per intentar seguir l'estela de Rafa, i amb les primeres i terrorífiques pujades aguanto dignament. Després dels primers 2 o 3 kms., veig clar que els nostres ritmes son diferents, i li dic que tiri, que ens juguem la clasi per clubs. I Rafa tira, amb la seva força de sempre, (recordem que el diumenge passat va córrer la marató d'Empúries),
però amb Rafa calen poques paraules, i ens entenem molt bé quan estem "en faena". Toca dosificar trobant el meu ritme de cursa. Així ho faig, i començo a tenir millors sensacions, a un ritme un pelet més lent, però que és el meu, i el que em permet recuperar aire. Pas pel km. 5 en
20:23 i posició 55, gràcies al fort ritme del principi. A Rafa encara el tinc a la vista, però cada cop més lluny. Ara intento que no m'avanci ningú, i si algú flaqueja mirar de superar-ho. Tinc a 5 corredors per devant i a la vista, a certa distancia, però "a tiro", i miro d'apropar-me poc a poc, molt poc a poc...Abans del km. 7 supero a 2 d'ells, i tinc la tasca més complicada, que és avançar als 3 que tinc a la vista però amb pinta de corredors experimentats i batalladors. Aprofito alguna de les rampes de la segona volta per superar a un altre, i ara ja només veig a 2 devant meu. Quan pujem els avanço, o quedo al costat d'ells, però quan baixem marxen sense gaires problemes. Ufff, será molt complicat perque els 2 últims kms. son de forta baixada. Arribem al Km. 8- 8,5, i decideixo intentar allò que tantes vegades imaginem, però que per falta de forces mai he pogut fer: Un "Hachazo" per despenjar rivals!!!. Efectivament, ataco amb ganes aprofitant uns metres mes o menys de pujada o plans, i puc marxar amb els suficients metres d'aventatge per poder encarar la part final sense mirar enrere. El temps del segon parcial és uns quants segons més lent que el primer, (21:08), però guanyo aquestes 5 posicions a la segona volta, per entrar a meta en
41:31 i el lloc
50 de
419 arribats a meta. Molt satisfet per la meva cursa, però es que de seguida veiem que si jo soc el 4art i ú
ltim corredor que puntua per equips, i he arribat el 50...Però ara estem a meta esperant a
Sònia que té les seves opcions. I les aprofita com una auténtica campeona!!!. Arriba 9ª de la general femenína, i 2ª a la seva categoría, superant entre altres a la gran ultrafondista
Alexandra Panayotou. Tremenda Sònia. Ja hem arribat tots els membres del Team a meta, i una de les millors noticies és que Raúl no ha tingut molesties al genoll, i ha pogut completar una cursa a un molt bon ritme en companyia de Xavi, que tot i que no ha entrenat aquesta setmana tot el que voldría, continua en un bon estat de forma.
Jon 12è de la general i
Roman 21è, (tenen tal nivell que els hi tindría que dedicar línies i línies a cada crònica),
Rafa 42è,
Raúl 98è,
Xavi 99è. Tots els nois entre els 100 primers, i Sónia que pujará al calaix!!!. Estem molt contents. A les classificacions que comencen a penjar a
l taulell veiem que tenim practicament segura la victoria per equips!!!. Estem comentant la jugada amb
Romana, (que important és pel grup que Romana estigui millorant del seu problema al genoll), el pare de Xavi que va fent fotos de professional, i
Paco que descriu un somriure d'orella a orella de la inmensa felicitat i orgull que té de veure a la seva Sònia. No oblidaré mai aquesta estona amb el grup. Igual que no oblidaré mai el moment en que ens criden per pujar al podi per equips. Sempre dic que estic especialment orgullós de l'espectacular grup humà que hem aconseguit formar entre tots, però es que si a sobre correm més que ningú i guanyem..., ja és l'ostia!!!.
Tinc que donar les gràcies de tot cor als meus amics i companys d'equip pel regal, (a 6 dies del meu aniversari, i 5 del de Rafa!!!), que m'han fet. És una inmensa sort, i tot un luxe, tenir a aquesta colla de sonats pel running com amics. No corren només per ells, i no corren tampoc per Ashi, corren i ho donen tot, perque la persona que tenen al seu costat, i que llueix la mateixa samarreta que ells, els hi importa. No podiem acabar una matinal histórica com aquesta sense celebrar-ho al chiringuito "Las Palmeras". Ha corregut la cervesa com mai i sense cap remordiment. Teniem un doble motiu per celebrar. Rafa, el nostre Rafa, fará anys el proper dia 13, i això mereix un brindis dels grans!!!.
Classificacions.
32ª Cursa del Dimoni amb una calor que semblaba el mateix infern, podria ser perfectament el títol d'avui, però a part de la calor, he quedat encantat amb el bon ambient i alt nivell organitzatiu, tot i ser una cursa gratuita, popular-popular, i "de festa major" per així dir-ho. Tenim, un diumenge més, cita amb alguns membres del Team Ashi Running. Avui "els valents" som Romana, Jon, Pere, Jose, Xavi, i un servidor. Jon aspira a podio, la resta esperem fer una bona cursa, i si, sobre tot en el cas de Xavi i Pere, cau alguna cosa en forma de MMP, millor que millor. Jo vinc de festa, i encara amb "la resaca" del meu aniversari del dia abans, on els dolços, grases varies, i begudes "prohibides" no van faltar. Doncs busquem primera línia de sortida perque, i això si que poden mirar de rectificar-ho per propers anys, els infantils surten a la vegada que la cursa gran, i és inevitable que alguns nens vulguin estar a primera fila, amb el perill de ser atropellats pels grans. Sortida a les 10h30, i això de sortir desde practicament primera fila, fa que per inercia agafis d'inici un ritme més fort del que toca, i quan portem 500m. miro de reull el crono i veig 3:25m./km. de ritme!!!. Para el carro Ernest!!!, on vas, nano!!!. 1er km. a 3:45. Tinc que frenar i agafar aire, que queda molta cursa. Vaig
tornant a poc a poc a uns ritmes més normals, (4:00-4:05m./km.), però en tot cas veig que estic finet, i les sensacions son de poder fer una bona cursa. La cursa no es totalment plana, ni molt menys. Té un parell de punts "delicats" a la primera meitat, (aqui cauen un parell de kms. a 4:07), i miro d'anar fent, amb la "tranquilitat" de que la segona meitat és més planera. Però la calor va en augment, i per sobre dels 20ºC el meu cos nota, (com la inmensa majoria de cosos), una baixada del rendiment. Pas pel km.5 en 19:46, i la calor que apreta i apreta, la punyentera...Veig practicament impossible mantenir un ritme suficient per aspirar a baixar de 40', però entre el km. 8 i el 9, començo a notar que no vaig a pitjor, i que al voltant dels 4:00-4:05, puc tirar, amb molt patiment, però sense l'agonia d'anar al límit. Clavo la meva mirada i la meva ment a 50 metres devant meu, en un parell de corredors que m'avien avançat uns kms. abans, i que sembla que van més justets que jo. Apreto les dents per mirar d'apropar-me. Al km. 9 , veig que només baixant de 3:45 l'últim km. tindré opcions de fer sub 40', i tot i que ja vaig amb la reserva, tiro a mort. Avanço a la llarga recta d'arribada als dos corredors que tinc devant, i entro a l'esprint en meta amb un crono final de 39:57 i al lloc 57è de 1385. He fet l'últim km. en 3:44!!!. Una ampolla d'aigua, i una Pepsi light ajuden a treurem la set, la molta set que tinc, mentres espero l'arribada dels que queden del Team. Xavi fa uns excel.lents 42:41. Ara és el torn de Pere, que marca amb 46:19 una nova MMP. Està en ratxa!. I Romana, que cada día està millor, ja torna a baixar dels 50' amb 49:53. Apareix Jon amb la noticia del seu 3er lloc a la general i un temps de 34:33, que després es converteix en el 2on per descalificació del primer. Jose, amb molts problemes a la cama dreta, i que arrosega desde fa mesos, ha entat en uns brutals 37:03 i 15è de la general. Ens tornem a reunir amb la gent del Team sobre la gespa, i esperem a l'entrega de premis mentres estirem i comentem la jugada. La satisfacció és general. Regal de samarreta de cotó per part de l'organització a tots els praticipans, i fotos a Jon al podi per recullir el premi pel seu 2on lloc a la general, son el final de festa d'un altre diumenge de gloria pel Team. Classificacions.
Entrades
