Les meves sabatilles (7) Asics DS Trainer 16

Ja fa unes setmanes que faig kms. amb aquestes Asics DS Trainer 16 d'un "discret" color groc. Tinc molt bona experiencia amb les DS Trainer 15, i en aquesta versió encara han millorat el resultat. I no era fàcil. Amb una mica de control de la pronació, i uns 290 gr., que la converteixen en sabatilla mixta ideal per corredors neutres o amb lleugera pronació, que siguin lleugers, (menys de 70 kg.), i per entrenaments i competició. Per sobre dels 70 kg. millor reservarla exclusivament per la competició. Evidentment porten tota la tecnologia de la marca nipona, i es d'aquelles sabatilles que en el mateix moment de calçarla veus clar que estan fetes per tu. Son la meva elecció per la marató de diumenge, i no tinc cap dubte sobre el seu comportament perque ja porto 2 mitges i uns quants entrenaments exigents amb elles. Les sabatilles no seran excusa el diumenge. Gràcies a la meva feina, estic bastant al dia respecte a sabatilles i tendencies del mercat, i sembla que properament ens podría arribar desde EEUU la febre pel "minimus", "minimal", etc.., i tot allò que soni a tornar a córrer amb la mínima amortiguació i el máxim de contacte amb el terra. En alguns casos, fins i tot descalços per muntanya. Alguns estudis apunten que al córrer descalç, o amb la mínima carrega d'amortiguació, trepitgem més pla, a diferencia de quan ho fem amb sabatilles "normals", que ho fem amb el taló. Això diuen que minimitza el risc de lesions, per exemple. La veritat es que moltes de les marques del sector ja treuen als seus catalegs models en aquesta línia. No totes, perque els japonesos d'Asics i Mizuno de moment no hi creuen. Un dels "abanderats" d'aquesta tendencia es el mega crack Anton Krupicka, tot un personatge, al que veieu en aquest video de promoció de les seves New Balance. Veurem a un nou Bikila guayant una marató olímpica descalç?. Jo de moment continuaré amortiguant les meves cames, i estaré expectant sobre el futur d'aquesta nova tendencia que no sabem si arriba per quedar-se, o será una moda efímera. Una més.

Feina feta!.

La feina ja està feta. Les llargues setmanes de carrega de kms, (amb també algunes setmanes de recuperació, lògicament), han acabat, i ja no competiré més fins el 6 de març. Vaig començar els entrenaments específics la primera setmana de decembre, i tot i que es cert que encara queden 15 dies, i que entrenaments encara faré tots els que toquen, la majoria dels que preparem una marató considerem que a aquestes alçades ja hem acabat la part més dura e important de tot l'entrenament. Ara afluixem, sobre tot la quantitat de kms., i procurem de no arriscar gaire, no sigui cas que una inoportuna molèstia aparegui a última hora. Resten 15 dies de concentració, planificació, i de nervis. Volem que tot surti bé, i la majoria de nosaltres cuidarem absolutament tots els detalls. La roba, les sabatilles, els mitjons, els gels, la gorra, les olleres, etc,... Intentarem no deixar res a l'atzar, i la més mínima molestia física fará saltar totes les alarmes. Hem de menjar bé, convençuts de que això ens ajudará el día D. Estem donant forma a la marató al nostre cap. La correm a la nostra imaginació. La previsualitzem tantes vegades com faci falta. Tenim dubtes sobre el ritme. Surto conservador i a veure-les venir, o a tope fins que peti?. Controlar o arriscar?. Li hem de tenir respecte a la marató. Molt respecte, però no por. Por mai. Faré la meva segona marató, i estic practicament igual de nerviós que ara fá un any. Es veritat que ja sé que és córrer una marató, però suposo que cada marató es diferent, i aixi com l'any passat vaig sortir amb l'única intenció d'acabarla i passar-ho bé, aquest any soc un pel més ambiciós, i vull fer-ho millor. Será una gran marató. Han tancat el periode d'inscripcions amb un nou rècord. 14869 inscrits, segons la web de la cursa, que representa més d'un 20% de creixement respecte al 2010. Es una barbaritat!. La marató de Barcelona s'ha fet gran. Una de les grans. Recordem que a l'any 2006 es van inscriure 4425 atletes. La projecció es brutal, com veieu, i el sostre ara mateix ningú el té clar. Com han cambiat els temps, en tots els sentits, a les grans curses i maratons. Mireu com "curiositat vintage" a Sammy Mellor a la Boston Marathon de 1904, (a la primera foto esquerre), envoltat de nens, ciclistes, i cavalls, o a Johnny Kelley arribant a meta, com guanyador de la mateixa marató, però a l'edició de 1935. Molt bó el del micro!, jajaja. Es "tremendo" pensar en els mitjans que tenim a la nostra ma, i l'informació a tots els nivells de la que disposem ara per afrontar un repte com una marató, en comparació amb aquells anys.

En qualsevol cas, 42 kms., son 42 kms., i encara que avui dia sigui una mica més fàcil prepararla i arribar a meta, si no t'ho prens en serio, la "castanya", pot ser de dimensions molt importants. Jo particularment he fet uns quants kms. més que l'any passat, però tampoc molts més, (si, per exemple, al 2010 feia una setmana de 60kms., aquest any he fet 65-70, i la que vaig fer 70-75, aquest any he fet 80-85), però si que he estat més disciplinat en general amb els entrenaments, i sumat al creixement general com corredor i la millora de les marques que he tingut durant aquest 2010, tinc la sensació de que arribo en un molt bon estat de forma. Ara procuraré no perdre aquest "punt dolç de forma" els propers dies, i arribar fresc i amb moltes ganes de córrer al 6 de març. Sub-3h30 estaria genial.

Sorrisi e lacrime

Avui es un día especial. Avui es pot dir que neix Ashi Running Team, (de manera encara no oficial, perque ens falta allò que identifica a un èquip "com Déu mana": l'equipació). Però parlaré primer de la cursa del dia. Hem quedat uns quants membres del nou team per fer la Mitja Marató de Gavà-Castelldefels. Jo amb l'objectiu de fer de llebre de l'amic Dídac, (a la foto de retrat de grup, de taronja). La resta amb diversos, i sempre ambiciosos, reptes.

Dídac volia baixar de 1h35', i jo córrer sense pressió. Bé, sense pressió per la meva marca, però amb la responsabilitat d'ajudar a un company. Ens hem ajuntat una bona estona abans de la sortida amb Jon, Romana, Ricardo, i Pere. Primeres bromes, "risas", i ànims. Tots confiats i amb ganes.

Parlem Dídac i jo d'anar a ritme de 4:25-4:28 per guanyar segons de coixí al principi per quan facin falta més tard. Dit i fet, i fem un primer parcial de 5 km. de 22:34, i un segon pas per catifa de 22:16. De moment bé, però si robem algun segundet més al crono, millor que millor. No podem i al tercer parcial de 5 km. només fem 22:48, i tindrem que apretar a partir d'ara si no volem que s'escapi el repte. No pot ser, i veig que Dídac no va fí. Els genolls li fan la punyeta, i començem a perdre segons ràpidament. Parcial del km. 15 al 20 de 23:44. Miro d'animar tot el que puc i sé, però quan el cos diu prou es molt difícil. (Ho sento, però tu Rafa si que ets una llebre com déu mana, jejeje). Ùltims 3 kms. de patiment pel Dídac, (on crec que només falta per avançar-nos la meva mare), però li posa "un parell", i acabem dignament entrant a l'estadi els dos junts, i arribant a meta amb un temps real de 1h37:20. A 4:37 m./km. LLoc 1032 i 1033 de 2614 arribats. Un altre dia será Dídac!. Esperem al costat de la meta a l'arribada de la resta de team, i comentem amb els ja arribats les primeres impresions. Jon ha marcat 1h15:29 i posició 25ª de la general, (a la foto de cursa,"robada" al company karpi de Strands, al centre devant). Ricardo 1h16:52, i 42º de la general, (a la mateixa foto, a la dreta de blau i negre). Brutals i estratosfèrics els dos. Pere, (a la foto de sota amb olleres i somriure de satisfacció), aconsegueix MMP per 2" i entra en 1h45:06. Es només la seva segona mitja. Felicitats Pere!. Romana ha tingut problemes..., problemes al genoll. Un genoll que ha dit prou a meitat de cursa, i que l'ha obligat a caminar una bona estona. El seu caracter, (quins ovaris té aquesta italiana!), li ha permès arribar a meta amb un temps, que és el de menys, de 1h56:05. Com diu ella, la seva pitjor cursa, (però segur que la que més la fará créixer com corredora). Ànims Ro!!!. Jo em quedo, a nivell personal, amb les fantàstiques sensacions que he tingut en tot moment. He gaudit d'una cursa més que mai, i físicament m'he trobat pletóric, (si, es veritat que sense forçar perque el ritme era molt asequible per mi, però conec el meu cos, i veig quan estic finet i quan no), i l'injecció de moral de cara a la marató es de primera. Però sobre tot, sobre tot, em quedo amb la il.lusió de veure a aquest petit grup d'amics corredors compartir les primeres pases i "batalletes" d'aquest modest team, i saber que aviat tots correrem amb la mateixa samarreta. També vull recordar als membres del team Elo, Xavi, Paco, Sònia, i Rafa, que no estaven de cos present, però que ens han fet companyia d'un altre manera. Gràcies a tots per ajudar a fer realitat un somni. Ashi Running esta aqui!. Propera parada: Marató de Barcelona. Classificacions.

És quan corro que hi veig clar.

I avui ho he vist clar al km. 2. Com deia l'amic Paco a l'acabar la cursa, (gràcies per trucar, crack!), "No som màquines!". Porto 2 dies i mitg amb gastroenteritis. Ahir vaig tenir que acabar l'entrenament abans d'hora per un "apretón", i he perdut practicament 1,5 kg. desde dijous. Això et debilita, si o si. Per cert, el mateix dijous que hem vaig obrir el cap contra un moble, sense gravetat, tot i sagnar força en un primer moment. Per acabar d'aixecar l'ànim, avui em desperto amb conjuntivitis a l'ull esquerre, que el meu fill a volgut regalar-me perque no m'oblidi d'ell, jejeje. En principi, que jo sàpiga, el cop al cap i la conjuntivitis no resten força al corredor, però la gastroenteritis si.

He arribat d'hora a Granollers, com sempre. Tinc una cita amb Rafa, Romana, i Jon. Rafa intentará millorar marca, Romana i Jon volen coneixer aquesta cursa com espectadors. Ja veig que fará calor, i crec que massa calor. Un parell de visites al bany, i començem a escalfar. Tinc bones sensacions, de fet, millors que mai, i em noto, fí, ràpid, lleuger...

Sortida. Rafa marxa com un tiro per devant. El seu ritme es un altre. Bona sort amic. La "finura" previa es tradueix en falta de força al primer lleuger desnivell de la cursa. Miau!. Km. 2 i ja veig que de MMP res de res. Avui toca patir sense recompensa al crono. Estic lleuger perque m'he aprimat 1,5 kg., es clar, però he perdut la força assegut al bany en aquest dies. No vaig mal.lament de cames. No tinc cap problema de respiració, ni de res. Simplement no tinc força. Quan la cursa puja, (terreny molt favorable per mi, i que acostumo a aprofitar per avançar gent), noto que em quedo, i que en lloc d'avançar, més aviat perdo posicions. Sobre la resta de la cursa no val la pena comentar gaire cosa, excepte l'espectacular ambient que hem viscut els afortunats participants de la mitja d'avui. Un 10 a la gent de Granollers, de Les Franqueses, i de La Garriga!. Això si, uns 3 kms. abans d'arribar a meta, he vist a Rafa que tornaba a buscar-me, i lamentablement no era una bona senyal, ja que ell tampoc a tingut el seu millor día, i quan a vist que no podría fer sub-1h25', s'ha deixat anar fins trobar-me, en un gest, (un més), de generositat inmensa. Eres muy grande Rafa!. La prova de que no ha estat la típica "pájara", la tinc amb els parcials de 21:08-22:18-21:22-21:08, (i tot i que es cert que la segona meitat es molt més favorable, si tens una "pájara" la baixada de forçes es tal, que es igual que el perfil puji o baixi, ja que no tires de cap manera). Simplement no he tingut forçes. Temps final de 1h30:49. LLoc 935 de 6685 arribats. He millorat en practicament 3 minuts la marca de l'any passat, que no està mal.lament, però volia fer-ho millor, i sobre tot, perque crec que estic en el millor estat de forma de mai, la veritat.

Vull destacar la tasca de l'organització. ESPECTACULAR. Crec que es molt difícil fer-ho millor. Tallavents i polo Adidas semitècnic de regal a tots els corredors, barra lliure de Gatorade abans de la cursa, catifa als 5, 10, 15, i 20kms., molts voluntaris per ajudar a tothom, avituallaments molt ben montats, (amb un espectacular de Gatorade al km. 10 aprox.), un fantástic brou a l'acabar la cursa, tot molt ben senyalitzat, etc, etc, etc... De veritat que crec que han fet una tasca increible, i que moltes altres curses de ciutats més grans tindrien que pendre bona nota de com funciona tot això d'organitzar una cursa pensant en el corredor, i no en altres coses...I parlem de més de 8000 inscrits!!!. Chapeau!!!. També vull agrair a Rafa, la seva generositat, i a Romana i Jon, que vulguin apropar-se desde Barcelona, per animar i fer-nos fotos. Aquestes fotos que il.lustren l'entrada. Aprofito per felicitar a la Sònia, (dona de Paco Moreno), que avui a millorat MMP, fent uns magnífics 1h48. Felicitats Sònia!!!. Tinc un altre motiu de satisfacció, i es que un grup d'amics bojos pel running, però sobre tot bones persones, (entre els que estan els meus acompanyants d'avui), estem donant forma a un modest projecte sobre el que més endavant informaré. Tot al seu temps, jejeje. Classificacions.