dilluns, 21 de febrer de 2011

Feina feta!.

La feina ja està feta. Les llargues setmanes de carrega de kms, (amb també algunes setmanes de recuperació, lògicament), han acabat, i ja no competiré més fins el 6 de març. Vaig començar els entrenaments específics la primera setmana de decembre, i tot i que es cert que encara queden 15 dies, i que entrenaments encara faré tots els que toquen, la majoria dels que preparem una marató considerem que a aquestes alçades ja hem acabat la part més dura e important de tot l'entrenament. Ara afluixem, sobre tot la quantitat de kms., i procurem de no arriscar gaire, no sigui cas que una inoportuna molèstia aparegui a última hora. Resten 15 dies de concentració, planificació, i de nervis. Volem que tot surti bé, i la majoria de nosaltres cuidarem absolutament tots els detalls. La roba, les sabatilles, els mitjons, els gels, la gorra, les olleres, etc,... Intentarem no deixar res a l'atzar, i la més mínima molestia física fará saltar totes les alarmes. Hem de menjar bé, convençuts de que això ens ajudará el día D. Estem donant forma a la marató al nostre cap. La correm a la nostra imaginació. La previsualitzem tantes vegades com faci falta. Tenim dubtes sobre el ritme. Surto conservador i a veure-les venir, o a tope fins que peti?. Controlar o arriscar?. Li hem de tenir respecte a la marató. Molt respecte, però no por. Por mai. Faré la meva segona marató, i estic practicament igual de nerviós que ara fá un any. Es veritat que ja sé que és córrer una marató, però suposo que cada marató es diferent, i aixi com l'any passat vaig sortir amb l'única intenció d'acabarla i passar-ho bé, aquest any soc un pel més ambiciós, i vull fer-ho millor. Será una gran marató. Han tancat el periode d'inscripcions amb un nou rècord. 14869 inscrits, segons la web de la cursa, que representa més d'un 20% de creixement respecte al 2010. Es una barbaritat!. La marató de Barcelona s'ha fet gran. Una de les grans. Recordem que a l'any 2006 es van inscriure 4425 atletes. La projecció es brutal, com veieu, i el sostre ara mateix ningú el té clar. Com han cambiat els temps, en tots els sentits, a les grans curses i maratons. Mireu com "curiositat vintage" a Sammy Mellor a la Boston Marathon de 1904, (a la primera foto esquerre), envoltat de nens, ciclistes, i cavalls, o a Johnny Kelley arribant a meta, com guanyador de la mateixa marató, però a l'edició de 1935. Molt bó el del micro!, jajaja. Es "tremendo" pensar en els mitjans que tenim a la nostra ma, i l'informació a tots els nivells de la que disposem ara per afrontar un repte com una marató, en comparació amb aquells anys.
En qualsevol cas, 42 kms., son 42 kms., i encara que avui dia sigui una mica més fàcil prepararla i arribar a meta, si no t'ho prens en serio, la "castanya", pot ser de dimensions molt importants. Jo particularment he fet uns quants kms. més que l'any passat, però tampoc molts més, (si, per exemple, al 2010 feia una setmana de 60kms., aquest any he fet 65-70, i la que vaig fer 70-75, aquest any he fet 80-85), però si que he estat més disciplinat en general amb els entrenaments, i sumat al creixement general com corredor i la millora de les marques que he tingut durant aquest 2010, tinc la sensació de que arribo en un molt bon estat de forma. Ara procuraré no perdre aquest "punt dolç de forma" els propers dies, i arribar fresc i amb moltes ganes de córrer al 6 de març. Sub-3h30 estaria genial.

9 comentaris:

  1. Ya lo tienes todo hecho. Ahora a mantener, sin arriesgar y sobretodo cuidándose mucho. Seguro que te sale muy bien!! A mí lo de que haya 15000 corredores no creas que me hace mucha gracia..jeje... ya verás en los avituallamientos y al final...vaya mogollón!!! Nos vemos el 6M!!!

    ResponElimina
  2. Ernest, ya has estudiado todo lo que tenías que estudiar y has hecho todos los deberes, solo te queda hacer el examen el día 6. Como decíamos de pequeños, seguro que "estará chupao". Ya solo te quedan los nervios previos, pero eso es el aliciente de las carreras.
    Suerte!!!

    ResponElimina
  3. Ernest, amb aquesta mentalitat i preparació metòdica només un accident o imprevist t'ha d'impedir assolir el repte que t'has proposat. Com deien les romans, "alea jacta est".
    Sort.
    JC

    ResponElimina
  4. Molt bé, Ernest a veure si coincidim i ens desitgem sort... Se'ns dubte serà un gran Marató..!! i pel que veig arribes amb bona forma i predisposició...!!

    ResponElimina
  5. Estic seguríssim que tens a les teves cames molt més que un sub3h30'... et veig molt motivat i això són punts a favor. Finalment, no hi serà a la línia de sortida... Les molesties encara estan present, no he pogut correr gaire i puc perdre més que guanyar. 42 kmts no són cap "tonteria". Però si que faré una part del recorregut (aprofitant que tinc dorsal). Si tot va bé acompanyaré a la Sonia a partir del km 30 més o menys per ajudar-la a travessar el "muro" jajaja. Estem en contacte.

    ResponElimina
  6. Será un gran día para todos, lástima que Ro no pueda estar a nuestro lado, pero seguro que nos ayudará en todo lo que pueda.

    ResponElimina
  7. Coincideixo amb fmoreno. Tens molt més que un sub3h30. No en dubto que podries baixar de 3h15 per marca de mitja, per les sensacions que expliques i perquè ets un tio de fons-fons. Fins i tot m'imagino que vols ser moderat i modest, però baixaràs sense problemes. Si ho fas amb la calma, disfrutaràs i si ho deixes tot faràs "marcón" segur segur.

    Sort, no, que a la marató no existeix gaire. Salut i kilòmetres i bona feina!

    ResponElimina
  8. jeje se ve excelente la verdad les felicito por su gran blog.

    ResponElimina