Trailwalker 2013. Brutal experiència!

Vaig fer la Mitja Marató de les Aixetes a Sant Feliu de Llobregat el dia 07/04 amb uns quants companys del team. El resultat va ser molt bó, i vaig arribar al lloc 19è de la general, però sobretot amb bones sensacions. Classificacions. Això va ser un simple aperitiu per la Intermon Oxfam Trailwalker 2013.
Ens diem Ashi-Blueproject. Un equip de 4 corredors, Eva Alemany, Carlos Sadurní, Gerard Martinez i un servidor, més 2 persones d'equip de suport, Gemma Rovirosa i Paco Sadurní, vam decidir 20 dies abans de la data, participar en aquesta gran aventura que es la Trailwalker. Cursa solidaria que en aquesta ocasió recapta diners per la gent del Sahel. 100km en menys de 32h. entre Olot i Sant Feliu de Guixols. El problema es que no la hem preparat en absolut!. No hem pogut fer més que una tirada llarga de 35-36km el Diumenge abans, i per tant arribabem al dia de la cita amb molta il.lusió però curtíssima preparació. Parlem de que correrem bastants kms, però que segurament caminarem també molts. Ens vam equivocar. No m'extendré en els detalls previs de preparació i logistica, però només dir que no es va poder fer més en menys temps. Arriba el dia i pujem a Olot amb previsió de dia de sol i bones temperatures. Després de tot el tema de recollida de dorsals, pulseres, etc..., ens apropem a la zona de sortida, on ja veig que avui corren autentics "gallitos" de d'ultrafons. Aqui estan Ricard Verge, Josef Ajram...Però aquesta no es la nostra guerra, i només volem pasar-ho molt bé, patir el que toqui, i gaudir al maxim de l'experiència. Sortida a les 10h05 i els primers equips ja es posicionen a ritmes de bojos per la resta. Nosaltres correm a 5:45-6.00 m/km. Son kms de bromes i de frescura fisica. Compartim ruta del carrilet amb els amics del team Hi-Tec Dragons, i un sol espectacular dona brillo.
Sense voler-ho arribem al primer punt de control els 6ens creiem. Jo m'encarrego de controlar una mica pels 4 el que menjem a nivell de suplementació, (gels, barretes, etc...). i la hidratació. L'equip de suport perfectament organitzat ens espera a cada punt de control per mirar de que no ens falti de res i amb el maleter del cotxe a tope de menjar, begudes, medicines, i de tot. Entre el km 25 i el 35 vam tenir els moments més delicats de la Trailwalker. Carlos, un paio que porte més de 10 maratons i ultres com Cavalls del Vent 2012, no tira. Arrosega problemes fisic s desde la marató BCN d'aquest any i a sobre sembla que la calor li afecta més que  nosaltres. Perdem algunes posicions, però mantenim la calma i abans d'arribar al km40 Carlos torna a ser ell i rebifa de manera dificil de creure. Es una bestia i a cada km que passa es troba millor!. Les cames comencen a acumular cansament, però la recuperació de Carlos ens fa recuperar el "coco" tant important en aquest tipus de reptes, i ara si que tirem sense dubtes. Tirem sense deixar de córrer!. No ens adonem i ja em passat pel km50 i seguim correns. Evidentment que parem a cada punt de control i ens prenem el temps que calgui, però un cop en marxa correm, correm i correm. Girona km56.

Jo estic cansat, i les cames han perdut la frescura, això està clar, però estem concentrats i decidits, i fisicament no patim cap de nosaltres de cap problema greu com per tenir que afluixar o parar directament. De moment tot va sobre rodes. A partir del km60-65 cada cop que parem a un punt de control a mi em costa molt tornar a arrencar. Cada cop em costa més. Els companys m'agafen uns metres, i necessito 1km sencer per tornar a escalfar les cames. Llavors em poso davant i tiro sempre que puc. Fem molt bons kms entre el km70 i el 80. Avançem a algun grup. Es treball d'equip. No serveix de res estar com un toro si els companys no tiren, per tant es molt important cuidar tots els detalls i que els companys estiguin bé. Ajudar sempre que calgui i trobar aquell punt de compenetració que amb un lleu gest o mirada tots entenguin que vols dir. Nosaltres ho aconseguim de manera molt natural i instintiva. Tirem, tirem, tirem...Cau la nit, però ja estem sortint de Llagostera al km81 i ara ja veiem que ho farem, que si no passa res greu arribarem. Aqui a Gerard li tenen que immobilitzar els genolls que els te tocats. Continuem correns. Ningú diu res, però estic segur que tots 4 estem gratament sorpresos de que a aquestes alçades de cursa encara correm. Santa Cristina d'Aro km91. Ja ho tenim. Cames de fusta, i ritme més lent. km95 i superem al potent team Hewlett Packard. ja arribem a Sant Feliu de Guixols. Un voluntari de l'organització en moto ens acompanya els ultims 3 kms. Arribem a la recta de meta. Ens agafem de la ma tots 4. Ufff. Impossible descriure amb paraules el que sents en un moment així. Mig plorant d'emoció entrem a meta en 13h05'. Finalment posició 9ª de 272 equips inscrits. Moltíssimes gràcies a tots els amics i familiars que ens han ajudat desde el primer dia i molt especialment també a la Gemma i el Paco, que com equip de suport han estat de 10. Impresionants!!!. Eva, Carlos i Gerard brutals. No tinc paraules. Hem crescut tots 4 com col.lectiu però també molt individualment i com persones. Es un topic, però es cert. Una cursa com la Trailwalker pot  deixar senyal de per vida. El llistó ara està molt alt!.