dimecres, 20 de març del 2013

Marató Barcelona 2013

Com diu l'amic Raúl, "a la marató no se la pot enganyar". Quan creus que tens a les cames entre 2h59 i 3h05 i tens el més mínim contratemps ...3h08 i "pa casa". Les condicions de 12-13ºC i una fina pluja intermitent però que no arriba a emprenyar, ja m'agradan. Sortim junts Carlos, Valentin, i jo, amb intenció de seguir un ritme constant de 4:13-4:14 m/km que ens permetès arribar al tram final amb opcions de sub3h, i la veritat es que durant molts kms ha estat així. Un igual el feiem un pelet més ràpid i el seguent algo més fluixet, però sempre dins dels temps previstos.
Hidratació quan toca, (poc o molt, però a tots els avituallaments), els corresponents gels perfectament distribuits durant la cursa, etc.. Tot controlat. Així fins la mitja marató que la marquem en 1h30:12. El seguent parcial de 5km continua sent molt correcte, però es a partir del km32-34 aprox. que em trobo a la vegada amb molesties al genoll, (el meu genoll "xungo"), i la crueltat del "mur". El famós i temut "mur". No es pot fer res. Ja és masa tard. Valentin i Carlos ja marxen més endavant. Veus com perds les energies i ni amb isotòniques, ni gels, ni res. Toca morir a l'asfalt. Al voltant del km37 paro. Estic uns interminables segons decidint si continuar o no. El dolor al genoll ja era practicament insoportable. Faig el gest de seure a la vorera, però decideixo tirar fins el final. A pocs metres m'esperen la Natalia i el Pol, i tinc que acabar aquesta marató per collons, i perdoneu. Petons a la familia i vinga, que falta poc. Recupero un pelet de forces, (no gaires), però les suficients per pujar el Paral.lel amb certa dignitat. Entro a meta en 3h08:54. Els companys d'aventura han entrat un parell de minuts per devant meu, però per desgràcia tampoc sub3h. Evidentment un pel decepcionat, però amb una nova millor marca, i amb coses que vull valorar positivament. Valoro molt  la capacitat de sacrifici i la tenacitat, que, com en molts altres corredors, ens porta a seguir correns i tirant tot i les molesties i/o dificultats. Això ens fa millors corredors, i de ben segur que será una experiència que ens servirá pel futur i per reptes i curses tant o més dures que aquesta marató. Un doctor fa 4 anys em va dir que mai podria córrer una marató. Ja porto 5. Classificacions.

2 comentaris:

  1. Ernest,

    3-4 minuts més per sobre del màxim previst tampoc és cap "tragèdia", dins un còmput global de més de 180 minuts. La propera sortirà millor. I és cert, a la marató no se la pot enganyar però si no pots amb el teu "enemic", uneix-t'hi.
    Records i a descansar.

    JC (Marathon man).

    ResponElimina
  2. Una llàstima perquè aquest any estàs molt fort, una llàstima perquè tens a les cames aquestes sub 3hores, segur. Però la marató és la marató. Tot i això, felicitats perquè és marca personal, oi?
    Una abraçada.

    ResponElimina