Cursa de la Campana a Vacarisses

Aquesta es una de les meves favorites. La Cursa de la Campana de Vacarisses és una cursa de muntanya de les que podem considerar ràpides, i es va disputar el passat Diumenge 16/06. Son només 14,7 kms de trail molt divertit, amb bona part de corriols i sobre uns paissatges d'allò més macos. Aquest any ademés era Campionat de Catalunya de Curses de Muntanya. Això volia dir que algún crack de l'asfalt vindria a Vacarisses atret pel campionat i pels premis en metàl.lic corresponents, No es la meva guerra, i l'ùnic objectiu es poder comprobar que he millorat respecte a l'any passat i compartir una bona estona amb els companys del Team ashi. Avui están Gerard, Raúl, Nacho, Roman L., i Claudia. Tot i la calor prevista, ens sorprèn una fina pluja minuts abans de la sortida. Jo crec que la majoria de nosaltres agraim aquest regal del cel, jeje. A les 09h00 es dona el tret de sortida coincidint amb el toc de campana, i com ja tots sabiem, la gent surt com bojos, a tope, aprofitant que els primers kms son més aviat de baixada fins el km4. De seguida veig que el company Gerard marxa com un "tiro", i quedem Raúl i jo per anar fent, però ja ben situats entre els 25 primers. Fem alguns relleus i veig que Raúl està fortet i que avui fará un gran paper, com sempre, vaja. La part de pujada i més exigent de la cursa està entre el km4 i el 10. Aquí es pujada practicament sense respir. No exageradament dura, però pujada. Raúl sembla que es queda una miqueta i jo continuo a molt bon ritme. A partir del km10 iniciem una baixada que ens portará fins a meta, però tot i que encara trobem alguna petita rampa, la dificultat està en que son kms de corriols on cal vigilar on fiques el peu. Aquí gaudeixo molt de la cursa...Abans d'arribar a meta tenim una última pujadeta 400-500 metres abans de crear la linia d'arribada i ja dins el nucli de Vacarisses. Entro a meta amb un temps de 1h09:50" i lloc 16è de la general de 440 arribats i 3er de la meva categoría!!!. Llastima que només te copa el 1er de cada categoría, però estic molt content de com ha anat tot. Gerard ha fet un carrerón i ha entrat en 11a posición, però es que Nacho també ha estat genial, I Raúl molt bé, tot i que ha tingut la desgracia de perdre el camí juntament amb un nombrós grup de més de 10 corredors, i això els hi a fet perdre temps. Més de 5'. Roman L, i Claudia també han acabat contents i amb bons resultats. Felicitats a tots!!!. Es una tontería pensar-ho, però si arribo a estar federat, i segons les classificacions de la Federació Catalana d'Atletisme, (no les generals que penjo), hagués guanyat el Campionat de Catalunya categoría veterans M45. Al loro, que no estamos tan mal!, jajaja. Classificacions.

A Molins...com un Rei!

Continuant amb aquestes setmanes de "divertimento", el passat Diumenge 02/06 vaig participar a la Cursa Ecològica de Muntanya de Molins de Rei. Cursa amb un perfil no excesivament exigent i amb una distancia de 23,5km aprox, i que em va agradar molt, a nivel organitzatiu, atenció al corredor, i de recorregut. Tot i que soc l'ùnic representant del Team Ashi. tinc la sort de coincidir amb uns quants amics del Barcelona Dragons Triathlon Club. Anna, Albert, Joaquin, Emanuela, etc.., que avui volen fer el cabra una mica, fent un parentesi a les seves dinamiques propies dels triatletes. Tret de sortida a les 8h45 i a córrer!. Jo miro de sortir fortet i de seguida veig, i després dels primers 500-600 m., que devant meu no deuen ser més de 10-12 corredors. No és una cursa amb molt nivel, però som uns 300 a la sortida, així que ja m'agrada veure que puc estar donant guerra i en bona forma. La cursa te tendencia a pujar a la seva primera meitat, per després convertir-se en un perfil més favorable per poder córrer ràpid. abans del km2, veig que un noi ja marxa destacat, que després el segueixen un compacte grup de 4, i algo més enrrera estem un altre grup algo més dispers d'uns 6-8.  Conservo mes o meys aquesta posició duran molts kms, ara tiro del grup, ara m'avancen un parell, ara recupero de baixada, ara perdo 3 posicions de pujada, fins que formem un "definitiu" grup de 4 i que so les posicions del 6è al 9è. Una petita torçada de turmell al km 16-17, em deixa enrerra uns metres, i no es excusa, ja que puc continuar, (em va fer més mal a la tarda i al dia seguent), però ja no puc seguir el ritme dels demés. Abans del km 20 apareix per sorpresa darrera meu un altre corredor que em supera amb relativa facilitat. En aquell moment estic 10è, però decideixo lluitar la posición, i després de no deixar-lo marxar i agafara molt bon ritme uns divertitscorriols de baixada, el supero ja definitivament. Entro a meta al lloc 9è de la general i amb un temps de 1h53:57. Molt content. M'ho he passat de conya i a sobre he fet una bona classificació. Un cop a meta espero als amics dragons a que arribin. Tenen molt mèrit també aquests triatletes que ho fan tan bé per muntanya. Felicitats!. No donen premi a categoría veterans. LLastima, però marxo més content que un pardal, jeje.

2 curtes a tocar de casa

Superat el síndrome post-Trailwalker, (quina experiencia més brutal!), i fins que arriba el moment de començar a preparar els grans reptes per la resta de l'any, he decidit fer curses variades i com simple "divertimento". El passat 05/05 ben a prop de casa, (a menys de 500m que es tot un luxe), vaig participar a la 1ª Cursa 5k California Sports a Terrassa. Cursa de 5km amb meitat de pujada i meitat de baixada. La veritat es que he perdut "xispa" a les ùltimes setmanes, però em va sortir prou bé, i estic molt content pel lloc 28è de 405 arribats a meta. Amb un temps de 18:36, que no és la meva millor marca en la distancia, però que no està gens malament. Sobre tot em quedo amb les bones sensacions de cames que he tingut.  Classificacions.
Un parell de setmanes més tard vaig probar sort a la 2ª Cursa de Vallparadís, (foto), també a Terrassa i també a prop de casa. En aquest cas son 8,2km totals, amb la meitat de pujada, (es fa tot el parc de Vallparadís de sud a nord), i l'altre meitat de baixada. Algo més llarga i algo més dura. Millor. LLoc 11è de 375 arribats, i amb un temps de 32:02. A un pel de ser top-ten 4 dies després de fer els 45 tacos, jejeje. Molt satisfet, i de nou amb bones sensacions i gaudint del running i de la meva ciutat. No puc demanar més. Classificacions.
Tinc reptes macos a mig termini, (entre ells tornar a la Cavalls del Vent aquest 2013), i ara ja començaré a apretar poc a poc a la muntanya. Em faig gran, però curiossament estic gaudint més que mai de l'esport i del córrer!!!.

Trailwalker 2013. Brutal experiència!

Vaig fer la Mitja Marató de les Aixetes a Sant Feliu de Llobregat el dia 07/04 amb uns quants companys del team. El resultat va ser molt bó, i vaig arribar al lloc 19è de la general, però sobretot amb bones sensacions. Classificacions. Això va ser un simple aperitiu per la Intermon Oxfam Trailwalker 2013.
Ens diem Ashi-Blueproject. Un equip de 4 corredors, Eva Alemany, Carlos Sadurní, Gerard Martinez i un servidor, més 2 persones d'equip de suport, Gemma Rovirosa i Paco Sadurní, vam decidir 20 dies abans de la data, participar en aquesta gran aventura que es la Trailwalker. Cursa solidaria que en aquesta ocasió recapta diners per la gent del Sahel. 100km en menys de 32h. entre Olot i Sant Feliu de Guixols. El problema es que no la hem preparat en absolut!. No hem pogut fer més que una tirada llarga de 35-36km el Diumenge abans, i per tant arribabem al dia de la cita amb molta il.lusió però curtíssima preparació. Parlem de que correrem bastants kms, però que segurament caminarem també molts. Ens vam equivocar. No m'extendré en els detalls previs de preparació i logistica, però només dir que no es va poder fer més en menys temps. Arriba el dia i pujem a Olot amb previsió de dia de sol i bones temperatures. Després de tot el tema de recollida de dorsals, pulseres, etc..., ens apropem a la zona de sortida, on ja veig que avui corren autentics "gallitos" de d'ultrafons. Aqui estan Ricard Verge, Josef Ajram...Però aquesta no es la nostra guerra, i només volem pasar-ho molt bé, patir el que toqui, i gaudir al maxim de l'experiència. Sortida a les 10h05 i els primers equips ja es posicionen a ritmes de bojos per la resta. Nosaltres correm a 5:45-6.00 m/km. Son kms de bromes i de frescura fisica. Compartim ruta del carrilet amb els amics del team Hi-Tec Dragons, i un sol espectacular dona brillo.
Sense voler-ho arribem al primer punt de control els 6ens creiem. Jo m'encarrego de controlar una mica pels 4 el que menjem a nivell de suplementació, (gels, barretes, etc...). i la hidratació. L'equip de suport perfectament organitzat ens espera a cada punt de control per mirar de que no ens falti de res i amb el maleter del cotxe a tope de menjar, begudes, medicines, i de tot. Entre el km 25 i el 35 vam tenir els moments més delicats de la Trailwalker. Carlos, un paio que porte més de 10 maratons i ultres com Cavalls del Vent 2012, no tira. Arrosega problemes fisic s desde la marató BCN d'aquest any i a sobre sembla que la calor li afecta més que  nosaltres. Perdem algunes posicions, però mantenim la calma i abans d'arribar al km40 Carlos torna a ser ell i rebifa de manera dificil de creure. Es una bestia i a cada km que passa es troba millor!. Les cames comencen a acumular cansament, però la recuperació de Carlos ens fa recuperar el "coco" tant important en aquest tipus de reptes, i ara si que tirem sense dubtes. Tirem sense deixar de córrer!. No ens adonem i ja em passat pel km50 i seguim correns. Evidentment que parem a cada punt de control i ens prenem el temps que calgui, però un cop en marxa correm, correm i correm. Girona km56.

Jo estic cansat, i les cames han perdut la frescura, això està clar, però estem concentrats i decidits, i fisicament no patim cap de nosaltres de cap problema greu com per tenir que afluixar o parar directament. De moment tot va sobre rodes. A partir del km60-65 cada cop que parem a un punt de control a mi em costa molt tornar a arrencar. Cada cop em costa més. Els companys m'agafen uns metres, i necessito 1km sencer per tornar a escalfar les cames. Llavors em poso davant i tiro sempre que puc. Fem molt bons kms entre el km70 i el 80. Avançem a algun grup. Es treball d'equip. No serveix de res estar com un toro si els companys no tiren, per tant es molt important cuidar tots els detalls i que els companys estiguin bé. Ajudar sempre que calgui i trobar aquell punt de compenetració que amb un lleu gest o mirada tots entenguin que vols dir. Nosaltres ho aconseguim de manera molt natural i instintiva. Tirem, tirem, tirem...Cau la nit, però ja estem sortint de Llagostera al km81 i ara ja veiem que ho farem, que si no passa res greu arribarem. Aqui a Gerard li tenen que immobilitzar els genolls que els te tocats. Continuem correns. Ningú diu res, però estic segur que tots 4 estem gratament sorpresos de que a aquestes alçades de cursa encara correm. Santa Cristina d'Aro km91. Ja ho tenim. Cames de fusta, i ritme més lent. km95 i superem al potent team Hewlett Packard. ja arribem a Sant Feliu de Guixols. Un voluntari de l'organització en moto ens acompanya els ultims 3 kms. Arribem a la recta de meta. Ens agafem de la ma tots 4. Ufff. Impossible descriure amb paraules el que sents en un moment així. Mig plorant d'emoció entrem a meta en 13h05'. Finalment posició 9ª de 272 equips inscrits. Moltíssimes gràcies a tots els amics i familiars que ens han ajudat desde el primer dia i molt especialment també a la Gemma i el Paco, que com equip de suport han estat de 10. Impresionants!!!. Eva, Carlos i Gerard brutals. No tinc paraules. Hem crescut tots 4 com col.lectiu però també molt individualment i com persones. Es un topic, però es cert. Una cursa com la Trailwalker pot  deixar senyal de per vida. El llistó ara està molt alt!.

Intermon Oxfam Trailwalker 2013

Si, ens em liat amb la Intermon Oxfam Trailwalker. Tenim equip per fer els 100kms!!!. Queden pocs dies i tota ajuda, per petita que sigui és important. Moltes gràcies a tothom per avançat!!!.
Aqui teniu el link per les donacions que ens permetin estar a la linia de sortida aquest Dissabte 20/04
http://trailwalker.intermonoxfam.org/es/equipos/ficha/ashi-blueproject

Marató Barcelona 2013

Com diu l'amic Raúl, "a la marató no se la pot enganyar". Quan creus que tens a les cames entre 2h59 i 3h05 i tens el més mínim contratemps ...3h08 i "pa casa". Les condicions de 12-13ºC i una fina pluja intermitent però que no arriba a emprenyar, ja m'agradan. Sortim junts Carlos, Valentin, i jo, amb intenció de seguir un ritme constant de 4:13-4:14 m/km que ens permetès arribar al tram final amb opcions de sub3h, i la veritat es que durant molts kms ha estat així. Un igual el feiem un pelet més ràpid i el seguent algo més fluixet, però sempre dins dels temps previstos.
Hidratació quan toca, (poc o molt, però a tots els avituallaments), els corresponents gels perfectament distribuits durant la cursa, etc.. Tot controlat. Així fins la mitja marató que la marquem en 1h30:12. El seguent parcial de 5km continua sent molt correcte, però es a partir del km32-34 aprox. que em trobo a la vegada amb molesties al genoll, (el meu genoll "xungo"), i la crueltat del "mur". El famós i temut "mur". No es pot fer res. Ja és masa tard. Valentin i Carlos ja marxen més endavant. Veus com perds les energies i ni amb isotòniques, ni gels, ni res. Toca morir a l'asfalt. Al voltant del km37 paro. Estic uns interminables segons decidint si continuar o no. El dolor al genoll ja era practicament insoportable. Faig el gest de seure a la vorera, però decideixo tirar fins el final. A pocs metres m'esperen la Natalia i el Pol, i tinc que acabar aquesta marató per collons, i perdoneu. Petons a la familia i vinga, que falta poc. Recupero un pelet de forces, (no gaires), però les suficients per pujar el Paral.lel amb certa dignitat. Entro a meta en 3h08:54. Els companys d'aventura han entrat un parell de minuts per devant meu, però per desgràcia tampoc sub3h. Evidentment un pel decepcionat, però amb una nova millor marca, i amb coses que vull valorar positivament. Valoro molt  la capacitat de sacrifici i la tenacitat, que, com en molts altres corredors, ens porta a seguir correns i tirant tot i les molesties i/o dificultats. Això ens fa millors corredors, i de ben segur que será una experiència que ens servirá pel futur i per reptes i curses tant o més dures que aquesta marató. Un doctor fa 4 anys em va dir que mai podria córrer una marató. Ja porto 5. Classificacions.

Transplantrun 5k

A 7 dies de la marató de Barcelona potser no era la millor idea competir a la 1ª edició de la Transplantrun, però com son només 5km, la feina previa a la gran cita ja estaba feta, vaig voler participar acompanyat d'algunes companyes del team. La cursa va anar molt bé, i amb més de 2000 inscrits a la primera edició, presenta candidatura a convertir-se en una de les més multitudinaries a la ciutat de Barcelona. Jo vaig córrer bé i amb bones cames en tot moment. Vaig marcar 17:25 a meta, però a la cursa li falten metres, així que ho deixem en que vaig fer una bona marca, però sense caracter d'oficialitat. Posició 22a de més de 1400 arribats a meta. Les 3 companyes del Team Ashi Running entre les top10, amb Eva T 4ª i guanyant la seva categoria, i Laia i Angels 9ª i 10ª respectivament. Classificacions.

Mitja de Barcelona. El peix està venut.

Toca posar les cartes sobre la taula. Estem a 1 mes de la marató, i la Mitja de Barcelona era l'ultim test seriòs abans del dia D. Preparats i sense excuses abans de la sortida. Tenim "barqueta" amb 3 membres del Team per intentar el sub 1h24'. Carlos, Valentin i un servidor. Falta Nacho per culpa de la grip. Intenció de fer primers kms, (amb pujada del Paral.lel inclosa), a 4:00 m/km, i a partir de la Gran Via tirar el que puguem. Sortida puntual i 1er km amb moltes dificultats per la quantitat de gent que omple el carrer. A partir del Paral.lel tenim mes espai per còrrer i guanyar posicions. El meu gps deixa de funcionar, per falta de bateria, i vaig a "cegues", però Valentin i Carlos marquen ritmes i controlen si apretem mes del que cal. Anem juntets tota l'estona. Molt bona feina d'equip. Primer parcial de 5km en 19'54". Perfecte. Seguim per feina i fent relleus. Apreto massa, i Valentin s'encarrega de frenar les meves intencions suicides. Fa bé, es clar, però el 2º parcial el marquem un pel massa ràpid en 19'38" i 39'32" el total dels primers 10km. Crec que igual no aguantarem a aquest ritme, però ara ja es massa tard per pensar això i només tenim l'opció de tirar a mort fins reventar deixant sempre un peleeet de forces per l'ultim km. El grup segueix compacte. La majoria de relleus els donem Carlos i jo, però el que controla els ritmes es Valentin que em demana prudencia continuament. Gran feina la seva!. Parcial del 10 al 15 en 19'58". Aqui perdem algun segon, segurament per anar massa forts al principi. Doncs igual hem perdut algun segon, però encara tenim forces, i ara ja toca tirar amb tot i treure el millor de nosaltres i comprobar el resultat dels entrenaments. Les cames estan cansades perque estem en setmanes de maxima carrega de kms camí de la marató, però confio plenament en que puc acabar bé aquesta mitja. fem més ràpid el seguent parcial del 15 al 20, que el marquem en 19'56", i ara si que veiem que el sub 1h24' està a la butxaca. Aqui cadascú dona ja tot el que les cames tenen i aconsegueixo marxar uns metres per davant dels companys per entrar a meta en 1h23:36. Valentin i Carlos just darrera amb 1h23:39 i 1h23:40 respectivament. Nova MMP, i amb una millora notable respecte a l'anterior, però sobre tot em quedo amb les bones sensacions tot i les cames cansades, amb el bon cap que hem tingut, i especialment amb el plaer de poder compartir aquesta cursa amb els companys Carlos i Valentin. Un superluxe i una gran sort!!!. La resta de membres del Team també aconsegueixen grans marques i algunes noves MMP's. Felicitats a tots i totes!!!. Classificacions.

Mitja de Granollers. Refredat

Aquesta crònica arriba tard i seré breu. Nomes 7 dies després de la Mitja de Terrassa  volia probar-me a fons a la Mitja de Granollers. El problema es que Dimarts vaig agafar un important refredat, amb pèrdua de veu inclosa, que em deixava seriament "tocat". En qualsevol cas vaig decidir córrer i competir, en contra de tota lògica, i veure que podia donar en aquestes condicions. Gran ambient com sempre a la que segurament i amb justícia esta considerada la millor mitja de Catalunya, almenys en numero d'inscripcions, nivell atlètic dels participants, organitzacio, etc...
Surto amb ganes, però de seguida veig que amb tants mocs i sense poder respirar correctament serà difícil fer-ho be. No puc. De cames em trobo suficientment fresc, però no agafo aire al respirar, i així es impossible. Be, nomes queda fer un bon paper i si puc consolidar el sub 1h25' de la setmana passada serà tot un èxit. Fins La Garriga es lleugera pujada, però després de girar i encarar la tornada cap a Granollers, (km10,5 aprox.), es pot córrer molt i es terreny propici per recuperar els "segons perduts" a la pujada. Certament recupero segons i faig una bona "baixada", però això no dona mes que per entrar a meta en 1h24:55, que esta lluny de l'objectiu que tenia per aquesta cursa nomes uns dies abans, però que em deixa satisfet si analitzem les circunstancies. Ara es tracte de fer net, de recuperar la salut rapidament, i de poder arribar a la Mitja de Barcelona en millors condicions. Grans resultats de la resta de companys del Team a Granollers. Classificacions.

Mitja de Terrassa. La de casa.

La Mitja Marató de Terrassa es la de casa. No es ni la mes maca, ni molt menys la mes rapida, però es la de la meva ciutat. Això si, es una de les grans de Catalunya. El Diumenge vinent tinc la Mitja de Granollers, (mes rapida i un dels objectius de la temporada d'asfalt), però no em vull perdre l'oportunitat de córrer pels carrers de Terrassa un any mes.Vull fer un entrenament exigent de cara a Granollers i pensant en la marató. Surto fort, però sempre amb l'idea de no donar-ho tot i de poder fer el segon parcial mes ràpid. Bones cames en tot moment i controlant unes bones sensacions que no m'abandonen en cap moment. Pas pel km10 en 40:16, (per sota dels 41 previstos), i amb les forces intactes encara. Això m'anima a continuar fort, en contra del que seria aconsellable tenint Granollers tant a prop, però també es veritat que això ho fem per plaer i que també esta be poder fer en tot moment el que be de gust. Tiro amb ganes, (mai a tope), i un cop superades les ultimes i "matadores" pujades apreto l'ultim km, (del 20 al 21), que el marco a 3:39 m/km, per entrar a meta en 1h24:53. LLoc 115 de 1934 arribats a meta. Milloro la meva MMP en 2'19" d'una tacada, (Terrassa 2012), i sobre tot amb la sensació de tenir algo mes a dins. Molt satisfet!!!. Ara el dubte es si podré recuperar correctament per Diumenge a Granollers. Suposo que mai al 100%, però espero estar suficientment fort com per intentar rebaixar encara un pelet mes aquesta marca. Classificacions

2013 en plena forma

 El dia 13 es va disputar la 1ª edició de la Cursa Cinc Cims de Corbera. 26,6 km de muntanya amb bon desnivell, (amb pujada als 5 cims que envolten aquesta població), i que podriem dir que amb unes caracteristiques adecuades al meu gust i qualitats. Vaig poder gaudir-la amb la companyia d'uns quants companys del team Ashi. De fet tota la cursa hem anat Jordi Arquer i jo fent relleus. Molt maca i distreta. Amb pujades, baixades, algun tram tecnic, i de tot una mica, i fred, aixo si, bastant fred. Doncs sense tenir cap intenció clara, tret de gaudir al maxim i apretar si podia, em vaig trobar entre els 20 primers durant tota la cursa, i apretant les dents als kms finals, guanyant alguna posició, per acabar entrant a meta al lloc 14 de 326 arribats. Amb un temps final de 2h24:57, i molt content per les sensacions i pel resultat. La millor classificació de la meva vida!. Roman Kessler, el nostre company especialista en aquest tipus de cursa, va tenir la desgracia de perdres quan estaba en 1ª posició juntament amb un altre noi, i es va tenir que conformar amb el 5è lloc final. Gran resultat de l'equip, amb 4 membres entre els 20 primers. Una cursa molt ben organitzada, amb molt bon ambient, i que segur tindré marcada de cara a l'any vinent al calendari. Classificacions. Amb aquesta cursa dono practicament per tancada la temporada de trail i em fico de ple amb l'asfalt.
El seguent Diumenge em van "enredar" els companys de team per debutar a la meva 1ª participació a la Cursa de Sant Antoni a Barcelona. 10km d'asfalt, ràpids, i d'aquells ideals per buscar marca. El problema es que jo vinc de fer el Diumenge anterior 26,6 kms de muntanya, i encara no tinc les cames "rapides". En qualsevol cas, miraré d'apretar a tope, i a veure que surt, que de fet tampoc perdo res per intentar-ho. Molts companys i companyes del team i 4000 corredors inscrits. Temperatura fresca pero ideal per correr. Surto fort. Primers kms per sota de 3:40 m/km, que aixo per mi es correr molt. Però vaig bé, i tot i que es de preveure que tard o d'hora els kms del Diumenge anterior em pasin factura, jo vaig fent. Pas pel km5 en 18:25. Ràpid, massa ràpid, però això em dona la tranquilitat de saber que tinc assegurada una nova mmp, ja que em trobo força sencer i em puc permetre un baixón al segon parcial. Al veure "segurs" els 37:20-37:30, em relaxo un peeel massa, (evidentment les cames ja no tiren igual de fàcil), i aquest es el meu error, ja que fins el km9 no torno a mirar el Garmin, i no veig la possibilitat de baixar de 37'!!!. Massa tard, perque tindria que fer l'ultim km en 3:11. Impossible, però tiro amb tot igualment, i el faig en uns magnífics 3:21, per entrar a meta amb temps final de 37:09. Lloc 180 de 3754. Nova mmp, amb practicament 40" de millora respecte a Nassos de fa 20 dies, i això es molta millora en poc temps. Sorprès i content, però amb aquell regust de..., mmm,... si no m'haguès adormit del 6 al 9... Mai se sap. Bones sensacions i bon resultat. Classificacions. Diumenge 27: La Mitja de Terrassa.

Ullastrell i Nassos per rematar l'any

Per acabar l'any vaig triar 2 curses ben diferents. Per una banda el 26/12 vaig disputar la tradicional Cursa del Bolet a Ullastrell. Cursa de 6,2km basicament per pistes i camins de la zona, i que em va servir per comprobar que estic finet de forma, i que vaig per bon cami de cara a la temporada d'asfalt.
Vaig acabar a la posició nº15 de practicament 300 participants, lo que significa tot un èxit per un coredor modest com jo. Mai he estat tant a prop dels millors!. Però sobre tot vaig agafar molta moral gràcies a les bones sensacions de les que vaig gaudir en tot moment. Classificacions.
El dia 31/12 i com ja comença a ser tradicional vaig tancar l'any amb la Cursa dels Nassos de Barcelona. Objectiu: Apropar-me als 38:13 que tenia fins ara com a millor marca en 10k. Sortia amb 3 companys més del Team, (que per cert aprofitabem per estrenar la nova samarreta), i les condicions en principi eran ideals. Sortida "a saco". Corro amb la nostra crack Ale, Jordi i Valentín. Al km1 giro el cap i Valentín ja no esta. Demano per ell, i es veu que no era el seu dia i no ha pogut aguantar un ritme de sortida tant fort. Tirem els 3, però abans del km3 ja veiem Jordi i jo que Ale avui esta fina i vol correr, i això significa que ens deixa i marxa a un ritme superior al nostre. Es una bestia. Jordi i jo seguim a ritmes de entre 3:38 i 3:48 m/km, i passem pel km5 practicament clavant el parcial previst: 18:47. A partir d'aqui el cansament es fa notar i només queda apretar les dents per mirar de no perdre gaires segons respecte al primer parcial. Recta de meta. A tope. Marco finalment uns fantastics 37:48. Nova MMP!!!. Classificacions. Bones cames i bon cap. Tot perfecte. La resta del Team ha realitzat unes marques espectaculars, i podem destacar a Ale que ha acabat 8ª de la general de noies amb uns estratosferics 36:30. Silvia el seu primer sub40' amb uns 39:48 que la situen també entre les millors. Molt content per ells i elles.

Tornar a plaça

Ja estic recuperat de l'esguinç de turmell que vaig patir durant tot el mes d'Octubre i part de Novembre, i vaig tornar als "ruedos" a la Cursa 5 milles nocturnes de Cerdanyola. Acompanyat pels companys del team Silvia i Albert, i amb l'intenció de llançar a Silvia el mes a prop possible del calaix. Ha estat un plaer fer-ho, i ella ha acabat 4ª de la general i ha pujat al podio per categoria. Jo m'he trobat força bé, i el meu crono de 32:04 el considero molt bó a aquestes alçades de la meva particular temporada. Classificacions. Dies després decideixo correr la Mitja marató de Collserola organitzada pel CEC, i aqui som uns quants mes companys del team a la linia de sortida. Estic cada dia millor, i encara conservo la força a les cames després de tot l'estiu de preparació per muntanya, aixi que estic confiat de poder fer una bona cursa a Collserola. I aixi es. Corro amb cap i bones cames, i completo una mitja marató amb algún metre de menys, i molt rapida a la seva segona meitat, en 1h39:48. Entrem junts el meu company de team Valentin i jo. Posició 34ª de la general. Molt content. Molt bé la resta de companys, amb José 5è de la general, (i podio per categoria), i Roman 9è de la general. Classificacio.

Ahir Diumenge tenia cursa a casa. Duatló de Muntanya i Cursa de Muntanya de Terrassa. Vaig participar a la cursa de Muntanya de 10km. Conec la zona i em venia molt de gust correr a la meva ciutat. Acompanyat en aquesta ocasió pel nostre crack Roman Kessler. Corro amb unes sabatilles minimalistes, (New Balance MT110), a les que ja estic adaptat, i que vaig alternant desde fa mesos amb sabatilles més "normals" sense cap tipus de problema. Cursa curta i rapida, però amb alguna pujadeta a la primera meitat que sempre et pot deixar tocat. Jo surto fort, i de seguida ja estic a l'alçada de la gran Monica Ardid, al final guanyadora en noies, (campiona d'Espanya de curses de muntanya i amb una classe espectacular), i vaig a un ritme que em permet controlar la cursa i avançar poc a poc a diferents corredors. Noto que estic bé. Molt bé. I després de deixar enrerra a la Monica, continuo tirant i avançant fins a la linia de meta. Marco uns molt bons 43:00, i al lloc 20º de practicament 400 participants. 6è de categoria. Estic molt content, i tinc la sensació de que acabo de correr la millor cursa de la meva curta vida de runner. Per resultat, però sobre tot per sensacions. Sencillament rodona!. Classis. A partir d'ara començare a fer molt més asfalt, i a competir en curses de 10k i mitjes. De totes formes també faré algun trail al Gener, perque això de pujar muntanyes enganxa, jeje.

De tot una mica i resumit

Resumeixo rapidament. El 09/09 vaig fer de llebre a la cursa 10k de Poble Nou de les companyes del Team Eva T. i Sònia, i tot i que l'objectiu de fer sub45' no va ser possible, Eva T. va aconseguir un molt meritori 3er lloc de categoria. Un break dins de la preparacció que portaba de cara a CdV. Dies després fem pinya entre 4 companys per fer la Matagalls-Montserrat.
L'ùnic objectiu es sortir junts i arribar junts. Fem una gran caminada-cursa, correns quan el terreny es favorable i caminant la resta del temps. Arribem junts a Montserrat en 16h10', i molt contents de la fantàstica experiencia que suposa aquest repte de 85km. La meva primera idea era fer només un tram com preparació de CdV, però decideixo a l'ùltim moment fer-la sencera. Existeix cert risc de no recuperar el meu cos al 100% en 15 dies, però es que no vull pendre'm massa seriosament tot plegat, i com corro per gust i mai em jugo res que no sigui la meva satisfacció personal, penso en gaudir a tope d'aquesta Matagalls-Montserrat sense pensar més enllà.
El dia 29/09 estic juntament amb el company Enric a la linia de sortida de la Cavalls del Vent. La mes important cursa de trail running del món. Un cartell de primeres figures com mai abans s'ha pogut veure a Catalunya, i segurament al món. Estem preparats després d'entrenar dur durant mesos. Però no es el dia.

La pluja, el fred, el vent, el fang.... Decideixo parar al Serrat de les Esposes abans d'arribar al km30. No estic al limit físicament, de fet físicament estic força be, però queden moltes hores per devant, les condicions no seran millors i continuará pluvent, fará més fred, trobarem més fang, ens nevará..., i no trobo sentit a seguir. No trobo sentit a jugar-se la vida aquell dia en aquell lloc. La pobre Teresa Farriol perd la vida a causa d'una hipotermia hores més tard. La cursa pasará a l'historia pel nivell dels seus participants, però també, per aquest desgraciat accident. Suposo que podria escriure un llibre amb tot el que he vist i sentit durant les hores que vaig estar lluitant sota aquestes condicions, però tampoc no cal. De 890 corredors que estem a la sortida, 673 abandonem durant la cursa. Esta tot dit. No descarto tornar l'any vinent, però el que es segur es que no oblidaré mai aquesta edició de CdV. Quedo tocat i esgotat psicologicament, però amb ganes de reconciliar-me amb la muntanya, i 7 dies després tinc una oportunitat a la Marató de Collserola. Surto a gaudir. Res mes que això. Estic acompanyat d'amics i companys del Team. M`ho passo bé. Molt bé. Acabo la meva 4ª marató en 4h22 i lloc 56 de més de 200 arribats a meta.
Prometo intentar no deixar tant temps entre entrada i entrada.

Cursa de Muntanya de LLes de Cerdanya

Despres de mes d'un mes sense competir, i dedicat integrament a gaudir d'unes merescudes vacances i a entrenar durament, em vaig animar a pujar a la Cerdanya el passat Dissabte amb els companys del Team Eva i Enric, per disputar la cursa de muntanya de Lles de Cerdanya que organitza Espai Kilian. Cursa durilla, pero sense exagerar, (per ser d'alta muntanya, es clar), i amb una distancia de 30kms, que despres van resultar una miiica llargs. Un fred important a la linia de sortida, (uns 6ºc), i previsió de que a 2400m. al refugi de la Pera encara fara més. Decideixo no portar ni motxilla ni cap tipus de bidonet extra, i confio tot en els avituallaments, (aquest va ser el meu error), i en 4 gels que portaré. La sortida es rapida, i de seguida es forma un grupet dels "gallitos" que lluitaran pels 10 primers llocs, i darrera a certa distancia ja anem els que intentarem entrar al top 25. A partir del km2 comencem a pujar de manera important en direcció al refugi de Cap del Rec. Un incomprensible avituallament al km2,5 que ens saltem la majoria, i el seguent al km8. Cap problema. Pero resulta que quan arribo al refugi on esta montat aquest avituallament, veig que només ofereixen Aquarius, i que ni tan sols tenen aigua!. Li demano a la senyora que si no tenen aigua, i marxa correns a buscar-la a dins del refugi. La porta, pero jo ja he perdut un parell de minuts simplement per voler aigua. A qui se li ocurreix voler aigua, jajaja.
Ho sento, però no puc amb els retalladors. Sobre tot amb els que actuen amb tota la seva mala idea. He vist a 3 o 4 paios retallar un bosc sencer devant meu, i la mala llet que m'ha agafat..., millor ho deixem, perque m'escalfo. Acabo de saber, per cert, que el 3er classificat ha estat desqualificat precisament perque no va pujar fins el refugi de la Pera, (punt mes alt del recorregut), i va entrar tant panxo tercer a meta recollint la seva copa poc despres amb tota la seva cara dura. Quins pebrots!. A partir d'aquest refugi de la Pera el perfil es més favorable, i he baixat fort, (amb 1 km a 3:55 m/km!), però no suficient com per guanyar moltes posicions. Al final ja anaba justet, i he arribat a meta en 3h12:52 al lloc 21 de 70 arribats a meta. Si, poca participació. Dels 5 avituallaments promesos, jo només he vist 3, (una taula camping amb una ampolla d'aigua no el considero avituallament), i un altre era sencillament inexistent. Jo necessitaba aigua per pendre els gels, i dels 4 previstos només m'he pres 2 al final. Crec que per això al km 28 aprox. he tingut una devallada de rendiment. De totes formes, la cursa permet gaudir de paissatges espectaculars, i correr per la Cerdanya sempre es un autentic plaer pels sentits. Els companys, com sempre forts. Enric 3h43, i Eva T. 4h18 i 4ª noia.
El proper Diumenge un breu tast d'asfalt a Poble Nou, per tornar inmediatamanet a la muntanya. Fins Cavalls del Vent.

Cursa de La Floresta. Un passeig per acabar la temporada

Aquest passat Diumenge he tornat a una de les curses que ja he repetit en 3 ocasions: La Cursa de La Floresta. Una cursa "petita" i de Festa Major, però que per proximitat a BCN  i a la majoria de ciutats importants del Vallés Occidental, reuneix a un bon grapat de "gallitos" de bon nivell. He quedat amb el Xavi, company del Team, i tot i que es la meva 3ª participació, cada any han realitzat canvis al recorregut, per tant no tinc idea de que puc fer aquest any, o si la cursa 2012 em servirà de referencia per comparar amb edicions anteriors. En qualsevol cas, parlem d'una cursa que barreja asfalt i pistes, d'una distancia d'aproximadament 8kms, i dura de nassos. Al poc de sortir puc comprobar que estic fort de cames, (l'entrenament de muntanya acostuma a donar-ho), però que em falta aquella "xispa" de velocitat i ritme, que perds quan deixes de fer entrenaments d'asfalt amb series, etc.. Vaig bé, i sense patir exageradament. Avanço a alguns corredors, però també soc superat per algun altre. Puja, baixa, puja, baixa...La Floresta es això. Fas treballar les cames, però es una distancia curta i has de tenir certa "explosivitat". Només queden les últimes rampes, sobre tot la dels últims 300m, i em planto a la línia de meta. Temps de 32:27, i al lloc 44 de 253 arribats. Classificacions. el company Xavi fa una molt bona cursa i arriba al lloc 65. Després de l'Olla de Núria només penso en arribar en condicions a finals de Setembre, i poder intentar el gran repte del 2012, que es Cavalls del Vent. 15 dies abans faré Matagalls-Montserrat, però no tinc clar amb quines intencions, i segurament serà només en una part i no el seu total. Vinga, a fer muntanya!.

L'Olla de Núria. Paraules majors.

Primera gran experiencia en aquest món del trail running. l'Olla de Núria. Proba amb una distancia de 21,6 km, que en principi no espanta a gairebé ningú, però que si coneixes la zona i saps que es tracte de pujar al Puigmal, ja et fas una idea de la dificultat i grau d'exigencia de la cursa. Pujem el dia abans amb companys del Team. iLa previsió meteorológica per Diumenge parla de sol, però també de temperatures per sota de 0º al cim del Puigmal. Ostres, Pedrín!. El mateix matí de la cursa, i nnomés baixar del cremallera al santuari de Núria, ja comprobem que de tirantets res de res. Fa un fred important, i el parell de capes serà gairebé obligatories. Tret de sortida a les 9h00, i més de 600 inscrits que comencem, després de donar la volta de rigor al santuari, a pujar direcció el cim del Puigmal. Evidentment no puc córrer, i practicament tota la pujada la faig caminant, com la majoria. Vaig amb l'Enric, però abans d'arribar al cim, ja veig que perd contacte, i decideixo continuar al meu ritme, sabent que ell està regulant i que ens veurem a l'arribada. La pujada és dura, mooolt dura, i muscularment ja estàs exigint a les teves cames.
Trigo 1h10' en coronar el Puigmal, i ara comença la cursa. A partir d'aqui farem constants pujades i baixades, totes entre els 2700 i 2900 m. i amb certa dificultat tècnica per les pedres, roques, i desnivell, i amb un convidat d'honor com es el fred i el vent. Temperatura al voltant dels 0-5º, i un "airet " important que m'obliguen a afegir una tercera capa al meu cos en forma de jaqueta paravent, ademés de guants i tubular. vaig a lo meu, i poc a poc vaig agafant corredors que pot ser han pujat el Puigmal massa forts, i ara paguen peatge. Pic de Segre, Pic de Finestrelles, i continua el puja-baixa...Les cames de moment no es queixen, però això tard o d'hora arribará. Els minuts van caient, que no els kms, perque cada km a aquest ritmes "lents" costen una barbaritat, i es millor oblidar temps, ritmes, i tot tipus de mesura, i concentrar-se al màxim en córrer bé i segur. Pic de Noufonts, Pic de Noucreus..., i les cames ja comencen a avisar de que la seva "vida útil" no donarà per molt més. Ja em superat fa estona la meitat de la cursa, i ara ja comences a restar mentalment. Aviat començarem a baixar "a saco", i llavors veurem com responen les cames. Efectivament, les cames pateixen molt més ara que baixem, i es ara quan surten totes les possibles mol.lesties. Quan ja estic al km 19, tinc que parar uns segons per estirar uns abductors ja en fase terminal. Gràcies als estiraments, i crec que a les sals que prenc durant la cursa, i una correcta hidratació, "l'enganxada" no passa a majors, i puc continuar la baixada a bon ritme. Arribo al santuari de Núria, i després de borejar la part de darrer del mateix, entro a meta encantat de trobarla i amb una enorme satisfacció. 3h40:19, posició 191 d'uns 650 inscrits. Molt contnt!!!. Cursa duríssima, però maca, maca, maca, i que recomano a tothom per la seva magnífica organització, i per uns paissatges únics que fan les delicies de qualsevol bon amant de la muntanya i l'esport. La resta de companys tambés han pogut acabar la cursa amb molt bons resultats, i tots contents ens ajuntem sobre l'herba per comentar "la jugada". Moments de gran satisfacció personal i col.lectiva. Felicitats a tots!. Classificacions.
Tots els membres del Team dediquem aquesta cursa als nostres companys i amics Paco i Sònia, i sobre tot a la memoria del pare de Paco que ens a deixat recentment. Va per vosaltres!!!.

Cursa de Vacarisses (i va sonar la campana!)

Diumenge matí ens reunim un bon grapat de companys del Team per córrer la Cursa de la Campana de Vacarisses. Un trail de 14,7km que recomano a tothom que vulgui gaudir d'uns paratges "guapos" de veritat, i un magnífic ambient runner. La sortida puntual a les 09h00 reuneix a uns quants "gallitos" com Just Sociats o el mateix Pol Guillén, (a la seva primera aventura trail), i Mònica Ardid i Djanina Freytag entre les noies. Per part nostra: Ricardo, José, Roman, Marta, Enric, Valentín, Dídac, i un servidor. Primers metres d'asfalt i Valentín i jo que tirem junts. En companyia sempre és més divertit!. Anem fortets, i mirem de col.locarnos entre el 30 i el 40, que dedueixo que és el el nostre lloc avui. Sé que la part més dura la trobarem entre entre el 7 i el 10, aixií que no ho donem tot abans d'hora, i sempre controlem les forces. Amb cap. Tinc unes boníssimes sensacions i el ritme és el correcte. Si tenim una bona pujada, caminem per arribar mes sencers adalt. I funciona, tot i que son molts pocs els moments que tenim que deixar de córrer. Avancem junts a un bon numero de corredors, i al superar el km 10 aprox., ja sabem que ara el perfil és més favorable. A "saco"!. Baixem ràpid. I jo marxo uns metres per endavant, però em parlat d'entrar junts a meta, i això es sagrat. Avanço a un parell de corredors més entre el km12 i el 14, i a 50 metres de la linia de meta em giro per buscar amb la mirara a Valentin. Sona per megafonia en veu de l'speaker: "atenció perque un corredor vol entrar d'esquenes a meta!". Jo ho nego amb el cap. Arriba Valentin a la meva alçada. Ens agafem de la má, i entrem junts. "que bonito es el amor", remata l'speaker!. Gran cursa!!!. Faig 1h13:29, i entro a la posició 27 de més de 400 arribats a meta. Tinc la sensació de que ha estat la millor cursa que he fet mai. Els companys fantastics, com sempre. Ricardo 3er, José 5è, (1er categoria), Roman 8è, Valen 28è, Enric 59è, Dídac el 60 i pico, i Marta la 9a noia i 5a categoria. Brutal!!!. Bona organització, i una cursa que hem gaudit la majoria de nosaltres com poques. De fet, ara mateix ja és la meva cursa de muntanya favorita. Mooolt content, i ara uns dies d'absolut descans, abans de començar a preparar l'Olla de Núria i sobre tot Cavalls del Vent. Classificacions.

Cursa de Pineda. Ja vaig de baixada.

Cursa de Pineda de Mar. Objectiu clar: Ajudar a Jacquie a baixar de 40'. Ella està en bona forma, i jo ja estic mental i fisicament pensant en agafar descans i tornar amb força per preparar els nous reptes d'alçada.

Coincidim amb els companys del Team Ashi, Pere, Mònica, i l'Enric. Parlo amb Jacquie de sortir a ritme que ens porti, (en cas de clavar aquest ritme a tots els kms, es clar), a fer 39:55. Tret de sortida a les 9h00, i per devant 10km de perfil favorable i planer. Això si, xafugor molt important, tot i que la temperatura no es exageradament alta. Tiro el primer km a 3:40-3:45 per mirar d'agafar posicions. Jacquie molt bé. Els seguents 2 o 3 kms baixo el ritme un pel, i ja els passem a 3:50-3:55, que era el previst. Ara es tracte de mantenir-ho. Estic controlant quantes noies tenim per devant, i només veig 3, i aquesta 3a només uns metres abans que nosaltres. La superem amb relativa facilitat, i ara ja tenim una posició de podio que intentarem mantenir. Jo veig que Jacquie està forta i que va fàcil. De fet més que jo!. Pasem pel km5 en 19:42, i per tant amb un petit marge, i ella continua molt sencera. Aqui veig que està per intentar 39:30 o menys, però que jo no, i li demano al km6. que tiri sola, i que aprofiti el seu estat de forma. A partir d'aquest moment quedo en terra de ningú, sense cap objectiu ni motivació. Fer 39:59 o 41:00?. Tant se val. Miro de mantenir un ritme digne, però quan el cap no tira i les cames començen a fer figa, ja no es pot fer res. Faig els últims kms a 4:00-4:05, i tranquil i segur que Jacquie, a la que tinc a la vista uns 100m. per devant, aconseguirà l'objectiu. I així es, ja que al entrar a meta en 40:12 i posició 152 de 1270 arribats, Jacquie em confirma que a baixat sobradament dels 40'. Exactament 39:37, i 3ª de la general!!!.
Esperem l'arribada de la resta del Team Ashi al camp de futbol, i com sempre tots i totes han fet un bon paper. Ara toca celebar-ho a un xiringuito de platja!. Classificacions.

Cursa del Diable a Martorell.

Estic coneixent moltes curses interessants ultimament. Moltes d'elles de muntanya. Aquest Diumenge era el torn de la Cursa del Diable a Martorell. Recorregut d'uns 12km que transcorren principalment per camins i corriols. Estic acompanyat per una de les nostres cracks, la Marta, i el dia desperta amb ganes d'espatllar la matinal atlética amb la pluja. Plou i la cosa no pinta bé. Però per no trencar amb l'estadística que diu que no m'he mullat mai correns una cursa, 5 minuts abans de donar la sortida deixa de ploure. Fa caloreta, però la tempesta a refrescat l'ambient una mica, i serà soportable. Donen la sortida  ales 9h40. No estic ben posicionat, mes o menys al ben mig del gran grup de més de 400 inscrits, i això sembla que no, però quan posses el peu sobre la catifa de sortida, el corredor que va el 40è o 50è, (que son mes o menys les meves referències), ja el tens 200 metres per endavant, i recuperar aquests metres a un corredor del teu mateix nivell no es gens fàcil, i t'exigeix un sobre esforç. Doncs no tinc més remei que anar recuperant poc a poc. després d'un primer km relativament pla, començem a enfilar cap amunt, i aqui ja ens trobem amb els primers corriols i les consecuents files indies. A partir del km 4 aprox. sembla que ja hem guanyat practicament tota l'alçada máxima i arriben els puja-baixa trencacames. Aqui m'agrada córrer, i vaig recuperant posicions. Surt el sol, (un convidat que ningú espera tal com pintaba el matí), i la calor augmenta. Les pujades no son molt llargues ni exageradament dures, i de fet és una cursa que he pogut fer sencera sense deixar de córrer practicament en cap moment, a diferencia d'altres de perfil i durada més exigents. Estic en terra de ningú, i vaig a la meva. al km 8 aprox., avanço a un parell de corredors, i poc després soc superat per la que sería 2ª noia classificada, l'Alejandra Rodés, que em va passar com un "tiro". Els últims 1500 metres son amb clara tendencia a baixar, i ja vaig molt justet de forçes com per poder apretar molt més, tot i que marco el km més ràpid de tota la cursa a 3:55 m/km, abans d'entrar a meta amb un temps final de 57:11 oficial, però el real deu ser 57:03, que es el que vaig "picar" amb el meu Garmin, i es que a les classificacions apareixen les mateixes marques a les 2 columnes, i això es impossible perque precissament vaig sortir bastant endarrerit. Es un error, però tant se val. Posició 37 de 419 arribats, que està força bé, i molt content. I més encara al saber que Marta puja al calaix com a 2ª de categoria. Quina ratxa porten les nostres noies!!!. Felicitats Marta!!!. Classificacions.

Cursa de La Roca Negra

Nova cursa de muntanya. Ara pujem un esglaó de dificultat. 22km de pur trail, (teóricament eren 21km, però canvis d'última hora fan que el recorregut final arribi a prop dels 22km. Desnivells d'aquells que m'obliguen a caminar una bona estona, i una calor important, molt important.
Cursa de La Roca Negra, (Sant Boi). Acompanyat per Dídac, Enric i Eva Alemany, mirarem de gaudir i saber patir. Sortida a les 9h00 desde les pistes d'atletisme i primera part de pujades i pujades, i quan creus que ja estàs a dalt, més pujades. Les curses de muntanya tenen això. Al primer avituallament paro a veure i menjar taronja, portem només 6 kms, però tenim claríssim que avui tocarà patir de valent. Un perfil exigent com aquest i la forta calor son un cocktel explosiu que farà que les "petades" siguin nombroses.
Tinc la sensació que a partir del km 10 aprox, i tot i que teóricament el perfil es algo més favorable, paso més estona caminant que correns. Suposo que només es una sensació, però les cames fan figa quan et trobes amb una pujada "matadora" com la del km 17 aprox. Llaaarga i dura. Camino, mirant, això si, de no parar en cap moment. Ara si sembla, superat el km19, que fem més baixada, i almenys ja tens la motivació de saber que la línia de meta està més a prop. He begut i menjant als 3 avituallaments, i portaba 3 gels per la cursa, però l'esgotament es total, i al trepitjar el tartán de les pistes d'atletisme, i fer la volta abans de la arribada, noto com arribo justet com poques vegades a la meva vida. Ufff. Entro a meta amb 2h25:45. Lloc 38 de 371 arribats a meta. Desfet però content. Poc després entra Dídac, i uns minuts més tard Enric i Eva, que aconsegueix un molt meritori 3er lloc a la general de noies. Felicitats Eva!!!. Gran experiencia, i un granet de sorra més de cara a millorar les meves prestacions en aquest tipus de cursa. Em falta molt per ser un corredor de muntanya, però, això si, m'ho passo de conya. Classificacions.

Nou Barris

La previsió del temps no convidava a sortir al carrer a córrer, i de fet camí de Barcelona plovia, però els déus van decidir respectar als corredors que voliem disputar la Cursa de Nou Barris. Això si, va ser acabar la cursa i caure el diluvi universal!. Un grapat de companys del Team Ashi a la línia de sortida, i un servidor amb un bon refredat, que estava segur limitaría el meu rendiment. Tret de sortida a les 09h30, i intento seguir el ritme de Valentín fins que pugui. Puc fins al km2 i pico aprox. Fer el primer km a 3:37 és massa ambiciós per mi, i a partir del tercer km noto que no puc mantenir aquest ritme ni de conya. Però tot i la baixada de rendiment, (suposo que per culpa del refredat noto que no tinc les forces de setmanes anteriors), decideixo "lluitar la cursa", i tirar de cap quan les cames no donen per més. Kms 3, 4, i 5 fluixets, si, però a partir d'aqui, i aprofitant un perfil algo mes favorable començo a trobar "el meu ritme creuer", i que està al voltant dels 3:50. D'aquesta manera clavo practicament els seguents 5 kms a aquest ritme, per entrar a Can Dragó i trepitjar la línia de meta en 39:21. Parcials de 19:53 + 19:29, i posició 57 de 1046 arribats a meta. Content per la reacció quan les forces no eren les que voldría, i ara a preparar les seguents curses, que arriben reptes importants. La nostra companya Jacquie va acabar 3ª de la general de noies amb una gran marca de 40:27. Felicitats per ella, i per la resta ce companys que van fer tots una gran cursa. Classificacions.

Cursa de Muntanya de Rubí: Continua la ratxa.

És ben cert que això de les curses de muntanya enganxa..., i no vaig poder di que no a la possibilitat de fer la Cursa de Muntanya de Rubí d'aquest Diumenge. Uns 11km amb perfil durillo, (com la majoria de curses d'aquest tipus), però asumible per la distancia. He estat acompanyat per la Jacquie, una nova membre del Team Ashi. A la seva etapa universitaria va aconseguir marques espectaculars, (35' en 10k, per exemple), i ara, tot i que ja no entrena tant fort ni amb els mateixos objectius, continua tenin una classe impresionant,  i molts anys de running per endavant, (només té 27). Ella és de Boulder, (Colorado), una ciutat que és una espècie de meca o paradís dels corredors de muntanya i envoltada de certa aurea hippy. Scott Jurek viu a Boulder, i el mediàtic Anton Krupicka, (veí de Jacquie), també deixa veure la seva "pelambrera" per les muntanyes de la zona. Allà, a la universitat va compartir entrenaments i amistat amb la Jenny Simpson, (abans Jenny Barringer), que és l'actual campiona del món de 1500m. Bones credencials!. Doncs amb més de 450 inscrits, i a les 10h del matí, s'ha donat la sortida. Hem pactat sortir una mica forts, mirar d'agafar un bon lloc dins del grup, per després intentar mantenir un ritme creuer. Dit i fet. Els primers 5,5km son bàsicament de pujada, i la resta de baixada. al km 1,5 em noto fort i decideixo tirar en solitari. Jacquie dosificará. Corriols entre boscos, pujades, baixades de vertigen, i el cor a la boca per l'esforç!. L'últim km el fem per un corriol que no permet avançar i en fila india. És a la recta de meta, asfaltada i d'uns 300-400 metres, on apreto amb l'intenció de lluitar per 4 o 5 posicions que tinc devant meu a 3 o 4". Però no puc. Tots anem justets i tot i que apreto fort, no aconsegueixo avançar a ningú. Ho he donat tot, i estic plenament satisfet. Temps final de 54:16. Posició 30 de 418 arribats. Ara espero l'arribada de Jacquie, que no pot estrenar de millor manera la samarreta del Team, al entrar guanyadora de les noies en 59:36 i posició 89. Li ha tret més de 3'30" a la segona noia!. A meta ens esperen familiars i amics, (com els compis d'Ashi Paco i Sònia), i tots junts celebrem la victoria de Jacquie i la meva molt bona carrera. Classificacions.

Regal sorpresa a Esplugues

El running té aquestes coses. Pots preparar a consciència una cursa i que després no surti bé, (per exemple la marató BCN d'aquest any), o anar a córrer un matí de Diumenge una cursa que no conèixes, i que no has preparat en absolut, i fer MMP. No és habitual, però pot passar, i està bé que sigui així. Que no tot sigui tant previsible, i que el running no sigui matemátiques. El Diumenge 29 em vaig plantar a la línia de sortida de la Cursa Solidària Ciutat d'Esplugues, acompanyat per la Marta del Team, i amb ganes de anar agafant algo de "xispa", perduda desde fa setmanes per "culpa" de la marató, i del problema al genoll esquerra del que m'estic recuperant. Marta em confirma que son 2 voltes a un cirtcuit de 5km. i que no es gaire planera, però tampoc això és important. Tot i que porto dies amb bones sensacions, no busco cap marca. Tret de sortida, i per sorpresa meva em trobo ben posicionat, i això sempre anima. Veig que després del primer km no tinc a més de 25 corredors devant meu, llavors interpreto ràpidament que el nivell de la cursa no és gaire alt. Bé, doncs jo segueixo a la meva, i com fins el km 3 el perfil es favorable marco parcials de 3:35 m/km als que no estic molt acostumat. Però aquí ja trobem un parell de pujades importants que m'obliguen a reduir la marxa. No perdo posicions, i les sensacions son molt bones. així paso pel km5 en 19:14 que suposa ritme per MMP, i com encara em noto fort, decideixo donar-ho tot i intentar aprofitar la situació. Ens tornem a trobar la pujada "matadora" al km 8, que em deixa tocat, però em marco com objectiu avançar a un corredor que tinc devant meu a uns 20 metres, i això m'ajuda a no deixar-me anar i a seguir a tope fins el final. Entro a meta en 38:13 i al lloc 22 de 457 arribats. 9è de la meva categoria. Segon parcial de 18:59. Tinc la sensació de que a la cursa li falten alguns metres, però en qualsevol cas, no tants com per que la meva nova MMP per 44" no sigui un gran resultat. I més si es sobre un perfil de puja-baixa com aquest. Molt content. I més encara quan veig arribar a Marta 2ª de la general de noies, (llastima que tingui que parar un parell de vegades a cada cursa per estirar per culpa d'un problema al genoll), i 1ª de categoria amb 44:08. Molt bona cursa pels dos. Ara toca una de muntanya el proper cap de setmana. Rubí està molt a prop. Classificacions.

Doblet: Can Caralleu + Bombers

Encara en fase de recuperació d'una nova, (i per sort petita), erosió al cartilag del genoll esquerra, m`he trobat davant l'oportunitat de fer doblet al mateix cap de setmana. Dissabte al Cros de Can Caralleu, i al dia seguent a la Cursa Bombers de BCN. Anem per parts. A Can Caralleu ens em presentat 5 companys del Team Ashi, amb la recomanació de Roman, (que l'any passat ja va pujar al calaix), sota el braç. La Cursa es un trail de prop de 14 kms, i està molt ben organitzada. El perfil, m'ha semblat dur, dur, dur, però es clar, com tampoc tinc molta experiència fora de l'asfalt, no puc dir si és més o menys que altres de similars característiques. El fet és que ens ha anat molt bé i m'ho he passat de conya. Ricardo 2º, José 4ªrt, Roman 7è, jo 36è, i Enric 69è, de 423 arribats a meta. Aquestes bones classificacions individuals ens han fet guanyar el primer lloc per equips. Foto al podi. Contentissims tots, i amb ganes, moltes ganes, de repetir l'any vinent. Classificacions.

Diumenge matí, tenim una cita a la Cursa Bombers. 24000 inscrits, i molts membres del Team Ashi amb diferents objectius. El meu es acompanyar i ajudar a Silvia A. per aconseguir millorar la seva MMP. Intenció de intentar el sub 42'. Espectacular escenificació amb monjos interpretant amb violins, tambors, etc.., la música de "El último mohicano". Tret de sortida i a córrer. Tenim previst passar tots els kms per sota de 4:09 m/km, i el km 5 en 20:45 o algun segon menys. Dit i fet, i de seguida veig que Silvia està fineta, i que avui podem fer una bona cursa. Catifa del km5 en 20:39. Perfecte. Tenim marge, però com Silvia va bé, apretem encara més, i decidim que ho donarem tot, i a veure que surt. Doncs surt un carrerón de Silvia!!!. El segon parcial surt més ràpid, 20:29, i arribem a meta en uns boníssims 41:08. ens tornem a reunir amb la resta de Team , i la majoria també han fet una gran cursa, amb moltes millors MMP, però sobre tot amb diversió i bons moments. Classificacions.

Marató BCN 2012 (The Walking Dead)

Soc més i millor corredor ara que fa 1 any, o això crec. He entrenat millor que mai, o això crec. He millorat marques de 10k i de mitja marató als últims 3 mesos. He menjat millor que mai, o això crec. He dormit millor que mai, desde que soc pare, i d'això estic ben segur. He cuidat tots els detalls a nivell de material, hidratació, gels, etc..., però resulta que he "petat" com mai a la Marató de Barcelona 2012. Més de 19500 inscrits han convertit la marató de Barcelona en una de les grans d'Europa, i la veritat es que l'ambient previ a la sortida és absolutament espectacular. Al grano.
He format duo amb l'amic i company Paco, (que pràcticament sortia del llit per culpa d'un virus per córrer la marató), amb una intenció clara de buscar el sub 3h15'. Els primers kms els fem sense gaires complicacions ni ensurts. És cert que abans del km 15 ja noto certes "insinuacions" musculars que no conviden a l'optimisme, però prefereixo no pensar gaire i tirar sense més. Arribem a la mitja en 1h36:37, només uns segons més lents del previst, però abans del km 25 ja he vist que tocaria patir. No tinc encara una explicació concreta del perqué, però aproximadament al km 32, ja he vist que no podia mantenir els parcials per sota de 4:40 m/km. He begut a tots els avituallaments, i he gestionat els gels crec que correctament, però quan el cos no tira, no tira. Paco està algo més sencer que jo, i li insisteixo que tiri. Ho fa aprox. al km 35. Un parell d'aturades per estirar l'isquio esquerra, (l'any passat van ser 3 stops), abans del km 40, i un petó al meu petit Pol i a la Natalia poc després, per encarar la Av. Paral.lel, que sembla no acabar mai. No només està perdut l'objectiu inicial, si no que ni tan sols podré millorar la marca de l'any passat. Tinc la sensació de semblar més un mort vivent que un corredor. Ja es igual, i només penso en arribar. Entro a meta en 3h20:02. Ara toca reflexionar sobre els motius de la "petada", però el més probable és que segurament vaig creure que podia córrer 42 km a un ritme pel que no estaba preparat. I punt. Classificacions.

Cursa de Muntanya d'Ullastrell (Estrena amb nota!)

El passat 04/03 em vaig estrenar a una cursa de trail. Ja tenia ganes. Vaig triar la 1ª Cursa de Muntanya d'Ullastrell. Curta, (només 10,2 kms), molt a prop de casa, (a 10' de Terrassa), i acompanyat per Roman, Marta i Dídac, membres del Team amb molta més experiència que jo sobre aquest tipos de terreny. Una primera edició que no ho va semblar, ja que destacaría la molt bona organització en general, el bon tracte al corredor en tot moment, una gran quantitat de voluntaris, bona senyalització del circuit i sobre tot dels punts "delicats", i una bossa del corredor més que interessant. Ullastrell és un poble petit, i organitza una cursa "petita", però quan les coses es fan amb criteri, ganes, i il.lusió, el resultat acostuma a ser el que tots els participants desitjem. A les 10h del matí es dona la sortida, i Dídac i jo aprofitem els primers 2 kms de forta baixada per treure un ritme "de bojos" per ser un trail. Els fem a 3:35 m/km!!!. Evidentment sabem que si estem baixant ara tant, vol dir que tard o d'hora tindrem que pujar. I així es, ja que a partir del km 3 ja comencen els tobogans, i a partir del km 7 les pujades ja son d'aquelles de caminar, ja que és practicament impossible poder córrer amb tant desnivell. Mans als genolls, mirada al terra, i a apretar les dents. Uns quants centenars de metres caminant, (surten kms a més de 6:00 m/km), abans de poder tornar a córrer, ja més a prop de meta. ultims metres sobre asfalt i en baixada, i entrada a meta amb un crono de 48:36, que dona una idea de la duressa de la proba. Posició 24 de 301 arribats a meta. Estic molt content, perque per ser la meva estrena en trail, el resultat no està gens mal.lament. Però es que al arribar a meta Roman em confirma que ha estat 2º de la general, i uns minuts després entra a meta Marta com a guanyadora de la general femenína!!!. Dídac també entra entre els 50 primers. Entrepans a l'arribada, "barra lliure" de gominoles, i una bossa amb una ampolla de vi, una secallona, un pa de pagès, el ja clàssic caldo Aneto, i alguna coseta més, que per 10€ està molt bé. Igual que algunes curses de la capital. Igual. La propera cursa és la Marató, i fins llavors màxima concentració, però a partir de llavors, crec que faré unes quantes curses de muntanya en detriment de l'asfalt. Opcions no faltaran. Classificacions.

Mitja Marató BCN 2012

No m'extendré massa sobre aquesta cursa, però torno a tenir la sensació, (i ultimament això em passa sovint), de que es pot organitzar millor, i de que, tot i que segur que no és fàcil, amb una miiica més d'interés tots quedariem més contents. Per exemple: Si en el moment de l'inscripció fiquem la nostra marca que ens donará dret a un determinat color de dorsal i calaix, però ningú controla que aquestes marques siguin certes ni es demana acreditar les mateixes, pot passar que et trobis amb centenars i centenars de corredors que es colen a calaixos que no els hi toquen, dificultant així la cursa a la resta. Ademés els controls d'accés als calaixos eran poc seriosos. La meva cursa va ser un autèntic slalom, i al km10 encara vaig avançar a gent amb dorsals del color que corresponia a calaixos amb sortida bastant després que la meva. En qualsevol cas, podem dir que feia un matí "estupendu" per córrer, (els més "tikismikis" dirien que massa calor), i la companyia dels amics del Team també era la millor possible. La meva idea és sortir fort per mirar de millorar la meva MMP de mitja. I així ho faig. Els primers kms son d'avançar a molta gent, (només entre el km5 i la meta vaig avançar a més de 700 corredors!), i tot i que no podia mantenir un ritme constant, tenia bones sensacions, i creia anar pel bon camí. Els primers 10km els marco en uns decepcionants 41:22, i quedo "tocat", perque la sensació que tinc es que he corregut molt bé, millor que mai, però això sembla que no es reflecteix al crono. Es veritat que veig un pel sospitós que al km10 el Garmin ja doni més de 200m. de més, (sempre donen de més, però normalment no tant), però no tinc més remei que continuar lluitant. Apreto per intentar recuperar, i tinc la sensació que vaig fort, però al km15 ja veig clarament que la MMP tindrà que esperar. No puc apretar més, i ho estic donant tot, però...Això fa que baixi una mica els braços, i intenti portar de la millor manera possible la resta de mitja. El segon parcial de 10km el faig en 41:48, i d'aqui a meta gaudint del bon ambient i del solet. Marca final de 1h27:49. Classificacions. Content perque m'ho he passat bé, i en tot moment he tingut la sensació de que feia una molt bona cursa, però també algo contrariat perque això no s'ha traduit en una millor marca. Alguns Garmin dels companys, així com el meu, han donat més de 21400 m., cosa que trobem un pel exagerada, però cap problema, i un altre día serà!. El proper Diumenge un trail de muntanya.

"La Mitja"

3ª participació a la Mitja Marató de Granollers. Per molts la millor mitja de Catalunya. A nivell organitzatiu no tinc gairebé res a dir en contra d'aquesta cursa, i el públic, un any més, (tot i el fred, que podia frenar qualsevol intenció de sortir al carrer), fantastic. Crec que es una gran cursa, però està molt a prop, si es que no ha arribat ja, del límit màxim de corredors que els seus carrers i carreteres admeten. En molts moments tens la sensació de que som..., molta gent vaja. Massa. Aquest any he fet d'acompanyant de la amiga del Team Mònica, que feia la seva estrena a la distancia, i que a part d'arribar a meta, tenia intenció de fer-ho per sota de 1h50'. Fred, molt fred. Sota 0. Hem sortit a un ritme de 5:20 m/km, però que poc a poc em passat a fer kms a 5:18, i 5:16, 5:13, i així durant els primers gairebé 11 km, practicament tots de lleugera pujadeta. A partir d'aqui, i amb un perfil, ara si, tot de baixada suau, em millorat a cada km el ritme de l'anterior. Desde el km5 fins a meta hem avançat exactament a 1000 corredors, i només a l'últim km, a més de 250. Ultims kms per sota de 5:00 m/km, per entrar a meta junts en uns magnífics 1h48:03. Gran moment, i enorme satisfacció pels dos. Està molt bé per Mònica acabar la seva primera mitja amb aquesta marca, però el que és més important, amb bones sensacions i amb ganes de repetir. Felicitats Mònica!!!. Els companys del Team Ashi, un cop més, han tornat a fer unes marques espectaculars. Quina colla de cracks!!!. Un gran Carles Castillejo guanya per davant del recordam del món de marató Patrick Makau. Classificacions. Jo continuo amb la preparació de la marató de Barcelona, amb un únic objectiu pel camí, que serà la Mitja de Barcelona del dia 26/02.