dilluns, 17 de desembre del 2012

Tornar a plaça

Ja estic recuperat de l'esguinç de turmell que vaig patir durant tot el mes d'Octubre i part de Novembre, i vaig tornar als "ruedos" a la Cursa 5 milles nocturnes de Cerdanyola. Acompanyat pels companys del team Silvia i Albert, i amb l'intenció de llançar a Silvia el mes a prop possible del calaix. Ha estat un plaer fer-ho, i ella ha acabat 4ª de la general i ha pujat al podio per categoria. Jo m'he trobat força bé, i el meu crono de 32:04 el considero molt bó a aquestes alçades de la meva particular temporada. Classificacions. Dies després decideixo correr la Mitja marató de Collserola organitzada pel CEC, i aqui som uns quants mes companys del team a la linia de sortida. Estic cada dia millor, i encara conservo la força a les cames després de tot l'estiu de preparació per muntanya, aixi que estic confiat de poder fer una bona cursa a Collserola. I aixi es. Corro amb cap i bones cames, i completo una mitja marató amb algún metre de menys, i molt rapida a la seva segona meitat, en 1h39:48. Entrem junts el meu company de team Valentin i jo. Posició 34ª de la general. Molt content. Molt bé la resta de companys, amb José 5è de la general, (i podio per categoria), i Roman 9è de la general. Classificacio.
Ahir Diumenge tenia cursa a casa. Duatló de Muntanya i Cursa de Muntanya de Terrassa. Vaig participar a la cursa de Muntanya de 10km. Conec la zona i em venia molt de gust correr a la meva ciutat. Acompanyat en aquesta ocasió pel nostre crack Roman Kessler. Corro amb unes sabatilles minimalistes, (New Balance MT110), a les que ja estic adaptat, i que vaig alternant desde fa mesos amb sabatilles més "normals" sense cap tipus de problema. Cursa curta i rapida, però amb alguna pujadeta a la primera meitat que sempre et pot deixar tocat. Jo surto fort, i de seguida ja estic a l'alçada de la gran Monica Ardid, al final guanyadora en noies, (campiona d'Espanya de curses de muntanya i amb una classe espectacular), i vaig a un ritme que em permet controlar la cursa i avançar poc a poc a diferents corredors. Noto que estic bé. Molt bé. I després de deixar enrerra a la Monica, continuo tirant i avançant fins a la linia de meta. Marco uns molt bons 43:00, i al lloc 20º de practicament 400 participants. 6è de categoria. Estic molt content, i tinc la sensació de que acabo de correr la millor cursa de la meva curta vida de runner. Per resultat, però sobre tot per sensacions. Sencillament rodona!. Classis. A partir d'ara començare a fer molt més asfalt, i a competir en curses de 10k i mitjes. De totes formes també faré algun trail al Gener, perque això de pujar muntanyes enganxa, jeje.

divendres, 12 d’octubre del 2012

De tot una mica i resumit

Resumeixo rapidament. El 09/09 vaig fer de llebre a la cursa 10k de Poble Nou de les companyes del Team Eva T. i Sònia, i tot i que l'objectiu de fer sub45' no va ser possible, Eva T. va aconseguir un molt meritori 3er lloc de categoria. Un break dins de la preparacció que portaba de cara a CdV. Dies després fem pinya entre 4 companys per fer la Matagalls-Montserrat.
L'ùnic objectiu es sortir junts i arribar junts. Fem una gran caminada-cursa, correns quan el terreny es favorable i caminant la resta del temps. Arribem junts a Montserrat en 16h10', i molt contents de la fantàstica experiencia que suposa aquest repte de 85km. La meva primera idea era fer només un tram com preparació de CdV, però decideixo a l'ùltim moment fer-la sencera. Existeix cert risc de no recuperar el meu cos al 100% en 15 dies, però es que no vull pendre'm massa seriosament tot plegat, i com corro per gust i mai em jugo res que no sigui la meva satisfacció personal, penso en gaudir a tope d'aquesta Matagalls-Montserrat sense pensar més enllà.
El dia 29/09 estic juntament amb el company Enric a la linia de sortida de la Cavalls del Vent. La mes important cursa de trail running del món. Un cartell de primeres figures com mai abans s'ha pogut veure a Catalunya, i segurament al món. Estem preparats després d'entrenar dur durant mesos. Però no es el dia.
La pluja, el fred, el vent, el fang.... Decideixo parar al Serrat de les Esposes abans d'arribar al km30. No estic al limit físicament, de fet físicament estic força be, però queden moltes hores per devant, les condicions no seran millors i continuará pluvent, fará més fred, trobarem més fang, ens nevará..., i no trobo sentit a seguir. No trobo sentit a jugar-se la vida aquell dia en aquell lloc. La pobre Teresa Farriol perd la vida a causa d'una hipotermia hores més tard. La cursa pasará a l'historia pel nivell dels seus participants, però també, per aquest desgraciat accident. Suposo que podria escriure un llibre amb tot el que he vist i sentit durant les hores que vaig estar lluitant sota aquestes condicions, però tampoc no cal. De 890 corredors que estem a la sortida, 673 abandonem durant la cursa. Esta tot dit. No descarto tornar l'any vinent, però el que es segur es que no oblidaré mai aquesta edició de CdV. Quedo tocat i esgotat psicologicament, però amb ganes de reconciliar-me amb la muntanya, i 7 dies després tinc una oportunitat a la Marató de Collserola. Surto a gaudir. Res mes que això. Estic acompanyat d'amics i companys del Team. M`ho passo bé. Molt bé. Acabo la meva 4ª marató en 4h22 i lloc 56 de més de 200 arribats a meta.
Prometo intentar no deixar tant temps entre entrada i entrada.

dimecres, 5 de setembre del 2012

Cursa de Muntanya de LLes de Cerdanya

Despres de mes d'un mes sense competir, i dedicat integrament a gaudir d'unes merescudes vacances i a entrenar durament, em vaig animar a pujar a la Cerdanya el passat Dissabte amb els companys del Team Eva i Enric, per disputar la cursa de muntanya de Lles de Cerdanya que organitza Espai Kilian. Cursa durilla, pero sense exagerar, (per ser d'alta muntanya, es clar), i amb una distancia de 30kms, que despres van resultar una miiica llargs. Un fred important a la linia de sortida, (uns 6ºc), i previsió de que a 2400m. al refugi de la Pera encara fara més. Decideixo no portar ni motxilla ni cap tipus de bidonet extra, i confio tot en els avituallaments, (aquest va ser el meu error), i en 4 gels que portaré. La sortida es rapida, i de seguida es forma un grupet dels "gallitos" que lluitaran pels 10 primers llocs, i darrera a certa distancia ja anem els que intentarem entrar al top 25. A partir del km2 comencem a pujar de manera important en direcció al refugi de Cap del Rec. Un incomprensible avituallament al km2,5 que ens saltem la majoria, i el seguent al km8. Cap problema. Pero resulta que quan arribo al refugi on esta montat aquest avituallament, veig que només ofereixen Aquarius, i que ni tan sols tenen aigua!. Li demano a la senyora que si no tenen aigua, i marxa correns a buscar-la a dins del refugi. La porta, pero jo ja he perdut un parell de minuts simplement per voler aigua. A qui se li ocurreix voler aigua, jajaja.
Ho sento, però no puc amb els retalladors. Sobre tot amb els que actuen amb tota la seva mala idea. He vist a 3 o 4 paios retallar un bosc sencer devant meu, i la mala llet que m'ha agafat..., millor ho deixem, perque m'escalfo. Acabo de saber, per cert, que el 3er classificat ha estat desqualificat precisament perque no va pujar fins el refugi de la Pera, (punt mes alt del recorregut), i va entrar tant panxo tercer a meta recollint la seva copa poc despres amb tota la seva cara dura. Quins pebrots!. A partir d'aquest refugi de la Pera el perfil es més favorable, i he baixat fort, (amb 1 km a 3:55 m/km!), però no suficient com per guanyar moltes posicions. Al final ja anaba justet, i he arribat a meta en 3h12:52 al lloc 21 de 70 arribats a meta. Si, poca participació. Dels 5 avituallaments promesos, jo només he vist 3, (una taula camping amb una ampolla d'aigua no el considero avituallament), i un altre era sencillament inexistent. Jo necessitaba aigua per pendre els gels, i dels 4 previstos només m'he pres 2 al final. Crec que per això al km 28 aprox. he tingut una devallada de rendiment. De totes formes, la cursa permet gaudir de paissatges espectaculars, i correr per la Cerdanya sempre es un autentic plaer pels sentits. Els companys, com sempre forts. Enric 3h43, i Eva T. 4h18 i 4ª noia.
El proper Diumenge un breu tast d'asfalt a Poble Nou, per tornar inmediatamanet a la muntanya. Fins Cavalls del Vent.

dimecres, 25 de juliol del 2012

Cursa de La Floresta. Un passeig per acabar la temporada

Aquest passat Diumenge he tornat a una de les curses que ja he repetit en 3 ocasions: La Cursa de La Floresta. Una cursa "petita" i de Festa Major, però que per proximitat a BCN  i a la majoria de ciutats importants del Vallés Occidental, reuneix a un bon grapat de "gallitos" de bon nivell. He quedat amb el Xavi, company del Team, i tot i que es la meva 3ª participació, cada any han realitzat canvis al recorregut, per tant no tinc idea de que puc fer aquest any, o si la cursa 2012 em servirà de referencia per comparar amb edicions anteriors. En qualsevol cas, parlem d'una cursa que barreja asfalt i pistes, d'una distancia d'aproximadament 8kms, i dura de nassos. Al poc de sortir puc comprobar que estic fort de cames, (l'entrenament de muntanya acostuma a donar-ho), però que em falta aquella "xispa" de velocitat i ritme, que perds quan deixes de fer entrenaments d'asfalt amb series, etc.. Vaig bé, i sense patir exageradament. Avanço a alguns corredors, però també soc superat per algun altre. Puja, baixa, puja, baixa...La Floresta es això. Fas treballar les cames, però es una distancia curta i has de tenir certa "explosivitat". Només queden les últimes rampes, sobre tot la dels últims 300m, i em planto a la línia de meta. Temps de 32:27, i al lloc 44 de 253 arribats. Classificacions. el company Xavi fa una molt bona cursa i arriba al lloc 65. Després de l'Olla de Núria només penso en arribar en condicions a finals de Setembre, i poder intentar el gran repte del 2012, que es Cavalls del Vent. 15 dies abans faré Matagalls-Montserrat, però no tinc clar amb quines intencions, i segurament serà només en una part i no el seu total. Vinga, a fer muntanya!.

dimarts, 17 de juliol del 2012

L'Olla de Núria. Paraules majors.

Primera gran experiencia en aquest món del trail running. l'Olla de Núria. Proba amb una distancia de 21,6 km, que en principi no espanta a gairebé ningú, però que si coneixes la zona i saps que es tracte de pujar al Puigmal, ja et fas una idea de la dificultat i grau d'exigencia de la cursa. Pujem el dia abans amb companys del Team. iLa previsió meteorológica per Diumenge parla de sol, però també de temperatures per sota de 0º al cim del Puigmal. Ostres, Pedrín!. El mateix matí de la cursa, i nnomés baixar del cremallera al santuari de Núria, ja comprobem que de tirantets res de res. Fa un fred important, i el parell de capes serà gairebé obligatories. Tret de sortida a les 9h00, i més de 600 inscrits que comencem, després de donar la volta de rigor al santuari, a pujar direcció el cim del Puigmal. Evidentment no puc córrer, i practicament tota la pujada la faig caminant, com la majoria. Vaig amb l'Enric, però abans d'arribar al cim, ja veig que perd contacte, i decideixo continuar al meu ritme, sabent que ell està regulant i que ens veurem a l'arribada. La pujada és dura, mooolt dura, i muscularment ja estàs exigint a les teves cames.
Trigo 1h10' en coronar el Puigmal, i ara comença la cursa. A partir d'aqui farem constants pujades i baixades, totes entre els 2700 i 2900 m. i amb certa dificultat tècnica per les pedres, roques, i desnivell, i amb un convidat d'honor com es el fred i el vent. Temperatura al voltant dels 0-5º, i un "airet " important que m'obliguen a afegir una tercera capa al meu cos en forma de jaqueta paravent, ademés de guants i tubular. vaig a lo meu, i poc a poc vaig agafant corredors que pot ser han pujat el Puigmal massa forts, i ara paguen peatge. Pic de Segre, Pic de Finestrelles, i continua el puja-baixa...Les cames de moment no es queixen, però això tard o d'hora arribará. Els minuts van caient, que no els kms, perque cada km a aquest ritmes "lents" costen una barbaritat, i es millor oblidar temps, ritmes, i tot tipus de mesura, i concentrar-se al màxim en córrer bé i segur. Pic de Noufonts, Pic de Noucreus..., i les cames ja comencen a avisar de que la seva "vida útil" no donarà per molt més. Ja em superat fa estona la meitat de la cursa, i ara ja comences a restar mentalment. Aviat començarem a baixar "a saco", i llavors veurem com responen les cames. Efectivament, les cames pateixen molt més ara que baixem, i es ara quan surten totes les possibles mol.lesties. Quan ja estic al km 19, tinc que parar uns segons per estirar uns abductors ja en fase terminal. Gràcies als estiraments, i crec que a les sals que prenc durant la cursa, i una correcta hidratació, "l'enganxada" no passa a majors, i puc continuar la baixada a bon ritme. Arribo al santuari de Núria, i després de borejar la part de darrer del mateix, entro a meta encantat de trobarla i amb una enorme satisfacció. 3h40:19, posició 191 d'uns 650 inscrits. Molt contnt!!!. Cursa duríssima, però maca, maca, maca, i que recomano a tothom per la seva magnífica organització, i per uns paissatges únics que fan les delicies de qualsevol bon amant de la muntanya i l'esport. La resta de companys tambés han pogut acabar la cursa amb molt bons resultats, i tots contents ens ajuntem sobre l'herba per comentar "la jugada". Moments de gran satisfacció personal i col.lectiva. Felicitats a tots!. Classificacions.
Tots els membres del Team dediquem aquesta cursa als nostres companys i amics Paco i Sònia, i sobre tot a la memoria del pare de Paco que ens a deixat recentment. Va per vosaltres!!!.

dilluns, 18 de juny del 2012

Cursa de Vacarisses (i va sonar la campana!)


Diumenge matí ens reunim un bon grapat de companys del Team per córrer la Cursa de la Campana de Vacarisses. Un trail de 14,7km que recomano a tothom que vulgui gaudir d'uns paratges "guapos" de veritat, i un magnífic ambient runner. La sortida puntual a les 09h00 reuneix a uns quants "gallitos" com Just Sociats o el mateix Pol Guillén, (a la seva primera aventura trail), i Mònica Ardid i Djanina Freytag entre les noies. Per part nostra: Ricardo, José, Roman, Marta, Enric, Valentín, Dídac, i un servidor. Primers metres d'asfalt i Valentín i jo que tirem junts. En companyia sempre és més divertit!. Anem fortets, i mirem de col.locarnos entre el 30 i el 40, que dedueixo que és el el nostre lloc avui. Sé que la part més dura la trobarem entre entre el 7 i el 10, aixií que no ho donem tot abans d'hora, i sempre controlem les forces. Amb cap. Tinc unes boníssimes sensacions i el ritme és el correcte. Si tenim una bona pujada, caminem per arribar mes sencers adalt. I funciona, tot i que son molts pocs els moments que tenim que deixar de córrer. Avancem junts a un bon numero de corredors, i al superar el km 10 aprox., ja sabem que ara el perfil és més favorable. A "saco"!. Baixem ràpid. I jo marxo uns metres per endavant, però em parlat d'entrar junts a meta, i això es sagrat. Avanço a un parell de corredors més entre el km12 i el 14, i a 50 metres de la linia de meta em giro per buscar amb la mirara a Valentin. Sona per megafonia en veu de l'speaker: "atenció perque un corredor vol entrar d'esquenes a meta!". Jo ho nego amb el cap. Arriba Valentin a la meva alçada. Ens agafem de la má, i entrem junts. "que bonito es el amor", remata l'speaker!. Gran cursa!!!. Faig 1h13:29, i entro a la posició 27 de més de 400 arribats a meta. Tinc la sensació de que ha estat la millor cursa que he fet mai. Els companys fantastics, com sempre. Ricardo 3er, José 5è, (1er categoria), Roman 8è, Valen 28è, Enric 59è, Dídac el 60 i pico, i Marta la 9a noia i 5a categoria. Brutal!!!. Bona organització, i una cursa que hem gaudit la majoria de nosaltres com poques. De fet, ara mateix ja és la meva cursa de muntanya favorita. Mooolt content, i ara uns dies d'absolut descans, abans de començar a preparar l'Olla de Núria i sobre tot Cavalls del Vent. Classificacions.

dilluns, 11 de juny del 2012

Cursa de Pineda. Ja vaig de baixada.

Cursa de Pineda de Mar. Objectiu clar: Ajudar a Jacquie a baixar de 40'. Ella està en bona forma, i jo ja estic mental i fisicament pensant en agafar descans i tornar amb força per preparar els nous reptes d'alçada.
Coincidim amb els companys del Team Ashi, Pere, Mònica, i l'Enric. Parlo amb Jacquie de sortir a ritme que ens porti, (en cas de clavar aquest ritme a tots els kms, es clar), a fer 39:55. Tret de sortida a les 9h00, i per devant 10km de perfil favorable i planer. Això si, xafugor molt important, tot i que la temperatura no es exageradament alta. Tiro el primer km a 3:40-3:45 per mirar d'agafar posicions. Jacquie molt bé. Els seguents 2 o 3 kms baixo el ritme un pel, i ja els passem a 3:50-3:55, que era el previst. Ara es tracte de mantenir-ho. Estic controlant quantes noies tenim per devant, i només veig 3, i aquesta 3a només uns metres abans que nosaltres. La superem amb relativa facilitat, i ara ja tenim una posició de podio que intentarem mantenir. Jo veig que Jacquie està forta i que va fàcil. De fet més que jo!. Pasem pel km5 en 19:42, i per tant amb un petit marge, i ella continua molt sencera. Aqui veig que està per intentar 39:30 o menys, però que jo no, i li demano al km6. que tiri sola, i que aprofiti el seu estat de forma. A partir d'aquest moment quedo en terra de ningú, sense cap objectiu ni motivació. Fer 39:59 o 41:00?. Tant se val. Miro de mantenir un ritme digne, però quan el cap no tira i les cames començen a fer figa, ja no es pot fer res. Faig els últims kms a 4:00-4:05, i tranquil i segur que Jacquie, a la que tinc a la vista uns 100m. per devant, aconseguirà l'objectiu. I així es, ja que al entrar a meta en 40:12 i posició 152 de 1270 arribats, Jacquie em confirma que a baixat sobradament dels 40'. Exactament 39:37, i 3ª de la general!!!.
Esperem l'arribada de la resta del Team Ashi al camp de futbol, i com sempre tots i totes han fet un bon paper. Ara toca celebar-ho a un xiringuito de platja!. Classificacions.

dilluns, 4 de juny del 2012

Cursa del Diable a Martorell.

Estic coneixent moltes curses interessants ultimament. Moltes d'elles de muntanya. Aquest Diumenge era el torn de la Cursa del Diable a Martorell. Recorregut d'uns 12km que transcorren principalment per camins i corriols. Estic acompanyat per una de les nostres cracks, la Marta, i el dia desperta amb ganes d'espatllar la matinal atlética amb la pluja. Plou i la cosa no pinta bé. Però per no trencar amb l'estadística que diu que no m'he mullat mai correns una cursa, 5 minuts abans de donar la sortida deixa de ploure. Fa caloreta, però la tempesta a refrescat l'ambient una mica, i serà soportable. Donen la sortida  ales 9h40. No estic ben posicionat, mes o menys al ben mig del gran grup de més de 400 inscrits, i això sembla que no, però quan posses el peu sobre la catifa de sortida, el corredor que va el 40è o 50è, (que son mes o menys les meves referències), ja el tens 200 metres per endavant, i recuperar aquests metres a un corredor del teu mateix nivell no es gens fàcil, i t'exigeix un sobre esforç. Doncs no tinc més remei que anar recuperant poc a poc. després d'un primer km relativament pla, començem a enfilar cap amunt, i aqui ja ens trobem amb els primers corriols i les consecuents files indies. A partir del km 4 aprox. sembla que ja hem guanyat practicament tota l'alçada máxima i arriben els puja-baixa trencacames. Aqui m'agrada córrer, i vaig recuperant posicions. Surt el sol, (un convidat que ningú espera tal com pintaba el matí), i la calor augmenta. Les pujades no son molt llargues ni exageradament dures, i de fet és una cursa que he pogut fer sencera sense deixar de córrer practicament en cap moment, a diferencia d'altres de perfil i durada més exigents. Estic en terra de ningú, i vaig a la meva. al km 8 aprox., avanço a un parell de corredors, i poc després soc superat per la que sería 2ª noia classificada, l'Alejandra Rodés, que em va passar com un "tiro". Els últims 1500 metres son amb clara tendencia a baixar, i ja vaig molt justet de forçes com per poder apretar molt més, tot i que marco el km més ràpid de tota la cursa a 3:55 m/km, abans d'entrar a meta amb un temps final de 57:11 oficial, però el real deu ser 57:03, que es el que vaig "picar" amb el meu Garmin, i es que a les classificacions apareixen les mateixes marques a les 2 columnes, i això es impossible perque precissament vaig sortir bastant endarrerit. Es un error, però tant se val. Posició 37 de 419 arribats, que està força bé, i molt content. I més encara al saber que Marta puja al calaix com a 2ª de categoria. Quina ratxa porten les nostres noies!!!. Felicitats Marta!!!. Classificacions.

dilluns, 28 de maig del 2012

Cursa de La Roca Negra

Nova cursa de muntanya. Ara pujem un esglaó de dificultat. 22km de pur trail, (teóricament eren 21km, però canvis d'última hora fan que el recorregut final arribi a prop dels 22km. Desnivells d'aquells que m'obliguen a caminar una bona estona, i una calor important, molt important.
Cursa de La Roca Negra, (Sant Boi). Acompanyat per Dídac, Enric i Eva Alemany, mirarem de gaudir i saber patir. Sortida a les 9h00 desde les pistes d'atletisme i primera part de pujades i pujades, i quan creus que ja estàs a dalt, més pujades. Les curses de muntanya tenen això. Al primer avituallament paro a veure i menjar taronja, portem només 6 kms, però tenim claríssim que avui tocarà patir de valent. Un perfil exigent com aquest i la forta calor son un cocktel explosiu que farà que les "petades" siguin nombroses.
Tinc la sensació que a partir del km 10 aprox, i tot i que teóricament el perfil es algo més favorable, paso més estona caminant que correns. Suposo que només es una sensació, però les cames fan figa quan et trobes amb una pujada "matadora" com la del km 17 aprox. Llaaarga i dura. Camino, mirant, això si, de no parar en cap moment. Ara si sembla, superat el km19, que fem més baixada, i almenys ja tens la motivació de saber que la línia de meta està més a prop. He begut i menjant als 3 avituallaments, i portaba 3 gels per la cursa, però l'esgotament es total, i al trepitjar el tartán de les pistes d'atletisme, i fer la volta abans de la arribada, noto com arribo justet com poques vegades a la meva vida. Ufff. Entro a meta amb 2h25:45. Lloc 38 de 371 arribats a meta. Desfet però content. Poc després entra Dídac, i uns minuts més tard Enric i Eva, que aconsegueix un molt meritori 3er lloc a la general de noies. Felicitats Eva!!!. Gran experiencia, i un granet de sorra més de cara a millorar les meves prestacions en aquest tipus de cursa. Em falta molt per ser un corredor de muntanya, però, això si, m'ho passo de conya. Classificacions.

dilluns, 21 de maig del 2012

Nou Barris

La previsió del temps no convidava a sortir al carrer a córrer, i de fet camí de Barcelona plovia, però els déus van decidir respectar als corredors que voliem disputar la Cursa de Nou Barris. Això si, va ser acabar la cursa i caure el diluvi universal!. Un grapat de companys del Team Ashi a la línia de sortida, i un servidor amb un bon refredat, que estava segur limitaría el meu rendiment. Tret de sortida a les 09h30, i intento seguir el ritme de Valentín fins que pugui. Puc fins al km2 i pico aprox. Fer el primer km a 3:37 és massa ambiciós per mi, i a partir del tercer km noto que no puc mantenir aquest ritme ni de conya. Però tot i la baixada de rendiment, (suposo que per culpa del refredat noto que no tinc les forces de setmanes anteriors), decideixo "lluitar la cursa", i tirar de cap quan les cames no donen per més. Kms 3, 4, i 5 fluixets, si, però a partir d'aqui, i aprofitant un perfil algo mes favorable començo a trobar "el meu ritme creuer", i que està al voltant dels 3:50. D'aquesta manera clavo practicament els seguents 5 kms a aquest ritme, per entrar a Can Dragó i trepitjar la línia de meta en 39:21. Parcials de 19:53 + 19:29, i posició 57 de 1046 arribats a meta. Content per la reacció quan les forces no eren les que voldría, i ara a preparar les seguents curses, que arriben reptes importants. La nostra companya Jacquie va acabar 3ª de la general de noies amb una gran marca de 40:27. Felicitats per ella, i per la resta ce companys que van fer tots una gran cursa. Classificacions.

dilluns, 7 de maig del 2012

Cursa de Muntanya de Rubí: Continua la ratxa.

És ben cert que això de les curses de muntanya enganxa..., i no vaig poder di que no a la possibilitat de fer la Cursa de Muntanya de Rubí d'aquest Diumenge. Uns 11km amb perfil durillo, (com la majoria de curses d'aquest tipus), però asumible per la distancia. He estat acompanyat per la Jacquie, una nova membre del Team Ashi. A la seva etapa universitaria va aconseguir marques espectaculars, (35' en 10k, per exemple), i ara, tot i que ja no entrena tant fort ni amb els mateixos objectius, continua tenin una classe impresionant,  i molts anys de running per endavant, (només té 27). Ella és de Boulder, (Colorado), una ciutat que és una espècie de meca o paradís dels corredors de muntanya i envoltada de certa aurea hippy. Scott Jurek viu a Boulder, i el mediàtic Anton Krupicka, (veí de Jacquie), també deixa veure la seva "pelambrera" per les muntanyes de la zona. Allà, a la universitat va compartir entrenaments i amistat amb la Jenny Simpson, (abans Jenny Barringer), que és l'actual campiona del món de 1500m. Bones credencials!. Doncs amb més de 450 inscrits, i a les 10h del matí, s'ha donat la sortida. Hem pactat sortir una mica forts, mirar d'agafar un bon lloc dins del grup, per després intentar mantenir un ritme creuer. Dit i fet. Els primers 5,5km son bàsicament de pujada, i la resta de baixada. al km 1,5 em noto fort i decideixo tirar en solitari. Jacquie dosificará. Corriols entre boscos, pujades, baixades de vertigen, i el cor a la boca per l'esforç!. L'últim km el fem per un corriol que no permet avançar i en fila india. És a la recta de meta, asfaltada i d'uns 300-400 metres, on apreto amb l'intenció de lluitar per 4 o 5 posicions que tinc devant meu a 3 o 4". Però no puc. Tots anem justets i tot i que apreto fort, no aconsegueixo avançar a ningú. Ho he donat tot, i estic plenament satisfet. Temps final de 54:16. Posició 30 de 418 arribats. Ara espero l'arribada de Jacquie, que no pot estrenar de millor manera la samarreta del Team, al entrar guanyadora de les noies en 59:36 i posició 89. Li ha tret més de 3'30" a la segona noia!. A meta ens esperen familiars i amics, (com els compis d'Ashi Paco i Sònia), i tots junts celebrem la victoria de Jacquie i la meva molt bona carrera. Classificacions.

dimarts, 1 de maig del 2012

Regal sorpresa a Esplugues

El running té aquestes coses. Pots preparar a consciència una cursa i que després no surti bé, (per exemple la marató BCN d'aquest any), o anar a córrer un matí de Diumenge una cursa que no conèixes, i que no has preparat en absolut, i fer MMP. No és habitual, però pot passar, i està bé que sigui així. Que no tot sigui tant previsible, i que el running no sigui matemátiques. El Diumenge 29 em vaig plantar a la línia de sortida de la Cursa Solidària Ciutat d'Esplugues, acompanyat per la Marta del Team, i amb ganes de anar agafant algo de "xispa", perduda desde fa setmanes per "culpa" de la marató, i del problema al genoll esquerra del que m'estic recuperant. Marta em confirma que son 2 voltes a un cirtcuit de 5km. i que no es gaire planera, però tampoc això és important. Tot i que porto dies amb bones sensacions, no busco cap marca. Tret de sortida, i per sorpresa meva em trobo ben posicionat, i això sempre anima. Veig que després del primer km no tinc a més de 25 corredors devant meu, llavors interpreto ràpidament que el nivell de la cursa no és gaire alt. Bé, doncs jo segueixo a la meva, i com fins el km 3 el perfil es favorable marco parcials de 3:35 m/km als que no estic molt acostumat. Però aquí ja trobem un parell de pujades importants que m'obliguen a reduir la marxa. No perdo posicions, i les sensacions son molt bones. així paso pel km5 en 19:14 que suposa ritme per MMP, i com encara em noto fort, decideixo donar-ho tot i intentar aprofitar la situació. Ens tornem a trobar la pujada "matadora" al km 8, que em deixa tocat, però em marco com objectiu avançar a un corredor que tinc devant meu a uns 20 metres, i això m'ajuda a no deixar-me anar i a seguir a tope fins el final. Entro a meta en 38:13 i al lloc 22 de 457 arribats. 9è de la meva categoria. Segon parcial de 18:59. Tinc la sensació de que a la cursa li falten alguns metres, però en qualsevol cas, no tants com per que la meva nova MMP per 44" no sigui un gran resultat. I més si es sobre un perfil de puja-baixa com aquest. Molt content. I més encara quan veig arribar a Marta 2ª de la general de noies, (llastima que tingui que parar un parell de vegades a cada cursa per estirar per culpa d'un problema al genoll), i 1ª de categoria amb 44:08. Molt bona cursa pels dos. Ara toca una de muntanya el proper cap de setmana. Rubí està molt a prop. Classificacions.

dilluns, 23 d’abril del 2012

Doblet: Can Caralleu + Bombers

Encara en fase de recuperació d'una nova, (i per sort petita), erosió al cartilag del genoll esquerra, m`he trobat davant l'oportunitat de fer doblet al mateix cap de setmana. Dissabte al Cros de Can Caralleu, i al dia seguent a la Cursa Bombers de BCN. Anem per parts. A Can Caralleu ens em presentat 5 companys del Team Ashi, amb la recomanació de Roman, (que l'any passat ja va pujar al calaix), sota el braç. La Cursa es un trail de prop de 14 kms, i està molt ben organitzada. El perfil, m'ha semblat dur, dur, dur, però es clar, com tampoc tinc molta experiència fora de l'asfalt, no puc dir si és més o menys que altres de similars característiques. El fet és que ens ha anat molt bé i m'ho he passat de conya. Ricardo 2º, José 4ªrt, Roman 7è, jo 36è, i Enric 69è, de 423 arribats a meta. Aquestes bones classificacions individuals ens han fet guanyar el primer lloc per equips. Foto al podi. Contentissims tots, i amb ganes, moltes ganes, de repetir l'any vinent. Classificacions.
Diumenge matí, tenim una cita a la Cursa Bombers. 24000 inscrits, i molts membres del Team Ashi amb diferents objectius. El meu es acompanyar i ajudar a Silvia A. per aconseguir millorar la seva MMP. Intenció de intentar el sub 42'. Espectacular escenificació amb monjos interpretant amb violins, tambors, etc.., la música de "El último mohicano". Tret de sortida i a córrer. Tenim previst passar tots els kms per sota de 4:09 m/km, i el km 5 en 20:45 o algun segon menys. Dit i fet, i de seguida veig que Silvia està fineta, i que avui podem fer una bona cursa. Catifa del km5 en 20:39. Perfecte. Tenim marge, però com Silvia va bé, apretem encara més, i decidim que ho donarem tot, i a veure que surt. Doncs surt un carrerón de Silvia!!!. El segon parcial surt més ràpid, 20:29, i arribem a meta en uns boníssims 41:08. ens tornem a reunir amb la resta de Team , i la majoria també han fet una gran cursa, amb moltes millors MMP, però sobre tot amb diversió i bons moments. Classificacions.

dimarts, 27 de març del 2012

Marató BCN 2012 (The Walking Dead)

Soc més i millor corredor ara que fa 1 any, o això crec. He entrenat millor que mai, o això crec. He millorat marques de 10k i de mitja marató als últims 3 mesos. He menjat millor que mai, o això crec. He dormit millor que mai, desde que soc pare, i d'això estic ben segur. He cuidat tots els detalls a nivell de material, hidratació, gels, etc..., però resulta que he "petat" com mai a la Marató de Barcelona 2012. Més de 19500 inscrits han convertit la marató de Barcelona en una de les grans d'Europa, i la veritat es que l'ambient previ a la sortida és absolutament espectacular. Al grano.
He format duo amb l'amic i company Paco, (que pràcticament sortia del llit per culpa d'un virus per córrer la marató), amb una intenció clara de buscar el sub 3h15'. Els primers kms els fem sense gaires complicacions ni ensurts. És cert que abans del km 15 ja noto certes "insinuacions" musculars que no conviden a l'optimisme, però prefereixo no pensar gaire i tirar sense més. Arribem a la mitja en 1h36:37, només uns segons més lents del previst, però abans del km 25 ja he vist que tocaria patir. No tinc encara una explicació concreta del perqué, però aproximadament al km 32, ja he vist que no podia mantenir els parcials per sota de 4:40 m/km. He begut a tots els avituallaments, i he gestionat els gels crec que correctament, però quan el cos no tira, no tira. Paco està algo més sencer que jo, i li insisteixo que tiri. Ho fa aprox. al km 35. Un parell d'aturades per estirar l'isquio esquerra, (l'any passat van ser 3 stops), abans del km 40, i un petó al meu petit Pol i a la Natalia poc després, per encarar la Av. Paral.lel, que sembla no acabar mai. No només està perdut l'objectiu inicial, si no que ni tan sols podré millorar la marca de l'any passat. Tinc la sensació de semblar més un mort vivent que un corredor. Ja es igual, i només penso en arribar. Entro a meta en 3h20:02. Ara toca reflexionar sobre els motius de la "petada", però el més probable és que segurament vaig creure que podia córrer 42 km a un ritme pel que no estaba preparat. I punt. Classificacions.

dilluns, 12 de març del 2012

Cursa de Muntanya d'Ullastrell (Estrena amb nota!)

El passat 04/03 em vaig estrenar a una cursa de trail. Ja tenia ganes. Vaig triar la Cursa de Muntanya d'Ullastrell. Curta, (només 10,2 kms), molt a prop de casa, (a 10' de Terrassa), i acompanyat per Roman, Marta i Dídac, membres del Team amb molta més experiència que jo sobre aquest tipos de terreny. Una primera edició que no ho va semblar, ja que destacaría la molt bona organització en general, el bon tracte al corredor en tot moment, una gran quantitat de voluntaris, bona senyalització del circuit i sobre tot dels punts "delicats", i una bossa del corredor més que interessant. Ullastrell és un poble petit, i organitza una cursa "petita", però quan les coses es fan amb criteri, ganes, i il.lusió, el resultat acostuma a ser el que tots els participants desitjem. A les 10h del matí es dona la sortida, i Dídac i jo aprofitem els primers 2 kms de forta baixada per treure un ritme "de bojos" per ser un trail. Els fem a 3:35 m/km!!!. Evidentment sabem que si estem baixant ara tant, vol dir que tard o d'hora tindrem que pujar. I així es, ja que a partir del km 3 ja comencen els tobogans, i a partir del km 7 les pujades ja son d'aquelles de caminar, ja que és practicament impossible poder córrer amb tant desnivell. Mans als genolls, mirada al terra, i a apretar les dents. Uns quants centenars de metres caminant, (surten kms a més de 6:00 m/km), abans de poder tornar a córrer, ja més a prop de meta. ultims metres sobre asfalt i en baixada, i entrada a meta amb un crono de 48:36, que dona una idea de la duressa de la proba. Posició 24 de 301 arribats a meta. Estic molt content, perque per ser la meva estrena en trail, el resultat no està gens mal.lament. Però es que al arribar a meta Roman em confirma que ha estat 2º de la general, i uns minuts després entra a meta Marta com a guanyadora de la general femenína!!!. Dídac també entra entre els 50 primers. Entrepans a l'arribada, "barra lliure" de gominoles, i una bossa amb una ampolla de vi, una secallona, un pa de pagès, el ja clàssic caldo Aneto, i alguna coseta més, que per 10€ està molt bé. Igual que algunes curses de la capital. Igual. La propera cursa és la Marató, i fins llavors màxima concentració, però a partir de llavors, crec que faré unes quantes curses de muntanya en detriment de l'asfalt. Opcions no faltaran. Classificacions.

divendres, 2 de març del 2012

Mitja Marató BCN 2012

No m'extendré massa sobre aquesta cursa, però torno a tenir la sensació, (i ultimament això em passa sovint), de que es pot organitzar millor, i de que, tot i que segur que no és fàcil, amb una miiica més d'interés tots quedariem més contents. Per exemple: Si en el moment de l'inscripció fiquem la nostra marca que ens donará dret a un determinat color de dorsal i calaix, però ningú controla que aquestes marques siguin certes ni es demana acreditar les mateixes, pot passar que et trobis amb centenars i centenars de corredors que es colen a calaixos que no els hi toquen, dificultant així la cursa a la resta. Ademés els controls d'accés als calaixos eran poc seriosos. La meva cursa va ser un autèntic slalom, i al km10 encara vaig avançar a gent amb dorsals del color que corresponia a calaixos amb sortida bastant després que la meva. En qualsevol cas, podem dir que feia un matí "estupendu" per córrer, (els més "tikismikis" dirien que massa calor), i la companyia dels amics del Team també era la millor possible. La meva idea és sortir fort per mirar de millorar la meva MMP de mitja. I així ho faig. Els primers kms son d'avançar a molta gent, (només entre el km5 i la meta vaig avançar a més de 700 corredors!), i tot i que no podia mantenir un ritme constant, tenia bones sensacions, i creia anar pel bon camí. Els primers 10km els marco en uns decepcionants 41:22, i quedo "tocat", perque la sensació que tinc es que he corregut molt bé, millor que mai, però això sembla que no es reflecteix al crono. Es veritat que veig un pel sospitós que al km10 el Garmin ja doni més de 200m. de més, (sempre donen de més, però normalment no tant), però no tinc més remei que continuar lluitant. Apreto per intentar recuperar, i tinc la sensació que vaig fort, però al km15 ja veig clarament que la MMP tindrà que esperar. No puc apretar més, i ho estic donant tot, però...Això fa que baixi una mica els braços, i intenti portar de la millor manera possible la resta de mitja. El segon parcial de 10km el faig en 41:48, i d'aqui a meta gaudint del bon ambient i del solet. Marca final de 1h27:49. Classificacions. Content perque m'ho he passat bé, i en tot moment he tingut la sensació de que feia una molt bona cursa, però també algo contrariat perque això no s'ha traduit en una millor marca. Alguns Garmin dels companys, així com el meu, han donat més de 21400 m., cosa que trobem un pel exagerada, però cap problema, i un altre día serà!. El proper Diumenge un trail de muntanya.

dijous, 9 de febrer del 2012

"La Mitja"

3ª participació a la Mitja Marató de Granollers. Per molts la millor mitja de Catalunya. A nivell organitzatiu no tinc gairebé res a dir en contra d'aquesta cursa, i el públic, un any més, (tot i el fred, que podia frenar qualsevol intenció de sortir al carrer), fantastic. Crec que es una gran cursa, però està molt a prop, si es que no ha arribat ja, del límit màxim de corredors que els seus carrers i carreteres admeten. En molts moments tens la sensació de que som..., molta gent vaja. Massa. Aquest any he fet d'acompanyant de la amiga del Team Mònica, que feia la seva estrena a la distancia, i que a part d'arribar a meta, tenia intenció de fer-ho per sota de 1h50'. Fred, molt fred. Sota 0. Hem sortit a un ritme de 5:20 m/km, però que poc a poc em passat a fer kms a 5:18, i 5:16, 5:13, i així durant els primers gairebé 11 km, practicament tots de lleugera pujadeta. A partir d'aqui, i amb un perfil, ara si, tot de baixada suau, em millorat a cada km el ritme de l'anterior. Desde el km5 fins a meta hem avançat exactament a 1000 corredors, i només a l'últim km, a més de 250. Ultims kms per sota de 5:00 m/km, per entrar a meta junts en uns magnífics 1h48:03. Gran moment, i enorme satisfacció pels dos. Està molt bé per Mònica acabar la seva primera mitja amb aquesta marca, però el que és més important, amb bones sensacions i amb ganes de repetir. Felicitats Mònica!!!. Els companys del Team Ashi, un cop més, han tornat a fer unes marques espectaculars. Quina colla de cracks!!!. Un gran Carles Castillejo guanya per davant del recordam del món de marató Patrick Makau. Classificacions. Jo continuo amb la preparació de la marató de Barcelona, amb un únic objectiu pel camí, que serà la Mitja de Barcelona del dia 26/02.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Mitja de Terrassa 2012

Per 3er any consecutiu he corregut la Mitja Marató de Terrassa. La Mitja de la meva ciutat. El "comando Terrassa" del Team Ashi, amb Sònia, Paco, Dídac, i jo mateix, com a integrants en aquesta ocasió. El fred no va ser cap sorpresa, però no per això va ser menys fred. 2 o 3 ºC a l´hora d'escalfar. Sortida a les 10h., i Dídac decideix venir amb mi, pe intentar el sub 1h28'. Primers kms ràpids i favorables. Per sota de 4:00 m/km en algun cas. Abans del km 5 comencem a pujar. El ritme baixa, però intento que no sigui massa, i al voltant del km 6,5 Dídac queda una mica per darrera. Jo paso el primer 10000 en 41:32, (tenia previst 41:30), i de moment tot està controlat. Ara tenim kms planers, però amb alguna pujadeta "picarona" com la ctr. de Matadepera. Segueixo bé, i el ritme es constant, fent kms entre 3:55 i 4:15. Entre el 12 i el 16 es pot "volar", (aquest últim el faig a 3:44!), i guanyo bons segons de cara a la part final i més dura de la cursa. La pujada de la Rambla posa a tothom al seu lloc, i a part de parar a saludar a la familia, i fer un petó al meu petit Pol, (moment de la foto), el ritme continua sent bó, (algo més lent, lógicament, però encara bó), i apreto les dents per marcar un segon 10000 en 41:15. Les últimes dificultats del circuit les supero ja més justet de forces, però arribo molt content a meta amb una nova MMP de 1h27:12. Esgotat, però molt satisfet. He fet el segon parcial de 10k més ràpid que el primer, i millorant la meva anterior MMP en 1'19", que està molt bé. Classificacions. Els 4 del Team aconseguim MMP!!!. Paco 1h23', Dídac, 1h28', i Sònia 1h39'. Quins cracks!. Ara toca acompanyar a Mònica, (amiga i companya del Team), a la Mitja de Granollers. El ritme serà un altre, però m'ho passaré igual de bé.

dimarts, 3 de gener del 2012

Per Nassos!

Per acabar el 2011, res millor que fer una Sant Silvestre el mateix dia 31. La triada aquest any ha estat la Cursa dels Nassos de BCN. La veritat és que de les curses grans de Barcelona, em quedo amb aquesta a nivell organitzatiu, (pot ser a la par amb Bombers), i tot i que ja a arribat al seu límit natural de 10,000 inscrits i no pot creixer més, continua sent segurament la cursa més ràpida i planera de la ciutat. Arribo fortet a aquest final d'any, i penso en fer una bona cursa i si pot ser rebaixar la meva MMP de la distància, (fins ara de 39:32). Com sempre, tenim punt de reunió amb el nombrós grup de membres del Team Ashi que també corren, i després del corresponent escalfament, ens dirigim al calaix corresponent en cada cas. Jo surto del nº2 de color verd, juntament amb Paco i Raúl, tot i que ells tenen ritmes molt superiors al meu, i els veuré els primers 100 m., perque després res de res. Tret de sortida, i apreto fortet. Tot i la gentada, no tinc gaires problemes en trobar l'espai suficient per anar a bon ritme. Primer km. a 3:42. Una mica fort, però a partir d'aqui intentaré aguantar el máxim de kms entre 3:50 i 3:55. I així ho faig. El pas pel km. 5 el faig en 19:24. En principi suficient per millorar marca si no pateixo una petada important a la segona meitat, però molt justet si el que vull es baixar de 39:00. Bé, tocará patir una miqueta. Aguanto com puc, (sempre per sota de 4:00 m/km), els kms. més durs, (segurament el 7 i el 8), i arribo a l'últim km. amb les forces justes per intentar fer aquest km. per sota de 3:50 si vull fer el sub 39'. Apreto, apreto, i apreto, sobre un tram de Diagonal que no acaba mai, fins que finalment girem al carrer Selva de Mar, per entrar a meta amb uns definitius 38:57 i nova MMP. Posició 503 de més de 8000 arribats. Molt content per mi i per la resta de companys, que han fet marques espectaculars. La majoria d'ells i elles MMP. Ara, "a otra cosa, mariposa", i a preparar la Marató de BCN!. Classificacions.