Cursa de Muntanya de Rubí: Continua la ratxa.

És ben cert que això de les curses de muntanya enganxa..., i no vaig poder di que no a la possibilitat de fer la Cursa de Muntanya de Rubí d'aquest Diumenge. Uns 11km amb perfil durillo, (com la majoria de curses d'aquest tipus), però asumible per la distancia. He estat acompanyat per la Jacquie, una nova membre del Team Ashi. A la seva etapa universitaria va aconseguir marques espectaculars, (35' en 10k, per exemple), i ara, tot i que ja no entrena tant fort ni amb els mateixos objectius, continua tenin una classe impresionant,  i molts anys de running per endavant, (només té 27). Ella és de Boulder, (Colorado), una ciutat que és una espècie de meca o paradís dels corredors de muntanya i envoltada de certa aurea hippy. Scott Jurek viu a Boulder, i el mediàtic Anton Krupicka, (veí de Jacquie), també deixa veure la seva "pelambrera" per les muntanyes de la zona. Allà, a la universitat va compartir entrenaments i amistat amb la Jenny Simpson, (abans Jenny Barringer), que és l'actual campiona del món de 1500m. Bones credencials!. Doncs amb més de 450 inscrits, i a les 10h del matí, s'ha donat la sortida. Hem pactat sortir una mica forts, mirar d'agafar un bon lloc dins del grup, per després intentar mantenir un ritme creuer. Dit i fet. Els primers 5,5km son bàsicament de pujada, i la resta de baixada. al km 1,5 em noto fort i decideixo tirar en solitari. Jacquie dosificará. Corriols entre boscos, pujades, baixades de vertigen, i el cor a la boca per l'esforç!. L'últim km el fem per un corriol que no permet avançar i en fila india. És a la recta de meta, asfaltada i d'uns 300-400 metres, on apreto amb l'intenció de lluitar per 4 o 5 posicions que tinc devant meu a 3 o 4". Però no puc. Tots anem justets i tot i que apreto fort, no aconsegueixo avançar a ningú. Ho he donat tot, i estic plenament satisfet. Temps final de 54:16. Posició 30 de 418 arribats. Ara espero l'arribada de Jacquie, que no pot estrenar de millor manera la samarreta del Team, al entrar guanyadora de les noies en 59:36 i posició 89. Li ha tret més de 3'30" a la segona noia!. A meta ens esperen familiars i amics, (com els compis d'Ashi Paco i Sònia), i tots junts celebrem la victoria de Jacquie i la meva molt bona carrera. Classificacions.

Regal sorpresa a Esplugues

El running té aquestes coses. Pots preparar a consciència una cursa i que després no surti bé, (per exemple la marató BCN d'aquest any), o anar a córrer un matí de Diumenge una cursa que no conèixes, i que no has preparat en absolut, i fer MMP. No és habitual, però pot passar, i està bé que sigui així. Que no tot sigui tant previsible, i que el running no sigui matemátiques. El Diumenge 29 em vaig plantar a la línia de sortida de la Cursa Solidària Ciutat d'Esplugues, acompanyat per la Marta del Team, i amb ganes de anar agafant algo de "xispa", perduda desde fa setmanes per "culpa" de la marató, i del problema al genoll esquerra del que m'estic recuperant. Marta em confirma que son 2 voltes a un cirtcuit de 5km. i que no es gaire planera, però tampoc això és important. Tot i que porto dies amb bones sensacions, no busco cap marca. Tret de sortida, i per sorpresa meva em trobo ben posicionat, i això sempre anima. Veig que després del primer km no tinc a més de 25 corredors devant meu, llavors interpreto ràpidament que el nivell de la cursa no és gaire alt. Bé, doncs jo segueixo a la meva, i com fins el km 3 el perfil es favorable marco parcials de 3:35 m/km als que no estic molt acostumat. Però aquí ja trobem un parell de pujades importants que m'obliguen a reduir la marxa. No perdo posicions, i les sensacions son molt bones. així paso pel km5 en 19:14 que suposa ritme per MMP, i com encara em noto fort, decideixo donar-ho tot i intentar aprofitar la situació. Ens tornem a trobar la pujada "matadora" al km 8, que em deixa tocat, però em marco com objectiu avançar a un corredor que tinc devant meu a uns 20 metres, i això m'ajuda a no deixar-me anar i a seguir a tope fins el final. Entro a meta en 38:13 i al lloc 22 de 457 arribats. 9è de la meva categoria. Segon parcial de 18:59. Tinc la sensació de que a la cursa li falten alguns metres, però en qualsevol cas, no tants com per que la meva nova MMP per 44" no sigui un gran resultat. I més si es sobre un perfil de puja-baixa com aquest. Molt content. I més encara quan veig arribar a Marta 2ª de la general de noies, (llastima que tingui que parar un parell de vegades a cada cursa per estirar per culpa d'un problema al genoll), i 1ª de categoria amb 44:08. Molt bona cursa pels dos. Ara toca una de muntanya el proper cap de setmana. Rubí està molt a prop. Classificacions.

Doblet: Can Caralleu + Bombers

Encara en fase de recuperació d'una nova, (i per sort petita), erosió al cartilag del genoll esquerra, m`he trobat davant l'oportunitat de fer doblet al mateix cap de setmana. Dissabte al Cros de Can Caralleu, i al dia seguent a la Cursa Bombers de BCN. Anem per parts. A Can Caralleu ens em presentat 5 companys del Team Ashi, amb la recomanació de Roman, (que l'any passat ja va pujar al calaix), sota el braç. La Cursa es un trail de prop de 14 kms, i està molt ben organitzada. El perfil, m'ha semblat dur, dur, dur, però es clar, com tampoc tinc molta experiència fora de l'asfalt, no puc dir si és més o menys que altres de similars característiques. El fet és que ens ha anat molt bé i m'ho he passat de conya. Ricardo 2º, José 4ªrt, Roman 7è, jo 36è, i Enric 69è, de 423 arribats a meta. Aquestes bones classificacions individuals ens han fet guanyar el primer lloc per equips. Foto al podi. Contentissims tots, i amb ganes, moltes ganes, de repetir l'any vinent. Classificacions.

Diumenge matí, tenim una cita a la Cursa Bombers. 24000 inscrits, i molts membres del Team Ashi amb diferents objectius. El meu es acompanyar i ajudar a Silvia A. per aconseguir millorar la seva MMP. Intenció de intentar el sub 42'. Espectacular escenificació amb monjos interpretant amb violins, tambors, etc.., la música de "El último mohicano". Tret de sortida i a córrer. Tenim previst passar tots els kms per sota de 4:09 m/km, i el km 5 en 20:45 o algun segon menys. Dit i fet, i de seguida veig que Silvia està fineta, i que avui podem fer una bona cursa. Catifa del km5 en 20:39. Perfecte. Tenim marge, però com Silvia va bé, apretem encara més, i decidim que ho donarem tot, i a veure que surt. Doncs surt un carrerón de Silvia!!!. El segon parcial surt més ràpid, 20:29, i arribem a meta en uns boníssims 41:08. ens tornem a reunir amb la resta de Team , i la majoria també han fet una gran cursa, amb moltes millors MMP, però sobre tot amb diversió i bons moments. Classificacions.

Marató BCN 2012 (The Walking Dead)

Soc més i millor corredor ara que fa 1 any, o això crec. He entrenat millor que mai, o això crec. He millorat marques de 10k i de mitja marató als últims 3 mesos. He menjat millor que mai, o això crec. He dormit millor que mai, desde que soc pare, i d'això estic ben segur. He cuidat tots els detalls a nivell de material, hidratació, gels, etc..., però resulta que he "petat" com mai a la Marató de Barcelona 2012. Més de 19500 inscrits han convertit la marató de Barcelona en una de les grans d'Europa, i la veritat es que l'ambient previ a la sortida és absolutament espectacular. Al grano.
He format duo amb l'amic i company Paco, (que pràcticament sortia del llit per culpa d'un virus per córrer la marató), amb una intenció clara de buscar el sub 3h15'. Els primers kms els fem sense gaires complicacions ni ensurts. És cert que abans del km 15 ja noto certes "insinuacions" musculars que no conviden a l'optimisme, però prefereixo no pensar gaire i tirar sense més. Arribem a la mitja en 1h36:37, només uns segons més lents del previst, però abans del km 25 ja he vist que tocaria patir. No tinc encara una explicació concreta del perqué, però aproximadament al km 32, ja he vist que no podia mantenir els parcials per sota de 4:40 m/km. He begut a tots els avituallaments, i he gestionat els gels crec que correctament, però quan el cos no tira, no tira. Paco està algo més sencer que jo, i li insisteixo que tiri. Ho fa aprox. al km 35. Un parell d'aturades per estirar l'isquio esquerra, (l'any passat van ser 3 stops), abans del km 40, i un petó al meu petit Pol i a la Natalia poc després, per encarar la Av. Paral.lel, que sembla no acabar mai. No només està perdut l'objectiu inicial, si no que ni tan sols podré millorar la marca de l'any passat. Tinc la sensació de semblar més un mort vivent que un corredor. Ja es igual, i només penso en arribar. Entro a meta en 3h20:02. Ara toca reflexionar sobre els motius de la "petada", però el més probable és que segurament vaig creure que podia córrer 42 km a un ritme pel que no estaba preparat. I punt. Classificacions.

Cursa de Muntanya d'Ullastrell (Estrena amb nota!)

El passat 04/03 em vaig estrenar a una cursa de trail. Ja tenia ganes. Vaig triar la 1ª Cursa de Muntanya d'Ullastrell. Curta, (només 10,2 kms), molt a prop de casa, (a 10' de Terrassa), i acompanyat per Roman, Marta i Dídac, membres del Team amb molta més experiència que jo sobre aquest tipos de terreny. Una primera edició que no ho va semblar, ja que destacaría la molt bona organització en general, el bon tracte al corredor en tot moment, una gran quantitat de voluntaris, bona senyalització del circuit i sobre tot dels punts "delicats", i una bossa del corredor més que interessant. Ullastrell és un poble petit, i organitza una cursa "petita", però quan les coses es fan amb criteri, ganes, i il.lusió, el resultat acostuma a ser el que tots els participants desitjem. A les 10h del matí es dona la sortida, i Dídac i jo aprofitem els primers 2 kms de forta baixada per treure un ritme "de bojos" per ser un trail. Els fem a 3:35 m/km!!!. Evidentment sabem que si estem baixant ara tant, vol dir que tard o d'hora tindrem que pujar. I així es, ja que a partir del km 3 ja comencen els tobogans, i a partir del km 7 les pujades ja son d'aquelles de caminar, ja que és practicament impossible poder córrer amb tant desnivell. Mans als genolls, mirada al terra, i a apretar les dents. Uns quants centenars de metres caminant, (surten kms a més de 6:00 m/km), abans de poder tornar a córrer, ja més a prop de meta. ultims metres sobre asfalt i en baixada, i entrada a meta amb un crono de 48:36, que dona una idea de la duressa de la proba. Posició 24 de 301 arribats a meta. Estic molt content, perque per ser la meva estrena en trail, el resultat no està gens mal.lament. Però es que al arribar a meta Roman em confirma que ha estat 2º de la general, i uns minuts després entra a meta Marta com a guanyadora de la general femenína!!!. Dídac també entra entre els 50 primers. Entrepans a l'arribada, "barra lliure" de gominoles, i una bossa amb una ampolla de vi, una secallona, un pa de pagès, el ja clàssic caldo Aneto, i alguna coseta més, que per 10€ està molt bé. Igual que algunes curses de la capital. Igual. La propera cursa és la Marató, i fins llavors màxima concentració, però a partir de llavors, crec que faré unes quantes curses de muntanya en detriment de l'asfalt. Opcions no faltaran. Classificacions.

Mitja Marató BCN 2012

No m'extendré massa sobre aquesta cursa, però torno a tenir la sensació, (i ultimament això em passa sovint), de que es pot organitzar millor, i de que, tot i que segur que no és fàcil, amb una miiica més d'interés tots quedariem més contents. Per exemple: Si en el moment de l'inscripció fiquem la nostra marca que ens donará dret a un determinat color de dorsal i calaix, però ningú controla que aquestes marques siguin certes ni es demana acreditar les mateixes, pot passar que et trobis amb centenars i centenars de corredors que es colen a calaixos que no els hi toquen, dificultant així la cursa a la resta. Ademés els controls d'accés als calaixos eran poc seriosos. La meva cursa va ser un autèntic slalom, i al km10 encara vaig avançar a gent amb dorsals del color que corresponia a calaixos amb sortida bastant després que la meva. En qualsevol cas, podem dir que feia un matí "estupendu" per córrer, (els més "tikismikis" dirien que massa calor), i la companyia dels amics del Team també era la millor possible. La meva idea és sortir fort per mirar de millorar la meva MMP de mitja. I així ho faig. Els primers kms son d'avançar a molta gent, (només entre el km5 i la meta vaig avançar a més de 700 corredors!), i tot i que no podia mantenir un ritme constant, tenia bones sensacions, i creia anar pel bon camí. Els primers 10km els marco en uns decepcionants 41:22, i quedo "tocat", perque la sensació que tinc es que he corregut molt bé, millor que mai, però això sembla que no es reflecteix al crono. Es veritat que veig un pel sospitós que al km10 el Garmin ja doni més de 200m. de més, (sempre donen de més, però normalment no tant), però no tinc més remei que continuar lluitant. Apreto per intentar recuperar, i tinc la sensació que vaig fort, però al km15 ja veig clarament que la MMP tindrà que esperar. No puc apretar més, i ho estic donant tot, però...Això fa que baixi una mica els braços, i intenti portar de la millor manera possible la resta de mitja. El segon parcial de 10km el faig en 41:48, i d'aqui a meta gaudint del bon ambient i del solet. Marca final de 1h27:49. Classificacions. Content perque m'ho he passat bé, i en tot moment he tingut la sensació de que feia una molt bona cursa, però també algo contrariat perque això no s'ha traduit en una millor marca. Alguns Garmin dels companys, així com el meu, han donat més de 21400 m., cosa que trobem un pel exagerada, però cap problema, i un altre día serà!. El proper Diumenge un trail de muntanya.

"La Mitja"

3ª participació a la Mitja Marató de Granollers. Per molts la millor mitja de Catalunya. A nivell organitzatiu no tinc gairebé res a dir en contra d'aquesta cursa, i el públic, un any més, (tot i el fred, que podia frenar qualsevol intenció de sortir al carrer), fantastic. Crec que es una gran cursa, però està molt a prop, si es que no ha arribat ja, del límit màxim de corredors que els seus carrers i carreteres admeten. En molts moments tens la sensació de que som..., molta gent vaja. Massa. Aquest any he fet d'acompanyant de la amiga del Team Mònica, que feia la seva estrena a la distancia, i que a part d'arribar a meta, tenia intenció de fer-ho per sota de 1h50'. Fred, molt fred. Sota 0. Hem sortit a un ritme de 5:20 m/km, però que poc a poc em passat a fer kms a 5:18, i 5:16, 5:13, i així durant els primers gairebé 11 km, practicament tots de lleugera pujadeta. A partir d'aqui, i amb un perfil, ara si, tot de baixada suau, em millorat a cada km el ritme de l'anterior. Desde el km5 fins a meta hem avançat exactament a 1000 corredors, i només a l'últim km, a més de 250. Ultims kms per sota de 5:00 m/km, per entrar a meta junts en uns magnífics 1h48:03. Gran moment, i enorme satisfacció pels dos. Està molt bé per Mònica acabar la seva primera mitja amb aquesta marca, però el que és més important, amb bones sensacions i amb ganes de repetir. Felicitats Mònica!!!. Els companys del Team Ashi, un cop més, han tornat a fer unes marques espectaculars. Quina colla de cracks!!!. Un gran Carles Castillejo guanya per davant del recordam del món de marató Patrick Makau. Classificacions. Jo continuo amb la preparació de la marató de Barcelona, amb un únic objectiu pel camí, que serà la Mitja de Barcelona del dia 26/02.

Mitja de Terrassa 2012

Per 3er any consecutiu he corregut la Mitja Marató de Terrassa. La Mitja de la meva ciutat. El "comando Terrassa" del Team Ashi, amb Sònia, Paco, Dídac, i jo mateix, com a integrants en aquesta ocasió. El fred no va ser cap sorpresa, però no per això va ser menys fred. 2 o 3 ºC a l´hora d'escalfar. Sortida a les 10h., i Dídac decideix venir amb mi, pe intentar el sub 1h28'. Primers kms ràpids i favorables. Per sota de 4:00 m/km en algun cas. Abans del km 5 comencem a pujar. El ritme baixa, però intento que no sigui massa, i al voltant del km 6,5 Dídac queda una mica per darrera. Jo paso el primer 10000 en 41:32, (tenia previst 41:30), i de moment tot està controlat. Ara tenim kms planers, però amb alguna pujadeta "picarona" com la ctr. de Matadepera. Segueixo bé, i el ritme es constant, fent kms entre 3:55 i 4:15. Entre el 12 i el 16 es pot "volar", (aquest últim el faig a 3:44!), i guanyo bons segons de cara a la part final i més dura de la cursa. La pujada de la Rambla posa a tothom al seu lloc, i a part de parar a saludar a la familia, i fer un petó al meu petit Pol, (moment de la foto), el ritme continua sent bó, (algo més lent, lógicament, però encara bó), i apreto les dents per marcar un segon 10000 en 41:15. Les últimes dificultats del circuit les supero ja més justet de forces, però arribo molt content a meta amb una nova MMP de 1h27:12. Esgotat, però molt satisfet. He fet el segon parcial de 10k més ràpid que el primer, i millorant la meva anterior MMP en 1'19", que està molt bé. Classificacions. Els 4 del Team aconseguim MMP!!!. Paco 1h23', Dídac, 1h28', i Sònia 1h39'. Quins cracks!. Ara toca acompanyar a Mònica, (amiga i companya del Team), a la Mitja de Granollers. El ritme serà un altre, però m'ho passaré igual de bé.

Per Nassos!

Per acabar el 2011, res millor que fer una Sant Silvestre el mateix dia 31. La triada aquest any ha estat la Cursa dels Nassos de BCN. La veritat és que de les curses grans de Barcelona, em quedo amb aquesta a nivell organitzatiu, (pot ser a la par amb Bombers), i tot i que ja a arribat al seu límit natural de 10,000 inscrits i no pot creixer més, continua sent segurament la cursa més ràpida i planera de la ciutat. Arribo fortet a aquest final d'any, i penso en fer una bona cursa i si pot ser rebaixar la meva MMP de la distància, (fins ara de 39:32). Com sempre, tenim punt de reunió amb el nombrós grup de membres del Team Ashi que també corren, i després del corresponent escalfament, ens dirigim al calaix corresponent en cada cas. Jo surto del nº2 de color verd, juntament amb Paco i Raúl, tot i que ells tenen ritmes molt superiors al meu, i els veuré els primers 100 m., perque després res de res. Tret de sortida, i apreto fortet. Tot i la gentada, no tinc gaires problemes en trobar l'espai suficient per anar a bon ritme. Primer km. a 3:42. Una mica fort, però a partir d'aqui intentaré aguantar el máxim de kms entre 3:50 i 3:55. I així ho faig. El pas pel km. 5 el faig en 19:24. En principi suficient per millorar marca si no pateixo una petada important a la segona meitat, però molt justet si el que vull es baixar de 39:00. Bé, tocará patir una miqueta. Aguanto com puc, (sempre per sota de 4:00 m/km), els kms. més durs, (segurament el 7 i el 8), i arribo a l'últim km. amb les forces justes per intentar fer aquest km. per sota de 3:50 si vull fer el sub 39'. Apreto, apreto, i apreto, sobre un tram de Diagonal que no acaba mai, fins que finalment girem al carrer Selva de Mar, per entrar a meta amb uns definitius 38:57 i nova MMP. Posició 503 de més de 8000 arribats. Molt content per mi i per la resta de companys, que han fet marques espectaculars. La majoria d'ells i elles MMP. Ara, "a otra cosa, mariposa", i a preparar la Marató de BCN!. Classificacions.

Presa de pèl al Masnou

Aquest dia de Sant Estebe tocaba fer un test final de cara a la Cursa dels Nassos del proper 31. Ens hem ajuntat a la Sant Silvestre del Masnou uns quants membres del Team: Paco, Sònia, Ro, Raúl, un servidor, i els petits Xavier i Pol, (fills de Paco i Sònia), que tot i que encara no son oficialment del Team, no tinc cap dubte de que fusta tenen, i d'aqui a uns anys seràn un relleu amb totes les garanties. Les curses petites ja surten amb molt retard, (fan un molt bon paper, per cert), i a partir d'aqui tot son nervis per poder escalfar, cuidar dels petits, etc...Dues sortides. Primer les noies, i més tard els nois. Les nostres noies ho fan sensacional, marcant uns temps de 20:24 per Ro, i 21:03 per Sònia. La proba masculina surt entre empentes, caigudes, i mala organització en general. Surto fort darrera de Raúl, i esquivem a un caigut de miracle. Paco ha guanyat uns metres per davant. Primer km. a 3:3o massa fort, però com la cursa és curta, tiraré fins que pugui. Aqui ja veig que Raúl marxa poc a poc a buscar a Paco. A mitja cursa, mes o menys, entrem a una part de terra d'aprox. 1 km. Jo que portaba unes voladores molt llises, no he pogut evitar relliscar en un gir de 180º just a una zona amb una mica de sorra de platja sobre ciment. Per sort, he frenat la caiguda amb les mans al terra, i he pogut seguir sense cap complicació, tret de l'ensurt. Els kms seguents els passo més lents, entre 3:40 i 3:48, i quan veig que enfilem l'últim km, es quan decideixo tirar tant com pugui. Arribo a meta en 17:58, i al lloc 137 de més de 1000. Miro el Garmin i es confirmen les sospites. Es curta d'uns 150 metres. Raúl , (17:25), i Paco, (17:31), m'esperen a l'arribada, i comparem amb els seus gps, (així com d'alguns companys corredors), i efectivament, li falten metres. Uns 150. Tots contents perque hem fet bones curses, però amb una sensació de presa de pèl bastant important.
Fa rabia pagar per poder córrer una distància, i que després aquesta distància no sigui real. Si és un dia, tot es pot disculpar, però quan uns organitzadors, en aquest cas "lasansi", sistematicament, i any rera any, monten curses a les que els hi falten metres..., la cosa ja fa pudor. En qualsevol cas, podem valorar com molt positiu el test final de cara al 31, i segurament l'any vinent no tornarem al Masnou. Classificacions.
Gràcies a Ro, Paco i Sònia per les fotos.

Test 5k a l'Hospitalet

Després d'un mes i mig de recuperació del soli, i de 3 curses consecutives fent feina de llebre, tocaba probar amb un bon test de cara a Nassos i per saber també on estic si parlem d'estat de forma. Cursa 5k de l'Hospitalet. Cursa amb tobogans, però que calia aprofitar, ja que no son moltes les opcions interessants que tenim al calendari de curses de 5km, i sobre tot amb ganes de coincidir amb un bon grapat de companys del Team en plena forma. Aqui estem en formació, i de esquerra a dreta: Silvia, José, jo mateix, Ricardo, Sònia, i Paco. Marta no correrá finalment per prudencia, al tenir molesties al genoll, però ens fa de fotografa i animadora per un dia. Estrategia?. Fàcil. Sortir a tota llet aprofitant que el primer km és propici, i després aguantar un ritme fort que hem permeti arribar per sota dels 19:30. Uns 600 corredors a la línia de sortida i temperatura freda, però particularment ideal per competir. Sortida ràpida i en baixada. Ritme de bojos i jo m'espanto una mica quan veig que els primers 500 m. es pasem a 3:11 m/km!. després d'un gir comencem a pujar una miqueta, però tot i això passo el primer km. molt a prop del company Paco, i en un temps de 3:27. No estaba previst, però sempre és interessant tenir aquest coixí d'entrada, (sempre que no suposi una "petada" en tota regla minuts més tard, es clar), i ara que el perfil no será tant favorable i perdré segons. Els 3 kms seguents els passo entre 3:40 i 4:08, però encara tinc un últim canvi de ritme per poder avançar a 3 o 4 corredors als metres finals i fer aquest últim km en 3:48. l'Arribada és a un estadi d'atletisme, cosa que sempre agrada, i trepitjo la catifa de meta en 19:00 i a un ritme de 3:48 m/km. Nova MMP. LLoc 61 de la general, i molt content de poder córrer a un ritme tant exigent i amb bones sensacions, (reventat lógicament, però amb bones sensacions), després de tantes setmanes de lenta recuperació, i amb tant bon regust de boca. Els companys del Team Ashi han tornat a fer un paper extraordinari. Ricardo 6è de la general amb 16:36, però amb una particularitat molt destacable. Ha corregut amb unes Vibram Fivefingers!!!. Demostrant que també es pot córrer fort amb aquestes sabatilles. José 11è a la general amb 16:58, Paco 47è amb 18:25, Silvia 4a entre les noies amb uns espectaculars 19:50, i Sònia molt forta també amb uns magnífics 21:54. Felicitats a tots i totes. Quin equiparro!!!. Classificacions.

MMM2011

Un altre gran Diumenge pel Team Ashi. I una altre cursa que faig de llebre. En aquest cas de la companya de feina i de equip Marta a la Mitja de Mataró. També vindrà amb nosaltres Pere, que amb dubtes per culpa d'unes molesties, finalment decideix córrer. Objectiu 1h39. Cita a les 8h30 amb la resta de membres del Team. Rafa, Cris, i Raúl, com bons mataronins, ens ajuden amb tota la logística pre i post cursa. Temperatura fresca, com toca al Desembre, però perfecta per córrer una mitja marató. És la meva 3ª participació a Mataró, i conec el perfil i per suposat la famosa pujada final. Guanyarem els suficients segons durant els primers 15 kms, per dispossar d'un coixí per la part final. Sortim juntament amb més de 1800 corredors, i de seguida aprofitem que els primers 5km. son especialment favorables. Ritme viu i constant. Silvia, Romana, (amb Jon de llebre de luxe), i Enric, amb objectiu més ambiciós van uns segons per davant. Km5 en 22:39. Millor del previst. Intentarem mantenir un ritme creuer. Com sempre que arriba al km 6 Marta es veu obligada a parar per estirar per culpa d'una cama que fa temps que li fá la punyeta. Li dic a Pere que tiri, i jo paro amb ella durant 10-15", fins que continuem la marxa. No passa res, perque hem perdut poc temps i tenim marge. Per desgracia, abans del km 7 torna a necesitar parar per estirar. Tornem a perdre uns 10-15", i seguim ara amb la preocupació de que això no torni a pasar. I no torna a pasar, i ens podem concentrar en córrer i mantenir un bon ritme fins la catifa del km 10. Parcial de 23:23 i el coixí continua sent important. Tram de la carretera nacional, particularment poc agrait tot i estar a tocar del mar. Vaig demanat pel seu estat, i la resposta sempre es: "bé", i això ens permet rodar a ritme constant durant molts kms. Els parcials del km 9 al 15 son 4:37 + 4:37 + 4:41 + 4:38 + 4:36 + 4:37 segons el meu Garmin. Parcial del 10-15 de 23:21. Ara ens apropem a una zona industrial, però sobre tot al tram clau i que acostuma a posar a tothom al seu lloc. Nosaltres mantenim ritme, i jo sense dir-ho ja veig més a prop l'objectiu perque la renda en segons que tenim és prou important. Abans del km 18 ens posem a l'alçada de Pere, que tot i que està pagant l'esforç acabará fent un carrerón i nova marca. Li donem ànims i tirem amb decisió. Marta continua bé, i a punt d'arribar a l'inici de les famoses rampes ens trobem amb Romana i Jon. Ella te una indisposició que li resta forces, però anem tots 4 junts una bona estona i durant practicament tota la pujada. Li demano per última vegada a Marta sobre el seu estat, i la resposta torna a ser: "bé", així que li demano un últim esforç i tiro amb ganes fins a meta. Entro en 1h37:50. Marta 1" abans i 5ª de la seva categoría!. Molt contents per la bon acursa feta. Romana entra en 1h37:56, i Pere en 1h38:36. Parcials finals de 22:39 + 23:23 + 23:21 + 23:32 + 4:56. El meu soli continua sense problemes, i jo cada dia una mica millor. Grans actuacions de tota la resta del Team, amb pluja de MMP, i menció especial per Silvia que amb 1h33' guanya a la seva categoría pujant al calaix per primera vegada, però segur que no última. Gràcies també a Ricardo 1h17', Paco 1h23', Raúl 1h24', Enric 1h36', i Sònia 1h41', (carrerons de tots i totes, i moltes MMP), i especialment a Rafa, (també MMP amb 1h26'), i Cris, que amb fet d'excelents anfitrions. Un fantástic matí que rematem a casa de Rafa amb un pica-pica espectacular. Ahhh, i moltes gràcies a Mònica pels seus ànims durant la cursa, i per aquestes fantàstiques fotos. Gràcies guapetona!!!. Classificacions.

L'última Jean Bouin?

Cada dia tinc més mandra per córrer aquestes curses tant multitudinaries. I no per que la gent em molesti, si no perque cada cop valoro més aquells petits, (o no tant petits), aspectes que tant m'agraden de les curses "petites", com per exemple poder aparcar a prop, no tenir que fer molta cua per recollir dorsal, bossa del corredor, o per deixar la motxilla, o simplement tenir una sortida "tranquila" i ordenada, etc.... Segurament l'ambient d'una gran cursa com la Jean Bouin també té el seu encant, però a mi cada vegada em costa més trobar-li. Ja ho veurem, però l'any vinent crec que triaré alguna altre cursa per aquest cap de setmana. En qualsevol cas, formo part d'un gran equip, i ahir tenia el compromís amb el company i amic Pere, per fer-li de llebre i intentar MMP seva, (fins ahir 43:57), i això ja era suficient motivació per tenir ganes de córrer la més veterana de totes les curses de Catalunya i d'Espanya. Tenim punt de reunió amb tots els membres del Team, com sempre, i tot i arribar amb molta antelació, ja veig que no anirem sobrats de temps per fer el recomanable escalfament. Ja veiem que la porta d'accès al pabelló del guardarropía queda estreta i petita, donat que son 10000 inscrits, i que tots decidim deixar la motxilla a la mateixa hora. Efectivament. 25 minuts abans de la sortida, (programada per les 09h00), el tap a la porta del pabelló ja és monumental, i patim seriosament per arribar a l'hora al corresponent calaix. Justet i sense poder ni estirar ni escalfar absolutament res, accedim finalment a un calaix que de fet no existeix, perque entra tothom qui vol i com vol, barrejant-se gent de dorsal/calaix correcte amb gent de qualsevol altre color/calaix. Un desastre. No entenc perque alguns organitzadors posen tant interés amb el tema d'acreditar marques per tenir un determinat color de dorsal que doni accés a un calaix concret, si després minuts abans de la sortida ningú controla absolutament res, i tothom pot accedir al calaix que li doni la gana!. En fí, intentem centrar-nos en "la nostra cursa", i un cop donen la sortida ens concentrem només en això. Ritme. Jo marco el ritme, i Pere segueix al meu costat en tot moment. Li vaig demanant com va, i sempre la seva resposta és la mateixa: "Bé". Doncs així fem els primers 5 km., clavant un interessant parcial de 21:37. La segona meitat de la JB, és clarament més dura, però crec que Pere està fort, i que podrem doblar aquest parcial, per tant no baixem el ritme, i continuem avançant corredors a poc a poc. A partir del km 7,2 comença la pujadeta del Paral.lel, que sense ser molt dura, és llarga i arriba a la part final de la cursa, i per això que castiga als corredors que arribin justets de forces. Nosaltres a la nostra, i al arribar al carrer Lleida, i dins de l'últim km., ja sabem que toca donar-ho tot, però que ho tenim a prop. Dures rampes fins a l'alçada de la font màgica, i ara baixada fins a meta. Fort sprint a la recta de meta. Pere entra en 43:12, i jo darrera seu en 43:13. Pere ja té nova MMP!. Jo estic molt content. Continua la meva lenta però segura recuperació, i he gaudit de la cursa amb Pere, que ha estat un luxe com company. Els parcials espectaculars. Pere ha marcat uns 21:37 + 21:36. Hem fet una gran cursa. Tornem al punt de trobada, i comencem a celebrar les bones actuacions de tots. Jon MMP amb uns estratosfèrics 33:35, Ricardo 34:42, Paco 37:44, Raúl MMP 38:12, Enric MMP 42:10, Romana MMP43:42, Sònia 46:37, Mònica MMP 49:24, Iolanda 49:32, i Patricia 1h06:05. Felicitats a tots!!!. Classificacions. Jo surto amb Ricardo correns cap el metro per anar a l'arribada de la Mitja de Collserola CEC, on tenim a 4 companys del Team correns. I arribem just quan Roman acaba d'entrar en 7è lloc, i a punt per veure arribar a José en 10è lloc, i a Dídac i Marta, que queda 7a entre les noies. Gran cursa també de tots ells. També corre avui el Cros de Sant Boi el nostre Rafa, i més tard sabré que ha fet un carrerón, com sempre. Cap de setmana rodó pel Team, i ara toca arribar finet al proper Diumenge. Mitja de Mataró. Mola.

Ben acompanyat

Fer de llebre d'un amic o company sempre és un repte i una carrega de certa responsabilitat, i no tothom serveix per fer de llebre. La millor llebre que conec és l'amic i company del Team Rafa, que em va portar volant cap a la MMP a la Mitja de Mataró de l'any passat. Un crack. Aquest Diumenge jo intentaria ajudar a la companya Marta per apropar-nos al sub 45' en 10k, i si cau un calaix millor que millor. La cursa triada és la de Sant Vicenç dels Horts. Cursa dura i amb tobogans, però ho intentarem. Jo segueixo el meu procès de recuperació i ara mateix només penso en anar acumulant kms i fer curses com entrenaments de qualitat. Coincidim amb altres col.legues del Team: Ricardo, Dídac, i Romana. Tots ells amb opcions de fer una bona cursa. Tot i la previsió de pluja, arribo a Sant Vicenç amb sol, i aquest no ens deixaría en tot el matí. Millor. La sortida és puntualment a les 10h. i de seguida agafem un ritme maco afavorits pel perfil d'aquests primers kms. Controlant el ritme per sota dels 4'20" m./km i anar fent. Al voltant del km3 la tendencia és de pujar, i ara és tracte de que el ritme no superi molta estona els 4'35" m./km. Però amb aquest perfil és dificil mantenir un ritme constant, i Marta, que te uns problemes al genoll desde fa temps, decideix parar uns segons per estirar la cama afectada i poder continuar. Parem els dos, i segurament no perdem més de 10", però tornar a recuperar el bon ritme ja no és fàcil. de totes maneres fem una bona part final de cursa i acabem entrant a meta junts i en 45:20 per ella, i 45:21 per mi. Satisfets per l'experiència, i amb el premi d'un fantastic calaix com a 3ª noia de la categoría!!!. Felicitats Marta!. Els premis no acaben aqui, i al ajuntar-nos amb la resta de l'equip podem celebrar un 2º lloc de categoría per Ricardo, (5è general amb 34:58), i Romana 1ª classificada de la seva categoría amb nova MMP de 44:04!!!. Dídac també molt fort, i a prop de MMP amb uns molt meritoris 41:27. Gran dia pel Team, i una cursa recomanable més que marquem per l'any vinent. Classificacions. Ara toca decidir sobre que fer el proper Diumenge...

B/SS 47

He tornat. Després d'una lesió al soli que m'ha tingut parat durant practicament 45 dies, vaig decidir que podía tornar "a lo grande", i la més gran és la Behobia-San Sebastian. Amb 4 o 5 entrenaments a les cames, i més ganes i il.lusió que estat de forma, em vaig plantar a una de les línies de sortida més mítiques d'Espanya. 23000 corredors inscrits, (3000 catalans!!!). 3 companys del Team: Romana, Raúl, i Jon. Perfil exigent, i recorregut en línia amb sortida a Behobia a les 11h. Molta calor per estar a Euskadi al mes de Novembre. Més dia de platja que de cursa. Dissabte de recollida de dorsal, pinchos, zuritos, i sol en companyia de Natalia, Raúl, Maite, Juan Carlos, i unes amigues. Diumenge de cursa amb corredors vinguts de tota Espanya i l'extranger. La cursa va anar com tenia que anar. En realitat només podia anar d'una manera. Pocs kms de preparació i un objectiu molt modest de pasar-ho bé i acabarla. L'Ambient a la línia de sortida és espectacular, i és impossible no tenir un "subidón" d'adrenalina. Els primers kms son suaus, però al km.6 ja comencem a pujar el Alto de Gaintxurizketa que no és cap broma, però que amb les forces encara intactes supero sense complicacions. després de superar aquest alto al km.8, entrem en terreny de tobogans fins al km.11. Ara tenim kms planers, i de moment encara tiro a ritme constant i segur, però conscient que no per gaire temps. Abans del km.17 comença el Alto de Miracruz, i ja no estic per grans esforços. Arribo adalt molt tocat muscularment, (feia 2 mesos que no corria 20 kms, i 7 mesos que no competía a una distancia com aquesta), i ja només queda gaudir dels últims kms. picant de mans amb els nens i aplaudint als espectadors que omplen tot el recorregut de la cursa. Arribo a meta fet caldo muscularment, però molt content i feliç per la inoblidable experiencia i perque el meu soli ha aguantat perfectament. 1h35:00. Quina cursa!. Jon 1h11, Raúl 1h25, i Romana 1h41. Tots sensacionals. Sobre aquesta cursa es poden explicar moltes coses, i jo mateix necessitaría varies entrades al bloc per poder fer justicia amb ella. Suposo que tots teniu alguna idea sobre la B/SS, i ho resumiré dient que és una cursa organitzada impecablement, tot i que es molt complexe portar a tanta gent a un punt de sortida que no és el mateix que el d'arribada. Ho tenen tot previst, i son puntuals. Jo em quedo amb la gent. Si no la corres no t'ho creus. La gent surt al carrer o a la carretera a animar desde el km.1 fins al final!. I animen. Animen molt, cridant el teu nom i aplaudint amb ganes. I penses: perque m'animen tant si no em coneixen de res!. Estimen la "seva cursa", i és un gran dia per ells. Volen que també ho sigui per tu. En aquest sentit és única. Jo no he vist mai una cosa igual. No m'extendré més amb elogis, tot i que és mereix tots els que podeu imaginar. L'any vinent tornaré. Classificacions.

Els toros desde la barrera.

Estic lesionat desde el passat Dimarts. Un mal gest baixant les escales de la feina, em va provocar un petit trencament fibrilar al soleo de la cama esquerra. La Mercè no podría ser, però no volía perdre l'oportunitat de gaudir dels companys del Team, així que exactament igual que si anès a córrer, vaig presentar-me al meeting point on ens ajuntem amb els membres de l'equip que si competeixen avui. Tots tenen ganes, i aspiren a fer una bona cursa. Jo tinc la sensació desde que he sortit de casa, que l'humitat no ajudarà, però esperem que almenys el temps aguanti, ja que totes les previsions parlen de poc menys que d'un diluvi universal pel matí de Diumenge. Al final ni una gota a Barcelona. Els hi desitjo sort a tots, i baixo fins c/Rius i Taulet amb c/Lleida per fer les primeres fotos de cursa. Veig escalfant sense dorsal a Nacho Caceres, (2h12' en marató!), i busco un bon lloc per no molestar. La marea de gent és tremenda, ja que estem parlant de 14000 inscrits, i és dificil veure a tots els companys d'Ashi entre tanta gent. Després torno a zona de meta, i espero a l'arribada dels més ràpids. Jon no triga en apareixer en 34:18 i posició 21 d'uns 11200 arribats a meta. Ell volia MMP, però per molt poquet no arriba a fer-la. Ha superat, això si, a molts corredors amb millors marques previes que ell, i està molt content. Ricardo entra pletoric en 34:29, i aquesta si és MMP!. Lloc 27 de la general. Bon regal d'aniversari, (avui Dilluns fa 31 anys), i content de la seva cursa. José, que avui tenía bones sensacions, entra en 36:04 i lloc 75è. Cada día li tira més la muntanya, però quan decideix apareixer per l'asfalt, deixa mostres de la seva clase. Paco segueix a molt bon ritme la seva total recuperació, i de pas va fent carrerons com el d'ahir. Temps de 38:31, i lloc 223 de la general. Raúl no ha tingut el seu millor día, però això per ell, que té tanta calitat, suposa fer uns magnífics 41:02 i posició 518 final. Romana continua millorant día a día, i molt aviat tornarà a baixar del 45'. Ahir es va quedar a un pas, i va acabar en 45:38, i en una molt meritoria 44ª posició d'entre un total de 2756 dones. Pere també, com tots, va patir l'humitat, i es va quedar molt a prop de la seva MMP, amb 45:41, i sortint desde el calaix nº6 i amb molta gent per devant. Sònia, que fa un mes practicament no podía ni córrer per lesió, ja la tenim a prop de les seves marques, i ahir para el crono en 48:42, i la 126 entre les dones. Mònica continua una progressió a la que ningú de nosaltres veu els límits. Ahir sortia mooolt enrere, (calaix nº8 i últim), i li tocaba avançar a centenars i milers de corredors més lents que ella. Va superar a 2310 corredors només al segon parcial de 5000 m.!!!. Marca final de 55:01, i lloc 618 de la cassificació femenina. Molt bé Mònica!. Tenim un equip magnífic, i és un orgull pode formar part d'aquesta constelació de cracks en la part atlètica, i especialment en la part humana i més personal. Encantat també de compartir uns minutets amb la Iolanda, (la germaníssima de Sònia), una noia que està ficada en un repte que val molt la pena, i que aqui deixo el seu bloc per tafaneiar. Felicito a tots, i em quedo amb unes ganes tremendes de torna a poder entrenar i competir. Espero estar a punt en unes 3 setmanetes. Classificacions.

Progressió

El Cros de l'Ametlla de Merola és una de les meves curses favorites. És diferent a totes. És dura, molt dura, i trepitges gran varietat de terrenys, amb una majoria de camins de terra. És el 3er any que la corro, i aquesta vegada vaig molt ben acompanyat dels companys i amics del "Comando Terrassa" del Team, Sònia, Dídac, i Paco. Coincidim abans de la sortida amb el crack i amic Pol Guillén, (al centre de la foto, i que a guanyat 4 vegades aquest cros), i la seva parella, la Rosa Morató, que està en ple procés de recuperació d'una greu lesió. Dídac i jo decidim mirar de anar plegats fins que algú dels dos tingui més forces i deixi a l'altre. Sortida puntual, i primers metres ràpids. Paco marxa per devant de seguida. É stracte de fer dues voltes a un circuit, i les pujades més dures arriben entre el km 2 i el 3, que després repetirem entre el 7 i el 8. Primera volta en 21:34, i Dídac ja pasa per aquest punt uns segons després. Sense arribar a aconseguir millorar el segon parcial, almenys aguanto bé, i avanço a uns cuants corredors. Ja veig clar que faré la meva millor marca d'aquesta cursa, i miro de guanyar alguna posició més, abans d'entrar a meta en un temps de 43:27. Lloc 73 de 374 arribats. Molt content. Al 2009 vaig fer 48', al 2010 45', i avui 43'. Això suposa una molt bona progressió, i estic encantat. Paco a entrat en 41:11 a la posició 43à, Dídac en 44:20 i al lloc 84è. Sònia torna a fer un carrerón, i entra en 52:58. Tots contents pel propi rendiment atlètic, i amb la satisfacció de participar d'una cursa maca, diferent, i molt ben organitzada. Ho fan molt bé a aquesta petita colònia tèxtil. Classificacions.

Ripollet: Primer asalt de la temporada

La Cursa de la Festa Major de Ripollet és el primer test de la temporada sobre la distancia de 10 km. Pocs entrenaments encara a les cames, però bona evolució i millora desde el passat 7 d'Agost que vaig començar a entrenar. Presencia de molts membres del Team Ashi Running a la línia de sortida. Temperatura agradable i sense la terrible humitat dels dies anteriors. La Cursa és durilla, i de 2 voltes a un circuit que té algunes pujadetes prou exigents com per deixar tocat al més pintat. Tampoc es pot dir que sigui de les més dures del calendari, però com acostuma a agafar a molts corredors en un estat de forma encara baix, son habituals les "pajaras" en aquells que no calculen el ritme al que estan preparats per mantenir un 28 d'Agost. Per sort no va ser el meu cas, ja que era perfectament conscient de que podría aspirar com a màxim a una marca entre 41:30 i 42:30, i per tant vaig tenir molt clar que sortir amb altres intencions no sería convenient. Formem un grupet sub42', amb Paco, Rafa, Raúl, Dídac i un servidor com integrants. Ritme previst de 4:10 per intentar fer el primer 5000 en 20:50-21:00, i a la segona volta que tiri el que pugui. Just després del tret de sortida, Paco agafa uns metres, i aprofitem que els kms 2 i 3 son favorables per fer parcials per sota de 4m./km. Arriben les pujades i els parcials pujen a 4:25-4:30 m./km. No podem fer més. Rafa també marxa una mica per davant, i ja només quedem Raúl, Dídac i jo. Completem la primera volta en 21:09. Un pel més lents del previst, i només un petit miracle ens permetrà rebaixar aquests 42:00. No ens juguem res, i tampoc es tracte de reventar a la primera cursa, així que mirem de mantenir un ritme suficientment digne per no perdre ni posicions, (guanyem un bon grapat), ni gaire temps. A falta d'un parell de kms. Dídac també agafa uns metres, i tot i que el tenim ben a prop ja no els podrem recuperar fins al final. Entro per línia de meta en 42:29, a la posició 140 de 536 arribats, i només 3" després que Dídac, i 9" per davant de Raúl. Paco ha entrat en 41:24, i Rafa en 41:48. Pere cada dia més en forma para el crono en 46:49. Jon, que com sempre menja apart, feia estona que habia entrat en 36:00 i la posició 14ª de la general. Però les grans protagonistes de la cursa son les nostres noies del Team. Sensacionals totes elles. Romana marca uns 47:02 que demostren que està a prop de tornar a les seves millors marques. Marta, (foto dreta), i que corría per primera vegada amb la samarreta Ashi entra en 47:44 i puja al podi com 3ª de la seva categoria!. Mònica que està progressant d'una manera impresionant, i que competeix al seu primer 10k, corre amb la companyia de Sònia, (que tot just surt ara d'una lesió), i entren juntes en 52:43 i 52:45 respectivament. Espectacular!. Classificacions.

1 milla = 1,609344 km.

Vaig decidir estrenar temporada a la Milla Urbana de Sant Antoni de Calonge. Distancia nova per mi, i en un moment de forma molt baix, (4 entrenaments després de parar 15 dies sense córrer ni un sol km.), però em feia il.lusió provar una distancia com aquesta, i més si era en companyia de l'amic Pere. Cursa a les 19h45 del dissabte tarda i en ple passeig marítim d'aquesta localitat de la Costa Brava. Cursa petita i ben organitzada. Amb calor, però no exagerada. 3 voltes a un circuit d'algo més de 500 m. Nosaltres participem a la cursa més nombrosa, que és la dels veterans de +35 anys, i fins a +65. No tinc ni idea de que fer de sortida o de quin ritme puc mantenir a aquestes alçades de la temporada. A Pere li passa el mateix. Total, que decidim sortir "a lo que salga", i ja veurem. Sortida rapidíssima com era d'esperar, i jo miro el Garmin i veig que els primers 500 m. els faig a 3:18 m./km., i amb Pere al meu costat. És evident que aquest ritme no el puc mantenir molt temps, i baixo un pelet per fer una segona volta amb l'objectiu de mantenir distancies amb els que tinc davant i esperar a la tercera i definitiva volta per intentar avançar a algun corredor. Pere segueix al meu costat, i encarem els últims 500 m. Encara tinc polvora, i aprofito per avançar a 3 o 4 corredors i només a 200 m. de meta veig que em separo uns metres del company Pere. Entro a meta en 5:50, que dona un ritme de 3:37 m./km. Lloc 8è de la categoria i 22è de la general. Molt content perque he gaudit de la cursa, pel meu rendiment, i per la gran cursa de Pere, que ha marcat 5:58, i que ha demostrat que està finet i que en properes setmanes i mesos ens donarà més d'una alegria. Nova distancia i nova experiència positiva.

Campaaaaana y se acabó!

El dissabte m'aixeco amb febre, un mal cos important, i tot un día per davant de feina amb sopar amb amics del Team per rematar. Penso que dificilment arribaré en condicions al sopar, (però l'esforç val la pena, perque és el comiat de Xavi que marxa a treballar i viure a Noruega), i que és practicament impossible que per la cursa de demá estigui recuperat i en condicions. Aguanto tot el dia a cop de Xumadol i arribo al sopar amb poca gana i aixafat d'allò més. Això si, la bona estona de "bromes i risas", no me la treu ningú. Com som esportistes responsables, (jejeje), decidim retirar-nos ben d'hora. Diumenge desperto amb millor cos, i decideixo apropar-me a la Cursa de La Floresta, (Sant Cugat), i probar a veure que tal. Trobar-me amb els amics del Team m'acaba de donar el cop de moral definitiu per decidir córrer. La cursa és curta, de només 8 km, però dura, molt dura, segurament la més dura de perfil de les que he corregut fins avui. Aquest any han allargat la distancia, que fins l'any passat era de 5km, afegint també un bon grapat de kms de pista o terra. Jo diría que la meitat de circuit és d'asfalt i l'altre meitat de pista de terra o directament camí de cabres en algun tram una mica perillós pels "asfalteros", i que hem tingut que fer en "fila india". Uns 300 participants, i entre ells, 7 membres del Team Ashi Running. Romana, Pere, Xavi, Dídac, Jon, Roman, i un servidor. Sortim Dídac i jo junts, i així anem fins que a alguna d'aquestes baixades suicides el deixo una mica enrere. Tot i que el puja i baixa és constant, la primera meitat de la cursa és basicament de pujades, i a la segona baixem una mica, però sempre parlem d'un recorregut trencacames, i amb arribada en pujada. M'ho passo molt bé i no pago cap factura del mal dia anterior. Les millors sensacions de les últimes curses juntament amb Andorra i arribant bastant sencer. Entro a meta amb 33:35 i al lloc 47 de 292 arribats. Posició 17 de la categoria M4. Avui el més destacat del Team a estat Roman, entrant 7è de la general i que recull el 2òn premi de la seva categoria. La cursa era de les que li agraden, i es que la "locomotora de Zuric" puja espectacularment bé. Jon 9è a la general. Dídac 58è, Xavi 73è, Pere 143è, i Romana 9ª dona, i 5ª de categoria. Molt bon rendiment de tots els integrants del Team. Cursa "petita", però molt recomanable, per diferent, per ben organitzada, i pels bocates i begudes del final. Classificacions. Ahhh, i la samarreta està molt bé. Ara toca reset. Porto 14 mesos seguits sense parar, i a partir d'avui i fins d'aqui a 10-15 dies no faré ni un sol km. Algo de bici i natació serà tot. Després començarem a entrenar molt poc a poc per estrenar-me a la segona part de la temporada a la cursa de Ripollet o a la de Matadepera.

Dinar de pitet i triatló de la Vila

Aquest cap de setmana hem aprofitat per desconectar una mica, (i sempre relativament), de curses i exigencies, i un grup d'amics membres del Team hem gaudit relaxadament de la companya de Pol Guillén i Rosa Morató, en un dinar de dissabte que hem organitzat desde Ashi Running. Diumenge ens hem apropat a veure i animar a 3 dels nostres a la Triatló de la Vila. Sobre el dinar amb els cracks, que puc dir que no imagineu?. Doncs basicament bavejar una bona estona davant les explicacions, anecdotes, consells, i reflexions al voltant del running d'aquests dos "monstres", deixant molt clar que a part de ser grans atletes, encara son millors persones. Simpàtics, propers, i generosos. A la foto estic amb l'amic i company del Team Jon Koldo, i Pol i Rosa als extrems. Mil gràcies als dos, que tot i que ara estan passant per un moment delicat de lesions i mol.lesties, estem segurs que podran recuperar el seu millor estat físic molt aviat. Diumenge ben d'hora, (6h30), ja hem sortit Paco i jo desde Terrassa per arribar al punt de trobada amb la resta de membres del Team que participaben al Triatló de la Vila. Molt ambient per tota la zona propera, amb molta bici, roba especial de triatleta, musica, cossos d'anunci, i un bon grapat de frikis i frikadas, que sempre donan color a aquestes concentracions. Una cosa està clara: Els triatletes son diferents. La manera que tenen de parlar de la seva estimada bici, l'especial predilecció que demostren per sabatilles ben cridaneres i si poden ser "voladores" millor que millor, el gust que tenen per mostrar el seu cos, etc..., etc... Son diferents. Els nostres representants son dels més "normals" en aquest sentit, i al afrontar el seu debut a l'especialitat de triatló sprint, deixaben entreveure uns nervis lògics davant d'allò que és desconegut. Roman i José el feien tot sencer, i Jon Koldo només el relleu de running al formar part d'un equip amb companys de feina. Romana, Paco, (el nostre gran especialista i responsable de l'area de triatló del Team), i un servidor, hem asistit com espectadors, i reconec que tot i el caos que comporta una proba així, i les dificultats per seguir la competició com espectador, ens ho em passat molt bé. El rendiment dels nostres, com sempre, espectacular. Roman al lloc 165º i José el 310º de més de 1700 arribats a meta. De menys a més, ja que al sortir de l'aigua eren només el 666º i el 907º respectivament. Després han remuntat molt bé al sector de bici, i han rematat amb un últim sector de running sensacional. I tot això el dia que feien la primera triatló!. Jon Koldo ha fet ni més ni menys que el 2º millor sector de running de tots els competidors, (amb les serioses dificultats que ha tingut un corredor tant ràpid com ell per poder avançar a "paios" de 1,85m. i 90 kg. que s'arroseguen a la part de running ocupant tota l'amplada de l'estret circuit), i només superat pel guanyador absolut, (Francesc Godoy). Això, i el bon rendiment dels seus companys de equip li han permès acabar a la 4ª posició de la general per equips de relleus. Molt bé!. Les cares de felicitat de Roman, (foto esquerra), i José, (aqui a la dreta), entrant a meta ho diuen tot sobre com han gaudit de l'experiencia. Qui sap, pot ser algun dia jo també vulgui probar això del triatló. De moment queda per tancar la meva temporada el proper diumenge a La Floresta. I tinc ganes de fer-ho bé.

Quan la cursa és l'excusa.

Teniem previst aprofitar la Cursa d'Andorra la Vella per pujar el cap de setmana amb altres membres del Team i parelles. La Cursa és una excusa, i el més important, com sempre, és poder compartir bones estones amb els amics-companys del Ashi Running Team. Hem pujat 8 en total. Natalia, Sònia, Romana, Mònica, Pere, Paco, Jon, i un servidor. Només 4 correrem per culpa de les lesions de Sònia i Paco. No té bona fama el Campionat de migfons d'Andorra. I la veritat, és que no tinc cap motiu per desmentir aquesta mala fama.
Bé, en realitat, és pot qualificar la cursa d'auntèntic desastre organitzatiu. Per sort, com dic, la cursa no era el més important. La sortida és a las 10h. Uns 300 corredors escalfen a l'estadi Comunal. Alguns de nivell, i 2 Kenians que lluitaran per la victoria. Veig amb sorpresa que no tenen cap intenció de montar ni arc ni catifa de sortida. Efectivament, ens tindrem que conformar amb un "sortida" pintat al terra. No passa res. Tenim referències, (gràcies Jordi pels detalls), que parlen d'una cursa dura i amb pujadeta constant durant els primers kms. Crit de sortida, i a córrer. Primer km. de baixadeta que aprofito per treure'l per sota dels 4 m./km., peròde seguida girem i comencem a pujar, i pujar i pujar, practicament fins el km 4. Vaig al costat de les dues primeres dones, però abans del 5, Isabel Olivan marxa en solitari i la Sara Prescoli queda endarrerida uns metres, i ja quedo més o menys en terra de ningú. El ritme ha baixat notablement perque el perfil no permet gaires alegries, (i menys en el meu estat de forma), i passo pel km 5 en 21:22. Ara tenim més baixada, i aprofito per guanyar algunes posicions, i marcar un segon parcial més ràpid. Entro a l'estadi per fer volta i mitja, i trepitjo la catifa d'arribada en uns modestos 42:34. LLoc 54 de 258 arribats. He gaudit molt d'aquesta cursa. Tot i que el temps no es gaire bó, (moltes vegades les marques no diuen tota la veritat sobre una cursa), he tornat a tenir molt bones sensacions, i poder anar de menys a més, sempre acaba deixant un millor regust de boca. Molt content, i més encara quan he vist com Jon tornaba a deixar el pabelló ben alt amb el seu 12è lloc de la general, Romana pujaba al podi com 3ª de la seva categoría, (moltes felicitats Ro!!!), i Pere sacrificaba la seva porció de gloria personal per acompanyar a Romana durant la cursa, i acabant amb bones sensacions també. Fotos amb els guanyadors, Elicky Mase i Peter Korir, i a xerrar i riure una bona estona sobre la gespa, i abans de marxar mentres veiem entrenar al crack local Toni Bernadó, (millor atleta blanc a la Marató de BCN 2011 amb 2h17'). Han tingut que repetir la cerimonia d'entrega de premis de la general femeni, un atleta marroquí ha montat un bon "pollastre" perque reclamaba no sé quins diners pel seu 3er lloc, a l'Speaker no había manera de entendre'l, fan un sorteig de regals, canten el nº de dorsal de Pere i quan arriba a recollir-ho li diuen que no tenen regal, (?), etc, etc...
A nivell organitzatiu és la pitjor cursa que he vist mai, però com aquest no és l'únic motiu que ens mou, any vinent tornarem. Classificacions.

Doblet

Volia conèixer la cursa de Pallejà del diumenge 3, i de pas aprofitar per veure als amics Pere i Mònica, que també hi serien. El problema és que el dia abans és la cursa de la Festa Major de la meva ciutat, de Terrassa, i no hi podia faltar. Per tant m'enfrontava per primera vegada a un doblet el mateix cap de setmana. De fet amb només 12 hores de diferencia, (la sortida a Terrassa era a les 20h15, i al dia seguent la de Pallejà a les 09h00), i amb cos, el meu, que ja no està per tirar coets. Fem-ho, i ja veurem que passa!. El dissabte a Terrassa corría amb els amics i companys del Team Dídac i Vanessa. Hem quedat una estoneta abans per petar la xerrada i compartir "risas" amb el Paco. Saludem al seu germà Juanmi que 6 dies abans feia l'Ironman de Niça, i que aqui estaba dispossat a entrar entre els primers, com sempre. Hem parlat amb el Dídac de sortir forts, i així ho fem. Tirem alternativament, fins que veig que queda una mica enrera al km 3-4. Vaig mirant tota l'estona, i buscant-lo amb la mirada, però em veig amb forces i decideixo tirar a mort en solitari. Molta xafugor que fan més durs els últims kms. Per sort son "només" 8,25km., (encara que l'organització sense que ningú entengui perque, parla de 7,5 km, però tots els gps van marcar entre 8,2 i 8,3km.), i arribo a l'esprint aprofitant que l'últim km es de baixada. Entro a meta amb 32:55 aun ritme de 3:58 m./km., i al lloc 86 de 670. Molt content. Dídac entra uns segons després en 33:32, i Vanessa, que últimament no ha pogut entrenar com voldría, entra amb 50:57. Moltes felicitats a tots dos!!!. Classificacions.
Al matí seguent, toca la Cursa de Pallejà, i arribo ben d'hora, de fet crec que el primer dels corredors. Van arribant alguns coneguts, i una estoneta després el Pere i la Mònica. Ella s'estrena avui en una cursa, (en el seu cas de 5 km.), i ell, generós com sempre, li fará de llebre durant la primera volta, per continuar una segona volta i completar els seus 10km. Jo faré el que pugui, que tinc la sensació que no serà gaire després de l'esforç d'ahir. Notem durant l'escalfament que la xafugor tornarà a apretar de valent, i que patirem si o si. Tret de sortida, i miro de sortir a un ritme alegre i a veure com reacciona el meu cos. El primer km molt bé, però a partir del km 2-3 començo a veure mooolt clar, que avui no farem res de bó. Toca aguantar i mirar de dosificar una mica per almenys arribar a meta i acabar dignament, (que ara que ho penso encara no he tingut que retirar-me mai de les 45 curses que he fet fins avui). Segona meitat de la cursa desastrosa, per entrar a neta amb 42:10 i al lloc 100 de 542 arribats. Pere entra en 51:02, però ell avui feia de llebre i el seu temps era el de menys, perque el tema important era el debut de la Mònica. "Ojo" amb "la pantera de l'Eixample", perque ha marcat uns espectaculars 26:18 quedant la 14ª entre 62 dones arribadas a meta!!!. Quin debut més il.lusionant. Evidentment ja té una oferta a sobre de la seva taula per fitxar pel Team, jejeje. Estic fet pols, però he tirat de casta per acabar una cursa molt ben organitzada, i amb bons avituallaments al final que inclouen aigua, coca-cola, fanta, aquarius, meló i síndria. Tot fresquet i de bona qualitat. Crec que repetiré a Pallejà un altre any. Classificacions. La resta del Team ha quedat repartit entre la cursa de Premià de dissabte, la de La Maquinista, diumenge matí, i la Ultramarató de Belchite, on Rafa ha tornat a fer-la grossa amb un podio individual que sap a gloria. Felicitats a tots. Ara toca preparar, (no gaire, ja us ho dic ara), el nostre debut internacional del proper diumenge. Ja explicaré que tal.