Felicitats a tots!!!.

Ahir no tocaba córrer. Ahir tocaba ser espectador dels èxits dels altres. Dels èxits dels amics. Vaig compartir amb uns quants d'aquests amics les diferents curses que formen part de la Marató del Mediterrani. Anem per feina!.

Vicente, (a la foto de taronja), esta preparant la marató de Nova York, si, ni més ni menys que la marató més desitjada per molts de nosaltres, i ahir va fer, com a part d'aquesta preparació, la mitja marató. Quina enveja pensar que d'aqui a unes setmanes correrá pels carrers de Nova York..., quina enveja!!!. L'amic Dídac, (company de club al Natació Terrassa com veieu a la foto), feia ahir el seu debut a la marató. 4h09'. No buscaba marca. Només volia experimentar amb les sensacions de convertir-se en maratoniá, i gaudir d'una experiencia única per tots aquells que hem mossegat aquesta mítica distancia. Aquest noi esta millorant marques rapidament, i estic segur que el 2011 será un any expectacular en el seu creixement com atleta. De moment ja estem parlant de la marató de Barcelona, jejeje.

No sé com definir el cas de Jon Koldo, (foto dreta). Ahir feia la seva segona mitja marató, i va acabar en el lloc 18º de la general, i amb un temps de 1h17'. A la seva segona mitja!!!. INCREIBLE.

Es un superdotat, i ningú coneix els seus lìmits. Per cert, al acabar la cursa estaba emprenyat. Estaba contrariat perque creia que podia fer 1h15'!!!. Una bestia, i ja veureu en els propers mesos com sentirem a parlar d'ell. Però es que Romana, (foto esquerra amb un somriure d'orella a orella), i que es la seva parella, no es queda enrere, perque resulta que ahir feia la seva primera mitja, i va quedar 3ª a la seva categoria, amb un temps de 1h41'. A la primera mitja!!!. Té un fisic privilegiat, amb unes cames llargues i disenyades per córrer, i en poc temps estara acostumada a pujar al calaix, (cosa que ja ha fet), dels podiums, ja ho veureu.

Un premi a la constancia, l'esforç, i la voluntat mereix el crack Rafa Gonzalez, (a la foto dreta entrant a meta amb gest de rabia). Ahir a la mitja marató va tornar a millorar la seva MMP. 1h27', que es marca de nivell, i que demostra que la seva preparació de cara a la Maratón de Zaragoza va per molt bon camí. Continua en clara progresió, i en els propers mesos ens donará alegries a cada cursa.

També aprofito per felicitar a l'Oscar Lunar, (llastima que no tinc foto), que ahir va fer MMP a la marató amb 3h22'. Esta clar que tothom que entrena i fá de l'esforç una rutina, acaba recollint fruits.

Bé, la veritat es que les fotos i marques parlen per si soles, i no caldria afegir gaire cosa més. Jo em vaig morir d'enveja veient a tans col.legues en acció, i va suposar una injecció de moral per mi mateix, de cara a propers objectius.

Per cert, avui he fet una nova proba d'esforç, (recomanen fer una cada any). El resultat espectacular. Ja li dedicaré una entrada al bloc un dia d'aquests.

Corren que se les pelen: TESTSET amb Martín Fiz

FICHA
Nombre: Martín Fiz Martín.
Club: Strands.com. (La próxima temporada 2010-2011 cambio de club).
Fecha y lugar de nacimiento: 03/03/1963 Vitoria.
Altura: 1,69 m.
Peso: 55 kg.
Mejor marca en 10k: Pista 27'47" - Ruta 28'30"
Mejor marca en media maratón: 1h01'08" (Luxemburgo 1996)
Mejor marca en maratón: 2h08'05" (Lake Biwa Mainichi Marathon de Otsu, Japón 1997).

TESTSET
1- Circuito, zona, parque, camino, etc..., favorito para entrenar?: Empiezo los entrenamientos en el parque del Prado. La vuelta tiene 707 metros. Después salgo por los alrededores: Mendizorroza, bosque de Armentia.
2- Cena preferida el dia antes de la competición?: Por supuesto que pasta: Ensalada + Espaguetis + Queso con membrillo.
3- Zapatillas actuales para entrenar y competir?: Para entrenar unas zapatillas que amortiguen la pisada. Para competir, si es en maratón una zapatilla mixta. Si es una distancia más corta, elijo unas voladoras.
4- Escoger 3 carreras populares favoritas del calendario, de cualquier distancia: Behobia-San Sebastian, Maratón de Nueva York, San Silvestre Vallecana.
5- La carrera de tu vida, hasta hoy?: Campeonato de Europa Helsinki 1994: Podium con 1º Martín Fiz, 2º Diego Garcia, 3º Alberto Juzdado.
6- Logro deportivo, (carrera, campeonato, medalla...), de la que te sientes más orgulloso?: De todas me siento orgulloso, pero destacaría por este orden:
1ª Campeón del Mundo de Maratón, (Goteborg 1995).
2ª Campeón de Europa de Maratón, (Helsinki 1994).
3ª Subcampeón del Mundo de Maratón, (Athenas 1997).
4ª 4º JJOO Atlanta 1996
5ª 6º JJOO Sidney 2000
7- Un sueño deportivo por cumplir?: Una medalla en unos JJOO. Era mi sueño.

Els 10km. del C.N.Sabadell: Bona mossegada!.

Suposo que ja cansen els meus comentaris de sorpresa sobre el meu rendiment després de cada cursa, però es que..., son sincers!. Jo sé, millor que ningú, quan estic més fi, i en forma, però soc el primer sorprés de les meves prestacions el dia de la competició. Almenys ultimament. Avui tocaba córrer a Sabadell la cursa de 10 km. que organitza el C.N.Sabadell, (com podeu imaginar, existeix gran rivalitat amb el meu C.N.Terrassa), i l'objectiu era clar: rebaixar la meva millor marca de 10km., que fins avui era de 43:09, i superar al major nombre possible de corredors del Natació Sabadell, jejeje. Bon ambient previ, fresca i perfecta temperatura per competir, i un pitrall acabat en 07. Bons presagis. Sortida sense catifa, i això significa que el temps comença a córrer en el moment del tret, i no al passar per sota l'arc de sortida. Perdo uns segons, però de seguida vaig agafant un bon ritmillo que hem permet fer algun km dels primers 5 per sota dels 4:00 m./km. Penso que vaig un pel massa fort, però es que hem trobo bé, i decideixo que ja afluixaré quan noti que vaig més justet. La cursa no es plana del tot, i té alguna pujadeta d'aquelles llargues i suaus, però tampoc es pot dir que sigui de les dures, ni molt menys, i es pot considerar una cursa ràpida. Parcial dels primers 5km de 20:47. Millor del previst, però falten 5km més, i cal tenir cap per no cremar totes les naus abans d'hora. Cauen els kms, i jo segueixo bé i amb forçes. Avanço a molta gent, entre ells a l'Anna Cos, la nostra crack del Natació, que amb 55 anys es una màquina que acostuma a pujar al podi de la seva categoria a totes les curses, i que avui també a guanyat aqui a Sabadell. Continuo fort, i ara ja veig més clar que baixar de 43', o pot ser dels 42' està al meu abast. Decideixo apretar les dents, i donar-ho tot, i torno a baixar dels 4:00 m./km. als 3 parcials finals, per entrar a meta, (ara si, amb catifa), en uns inesperats 40:54. Ufff, "subidón"!. Lloc 184º de 1186 arribats a meta. Un altre vegada de menys a més, (parcials de 20:47+20:07), a un ritme mig de 4:06 m./km., i com podeu imaginar amb un somriure d'orella a orella. He millorat la MMP en 2'15" d'una tacada. Bona mossegada, si senyor!. I bona organització en general, encara que la inexistent catifa de sortida, i la més que sospita de que alguns punts quilomètrics no estaben ben col.locats, son punts a millorar per properes edicions. Unes malles curtes de regal per tots els participants, que son d'agrair, perque de fet, samarretes tenim moltes, però malles no tantes, jeje. Classificacions. També aprofitaré per donar les gràcies als amics Romana i Jon, que han vingut de Barcelona a veure la cursa, i han aprofitat per animar-me i fer algunes de les fotos que ilustren aquesta entrada. Atenció amb Jon, que no fa gaire que corre, ja ha marcat 35:12 a la Mercè d'aquest any, i a la seva primera mitja, (Barcelona 2010), ja va fer 1h24'. Si, a la primera, i el proper Diumenge que fará la del Mediterrani estará més a prop del 1h15' que de 1h20'. I Romana..., "tela marinera", com corre "la ragazza", que ja ha fet podi a alguna cursa, i que la veurem habitualment lluitant per pujar al calaix de moltes curses. Uns cracks en tots els sentits. Moltes gràcies guapos!!!. El proper cap de setmana no toca competir. Tinc proba d'esforç el dilluns 25, i el dia abans no puc ni entrenar ni competir. El dia 31 aniré a gaudir, (sense mirar gaire el crono), de la molt recomanable cursa de 10km. del Pont de Vilomara. A partir d'avui, un objectiu: La Mitja Marató "Ciutat de Mataró" del proper 5 de desembre.

Cursa de Fons de Sant Muç-Rubí: Millor que mai!.

Els 10km. no son lo meu, això ja fa temps que ho tinc força clar. Tinc clarament millor marca a mitja marató, (1h33), que en aquesta distancia, (43:09). Es necessita una "chispa", i un plus de velocitat, que jo no tinc, i segurament ja mai tindré. Però no tinc males cames, i curses dures com la Cursa de Fons Sant Muç-Rubí d'ahir son ideals per poder treure profit a les pujades i intentar contrarestar el que no guanyo en plá en distancies curtes. Dit i fet. El temps ens va respectar bastant, perque abans de la sortida no pluvia, i fins que no va començar la cursa no van caure les primeres i fines gotes. Una pluja que en cap cas va molestar, més aviat al contrari. Prop dels 700 inscrits, (alguns d'ells de molt nivell, com els cracks Carles Castillejo o Nacho Caceres), línia de sortida a 100 metres de casa dels meus pares, bona temperatura per córrer, i un perfil dels més exigents que jo conec en curses d'asfalt de 10km. Cap problema. Si son dures, millor. Primers kms. planers, molt forta pujada després, d'un parell o tres de kms, amb alguna rampa quan ja creus que toca només baixar que pot ser l'estocada definitiva, i els seguents de pronunciat descens, (per moments tan inclinat que has d'anar frenant i no pots córrer gaire ràpid), per arribar a un km. final que no arriba a ser plá del tot, i que acostuma a fer una mica de mal. Després d'una molt bona experiencia el cap de setmana passat a la mitja de Sant Cugat, decidim torna a intentar córrer plegats amb el company de club, Dídac Guarino. Ell la va fer al 2008 en 46', i jo l'any passat també en 46'. Estem segurs de poder millorar aquesta marca. Sortim un pel massa forts, però ens notem bé i mantenim un bon ritme durant els 3 primers kms., (4:14+4:16+4:16), abans de començar la forta pujada. A partir d'aqui parcials més lents, (4:57+5:09+4:20), i marxo uns metres per devant del Dídac, que aguanta com un "jabato". He avançat a molts corredors, que ara hem tornen a passar a la baixada. Les baixades no son el meu fort perque baixo amb certa por i força precaució, (4:12+3:39+4:07). Alguns m'avancen amb una facilitat que m'emprenya, però faig un bon km. final, (3:59), i entro a meta molt sencer. Temps final de 43:14. LLoc 100 de 635 arribats. El 39º de la meva categoria. Ritme de 4:20 m/km. El company Dídac entra molt content en 43:51. L'any passat vaig fer 46:48, i la millora es de 3:34!!!. He fet només 5" més que la meva MMP de sempre als 10km., (Cursa dels Nassos 2009, que es una cursa molt planera, i res a veure amb aquesta). No esta gens mal.lament, no?. Com podeu imaginar estic molt satisfet. El que está molt fort es l'amic Paco, (a la foto de la dreta abans de la sortida). He estat tota la setmana dient-li que no era cursa per baixar de 40', que ho deixes córrer, que aquesta no, i no, i no. Que es duuura, i que ja tindría altres oportunitats per ser sub 40'. El Paco es inconformista i competitiu a tope, i a entrat al lloc 41º amb una marca de 39:42, jajaja. Brutal. Felicitats Paco!. Classificacions. Ara estic amb molta confiança i ganes per intentar millorar la meva marca dels 10km. el proper Diumenge als 10km. del C.N.Sabadell. Aniré a totes!.
P.D. La cursa de Rubí es va disputar el 10 del 10 del 10, sobre la distancia de 10kms., i vaig quedar en el lloc 100...

Mitja de Sant Cugat: No puc demanar més!.

Aquesta cara es del meu fill Pol, però podria ser perfectament la meva propia després de la Mitja Marató de Sant Cugat d'avui. Al final, i tot i que ja estem a l'Octubre, a fet força caloreta, (a mi m'agrada córrer amb fred, la veritat), però res a veure amb la de Sabadell de fa un mes, que va ser un infern. Bon ambient previ, i més de 1.300 corredors preparats a la línia de sortida. La idea era córrer amb el meu company Dídac del C.N.Terrassa, un jove atleta que prepara la Marató del Mediterrani, i que fins avui tenia una millor marca de 1h40, però que quan li vaig dir que jo podia estar al voltant de 1h35-1h37, no ha dubtat ni un segon en voler anar plegats. Doncs així a estat tota la cursa, i ens hem ajudat mutuament per aconseguir tots dos els nostres respectius objectius. Molt bona feina en equip, si senyor. La mitja de Sant Cugat es dura pels constants puja-baixa que trobem, i no es una mitja per fer marca, però es distreta, i a mi particularment m'agradat molt, (si, m'agraden més les curses dures, ho reconec). Hem controlant els ritmes en tot moment. Hem corregut amb cap, i he tornat a anar de menys a més, amb parcials cada 5km. de 23:36 + 23:02 + 22:30 + 22:11, fent del km. 20 fins a meta en 4'18", (a ritme de 3:54 m/km, i amb un pic de 3:02 m/km.!). M'encanta acabar fort!!!. Temps final de 1h35:39 a ritme de 4:33 m/km. Lloc 260 de 1.310 arribats a meta, i sobre tot aquell regust tant dolç que deixa acabar fort, i veure que cada día estic en millor forma. Avui amb més claca "particular"que mai a la recta de meta, gràcies a la nombrosa familia que tenim a Sant Cugat. Mil gràcies a Magda, LLuis, (repartint aigua com a voluntari), LLuïsa, Sergi, Mª Dolors i Xavier pels ànims!. L'amic Dídac ha parat el crono en 1h35:47, millorant la seva marca en mitja marató 5' minuts!. Ostres, quina passada...Estic molt content per mi, però també pel Dídac. Felicitats, noi!. Jo començo aquesta setmana un nou pla d'entrenaments per arribar fort a la Mitja de Mataró del proper Desembre, i intentar apropar-me a la marca de 1h33 de Granollers 2010. I si no pot ser, no passa absolutament res, que m'ho passo de conya corrents faci marca o no. Això si, si fa fred, millor, jejeje. Classificacions. Aquest proper diumenge pujada a Sant Muç de Rubí. Quines ganes...

Corren que se les pelen: TESTSET amb Manuel Bonastre

FITXA

Nom: Manuel Bonastre Thió.

Club: CORREDORS.CAT, (amb el nick NOLO58).

Data i lloc de naixement: 12/04/1958 Barcelona.

Alçada: 1,75 m.

Pes: 81 kg.

Millor marca en 10 km: Ruta: 42'08" (Cursa de Can Mercader, Cornellà 2010). No tinc cap 10 km. fet en pista.

Millor marca en mitja marató: 1h37'42" (Mitja Marató de Barcelona 2010).

Millor marca en marató: 3h35'42" (TUI Marató de Palma de Mallorca 2009).

TESTSET

1- Circuit, zona, parc, camí, etc.., favorit per entrenar?: Quasi sempre entreno pel poble de Sant Quirze del Vallès. Tinc muntanya, i un circuit de 8km. majoritàriament per camins. Faig les sèries al polígon de Barcelona Moda Centre, (asfalt). Les tirades llargues pel riu Ripoll a Sabadell. Poques vegades he anat per Collserola, per la banda de Sant Cugat. Quan viatjo, sempre m'agrada córrer per el lloc on vaig, i així ho conec millor. Recordo una trotada fantàstica per una platja d'Eivissa a les 7 del matí d'un día de Setembre...

2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: Sopo el de sempre. L'esmorçar previ d'una mitja o una marató el faig una mica més fort que l'habitual. No tinc manies amb la dieta. Només quan la cursa es una marató menjo més pasta en els 2-3 dies previs.

3- Sabatilles actuals per competir?: Nike Vomero 4 per tot, (prácticament només competeixo en ruta). I sovint entreno amb Asics Gel Kinsei 3, per fer rotació de "zapas".

4- Escollir 3 curses favorites del calendari, de qualsevol distancia: Marató de Barcelona, Mitja Marató de Ripoll, i Cursa Bombers de Barcelona.

5- La cursa de la teva vida, fins avui?: La primera marató sempre es inolvidable. Marató del Mediterrani 2007, seguint l'estela del gran mestre Miquel Pucurull. Pot ser l'altre seria la Marató de Palma 2009. No tenia fixat cap objectiu, però em va sortir rodona. Vaig rebaixar 13 minuts la meva marca, i és l'única ocasió que he guanyat al meu germà Xavier. I ademés es la marató en la que vaig acabar més sencer, i de la que em vaig recuperar més ràpid.

6- Fita esportiva, (cursa, campionat, medalla, etc...), de la que et sents més orgullós?: La cursa que més il.lusió em va fer, es la de la Festa Major de Sant Quirze 2009. Son 5 km, i una cursa molt casolana, sense xip ni res, però ha estat la cursa en que he corregut amb la meva filla gran Elisabet, i la seva parella en Jordi. Ara només falta que la petita, (Anna), també faci alguna cursa.

7- Un somni esportiu per complir?: M'agradaria poder fer ultra-curses fora d'asfalt, d'aquestes que tenen un component d'èpica i d'aventura com la Matagalls-Montserrat, o la Costa Brava Challenge. També em faria molta il.lusió poder fer una Triatló. Jo abans de córrer havia fet bicicleta. El que tinc més fluixet es la natació..., però tot es pot apendre. I per suposat córrer algún dia la NY Marathon!!!.

Empat!

L'enquesta finalment a acabat amb un empat a 10 vots entre els 10 km. i la mitja marató. Reconec que creia que la marató tindría més vots, (només 4), i que la mitja marató guanyaría, però els resultats son els que son. No es ni molt menys una mostra representativa de res. Simplement defineix les actuals preferencies d'un grapat d'amics i amigues runners. Mitifiquem molt la marató, però quan tenim que triar una distància preferida ens decantem per curses més curtes?. Amb l'edat, i consecuent perdua de "chispa" i velocitat, mirem amb millors ulls distàncies llargues?. Tot es possible, i tot depèn, no?. Gràcies per col.laborar!.

Quina es la teva distància favorita?

La majoria de nosaltres participem en curses de diferents distàncies i perfils, però suposo que tots tenim aquella distància preferida, a la que tenim agafada la mida i aconseguim les millors marques, o perque es la que millor s'adapta a les nostres característiques com corredor i disfrutem més que en qualsevol altre, etc,...O pot ser totes ens agraden per igual?. En qualsevol cas teniu l'oportunitat de triar una o vàries d'aquestes distàncies a la mini enquesta que us proposo i que veieu a la part dreta del bloc. Gràcies a tots i totes per avançat!.

Els 2 aneguets de l'Ametlla

Hem faig gran, soc un corredor popular mediocre, (del "montón", que mediocre sona mal.lament, no?), i sé que mai guanyaré cap cursa, i ni tan sols m'aproparé a la victoria, però curses com la d'avui son una important injecció de moral, i et deixen tant satisfet, que penso que tot això val la pena. Que val molt la pena apropar-se fins a aquest petit i encantador nucli de l'Ametlla de Merola, (antiga colònia tèxtil amb uns 500 habitants), per gaudir d'una de les millors curses del calendari català. Per maca, per molt ben organitzada, ( l'Arcadi Alibés està darrere, i es nota ), i per l'extraordinari ambient que es respira. 100% recomanable. Son 10 km. amb una majoria de terra, alguns d'asfalt, i uns quants metres de gespa. Recorregut trencacames, amb desnivells i tobogans importants, de 2 voltes d'uns 5 kms c/u. Es dura, però mooolt divertida. Feia força caloreta, però el dia era maco de veritat. He fet 45:34 a ritme de 4:34 m/km. LLoc 129 de 396 arribats, (i el 31º de la categoria). De menys a més, que es com m'agrada córrer sempre que tinc el cap fred. Segons 5 km. més ràpids que els primers, amb parcials de 23:06 + 22:28, i acabant fort, més fort que mai, i amb aquella sensació de tenir una mica més a dins. M'encanta acabar aquestes curses "no objectiu" amb ganes de més canya, i amb un cartutxo a la recàmera. L'any passat vaig fer uns discrets 48:02 anant practicament "a tope" i sense reservar res, i aquest any 45:34 sense forçar la màquina. No està gens mal.lament la progresió, no?. Aquesta progresió es la que dona més ànims per continuar creixent com a corredor. Per intentar-ho almenys. Ha guanyat el crack del F.C. Barcelona Pol Guillén, (es la seva 5ª victoria a l'Ametlla), sense despentinar-se i amb un temps de 33:03. Classificacions. Ja queda menys per la Mitja de Sant Cugat del 3 d'Octubre, i no tinc del tot decidit si faré alguna cursa abans, però m'he quedat amb ganes, això si, moltes ganes...

Les meves sabatilles (6): Brooks Cascadia 5

Ja porto uns quants entrenaments amb aquestes fantàstiques Brooks Cascadia 5. Simplement sensacionals. Es evident que no sempre allò que pot servir per un corredor serveix per qualsevol altre. No existeixen 2 peus iguals, ni 2 corredors iguals, ni 2 maneres de córrer iguals, etc,..., però es que Brooks fa bones sabatilles, i les sensacions que proporciona aquesta "zapa" son de primera. Reconec que no les he forçat al màxim sobre terrenys molt tècnics, (i això no vol dir que no serveixin per aquests casos), però per fer una mica "el cabra" son de lo milloret, per no dir les millors. Gran estabilitat, i una ex-tra-or-di-nà-ria amortiguació amb només 340 gr. No descarto presentar-me el Diumenge al Cross de l'Ametlla de Merola amb elles... Ahhh, i ja sabeu el millor lloc per comprar aquestes Cascadia: Ashisports, evidentment, jejeje.

V Mitja Marató de Sabadell: Bon Test!

Calor, molta calor. Normal un 5 de Setembre, això es veritat, i per tant cap sorpresa. La idea era probar el meu estat de forma "real", però sense donar-ho tot, en cap cas. Anar fort, (jo no puc anar de passeig a una cursa, no ens enganyem), però deixant els objectius en mitja marató per més endavant, (Sant Cugat, Mataró, Terrassa i Granollers). Doncs estic molt content, perque he complert de sobres amb aquest objectiu. 1h36:41, a ritme de 4:35 m/km, i lloc 232 de 920 arribats. Parcials de 22:22 + 23:08 + 22:30 + 23:25 + 5:16. El circuit de 2 voltes d'uns 10 kms, feia baixadeta en els primers 5 kms., per pujar en els següents 5, es per això dels parcials. No es un circuit dur, però la calor el fa dur. He mantingut un bon ritme durant practicament tota la cursa, però els ùltims 3-4 kms., he baixat clarament el ritme perque no tenia gaires forçes més, i amb la calor que feia he pensat que la feina ja estava feta, i "a otra cosa mariposa". He passat pel km. 5,5 al lloc 296º, pel km 15,5 al 243º, per acabar el 232º de la general. Ben organitzada, però he trobat a faltar algun avituallament de beguda isotònica durant la cursa, (si que donen llauna d'Aquarius a l'arribada). Una Mitja Marató un 5 de Setembre crec que ha de donar alguna cosa més que aigua calentona. Jo sempre porto alguna cosa en forma de gel o pastilles isotòniques, però avui he vist molta gent patir "pajarones" importants per culpa de les temperatures i per una hidratació incomplerta, no en quantitat, però si en qualitat. Molt bona gestió de cues al arribar a meta per l'entrega de regals, fruites, etc. El proper Diumenge un nou test a l'Ametlla de Merola. Classificacions. Ahhh, i aprofito per presentar-vos al soci nº 76245 del C.N.Terrassa, als meus braços i amb cara de circunstancies. Atenció al seu prometedor futur com runner. Te molt bones cames i pulmons!!!.

Corren que se les pelen: TESTSET amb Abel Antón

FICHA

Nombre: Abel Antón Rodrigo

Club: C.D. Abel Antón STRANDS.COM

Fecha y lugar de nacimiento: 24/10/1962 Ojuel (Soria)

Altura: 1,78 m.

Peso: 68 kg.

Mejor marca en 10km: 27'51"37 (Göteborg 05/08/95)

Mejor marca en media maratón: 1h03'03" (Media Maratón de Azkoitia-Azpeitia 03/98)

Mejor marca en maratón: 2h07'57" (Maratón de Londres 26/04/98)

Mejor marca en 5000m: 13'15"17 (Berlin 30/08/94)

TESTSET

1- Circuito, zona, parque, camino, etc..., favorito para entrenar?: Para mi Valonsadero es el entorno natural donde he corrido toda mi vida.

2- Cena preferida el dia antes de la competición?: Espaguetis más pescado a la plancha.

3- Zapatillas actuales para entrenar/competir?: Me gustan mucho las Rider 13 de Mizuno, pero he llevado Reebok durante 20 años, y no he tenido ningún problema.

4- Escoger 3 carreras populares favoritas del calendario, de cualquier distancia: San Silvestre Vallecana es la más especial, Jean Bouin de Barcelona, y la Subida al Castillo de Chiva (Valencia).

5- La carrera de tu vida, hasta hoy?: El Campeonato Mundial de Sevilla 99, para mi es la más especial.

6- Logro deportivo, (carrera, campeonato, medalla, etc...), de la que te sientas más orgulloso?: Los 2 Campeonatos del Mundo de Maratón: Atenas 97, y Sevilla 99.

7- Un sueño deportivo por cumplir?: Ser campeón Olímpico.

Col.lecció Tardor-Hivern 2010 (I)

Ja tinc bastant clar quines curses faré fins al mes de Desembre. Les primeres, encara d'estiu, son la Mitja Marató de Sabadell el proper 5 de Setembre, i el 22º Cross de L'Ametlla de Merola del 12/09. Una cursa que recomano a tothom, i a la que ja li dedicaré una entrada en uns dies. El 3 d'Octubre aniré fort a la 27ª Mitja de Sant Cugat, i el dia 10 del mateix mes faré una de les meves favorites: La Cursa de Fons a Sant Muç de Rubi. Una pujada a Sant Muç, dura, dura, dura, però que ja vaig fer l'any passat, i em va encantar, (i amb sortida a 100 metres de casa dels meus pares, jejeje). Després dubto si fer els 10km. del C.N. Sabadell, o repetir els 10km. urbans de Manresa, una cursa rapida que ja vaig fer al 2009, i amb un bon record. Els 10km. del Pont de Vilomara i Rocafort del 31/10 que es practicament segura, així com les "diferents" 5 Milles nocturnes de Cerdanyola del 13/11. A partir d'aqui, ja no ho tinc tant clar, i decidiré més endavant quines curses faig, (si es que corro alguna), just abans de la Mitja Marató de Mataró del 5/12, una cursa a la que li tinc moltes ganes...Ja aniré ampliant informació sobre totes aquestes curses a mesura que s'apropin les dates. Per cert,...i vosaltres, que fareu aquesta tardor?.

Proper objectiu: Sabadell

Si no tinc cap contratemps, el diumenge 5 de setembre correré la V Mitja Marató de Sabadell. Si, es cert que a aquelles alçades de temporada ningú te el cos per esforços d'aquest nivell, però en el meu cas es diferent perque la lesió del mes d'abril em va deixar un parell de mesos amb una mínima activitat atlètica, i es pot dir que vaig "descansar" a l'Abril-Maig, per començar la temporada al Juny-Juliol. No he deixat d'entrenar durant tot l'estiu, i de fet estic practicament millor que mai. No la faré al màxim, perque el veritable objectiu de tardor es la Mitja de Sant Cugat. A l'octubre arribaré en bona forma, i a Sant Cugat intentaré apropar-me a la marca de Granollers 2010 (1h33:44). He dit apropar-me, perque l'intent més seriós de millorar-la serà, si tot va bé, al desembre a Mataró, que es més planera. Però ja arribará el moment de parlar d'això. La Mitja de Sabadell arriba d'hora, i per tant fará calor, molta calor. Diuen que el recorregut es més suau que anys anteriors, però tot i això crec que no es lloc per anar a fer marca. Pot ser un molt bon entrenament exigent de 21 km. Un test.

Les meves sabatilles (5): Asics DS Trainer 15

Fantástica sabatilla aquesta Asics DS Trainer 15. He fet ja un parell de bons entrenaments, i estic encantat amb elles. Tenen un equilibri molt aconseguit entre amortiguació, estabilitat, i lleugeresa. Es ideal per corredors de menys de 70-75kg, amb una mica de pronació, (o també neutres amb tendència a la pronació després d'uns kms.), i per entrenaments ràpids i/o competicions fins a la marató. Podem dir que per un atleta lleuger, serveix practicament per tot. Disposa de tota la tecnología d'Asics: "Ajuste biomórfico", "Sistema de lazado asimétrico", "I.G.S", etc, etc, etc..., pesen entre 280-300 gr., (depèn de la web consultada), i jo també destacaria una excel.lent tracció sobre l'asfalt. Amb elles tinc intenció de competir a les properes curses de 10km. i mitja marató, i si responen bé, pot ser a una propera marató. Es podrien considerar per molts una mixta, i son un complement perfecte de les meves Saucony Guide 3.

Corren que se les pelen. TESTSET amb Joan Carles LLurdés i Coit

FITXA
Nom: Joan Carles LLurdés i Coit.
Club: No sóc membre de cap.
Data i lloc de naixement: 27/03/1966 Manresa
Alçada: 1,66 m.
Pes: 67 kg.
Millor marca en 10km: 41'57" (Igualada 2009).
Millor marca en mitja marató: 1h37'55" (Mitja Marató de Banyoles 2009).
Millor marca en marató: 3h54'08" (Marató de Barcelona 2010).

TESTSET
1- Circuit, zona, parc, camí, etc, favorit per entrenar?: El Poal de Manresa, i el camí de la Sèquia entre Manresa i Santpedor.
2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: Res d'especial si és una cursa de 10 km. Si és una mitja marató, un plat de pasta i una cervesa
3- Sabatilles actuals per competir?: Asics
4- Les 3 curses populars favorites de qualsevol distancia?: Tàrrega, Manresa, i Bell-lloc d'Urgell, (les úniques que fins ara he repetit, i per tant tinc un cert criteri per afirmar-ho). Tot i així són d'aquelles que agrada repetir l'any següent.
5- La cursa de la teva vida, fins avui?: La Marató de Barcelona d'enguany. No vaig complir el meu objectiu quant al temps final, però si satisfer el corcó de tot corredor popular de fer una marató i traspassar la línia d'arribada encara sencer.
6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: La meva primera mitja marató, (Sitges 2009). Sense haver fet abans cap altra cursa d'aquesta mateixa distància, jo i un company ens hi vam "llançar", i vam acabar força bé i satisfets. Vam "descobrir" que això de les curses populars "enganxa".
7- Un somni esportiu per complir?: Com no podré guanyar mai res, em conformo amb acabar les meves curses amb una certa dignitat. Sobre tot alguna altra marató que s'em passi pel cap de fer.

B10

Li confessaba Pablo Villalobos a Pol Guillén, el passat divendres devant de la porta 8 de l'Estadi Olímpic, que es trobaba bé, que tenia bones vibracions i molta confiança de cara a la marató de diumenge a les 10h. Suposo que tots deuen pensar i/o dir gairebé el mateix quan es troben devant d'una competició de primer nivell, no?. En qualsevol cas Pablo no ens va enganyar, i va completar una marató sensacional, de menys a més, i finalitzant en cinquena posició, just per devant de Rafa Iglesias, un altre que representa el millor relleu de Chema Martinez pels propers anys. Un relleu que de moment no es del tot efectiu, perque un cop més Chema ha estat el millor dels espanyols. Segon a la línia de meta, ha fet tota una demostració de talent, força, cap, i experiència. Nacho Caceres i Pepe Rios no han tingut el seu dia, i han optat per la retirada. La marató la vaig seguir per TV, però en canvi la final dels 1.500 m. de divendres si que la vaig poder gaudir en directe, (al costat d'uns familiars de l'atleta Marta Domiguez, per cert). Sempre es espectacular una final de 1.500, i amb espanyols de favorits encara més. Al final no va guanyar el més favorit de tots, però l'autoritat de la victoria d' Arturo Casado va ser total. Bronze per Manuel Olmedo, i 4º lloc, (medalla de xocolata), per l'incombustible Reyes Estévez. L'Estadi Olímpic LLuis Companys no es va omplir del tot. Crec que cap dia a arribat a omplirse completament. Pot ser no ens acaba d'enganxar això de veure una bona colla de "sonats" corrents al voltant d'una pista de tartan. I no, segurament no tenim la cultura i gran tradició atlètica d'altres paisos, però em va cridar l'atenció el percentatge de públic estranger que poblaven la grada. Jo diria que majoria. Gran ambient, si, però va faltar allò "d'omplir fins a la bandera". No tenim uns campionats d'Europa cada any!. Ah, i disculpeu la baixa qualitat de les fotos. Estan fetes amb mòbil.

El Dragonkhan de La Floresta

Fa temps que, (per culpa de la lesió, de la meva paternitat, i de l'arribada de la temporada d'estiu amb poques curses interessants), ja no segueixo cap planing d'entrenaments específic, i vaig una mica a cegues ultimament a les curses. Avui he fet una molt bona cursa. Repetia a La Floresta, i per primera vegada he pogut comparar temps de l'any passat amb aquest. He millorat 3'14" aquest any!!!. La Cursa Popular de La Floresta es curta, però molt dura. Son 5 km. de pujar i baixar, amb més pujades a la primera meitat, i que exigeixen de força a les cames. De tota la que tinguis. Segurament es la cursa més "trencacames" que he corregut fins avui. He acabat amb un temps de 21:34, i al lloc 76 de 250 arribats. Posició 26 a la meva categoria. Parcials de 4:25 + 4:35 + 4:24 + 4:20 + 3:50. Molt content. A partir d'ara si que intentaré tornar a entrenar amb un objectiu més concret i visible. Pot ser la Mitja de Sabadell al setembre, o la de Sant Cugat a l'octubre. Descarto, crec que definitivament, una marató de tardor. Classificacions.

Marquitis?

Quina es la vostra marca de sabatilles de running preferida?. Perqué?. Creiem que es la millor per la seva qualitat, es la que millor imatge i marketing te, o es simplement la que podem pagar. Busqueu l'assessorament de la botiga especialitzada?. Es pot parlar de millors marques de sabatilles, o es més just parlar de models concrets de cada marca. Quina importància li donem a l'estètica a l'hora de triar unes noves sabatilles?. Sou fidels a una única marca?. Teniu més d'un parell?. Si, masses preguntes, però m'agradaria saber que penseu de tot això, i si voleu m'expliqueu quina es la vostra marca, o el vostre model concret de sabatilles favorit, o sencillament l'actual o actuals. Gràcies per avançat. Tinc curiositat, i cert intères professional...

Les meves sabatilles (4): Saucony Progrid Guide 3

Ja porto un parell de bons entrenaments amb aquestes Saucony Guide 3, i transmeten molt bones vibracions. Si, es cert que amb els meus 61kg. potser no necesito tanta amortiguació, però penso en aquelles tirades llargues, i sobre tot en sesions de preparació de mitges i maratons, amb molts km., i on sempre es millor una mica més de protecció, confort, i amortiguació. Crec que treuré profit d'elles. Tenen un pel de correcció pels meus peus una mica pronadors, i destaquen per la seva comoditat, estabilitat, i excel.lent amortiguació, amb els seus escasos 337 gr.

Cursa Festa Major de Terrassa 2010

Cursa solidària, (1€ d'inscripció donats a Oncolliga), de la Festa Major de Terrassa 2010. Es la cursa de la meva reaparició després de la lesió de genoll, i la primera cursa que repeteixo. El circuit, de 7,8 km., no és el mateix d'altres anys, i per això els resultats no son del tot comparables. No importa. Es tracta de tornar a córrer, competir, i gaudir d'una cursa. Com podeu imaginar, entre lesió i paternitat, porto uns mesos sense poder fer els entrenaments que voldría. Fa molt temps que no faig sèries, per exemple. Això si, no he deixat d'entrenar un mínim de 2-3 dies per setmana, i la forma no la he perdut del tot. No he millorat, però almenys no he anat enrere. Sortida a les 20h. amb forta calor, i ganes d'apretar desde l'inici, però la prudència sempre es bona aliada del corredor inexpert i decideixo anar reservant una mica, i ja veurem que tal. Primers quilòmetres acompanyat pel Ramon, company del natació. Molts atletes egarencs, i moltes samarretes del C.N.T, (Club Natació Terrassa) i de la U.A.T, (Unió Atlètica Terrassa). Durilla pujada per la carretera de Castellar, on es veu el que va més fort o més just de forçes. Jo vaig bé. Millor de lo esperat. Toca apretar les dents i mirar d'avançar corredors al tram de Jaume I, també exigent. Arribo relativament fort a l'últim km., i ara toca accelerar el ritme a la zona d'Abat Marcet, per encarar la recta final. Es a la recta final que veig que em falta un pel de velocitat i "chispa", i en lloc d'avançar alguns corredors com de costum, soc superat per mitja dotzena d'atletes amb millor final que jo. Temps final de 33:42, a un ritme de 4:20 m./km., (molt a prop del meu millor ritme a una cursa de 10km. de 4:19 m./km.), i a la posició 169 de 724 arribats a meta. Guanya el crack local Jaume Leiva, que ja s'entrena per la propera marató de Berlín. Jo, molt satisfet. Millors sensacions de les previstes, i molt a prop dels meus millors ritmes. Ara toca mantenir, o intentar millorar, l'actual estat de forma per poder superar aquest rendiment a la propera cursa. Classificacions oficials.

Premis Blocs Catalunya 2010

Fins el 6 de setembre podeu votar pels millors blocs de Catalunya, (i escrits en català), que es presenten als III Premis Blocs Catalunya 2010. Estan dividits per diverses categories, i aquest runnec el trobareu al apartat d'esports, lògicament. També es pot votar pels posts que més agradin, de entre els últims 10 publicats a cada bloc, (o a tots 10, si us agraden tots, es clar), jejeje. La veritat és que vaig sentir a parlar d'aquests premis gràcies al col.lega Joan Carles LLurdés, (un dels màxims favorits a guanyar amb el seu magnífic Marathon man). El meu bloc no és el millor, ni de lluny, i de fet fins avui ni tan sols pensava en fer cap promoció de la meva participació, però he decidit que puc intentar almenys... no quedar l'últim.

Al loro, que tornooo!!!

Com podeu imaginar porto uns dies "liadillo" netejant cacones, canviant bolquers, i passejant-me alguna nit per casa, mig zombie a les 04h. de la matinada, per que el bebè agafi la son. La paraula esgotament agafa una nova dimensió durant aquests dies, jejeje. Això si, tot amb un somriure d'orella a orella. Però ja tinc una mica de "mono" per córrer alguna cursa, i com la recuperació del meu genoll es pràcticament total i ja fa molts dies que no tinc la més mínima molèstia, he decidit definitivament reaparèixer el proper 3 de Juliol aprofitant que tenim a Terrassa la XXXI Cursa Solidària de Festa Major. La cursa es el dissabte a les 20h. El circuit es totalment urbá i nou, per culpa de les obres a la part de Rambla d'Ègara. La distància es d'uns molt poc habituals 7.800 m. És previsible una calor important, però poden més les ganes de tornar a sentir-me de nou corredor. El risc es alt, perque tota la meva ciutat i els meus veins poden ser testimonis directes del meu lamentable estat de forma, jejeje. Correrem aquest risc!.

Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet...

Ja tenim al Pol entre nosaltres!!!. Concretament desde el passat 11 de juny. Ha nascut rosset, blanquet, i amb ulls d'un fosc color blau. Un nen guapíssim, vaja, (que ha de dir el seu pare, es clar), i que representa, això si, un autèntic miracle, si tenim en conte que el seu pare es lleig amb avarícia, jejeje. Menys mal de la seva mare!. Va arribar amb salut i sense donar-nos més problemes dels normals, almenys durant els primers dies. Ja tindrà temps per donar-los el punyetero, ja tindrà temps... Està clar que a partir d'ara entrenaré menys, i sobretot més cansat, però potser també tindré un motiu més per fer-ho. Un nou element motivador. Crec que té bones cames, o sigui que em guanyarà d'aqui a ben poc. Pas als joves!!!

Corren que se les pelen: TESTSET amb Arcadi Alibés

FITXA
Nom: Arcadi Alibés Riera
Club: CALAM (Club Atlètic l'Ametlla de Merola), Domingo Catalán Fondistes Club, i Corredors.cat.
Data i lloc de naixement: L'Ametlla de Merola 01/10/1959
Alçada: 1,68 m.
Pes: 62 kg.
Millor marca en 10km: 37'19" (Sant Boi 1993)
Millor marca en mitja marató: 1h20'50" (Mitja de Vilanova i la Geltrú 1994)
Millor marca en marató: 2h53'06" (Marató de Sevilla 1994)

TESTSET
1- Circuit, zona, parc, camí, etc,...favorit per entrenar?: Carretera de les Aigües a Barcelona, Camí de les Collades, Can Brunyoc i Cornet a Sallent, Carretera de la Plana i circuit del Cross a l'Ametlla de Merola.
2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: L'últim àpat ja no és tant important. Pot ser un sopar normal, sense "invents" ni guisats, però ja no cal que sigui només de pasta, si l'alimentació de l'última setmana ha estat la correcta.
3- Sabatilles actuals per competir?: Diadora Magnitude per entrenar i marató, i Diadora Samurai per mitges i 10.000 metres.
4- Les 3 curses populars favorites de qualsevol distancia?: Marató de Barcelona, Cross de l'Ametlla de Merola, Cursa de Canovelles el dilluns de Pasqua.
5- La cursa de la teva vida, fins avui?: La Marató de Sevilla del 94. Va ser perfecta.
6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: La mateixa marató de Sevilla del 94, la del Sahara del 2003, i la de l'Antàrtida al 2005.
7- Un somni esportiu per complir?: Acabar la col.lecció de maratons olímpiques i poder continuar fent el que faig tota la meva vida.

Magneto i els seus poders

No puc estar del tot segur si es gràcies a la magnetoteràpia, o simplement a la lògica evolució d'una lesió que tenia que millorar, però la veritat es que amb els poders de Magneto, o sense ells, en una setmana de tractament al centre REDI de Terrassa, (a tocar de casa), he superat els 10kms de cursa contínua, per arribar avui als 14,2kms. d'entrenament a ritme digne, i sense cap molèstia. Bones sensacions, i sobre tot el sentir-me corredor de nou. Retrobar-me amb això m'ha fet feliç. Ara ja veig la llum al final del túnel. Una llum intensa i encisadora que em fa somniar en tornar a donar guerra, i gaudir, a qualsevol cursa del nostre calendari, ben aviadet.

Corredor dolent, però mediàtic.

Els amics de la revista Planeta Running em van proposar escriure un text sobre les sensacions al voltant de córrer una primera marató. La meva primera marató: Barcelona 2010. Vaig acceptar de seguida, però sense calcular la dificultat d'intentar descriure un cúmul tant gran, personal, i profund, de sensacions en només 550 paraules. Era l'única condició. Al poc de començar em vaig adonar que era sencillament... impossible. El primer esborrany del text tenia unes 1.300 paraules, i vaig tenir que reduir i mutilar el text fins arribar al tamany definitiu. Redactat com una espècie de telegrama, però de 550 paraules. Segur que un bon escriptor o narrador pot transmetre moltes més coses i més profundes en només un parell de frases, però jo no, i he fet el que he pogut. El resultat final el podeu trobar al nº 26 de la revista, corresponent al mes de Juny. Inclou també altres reportatges que si son interessants de veritat, com un sobre convinar el running amb altres esports, o la espectacular aventura de Dan Hornery, un australià, (amic d'en Marc Roig), que ha dedicat tot un any a viatjar i córrer curses per tot el món.

Ja son 10!

Avui ja he fet 10 kms. seguits i sense dolor!!!. Igual resulta que el sulfato de glucosamina funciona!. Estic content perque després de varies setmanes amb avenços molt lents i petits, en 1 setmana he passat de 7 a 10 km., i això anima molt. Dilluns començo, per recomanació del traumatòleg, un tractament de magnetoteràpia. Faré 20 sessions de 30 minuts amb la idea de que la recuperació continuï per bon camí. Tot i que faig bastants menys quilòmetres que abans de la lesió, no guanyo pes, em noto amb força a les cames, i miro de combinar el running amb bici i natació. Aprofito per destacar que el meu club, el C.N. Terrassa, està disputant la final de la Lliga Nacional-Divisió d'Honor de Waterpolo. Ahir vaig presenciar la derrota 7-10, en el primer partit d'aquesta final, (a 3 partits), contra el C.N. Atlètic-Barceloneta. Serà practicament impossible remontar devant un superequip com el Barceloneta, però tenim motius per estar orgullosos del nostre equip. Ha jugat la final en 3 dels últims 4 anys, i al mes de Novembre van trencar la increible ratxa del Barceloneta de 4 anys i 140 partits sense perdre. Passi el que passi,... felicitats companys!!!

Corren que se les pelen: TESTSET amb Jaume Leiva

FITXA
Nom: Jaume Leiva
Club: Club VO2
Data i lloc de naixement: 30/07/1983 Terrassa
Alçada: 1,83 m.
Pes: 67 kg.
Millor marca en 10K: Pista 30'17" (Castellar del Vallès 2007). Ruta 30'26" Cursa dels Nassos o Cursa Bombers, (no ho sé)
Millor marca en mitja marató: 1h06'57" (Mitja Marató de Terrassa 2010)
Millor marca en marató: 2h16'27" (Marató de Sevilla 2010), debut.

TESTSET
1- Circuit, zona, parc, camí, etc..., favorit per entrenar?: Circuit de cross a Torremarimón, (Caldes de Montbui).
2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: Pasta fresca i carn. De postre un yogurt amb cereals i panses.
3- Sabatilles actuals per competir?: Mizuno Wave Musha.
4- Les 3 curses populars favorites de qualsevol distancia?: Mitja Marató de Terrassa, Cursa Popular de Festa Major de Terrassa, Cursa dels Bombers.
5- La cursa de la teva vida, fins avui?: 2 molt diferents. La primera el dia que vaig guanyar la popular de Terrassa del 2007, (desde petit veia atletes com Bartolomé Serrano, Hicham Chatt, José Rios, entre d'altres, que eren vençedors absoluts, i el meu somni de petit era guanyar-la un dia. Així que aquell dia va ser especial).
L'altre, molt més important, ara fa poc. El meu debut a la marató amb 2h16'27", a la Marató de Sevilla 2010. Ha estat molt dur, sobretot preparar una marató amb 8-10 hores de feina a un gimnàs de Terrassa, i compaginar això amb els entrenaments. Si al final la marató et surt bé, la satisfacció és molt més gran.
6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: La Marató de Sevilla 2010.
7- Un somni esportiu per complir?: Ser internacional absolut.

Jo, robot

Soc un robot. No sento dolor, no sento ni fred ni calor, no sento cansament, no sento res. Soc un runner robot que en lloc de genolls té unes complexes articulacions electro-mecàniques, i que pot córrer tant com vulgui. Això he cregut durant uns quants quilòmetres de l'entrenament d'aquest matí, però he despertat al apropar-me al km. 7, i just abans d'arribar el dolor he parat. Molt content, perquè per primera vegada en un mes aguanto 7 kms. de carrera contínua sense que em faci mal el genoll. Potser un miratge en el desert, o una senyal inequívoca de la meva lenta però segura recuperació?. Ho veurem en els propers dies.

Running in the rain

Avui m'ho he passat de conya correns sota la pluja. No se si estareu tots d'acord en que córrer amb pluja es un plaer, però estic segur que per molts de vosaltres si. I si es a l'estiu molt millor. Tot i que encara no estem a l'estiu, ja no fa gaire fred, i avui he gaudit d'un curt però divertidíssim entrenament. Només trepitjar el carrer ja ha començat a gotejar..., miau, he pensat. Doncs als pocs minuts...patapaaam!!!, quina quantitat d'aigua en 1 minut!, jajaja. Doncs jo amb un somriure d'orella a orella i correns a tota llet. No he fet ni 5 kms., (no estic per córrer gaire més per culpa del cartílag del genoll), però a ritme de 4'53" m./km., i sobre tot divertits com mai. Lògicament he arribat mullat fins als ossos, però...i que?. Per cert, demà dia 14 es el meu aniversari!!!. Si, 42 "tacos" i disfrutant com un nen del "running in the rain"...

Mica en miiica,...

Ahir vaig fer, acompanyat de la meva cunyada Mireia, un nou, i curt, entrenament. En aquest cas pel Parc de Vallparadís de Terrassa. Ritme molt suau, gaudint de la companyia i del parc. Amb bones sensacions, i cap rastre de dolor. Però es clar, no vaig arribar a fer 6 km. Estic mooolt lluny dels meus ritmes i kms. de fa unes setmanes, però almenys crec que podré guanyar en confiança poc a poc, i amb molta paciència. Puc apretar sense problemes, i de fet ahir, per probar una mica, vaig fer l'últim km. a 4:28 sense cap esforç extraordinari, però com no vull tenir presa per recuperar-me, només espero poder augmentar mica en mica els kms., sense que aparegui el dolor. Cap més objectiu de moment, però totes les ganes del món!