dimarts, 27 de març del 2012

Marató BCN 2012 (The Walking Dead)

Soc més i millor corredor ara que fa 1 any, o això crec. He entrenat millor que mai, o això crec. He millorat marques de 10k i de mitja marató als últims 3 mesos. He menjat millor que mai, o això crec. He dormit millor que mai, desde que soc pare, i d'això estic ben segur. He cuidat tots els detalls a nivell de material, hidratació, gels, etc..., però resulta que he "petat" com mai a la Marató de Barcelona 2012. Més de 19500 inscrits han convertit la marató de Barcelona en una de les grans d'Europa, i la veritat es que l'ambient previ a la sortida és absolutament espectacular. Al grano.
He format duo amb l'amic i company Paco, (que pràcticament sortia del llit per culpa d'un virus per córrer la marató), amb una intenció clara de buscar el sub 3h15'. Els primers kms els fem sense gaires complicacions ni ensurts. És cert que abans del km 15 ja noto certes "insinuacions" musculars que no conviden a l'optimisme, però prefereixo no pensar gaire i tirar sense més. Arribem a la mitja en 1h36:37, només uns segons més lents del previst, però abans del km 25 ja he vist que tocaria patir. No tinc encara una explicació concreta del perqué, però aproximadament al km 32, ja he vist que no podia mantenir els parcials per sota de 4:40 m/km. He begut a tots els avituallaments, i he gestionat els gels crec que correctament, però quan el cos no tira, no tira. Paco està algo més sencer que jo, i li insisteixo que tiri. Ho fa aprox. al km 35. Un parell d'aturades per estirar l'isquio esquerra, (l'any passat van ser 3 stops), abans del km 40, i un petó al meu petit Pol i a la Natalia poc després, per encarar la Av. Paral.lel, que sembla no acabar mai. No només està perdut l'objectiu inicial, si no que ni tan sols podré millorar la marca de l'any passat. Tinc la sensació de semblar més un mort vivent que un corredor. Ja es igual, i només penso en arribar. Entro a meta en 3h20:02. Ara toca reflexionar sobre els motius de la "petada", però el més probable és que segurament vaig creure que podia córrer 42 km a un ritme pel que no estaba preparat. I punt. Classificacions.

5 comentaris:

  1. No passa res, ara a reflexionar que carrreras hi ha moltes
    Salutacions des de Cartagena d'un valencià

    ResponElimina
  2. La marató té molts imponderables difícils de control·lar tot i que, com tu bé dius, tenies l'opció i crec que tens l'opció de baixar de 3h 15, segur, i d'apropar-te a les 3h10, molt probablement.
    Alguna cosa concreta et va afectar més del compte, però estic segur que pots i podràs aconseguir baixar aquesta marca. N'estic conveçut.

    ResponElimina
  3. Ernest,
    El cos, com tota màquina, també té les seves petites imperfeccions. Però vaja, aquest temps em sembla realment fantàstic, tot i que ho digui jo que no me l'he plantejat mai.
    Res, a descansar però tampoc t'hi capfiquis gaire. No crec que valgui la pena.
    Salutacions ben cordials.
    Marathon man

    ResponElimina
  4. Està clar que això de la marató no és una ciència. Jo vaig arribar a la Marató de la Costa Daurada en un moment de forma bestial, havent millorat marca de mitja, i em vaig pegar una bona òstia.
    En canvi arribava a la de Barcelona amb moltíssims dubtes i problemes i he aconseguit el meu objectiu.
    El pitjor de tot és que moltes vegades no trobes l'explicació del perquè has "petat"
    Però pensa que hi haurà noves maratons per intentar-ho!

    Ànims!!

    ResponElimina
  5. No pasa nada Ernest, peor es lo mio que no pude ni correrla después de tener toda la preparación. Tengo unas pocas fotos del maraton del ASHI RUNNING si me das un correo te las paso saludos

    ResponElimina