Ripollet: Primer asalt de la temporada

La Cursa de la Festa Major de Ripollet és el primer test de la temporada sobre la distancia de 10 km. Pocs entrenaments encara a les cames, però bona evolució i millora desde el passat 7 d'Agost que vaig començar a entrenar. Presencia de molts membres del Team Ashi Running a la línia de sortida. Temperatura agradable i sense la terrible humitat dels dies anteriors. La Cursa és durilla, i de 2 voltes a un circuit que té algunes pujadetes prou exigents com per deixar tocat al més pintat. Tampoc es pot dir que sigui de les més dures del calendari, però com acostuma a agafar a molts corredors en un estat de forma encara baix, son habituals les "pajaras" en aquells que no calculen el ritme al que estan preparats per mantenir un 28 d'Agost. Per sort no va ser el meu cas, ja que era perfectament conscient de que podría aspirar com a màxim a una marca entre 41:30 i 42:30, i per tant vaig tenir molt clar que sortir amb altres intencions no sería convenient. Formem un grupet sub42', amb Paco, Rafa, Raúl, Dídac i un servidor com integrants. Ritme previst de 4:10 per intentar fer el primer 5000 en 20:50-21:00, i a la segona volta que tiri el que pugui. Just després del tret de sortida, Paco agafa uns metres, i aprofitem que els kms 2 i 3 son favorables per fer parcials per sota de 4m./km. Arriben les pujades i els parcials pujen a 4:25-4:30 m./km. No podem fer més. Rafa també marxa una mica per davant, i ja només quedem Raúl, Dídac i jo. Completem la primera volta en 21:09. Un pel més lents del previst, i només un petit miracle ens permetrà rebaixar aquests 42:00. No ens juguem res, i tampoc es tracte de reventar a la primera cursa, així que mirem de mantenir un ritme suficientment digne per no perdre ni posicions, (guanyem un bon grapat), ni gaire temps. A falta d'un parell de kms. Dídac també agafa uns metres, i tot i que el tenim ben a prop ja no els podrem recuperar fins al final. Entro per línia de meta en 42:29, a la posició 140 de 536 arribats, i només 3" després que Dídac, i 9" per davant de Raúl. Paco ha entrat en 41:24, i Rafa en 41:48. Pere cada dia més en forma para el crono en 46:49. Jon, que com sempre menja apart, feia estona que habia entrat en 36:00 i la posició 14ª de la general. Però les grans protagonistes de la cursa son les nostres noies del Team. Sensacionals totes elles. Romana marca uns 47:02 que demostren que està a prop de tornar a les seves millors marques. Marta, (foto dreta), i que corría per primera vegada amb la samarreta Ashi entra en 47:44 i puja al podi com 3ª de la seva categoria!. Mònica que està progressant d'una manera impresionant, i que competeix al seu primer 10k, corre amb la companyia de Sònia, (que tot just surt ara d'una lesió), i entren juntes en 52:43 i 52:45 respectivament. Espectacular!. Classificacions.

1 milla = 1,609344 km.

Vaig decidir estrenar temporada a la Milla Urbana de Sant Antoni de Calonge. Distancia nova per mi, i en un moment de forma molt baix, (4 entrenaments després de parar 15 dies sense córrer ni un sol km.), però em feia il.lusió provar una distancia com aquesta, i més si era en companyia de l'amic Pere. Cursa a les 19h45 del dissabte tarda i en ple passeig marítim d'aquesta localitat de la Costa Brava. Cursa petita i ben organitzada. Amb calor, però no exagerada. 3 voltes a un circuit d'algo més de 500 m. Nosaltres participem a la cursa més nombrosa, que és la dels veterans de +35 anys, i fins a +65. No tinc ni idea de que fer de sortida o de quin ritme puc mantenir a aquestes alçades de la temporada. A Pere li passa el mateix. Total, que decidim sortir "a lo que salga", i ja veurem. Sortida rapidíssima com era d'esperar, i jo miro el Garmin i veig que els primers 500 m. els faig a 3:18 m./km., i amb Pere al meu costat. És evident que aquest ritme no el puc mantenir molt temps, i baixo un pelet per fer una segona volta amb l'objectiu de mantenir distancies amb els que tinc davant i esperar a la tercera i definitiva volta per intentar avançar a algun corredor. Pere segueix al meu costat, i encarem els últims 500 m. Encara tinc polvora, i aprofito per avançar a 3 o 4 corredors i només a 200 m. de meta veig que em separo uns metres del company Pere. Entro a meta en 5:50, que dona un ritme de 3:37 m./km. Lloc 8è de la categoria i 22è de la general. Molt content perque he gaudit de la cursa, pel meu rendiment, i per la gran cursa de Pere, que ha marcat 5:58, i que ha demostrat que està finet i que en properes setmanes i mesos ens donarà més d'una alegria. Nova distancia i nova experiència positiva.

Campaaaaana y se acabó!

El dissabte m'aixeco amb febre, un mal cos important, i tot un día per davant de feina amb sopar amb amics del Team per rematar. Penso que dificilment arribaré en condicions al sopar, (però l'esforç val la pena, perque és el comiat de Xavi que marxa a treballar i viure a Noruega), i que és practicament impossible que per la cursa de demá estigui recuperat i en condicions. Aguanto tot el dia a cop de Xumadol i arribo al sopar amb poca gana i aixafat d'allò més. Això si, la bona estona de "bromes i risas", no me la treu ningú. Com som esportistes responsables, (jejeje), decidim retirar-nos ben d'hora. Diumenge desperto amb millor cos, i decideixo apropar-me a la Cursa de La Floresta, (Sant Cugat), i probar a veure que tal. Trobar-me amb els amics del Team m'acaba de donar el cop de moral definitiu per decidir córrer. La cursa és curta, de només 8 km, però dura, molt dura, segurament la més dura de perfil de les que he corregut fins avui. Aquest any han allargat la distancia, que fins l'any passat era de 5km, afegint també un bon grapat de kms de pista o terra. Jo diría que la meitat de circuit és d'asfalt i l'altre meitat de pista de terra o directament camí de cabres en algun tram una mica perillós pels "asfalteros", i que hem tingut que fer en "fila india". Uns 300 participants, i entre ells, 7 membres del Team Ashi Running. Romana, Pere, Xavi, Dídac, Jon, Roman, i un servidor. Sortim Dídac i jo junts, i així anem fins que a alguna d'aquestes baixades suicides el deixo una mica enrere. Tot i que el puja i baixa és constant, la primera meitat de la cursa és basicament de pujades, i a la segona baixem una mica, però sempre parlem d'un recorregut trencacames, i amb arribada en pujada. M'ho passo molt bé i no pago cap factura del mal dia anterior. Les millors sensacions de les últimes curses juntament amb Andorra i arribant bastant sencer. Entro a meta amb 33:35 i al lloc 47 de 292 arribats. Posició 17 de la categoria M4. Avui el més destacat del Team a estat Roman, entrant 7è de la general i que recull el 2òn premi de la seva categoria. La cursa era de les que li agraden, i es que la "locomotora de Zuric" puja espectacularment bé. Jon 9è a la general. Dídac 58è, Xavi 73è, Pere 143è, i Romana 9ª dona, i 5ª de categoria. Molt bon rendiment de tots els integrants del Team. Cursa "petita", però molt recomanable, per diferent, per ben organitzada, i pels bocates i begudes del final. Classificacions. Ahhh, i la samarreta està molt bé. Ara toca reset. Porto 14 mesos seguits sense parar, i a partir d'avui i fins d'aqui a 10-15 dies no faré ni un sol km. Algo de bici i natació serà tot. Després començarem a entrenar molt poc a poc per estrenar-me a la segona part de la temporada a la cursa de Ripollet o a la de Matadepera.

Dinar de pitet i triatló de la Vila

Aquest cap de setmana hem aprofitat per desconectar una mica, (i sempre relativament), de curses i exigencies, i un grup d'amics membres del Team hem gaudit relaxadament de la companya de Pol Guillén i Rosa Morató, en un dinar de dissabte que hem organitzat desde Ashi Running. Diumenge ens hem apropat a veure i animar a 3 dels nostres a la Triatló de la Vila. Sobre el dinar amb els cracks, que puc dir que no imagineu?. Doncs basicament bavejar una bona estona davant les explicacions, anecdotes, consells, i reflexions al voltant del running d'aquests dos "monstres", deixant molt clar que a part de ser grans atletes, encara son millors persones. Simpàtics, propers, i generosos. A la foto estic amb l'amic i company del Team Jon Koldo, i Pol i Rosa als extrems. Mil gràcies als dos, que tot i que ara estan passant per un moment delicat de lesions i mol.lesties, estem segurs que podran recuperar el seu millor estat físic molt aviat. Diumenge ben d'hora, (6h30), ja hem sortit Paco i jo desde Terrassa per arribar al punt de trobada amb la resta de membres del Team que participaben al Triatló de la Vila. Molt ambient per tota la zona propera, amb molta bici, roba especial de triatleta, musica, cossos d'anunci, i un bon grapat de frikis i frikadas, que sempre donan color a aquestes concentracions. Una cosa està clara: Els triatletes son diferents. La manera que tenen de parlar de la seva estimada bici, l'especial predilecció que demostren per sabatilles ben cridaneres i si poden ser "voladores" millor que millor, el gust que tenen per mostrar el seu cos, etc..., etc... Son diferents. Els nostres representants son dels més "normals" en aquest sentit, i al afrontar el seu debut a l'especialitat de triatló sprint, deixaben entreveure uns nervis lògics davant d'allò que és desconegut. Roman i José el feien tot sencer, i Jon Koldo només el relleu de running al formar part d'un equip amb companys de feina. Romana, Paco, (el nostre gran especialista i responsable de l'area de triatló del Team), i un servidor, hem asistit com espectadors, i reconec que tot i el caos que comporta una proba així, i les dificultats per seguir la competició com espectador, ens ho em passat molt bé. El rendiment dels nostres, com sempre, espectacular. Roman al lloc 165º i José el 310º de més de 1700 arribats a meta. De menys a més, ja que al sortir de l'aigua eren només el 666º i el 907º respectivament. Després han remuntat molt bé al sector de bici, i han rematat amb un últim sector de running sensacional. I tot això el dia que feien la primera triatló!. Jon Koldo ha fet ni més ni menys que el 2º millor sector de running de tots els competidors, (amb les serioses dificultats que ha tingut un corredor tant ràpid com ell per poder avançar a "paios" de 1,85m. i 90 kg. que s'arroseguen a la part de running ocupant tota l'amplada de l'estret circuit), i només superat pel guanyador absolut, (Francesc Godoy). Això, i el bon rendiment dels seus companys de equip li han permès acabar a la 4ª posició de la general per equips de relleus. Molt bé!. Les cares de felicitat de Roman, (foto esquerra), i José, (aqui a la dreta), entrant a meta ho diuen tot sobre com han gaudit de l'experiencia. Qui sap, pot ser algun dia jo també vulgui probar això del triatló. De moment queda per tancar la meva temporada el proper diumenge a La Floresta. I tinc ganes de fer-ho bé.

Quan la cursa és l'excusa.

Teniem previst aprofitar la Cursa d'Andorra la Vella per pujar el cap de setmana amb altres membres del Team i parelles. La Cursa és una excusa, i el més important, com sempre, és poder compartir bones estones amb els amics-companys del Ashi Running Team. Hem pujat 8 en total. Natalia, Sònia, Romana, Mònica, Pere, Paco, Jon, i un servidor. Només 4 correrem per culpa de les lesions de Sònia i Paco. No té bona fama el Campionat de migfons d'Andorra. I la veritat, és que no tinc cap motiu per desmentir aquesta mala fama.
Bé, en realitat, és pot qualificar la cursa d'auntèntic desastre organitzatiu. Per sort, com dic, la cursa no era el més important. La sortida és a las 10h. Uns 300 corredors escalfen a l'estadi Comunal. Alguns de nivell, i 2 Kenians que lluitaran per la victoria. Veig amb sorpresa que no tenen cap intenció de montar ni arc ni catifa de sortida. Efectivament, ens tindrem que conformar amb un "sortida" pintat al terra. No passa res. Tenim referències, (gràcies Jordi pels detalls), que parlen d'una cursa dura i amb pujadeta constant durant els primers kms. Crit de sortida, i a córrer. Primer km. de baixadeta que aprofito per treure'l per sota dels 4 m./km., peròde seguida girem i comencem a pujar, i pujar i pujar, practicament fins el km 4. Vaig al costat de les dues primeres dones, però abans del 5, Isabel Olivan marxa en solitari i la Sara Prescoli queda endarrerida uns metres, i ja quedo més o menys en terra de ningú. El ritme ha baixat notablement perque el perfil no permet gaires alegries, (i menys en el meu estat de forma), i passo pel km 5 en 21:22. Ara tenim més baixada, i aprofito per guanyar algunes posicions, i marcar un segon parcial més ràpid. Entro a l'estadi per fer volta i mitja, i trepitjo la catifa d'arribada en uns modestos 42:34. LLoc 54 de 258 arribats. He gaudit molt d'aquesta cursa. Tot i que el temps no es gaire bó, (moltes vegades les marques no diuen tota la veritat sobre una cursa), he tornat a tenir molt bones sensacions, i poder anar de menys a més, sempre acaba deixant un millor regust de boca. Molt content, i més encara quan he vist com Jon tornaba a deixar el pabelló ben alt amb el seu 12è lloc de la general, Romana pujaba al podi com 3ª de la seva categoría, (moltes felicitats Ro!!!), i Pere sacrificaba la seva porció de gloria personal per acompanyar a Romana durant la cursa, i acabant amb bones sensacions també. Fotos amb els guanyadors, Elicky Mase i Peter Korir, i a xerrar i riure una bona estona sobre la gespa, i abans de marxar mentres veiem entrenar al crack local Toni Bernadó, (millor atleta blanc a la Marató de BCN 2011 amb 2h17'). Han tingut que repetir la cerimonia d'entrega de premis de la general femeni, un atleta marroquí ha montat un bon "pollastre" perque reclamaba no sé quins diners pel seu 3er lloc, a l'Speaker no había manera de entendre'l, fan un sorteig de regals, canten el nº de dorsal de Pere i quan arriba a recollir-ho li diuen que no tenen regal, (?), etc, etc...
A nivell organitzatiu és la pitjor cursa que he vist mai, però com aquest no és l'únic motiu que ens mou, any vinent tornarem. Classificacions.

Doblet

Volia conèixer la cursa de Pallejà del diumenge 3, i de pas aprofitar per veure als amics Pere i Mònica, que també hi serien. El problema és que el dia abans és la cursa de la Festa Major de la meva ciutat, de Terrassa, i no hi podia faltar. Per tant m'enfrontava per primera vegada a un doblet el mateix cap de setmana. De fet amb només 12 hores de diferencia, (la sortida a Terrassa era a les 20h15, i al dia seguent la de Pallejà a les 09h00), i amb cos, el meu, que ja no està per tirar coets. Fem-ho, i ja veurem que passa!. El dissabte a Terrassa corría amb els amics i companys del Team Dídac i Vanessa. Hem quedat una estoneta abans per petar la xerrada i compartir "risas" amb el Paco. Saludem al seu germà Juanmi que 6 dies abans feia l'Ironman de Niça, i que aqui estaba dispossat a entrar entre els primers, com sempre. Hem parlat amb el Dídac de sortir forts, i així ho fem. Tirem alternativament, fins que veig que queda una mica enrera al km 3-4. Vaig mirant tota l'estona, i buscant-lo amb la mirada, però em veig amb forces i decideixo tirar a mort en solitari. Molta xafugor que fan més durs els últims kms. Per sort son "només" 8,25km., (encara que l'organització sense que ningú entengui perque, parla de 7,5 km, però tots els gps van marcar entre 8,2 i 8,3km.), i arribo a l'esprint aprofitant que l'últim km es de baixada. Entro a meta amb 32:55 aun ritme de 3:58 m./km., i al lloc 86 de 670. Molt content. Dídac entra uns segons després en 33:32, i Vanessa, que últimament no ha pogut entrenar com voldría, entra amb 50:57. Moltes felicitats a tots dos!!!. Classificacions.
Al matí seguent, toca la Cursa de Pallejà, i arribo ben d'hora, de fet crec que el primer dels corredors. Van arribant alguns coneguts, i una estoneta després el Pere i la Mònica. Ella s'estrena avui en una cursa, (en el seu cas de 5 km.), i ell, generós com sempre, li fará de llebre durant la primera volta, per continuar una segona volta i completar els seus 10km. Jo faré el que pugui, que tinc la sensació que no serà gaire després de l'esforç d'ahir. Notem durant l'escalfament que la xafugor tornarà a apretar de valent, i que patirem si o si. Tret de sortida, i miro de sortir a un ritme alegre i a veure com reacciona el meu cos. El primer km molt bé, però a partir del km 2-3 començo a veure mooolt clar, que avui no farem res de bó. Toca aguantar i mirar de dosificar una mica per almenys arribar a meta i acabar dignament, (que ara que ho penso encara no he tingut que retirar-me mai de les 45 curses que he fet fins avui). Segona meitat de la cursa desastrosa, per entrar a neta amb 42:10 i al lloc 100 de 542 arribats. Pere entra en 51:02, però ell avui feia de llebre i el seu temps era el de menys, perque el tema important era el debut de la Mònica. "Ojo" amb "la pantera de l'Eixample", perque ha marcat uns espectaculars 26:18 quedant la 14ª entre 62 dones arribadas a meta!!!. Quin debut més il.lusionant. Evidentment ja té una oferta a sobre de la seva taula per fitxar pel Team, jejeje. Estic fet pols, però he tirat de casta per acabar una cursa molt ben organitzada, i amb bons avituallaments al final que inclouen aigua, coca-cola, fanta, aquarius, meló i síndria. Tot fresquet i de bona qualitat. Crec que repetiré a Pallejà un altre any. Classificacions. La resta del Team ha quedat repartit entre la cursa de Premià de dissabte, la de La Maquinista, diumenge matí, i la Ultramarató de Belchite, on Rafa ha tornat a fer-la grossa amb un podio individual que sap a gloria. Felicitats a tots. Ara toca preparar, (no gaire, ja us ho dic ara), el nostre debut internacional del proper diumenge. Ja explicaré que tal.

Aigua i foc

Aigua perque és el que vaig fer. Una Cursa del Foc a Olesa de Montserrat que no pasará a la meva particular historia ni molt menys, i en la que vaig notar que una setmana d'entrenaments dolents i un cos que demana a crits un reset son un cocktel infalible per no tenir el millor dia. I foc perque era el que semblava que caiguès del cel diumenge al matí a Olesa. Quina calda!!!. Com sempre he quedat una bona estona abans amb companys del Team. En aquesta ocasió Jon i Romana intentaran deixar el pabelló Ashi Running més alt que jo, (com passa sempre). Tot i que la sortida pateix un retard d'uns 10 minuts, surto amb ganes de fer-ho bé. El primer km de baixada és molt propici, i el marco a 3:45. És evident que aquest no és el meu ritme, però és que de seguida que comencem a tenir perfil mes planer ja veig que entre la calor, i especialment el meu fluix estat de forma, no treurem res de profit avui. El meu ritme va baixant km a km, i ja em marco com únic objectiu acabar senser i no perdre gaires posicions fins la meta. Al km5 marco 20:29, i la veritat és que avanço a alguns corredors fins al final que sembla que encara pateixen més que jo. Del km 8 o 8,5 i fins l'arribada, el perfil pica de veritat. Entro a meta fent un bon esprint i marcant 41:36. Lloc 104 de 421 arribats. El 25è de la categoria. Bé, sencillament no he pogut fer més. Jon ha entrat el 12è en 35:30, Romana que ha fet una cursa molt inteligent entra en 48:06 i la 7ª de categoria. Coincidim uns minuts amb la gent del equip rival-amic Baseamado, i també amb el guanyador de la cursa Sergio Enriquez, amb el que també coincidirem a la cursa d'Andorra del proper 10/07. Classificacions.

Col.lecció d'estiu 2011

Arriba l'estiu. La calor comença a fer-se notar, i es moment d'esforços controlats, entrenaments més suaus, curses més curtes, i de deixar de banda objectius ambiciosos per més endavant. El calendari dona una petita treva al mes d'Agost, on no tenim la mateixa quantitat de curses de cert nivell o renom, però fins llavors, la veritat és que tenim un bon grapat d'opcions per competir, compartir, i gaudir, tot i les altes temperatures. En principi, i sempre obert a fer qualsevol canvi o rectificació sobre la marxa, les curses que tinc previstes per les setmanes que queden fins l'Agost son:

26/06 Cursa del Foc d'Olesa de Montserrat.
02/07 Cursa de Festa Major de Terrassa.
03/07 Cursa de Pallejà. (?)
03/07 La Maquinista. (?)
10/07 Cursa d'Andorra 10k.
24/07 Cursa de La Floresta - Sant Cugat.
30/07 Cursa de l'Espluga 15k. (?)
Els interrogants volen dir que encara no he decidit definitivament la meva participació. És més possible que em deixi caure per Pallejà que per La Maquinista, i a la de l'Espluga li tinc cert respecte per l'exigencia que suposa córrer 15k. per aquelles terres un 30 de Juliol. Al mes d'Agost faré un "reset", que necessito desde fa setmanes. I es que jo no he parat desde Maig 2010, i ni tan sols a l'Agost de l'any passat vaig deixar d'entrenar amb regularitat e intensitat. Bé, ara ja fa unes setmanes que he afluixat un pelet, però encara surto 3-4 dies per setmana, i a l'Agost crec que m'estaré uns quants dies sense córrer, que no em faran cap mal.

Quan menys és més

Aquesta setmana encara m'he relaxat una mica més a nivell d'entrenaments. Sobre tot de quilometratge, i no tant en intensitat. Ara, com la feina està feta desde fa temps, és bon moment per "experimentar". Puc fer una bona cursa el diumenge, al meu millor nivell, després de fer només 3 dies d'entrenament setmanals, (la setmana de la cursa), i un total de 22,5 km?. La resposta és si. La Cursa d'Abrera és dura, amb un puja i baixa que no arribes a compensar, i que posen a proba les teves cames i pulmons a l'hora d'aguantar aquests constants canvis de ritme i desnivell. 2 voltes a un circuit de 5000m., per completar els 10k. A la línia de sortida 5 membres del Team Ashi: Romana, Sònia, Paco, Jon, i un servidor. Possibilitats reals per part de tots ells d'estar a prop dels primers a les seves categories. Més de 400 corredors esperant el tret de sortida, (entre ells uns quants de molt nivell), i temperatura que puja perillosament. Primer km ràpid, aprofitant que és de baixada. Surt a 3:31!!!. A frenar toca, que si no, no arribo al km 5!. A les pujades acostumo a aguantar amb molta dignitat, i fins i tot, normalment guanyo posicions, i és a les baixades on les cames d'alguns corredors sembla que van millor que les meves. Paso pel 5k en 20:29 i posició 68. Ara tracto de mantenir el ritme, i poc a poc i amb paciencia avançar corredors. Fa calor i humitat, i ja veig que no podré doblar amb el mateix o millor temps a la segona volta, però continuo avançant gent, i això vol dir que molts no han regulat com cal. Entro a recta de meta sense esprintar a tope, bàsicament per falta d'objectius per devant i amenaces darrere. Temps final de 41:13, i lloc 55º de 402 arribats. La resta del Team, com sempre a gran nivell: Jon 10è de la general, Paco 25è, i 4art de la seva categoria, i Sònia i Romana, 14ª i 15ª entre les dones respectivament, entrant practicament al mateix segon, i totes dues 6ª a les seves respectives categories. Quin nivell!. Molt bona cursa. Petita, però molt ben organitzada. Té molt mèrit que per només 6€, tinguis en tot moment la sensació de que no falta de res. Avituallaments correctes, fruita i beguda a l'arribada, bossa del corredor amb un buf i una tovallola, que son d'agrair, (entre tanta samarreta que després no fas servir), i curses per petits amb inscripcions gratuites. D'aquelles ocasions que penses que pot ser no és tan dificil fer-ho bé a l'hora d'organitzar curses. Felicitats!!!. Classificacions.

Sempre guanyem.

Quan el més important no és la marca ni el rècord, si no aprofitar l'excusa d'una cursa per passar bons moments amb amics i companys que admires i estimes, sempre guanyes. El Team va triar fa temps la cursa de Pineda de Mar per celebrar el 1er Ashi Running Day. Tots els membres del Team corriem la cursa de 10km, i després amb totes les parelles i fills feiem un magnífic dinar a tocar de la sorra d'Arenys. A les 5h30 del matí a Terrassa plou. Plou bastant, i no ho deixa de fer practicament fins que arribem a l'alçada de Mataró. Però arribem a Pineda, i sembla que la climatología ens respectará. Temperatura agradable i sense humitat, i tot el Team a punt per gaudir d'una cursa planera i ràpida que reuneix a més de 1200 corredors. La meva intenció, (anunciada dies abans als companys), era buscar uns 39:40 que suposen MMP. Doncs donen la sortida, i surto a tota llet. De fet massa ràpid, perque el 1er km el marco a 3:45 m/km. a roda de Rafa i de Raúl, que no és el meu ritme ni de lluny. Toca afluixar una mica i regular amb cap, i al km. 2 ja no puc seguir als companys. Van caient els km. i el pas per la meitat de la cursa el faig en 19:42. Perfecte, i ara es tracte de no superar els 20:00 al segon parcial per aconseguir l'objectiu. Vull arribar amb forces a l'últim km. Al voltant del 8 arribo a l'alçada de Rafa, que en un altre gest de generositat, a decidit deixar-se avançar per un servidor, i em deixa marxar uns metres per endevant. Tinc un nombrós grupet devant meu i probaré de tirar tot el que pugui fins al final. Faig els últims 1000 metres en 3:48 i després de fer la millor recta final de la meva vida, (avançant a prop d'una decena de corredors), entro a meta en 39:32 que suposen nova MMP. LLoc 149 de 1185 arribats. No detallaré les marques de tots els membres del Team, que ahir corriem 13, però tots van fer una bona cursa, i molts d'ells també van aconseguir fer noves MMP, (Roman, Paco, Dídac, Pere, Sònia). Felicitats a tots i totes. Quin equiparro, déu meu senyor!!!. Classificacions. Però resulta que els millors moments del dia, els viuriem més tard, durant un sensacional i multitudinari dinar a pocs metres del mar, i molt ben acompanyats de totes les parelles i canalla. Un èxit total en tots els sentits, i un dia per recordar sempre, gràcies a tots els amics i companys del Ahi Running Team.

Cursa del Dimoni de Badalona 2011

32ª Cursa del Dimoni amb una calor que semblaba el mateix infern, podria ser perfectament el títol d'avui, però a part de la calor, he quedat encantat amb el bon ambient i alt nivell organitzatiu, tot i ser una cursa gratuita, popular-popular, i "de festa major" per així dir-ho. Tenim, un diumenge més, cita amb alguns membres del Team Ashi Running. Avui "els valents" som Romana, Jon, Pere, Jose, Xavi, i un servidor. Jon aspira a podio, la resta esperem fer una bona cursa, i si, sobre tot en el cas de Xavi i Pere, cau alguna cosa en forma de MMP, millor que millor. Jo vinc de festa, i encara amb "la resaca" del meu aniversari del dia abans, on els dolços, grases varies, i begudes "prohibides" no van faltar. Doncs busquem primera línia de sortida perque, i això si que poden mirar de rectificar-ho per propers anys, els infantils surten a la vegada que la cursa gran, i és inevitable que alguns nens vulguin estar a primera fila, amb el perill de ser atropellats pels grans. Sortida a les 10h30, i això de sortir desde practicament primera fila, fa que per inercia agafis d'inici un ritme més fort del que toca, i quan portem 500m. miro de reull el crono i veig 3:25m./km. de ritme!!!. Para el carro Ernest!!!, on vas, nano!!!. 1er km. a 3:45. Tinc que frenar i agafar aire, que queda molta cursa. Vaig tornant a poc a poc a uns ritmes més normals, (4:00-4:05m./km.), però en tot cas veig que estic finet, i les sensacions son de poder fer una bona cursa. La cursa no es totalment plana, ni molt menys. Té un parell de punts "delicats" a la primera meitat, (aqui cauen un parell de kms. a 4:07), i miro d'anar fent, amb la "tranquilitat" de que la segona meitat és més planera. Però la calor va en augment, i per sobre dels 20ºC el meu cos nota, (com la inmensa majoria de cosos), una baixada del rendiment. Pas pel km.5 en 19:46, i la calor que apreta i apreta, la punyentera...Veig practicament impossible mantenir un ritme suficient per aspirar a baixar de 40', però entre el km. 8 i el 9, començo a notar que no vaig a pitjor, i que al voltant dels 4:00-4:05, puc tirar, amb molt patiment, però sense l'agonia d'anar al límit. Clavo la meva mirada i la meva ment a 50 metres devant meu, en un parell de corredors que m'avien avançat uns kms. abans, i que sembla que van més justets que jo. Apreto les dents per mirar d'apropar-me. Al km. 9 , veig que només baixant de 3:45 l'últim km. tindré opcions de fer sub 40', i tot i que ja vaig amb la reserva, tiro a mort. Avanço a la llarga recta d'arribada als dos corredors que tinc devant, i entro a l'esprint en meta amb un crono final de 39:57 i al lloc 57è de 1385. He fet l'últim km. en 3:44!!!. Una ampolla d'aigua, i una Pepsi light ajuden a treurem la set, la molta set que tinc, mentres espero l'arribada dels que queden del Team. Xavi fa uns excel.lents 42:41. Ara és el torn de Pere, que marca amb 46:19 una nova MMP. Està en ratxa!. I Romana, que cada día està millor, ja torna a baixar dels 50' amb 49:53. Apareix Jon amb la noticia del seu 3er lloc a la general i un temps de 34:33, que després es converteix en el 2on per descalificació del primer. Jose, amb molts problemes a la cama dreta, i que arrosega desde fa mesos, ha entat en uns brutals 37:03 i 15è de la general. Ens tornem a reunir amb la gent del Team sobre la gespa, i esperem a l'entrega de premis mentres estirem i comentem la jugada. La satisfacció és general. Regal de samarreta de cotó per part de l'organització a tots els praticipans, i fotos a Jon al podi per recullir el premi pel seu 2on lloc a la general, son el final de festa d'un altre diumenge de gloria pel Team. Classificacions.

Glory Day

Quan un comença a córrer, i encara que sigui d'una manera absolutament amateur, deixa volar de tant en tant la seva imaginació per somiar que algun dia pujará a un podi a recollir una copa, medalla, diploma, o el que sigui. Però son això, somnis i fantasies. Ahir es va complir aquest somni a la Canet Race. No va ser a títol individual, es veritat, però la satisfacció va ser enorme quan ens van cridar al podi a recollir el premi com 1er club classificat de la Canet Race. La cursa de Canet té 2 voltes a un circuit de 5km., i és dura, molt dura. Pot ser la més dura de 10k. d'asfalt que jo recordo, però maca, molt maca, i molt ben organitzada. És una cursa relativament petita, (419 arribats a meta), però no falta de res, i tot i que només era la seva 2ª edició, tinc que felicitar al club de Canet que la organitza per la excelent feina. La sortida, és a les 10h, i els membres del Team Ashi ens col.loquem millor que mai a la línia. Apreto d'inici per intentar seguir l'estela de Rafa, i amb les primeres i terrorífiques pujades aguanto dignament. Després dels primers 2 o 3 kms., veig clar que els nostres ritmes son diferents, i li dic que tiri, que ens juguem la clasi per clubs. I Rafa tira, amb la seva força de sempre, (recordem que el diumenge passat va córrer la marató d'Empúries), però amb Rafa calen poques paraules, i ens entenem molt bé quan estem "en faena". Toca dosificar trobant el meu ritme de cursa. Així ho faig, i començo a tenir millors sensacions, a un ritme un pelet més lent, però que és el meu, i el que em permet recuperar aire. Pas pel km. 5 en 20:23 i posició 55, gràcies al fort ritme del principi. A Rafa encara el tinc a la vista, però cada cop més lluny. Ara intento que no m'avanci ningú, i si algú flaqueja mirar de superar-ho. Tinc a 5 corredors per devant i a la vista, a certa distancia, però "a tiro", i miro d'apropar-me poc a poc, molt poc a poc...Abans del km. 7 supero a 2 d'ells, i tinc la tasca més complicada, que és avançar als 3 que tinc a la vista però amb pinta de corredors experimentats i batalladors. Aprofito alguna de les rampes de la segona volta per superar a un altre, i ara ja només veig a 2 devant meu. Quan pujem els avanço, o quedo al costat d'ells, però quan baixem marxen sense gaires problemes. Ufff, será molt complicat perque els 2 últims kms. son de forta baixada. Arribem al Km. 8- 8,5, i decideixo intentar allò que tantes vegades imaginem, però que per falta de forces mai he pogut fer: Un "Hachazo" per despenjar rivals!!!. Efectivament, ataco amb ganes aprofitant uns metres mes o menys de pujada o plans, i puc marxar amb els suficients metres d'aventatge per poder encarar la part final sense mirar enrere. El temps del segon parcial és uns quants segons més lent que el primer, (21:08), però guanyo aquestes 5 posicions a la segona volta, per entrar a meta en 41:31 i el lloc 50 de 419 arribats a meta. Molt satisfet per la meva cursa, però es que de seguida veiem que si jo soc el 4art i últim corredor que puntua per equips, i he arribat el 50...Però ara estem a meta esperant a Sònia que té les seves opcions. I les aprofita com una auténtica campeona!!!. Arriba 9ª de la general femenína, i 2ª a la seva categoría, superant entre altres a la gran ultrafondista Alexandra Panayotou. Tremenda Sònia. Ja hem arribat tots els membres del Team a meta, i una de les millors noticies és que Raúl no ha tingut molesties al genoll, i ha pogut completar una cursa a un molt bon ritme en companyia de Xavi, que tot i que no ha entrenat aquesta setmana tot el que voldría, continua en un bon estat de forma. Jon 12è de la general i Roman 21è, (tenen tal nivell que els hi tindría que dedicar línies i línies a cada crònica), Rafa 42è, Raúl 98è, Xavi 99è. Tots els nois entre els 100 primers, i Sónia que pujará al calaix!!!. Estem molt contents. A les classificacions que comencen a penjar al taulell veiem que tenim practicament segura la victoria per equips!!!. Estem comentant la jugada amb Romana, (que important és pel grup que Romana estigui millorant del seu problema al genoll), el pare de Xavi que va fent fotos de professional, i Paco que descriu un somriure d'orella a orella de la inmensa felicitat i orgull que té de veure a la seva Sònia. No oblidaré mai aquesta estona amb el grup. Igual que no oblidaré mai el moment en que ens criden per pujar al podi per equips. Sempre dic que estic especialment orgullós de l'espectacular grup humà que hem aconseguit formar entre tots, però es que si a sobre correm més que ningú i guanyem..., ja és l'ostia!!!.
Tinc que donar les gràcies de tot cor als meus amics i companys d'equip pel regal, (a 6 dies del meu aniversari, i 5 del de Rafa!!!), que m'han fet. És una inmensa sort, i tot un luxe, tenir a aquesta colla de sonats pel running com amics. No corren només per ells, i no corren tampoc per Ashi, corren i ho donen tot, perque la persona que tenen al seu costat, i que llueix la mateixa samarreta que ells, els hi importa. No podiem acabar una matinal histórica com aquesta sense celebrar-ho al chiringuito "Las Palmeras". Ha corregut la cervesa com mai i sense cap remordiment. Teniem un doble motiu per celebrar. Rafa, el nostre Rafa, fará anys el proper dia 13, i això mereix un brindis dels grans!!!. Classificacions.

Tot a 5€

La Cursa de fons de Canovelles és dura, però es maca, i està molt ben organitzada. Aquest any han decidit no regalar samarreta, (les primeres curses fa gracia, però quan tens més de 30 samarretes, ja no fan tanta, diguem-ho clar), i rebaixar el preu de les inscripcions a 5€. Aplaudeixo aquesta decisió de preus low cost, sempre que no afecti a cap altre aspecte organitzatiu, i la veritat és que a Canovelles saben montar una cursa, i molt bé, amb només 5€. Que n'aprenguin!. Vaig a Canovelles amb els amics egarencs Dídac i Josep, i arribem amb temps més que suficient per recollir dorsals i petar la xerrada, abans de trobar-nos amb Roman que ha viatjat en tren. Ha plogut un parell de dies durant la setmana, i estem segurs de que els 5-6 kms. de terra seran un autentic fangar. Decideixo calçar les Brooks Cascadia de trail. Aquest serà l'únic error del dia. Més de 1000 corredors a la línia de sortida, i Dídac i jo ben juntets al mig del gran grup, (Roman corre a un altre lliga i es situa millor), i amb intenció de millorar temps i posició respecte a l'any passat. El primer km. ja té unes rampes dures dures, que si superem sense més problemes és per que son al principi, perque si tenim que pujar això al final..., ufff. Sortim fortets, de fet masa fortets, i veiem que el km. 2 a 3:57 és clarament un suicidi, per tant decidim regular una mica més. Ja veig que Dídac va "finet", i que avui apunta alt. A partir d'aqui kms. entre 4:20 i 4:30, per encarar, a partir d'aproximadament el km.5 la part de terra i fang. Doncs, de fang ni rastre!. No ens ho podem creure, no tenim fang a Canovelles!. Les plujes d'aquest dies no han caigut a tot arreu per igual, i sembla ser que per aquesta zona no han vist la mateixa aigua que a altres indrets. Bé, doncs en qualsevol cas aprofito aquests kms. per avançar gent i continuar amb els relleus amb Dídac, que continua amb les forçes aparentment intactes. Son els kms. més macos de la cursa. Aquells kms. pels cuals val la pena venir fins a Canovelles un dilluns de Pasqua. Però això si, aquest any sense fang. LLàstima!. Passat el km. 10 veig que Dídac està molt fort i el seu cos li demana tirar en solitari. I marxa, i vaig veient com va possant metres entre nosaltres. És un "hachazo" en tota regla, i no el puc seguir. Deixem la terra al km. 11 aprox., i continuo guanyant posicions. Son kms., a 4:17, 4:11, per trobar a faltar les meves sabatilles d'asfalt, però ja queda poc, i veig clar que el temps de l'any passat el podré millorar sense gaires problemes. Apreto una mica més als 3 últims kms., (a 4:05), i arribo a meta parant el crono en 1h05:35. LLoc 223 de 1116 arribats. La millora respecte a la cursa del 2010 és de 4:04, que no està gens malament. Content per la progresió i per gaudir un anys més d'una de les meves curses favorites del calendari. Espero tornar molts anys més. Dídac ha entrat en 1h05:02, i la seva cursa de menys a més es de "chapeau". Roman ha tornat a ser el millor de l'Ashi Running Team amb una marca de 56:52 i 29º real de la general. Una bèstia. Comentem la jugada menjant el bocata de butifarra i la cervesa o coca-cola que donen a l'arribada. Ja pensem en nous reptes i en les properes curses. Classificacions.

Com Niki Lauda!.

Siii, ja se que vaig dir que ja tinc els deures fets, i que a partir d'ara es tracte d'anar a les curses sense presió, i a gaudir sense cap altre consideració. I amb aquesta idea m'he presentat a la Cursa Mulla't per l'esclerosi múltiple al circuit de Montmeló aquest matí de diumenge. Proba d'això que dic és que aquesta setmana ja no he fet series ràpides per preparar un 10000 de manera més específica, i si he fet "cuestas" per preparar les cames per la cursa de Canovelles del dia 25. Doncs igual es per això que ha sortit una bona cursa, pel fet de no tenir cap presió. Bon sol, i temperatura agradable. Les condicions son molt bones, però al ser un circuit, les ombres no existeixen, i només l'hora de la sortida, (10h.), i per tant amb un sol encara no molt alt, ens lliurarán del pitjor escenari possible. Es tracte de fer 2 voltes completes al circuit + uns 500-600 metres abans del primer pas per línia de meta.

Cita amb la gent del Team a dins del circuit. Rafa, Sònia i Paco. Tenim tots la mateixa intenció. Córrer per córrer. Recollim dorsals, escalfem una mica, veiem que les sensacions son bones..., ai, ai, ai.., que ja veig a la mirada de Paco alguna cosa que em fa pensar que no anirá tant de passeig...Decidim sortir Rafa i jo junts, a veure si aguanto el seu ritme els primers kms, i que Paco faci la seva. Ni ens molestem en colocar-nos bé per la sortida, i els primers metres son slalom total. De seguida Paco marxa a un ritme de bojos, i Rafa i jo anem a un ritme alt, per sota dels 4:00 m./km., però ajustat a les nostres possibilitats i pretensions. El fet que la sortida sigui en un punt més alt que l'arribada sempre és propici per fer bons registres, si no fós, com en aquest cas, que el circuit no és ni molt menys planer, i encare que no ho sembli, puja i baixa bastant. Rafa agafa uns metres per devant meu, però el tinc "a tiro", i ja sé que marxará quan vulgui. Cap problema, perque vaig bé, les sensacions son bones, i no hi penso en res més. Sense tenir temps per més, passem pel km. 5 i els clavo en 20:00. Ostres, penso. Millor que a Bombers. Rafa va agafant metres, però sempre el tinc a la vista i "controlat". És al km. 8-9 quan veig que si apreto fort, que si ho dono tot, puc apropar-me a sub40', i que voleu que us digui, però quan tens una ocasió com aquesta, i que no saps quan la tornaràs a tenir.... Decideixo anar a tope l'últim km. i entro a meta parant el crono en 39:44. Nova MMP. LLoc 66 de 816 arribats. La marca i els metres no encaixen del tot amb les dades del meu Garmin, i crec sincerament que a la cursa li falten uns metres, (segons el Garmin uns 50-60m.), però això tant se val. Primer perque a altres curses he fet metres de més, (l'última Jean Bouin amb metres de més que em van impedir baixar de 40'), i també perque em quedo amb les sensacions generals i amb el bon estat de forma que mantinc. L'últim km. real i sencer l'he fet a 3:30 i això per a mi és córrer molt. Però es que el rendiment de la resta de membres del Team Ashi Running és espectacular!!!. Paco entra el 26è, i marca nova MMP amb 37:27, Rafa, (que prepara la marató d'Empuries i avui feia un simple entrenament a ritme), entra per devant meu el 63è amb 39:26, i Sònia ens deixa tots sense qualificatius al entrar en 47:25, (la 13ª dona de la general!!!), i rebaixant 2 "minutazos" la seva MMP. Uns cracks!!!. Ens tornem a reunir després de recollir les motxilles, i les cares de satisfacció son el millor premi. Grans resultats individuals i pel Team. Dia rodó, i una cursa que ens ha agradat a tots molt, i que marquem al calendari pels propers anys. Classificacions.

Bombers apagafocs

No soc ràpid, i mai ho seré, però almenys mantenía certa il.lusió per poder fer algun dia una cursa de 10 km. per sota dels 40'. Ahir va ser el dia.

Tenim cita amb part del Team a les 8h45, i una segona convocatória a les 9h15. La majoria estem a la primera, i ja es poden percebre els nervis i les moltes ganes de començar a córrer. L'ambient es espectacular, i els senyors de Nike es deuen fregar les mans al veure 20000 corredors amb la seva samarreta, (no gaire maques, i més grans que l'any passat, per cert). Això si, és molt evident que fiquen calers perque tothom quedi content, i desde barra lliure de beguda isotónica abans de la cursa, fins wc portàtils en quantitat, son detalls que no poden faltar a una gran cursa d'aquesta categoría. Però la calor que feia no depèn de l'organització, i 25º a l'hora de la sortida, (segons TV3), no és temperatura ideal per córrer. Escalfo poc, però tinc bones sensacions, i em noto..."finet". Busco el meu calaix sub42' amb Xavi, i ens trobem un tap important a la part de l'estació de França que ens fa patir per si arribarem a temps a la línia de sortida. Finalment ho aconseguim, i amb una música d'AC/DC a tot volum donen el tret de sortida. 1er km. 3:56, dins de la previsió, però tocará apretar al Paralel si no vull perdre molts segons. Supero el pitjor km. de pujadeta lleu en 4:05, i a partir d'aquest punt, (aprox. km. 3,2), la cursa és molt planera fins a Via Laietana que fa baixadeta per arribar a meta. Doncs aquests son els kms. clau, i els que dicten sentencia. Si no estás bé, Paralel et deixa "tocat", i ara ja no pots tirar com voldries. Jo estic bé, però vaig al límit, i als kms. 4 i 5 no aconsegueixo baixar de 4:00. Tinc clar que toca calcular molt bé el ritme fins a l'últim km., per apretar llavors amb tot. 20:17 al km. 5. Vaig justet, justeeet, per intentar baixar dels 40', però la segona meitat és més ràpida, i encara no he dit l'última paraula. Agafo bon ritme a la Gran Via, i marco 3:53 i 3:52. Ja he recuperat algo, però no és suficient. Quina calor!!!. Quan arribo a Via Laietana i practicament al km. 9, tinc clar que ho faig un últim km. a mort, o ja em puc oblidar del sub40'. Doncs a mort!. Un grup d'almenys un centenar de percusionistes animen la baixada. "Subidón" d'emocions. Últim km. en 3:42, i arribada a meta per marcar 39:53. LLoc 703 de 17677 arribats. Siii, ja ho teniiim!!!. Uf, quina calor....Trobo a Raúl al poc de creuar la meta. Ell a fet un carrerón de 38:49, i anem caminant fins a la recollida de begudes i bossa corredor, i al punt de trobada amb la resta de Team. Gairebé tots hem fet una bona cursa, però curiosament només els 4 membres terrasencs d'Ashi Running hem aconseguit fer nova MMP. Casualitat, o amaguem algun secret, jejeje.

Jon 34:30, Ricardo 35:08, Roman 36:19 (el dia abans va córrer a Esplugues), Paco 37:51 (MMP amb mossegada espectacular), Raúl 38:49, Rafa 41:43 (d'entrenament perque el seu objectiu es la marató d'Empúries), Dídac 42:44 (MMP), Xavi 43:31, Sònia 49:15 (MMP). Classificacions. Romana, que encara està recuperant-se del genoll sempre ens ajuda molt, i els seus ànims no tenen preu. Gràcies per les fotos a Paco i Romana!. Jo sempre em quedo amb les estonetes que puc passar al costat d'aquest meravellós grup humà. Son una passada. Quina sort tinc!!!. Estem només al mes d'Abril, i ja he vist complerts els 3 objectius atlètics de la temporada: Sub-40' als 10k., sub-1h30' a la mitja marató, i sub-3h20' a la marató. Els Bombers han apagat l'unic "foc" que encara tenia pendent de sofocar. A partir d'ara gaudiré mes relaxadament que mai de les curses, (sempre ho intento fer, però ara encara més), i a veure com els cracks que tinc com companys em donen moltes alegrias. Ja ho veureu com si.

Cursa (?) El Corte Inglés.

La veritat és que ningú ens obliga a inscriuren's, i que quan decidim fer-ho, aquesta inscripció es gratis, però també es cert que pel fet de ser voluntaria i gratis no significa que no es puguin criticar alguns aspectes sobre la cursa. La principal motivació per participar a la Cursa El Corte Inglés era poder coincidir amb un bon grapat d'amics i companys del Ashi Running Team, i passar una bona estona amb ells comentant la jugada. Era la primera vegada que la corria, però em sembla que serà l'ùltima. És la 2ª amb més inscrits del món, i primera d'Europa, però.... Quants arribats a meta?. Quants la fan sencera?. Quants d'aquets corren en lloc de caminar?. Ningú ho sap. Menys de 5000 participants dels 58000 inscrits la corren amb xip groc. Només amb aquest xip és possible controlar a la gent que la córre sencera, els temps de pas i final, ritmes, etc...La majoria de la resta, fins als 58000, és una masa incontrolable de pasejants, caminants, o pseudocorredors, que en alguns casos donen lliçons d'un d'incivisme i falta de respecte molt importants. És igual si l'organització intenta gestionar calaixos per temps/marca, i de colors diferents i entrades separades, i tot això també separat de la resta de participants sense xip, per tenir una sortida més controlada. Impossible. La gent va afegint-se a la Cursa (?) en el punt del recorregut on li dona la gana, (i això que sent una cursa popular i gratuita pot ser del tot respectable), no ho és tant quan ho fan caminant tranquilament just devant dels participants que si volem córrer. Iaies i iaios amb dificultats per caminar, pares amb nens petits, families amb gos, etc...ficant-se al ben mig del carrer Aragó devant dels que anem a 4:00 m./km... He rebut insults, (per primera vegada a una cursa), per part d'un noi que per retallar a una cantonada ha creuat per devant meu sense cap mirament i al que no he tingut més remei que empentar per no caure. A sobre insultant?. Un desastre. Suposo que no és fàcil organitzar-ho d'un altre manera, però és un desastre. Ho sento, però que els grans magatzens es quedin amb la seva "borregada popular" i els seus rècords d'inscrits, que jo em dedicaré a gaudir correns a altres curses.

La cursa (?) propiament dita, i amb un recorregut de 10766 m., va començar a l'arribar a Plaça Espanya, i he pogut començar a centrarme en córrer, i només córrer, després dels primers kms. d'autentic slalom. Forta pujada a Montjuic, amb volta per dins de l'Estadi LLuís Companys, (el millor moment de la cursa (?)), i baixada "a tope" fins entrar a meta a la Plaça Catalunya, amb un temps final de 45:45. LLoc 270 de 4350 arribats a meta. Parcials molt desiguals per culpa del perfil, però amb bones sensacions generals. El km. més ràpid 3:35, i el més lent 4:47. Ha valgut la pena veure amics del Team com Jon acabar el 20è. O Roman 37è de la general, i com Raúl feia un altre "carrerón" per entrar entre els millors 200. I ha valgut la pena veure com Pere està del tot recuperat del trencament de costella i torna a donar guerra. I com Dídac feia de llebre de Vanessa per completar la cursa de manera sensacional, o com Xavi feia el mateix amb la seva parella. I per veure a Romana molt animada i amb unes ganes brutals de tornar a córrer. Per tot això ha valgut molt la pena. Per la Cursa (?), no. Classificacions.

Mitja de Valls: El calçot més dur i gratificant.

Tinc especial predilecció per les curses duretes. Aquelles amb més puja i baixa. I acostumo a patir més a aquelles totalment planes, i de vegades aburrides. No és casualitat que actualment la meva MMP de mitja marató la tingui a la de Terrassa, que precisament esta considerada de les més exigents d'entre les grans.

La mitja marató de la calçotada de Valls es dura. De fet molt dura, però es que resulta que aquest any amb algun tram nou per culpa d'unes obres, encara ho era una miqueeeta més. Algun d'aquests trams nous eren de terra, i resulta que durant la nit anterior i fins 2h. abans de la sortida ha plogut, vaaaja, tindrem una mica de fang també, que hi farem!. Doncs en un bon estat de forma, sense pluja, amb el sol que volía sortir tímidament, i acompanyat de Jon, (i de Romana, que aquest any no pot córrer, però l'any vinent vindrà a guanyar), he començat a córrer a bon ritme per comprobar si podía anar a 4:15 m/km, però a les primeres rampes he vist que sería missió impossible. Reduint el ritme a 4:25 veig que puc anar amb relativa comoditat, (molt relativa, perque els desnivells fan treure la llengua al més pintat), així que posem el pilot automàtic i a fer kms. Evidentment la companyia de Jon, no cal ni dir-ho, m'ha durat uns 5 o 10 metres, perque després ja no he tornat a saber res més d'ell fins l'arribada. El genoll aguantaba sense problemes, i l'isquio dret, no deixaba d'insinuar-se, però sense arribar a molestar. Ara puja...., ara baixa..., ara recta...., i quan més confiat estas, pam, tornem a pujar, etc..He decidit no mirar el Garmin, perque amb tans desnivells pots fer un km. ràpid, i el seguent molt lent, i no volia agobiar-me amb tot això. La cursa alterna trams de carretera entre vinyes molt macos, amb altres mes desangelats per així dir-ho, però està clar que no té res a veure amb qualsevol cursa urbana típica. Ni millor, ni pitjor, simplement diferent, però recomano probar sort de tant en tant a curses "petites" i de comarques. La seguent cursa després de la marató, (un cop recuperat, es clar), diuen que acostuma a sortir bé, però no ho he tingut clar fins que no he arribat al km. 16-17 i he vist que podía mantenir un ritme digne sense defallir, fruit suposo de la base quilométrica guanyada durant la preparació de la marató. Una fort vent als últims 2-3 kms. han acabat d'animar la cursa. Entro a meta totalment esgotat, però content com podeu comprobar a la foto, en 1h33:31. Lloc 80º de general, de 384 arribats, i el 18º de la categoría. Crec que mai he arribat tant amunt a la classificació d'una cursa!. Però es que resulta que a l'arribar a meta Jon em confirma que ell ha estat 9º de la general, i 2º de la seva categoría amb un temps de 1h18:07!!!. El veiem a la foto recollint el trofeig. Espectacular!!!. Repasant després les dades del Garmin veig que curiossament el meu km. més ràpid ha estat del 15 al 16, a 4:01!. He fet un temps mediocre si comparem amb altres mitges, i Jon ha marcat el pitjor registre a una mitja desde feia molt temps, i això evidentment és culpa de la duressa del recorregut, però en canvi hem estat més a prop dels millors que mai, i per tant la satisfacció es total. L'Ashi Running Team ha tret profit de la Mitja de Valls, i un bon grapat de punts per la lliga Championchip, però sobre tot, quedem contents per l'experiència i el bon regust que deixa aquest diumenge. Gràcies a Romana per convençer a Jon per venir, i pel fantastic reportatge fotogràfic que acompanya aquesta entrada. Gràcies guapa!. Ara toca preparar, (és un dir), curses de 10k. Classificacions.

Col.lecció primavera-estiu 2011

Després de la marató queden moooltes curses interessants al 2011, i ja estic, (i estem amb la gent del Team), planificant la majoria d'elles. El proper diumenge tinc cita amb la Mitja Marató de la Calçotada de Valls, que diuen que té un perfil trencacames d'aquells que m'agraden a mi. No he corregut mai a Valls, però escolto comentaris molt possitius sobre el tracte al corredor i el paissatge de la zona. Un altre alicient, és que és una mitja relativament petita, i que no superará els 500 participants. Estaré acompanyat pel col.lega d'Ashi Running, Jon Koldo. Ell lluitará entre els millors, i jo ja veurem que faig perque ara mateix estic pendent d'unes mol.lesties al genoll esquerre...., que no sé, no sé...El seguent diumenge 03/04 és la Cursa del Corte Inglés , però, tot i que estic inscrit, dubto molt si córrer aquell dia. Veig a l'Abril-Maig moltes curses interessants, (no puc córrer totes!), i si descarto alguna aquesta dels grans magatzems seria la primera de caure. El 10/04 és celebra la Cursa Bombers a Barcelona. Estic inscrit, i si arribo "finet", puc intentar el sub-40', encara que no he preparat aquest 10k especificament, i seria probar per probar, aprofitant el suposat bon estat de forma que et deixa la marató per algunes setmanes posteriors. A partir d'aqui tinc alguns interrogants, com per exemple la Mulla´t i corre del circuit de Montmeló, que té el "puntet" aquell de donar la possibilitat de córrer sobre tot un circuit de F1, i la Cursa de fons de Canovelles, que ja vaig fer l'any passat. No tinc bon regust perque hem vaig lesionar sobre el fang, però la veritat és que és de les curses més divertides que he vist mai, i el seu mix entre asfalt i terra, (normalment un autentic fangar), la converteixen en una cursa del tot recomanable i diferent. Ja al mes de maig, tinc el punt de mira dirigit cap a la Canet Race, on coincidiré amb un bon grapat de membres del Team, sense cap intenció que no sigui la de passar-ho molt bé. El seguent diumenge arriba el meu principal objectiu de la temporada, almenys el que més il.lusió em fa per el que representa. Parlo de l'Ekiden Tarragona. Una marató per relleus i en equip, que te pinta de ser molt divertit, i que mirarem d'anar amb el màxim d'efectius del Team per passar un bon matí de social running. Evidentment tot això dependrà de que la meva salut i les lesions em respectin.

Marató Barcelona: Reflexions

Una setmana després de la marató el meu cos comença a donar símptomes de recuperació. Cada cos es com és, i igual que conec gent que al dia següent ja estan correns com si res, el meu cos necessita d'una lenta però segura recuperació. És el meu cos, no tinc un altre, així que el tindré que cuidar. La marató va ser espectacular en molts aspectes, i el repte que tenen devant els organitzadors es el de continuar creixent sense que això afecti a la qualitat dels serveis ni a cap aspecte organitzatiu per culpa de la masificació. A Europa, només les carreres de Londres, Berlín, París, Estocolm i Hamburg, superen la de Barcelona en nombre d'atletes arribats a meta, i que completen la marató sensera. 12468 aquest any.

De totes les històries curioses al voltant de la marató d'aquest any, hem sembla especialment motivadora la de la guanyadora femenína, la sueca Josephine Ambjörnsson, una corredora amateur de 27 anys que va quedar enamorada de la ciutat l'any passat quan va venir a córrer la marató, i que va decidir que al 2011 tornaría amb la família per aprofitar i fer turisme. El fet de que les atletes etíops no puguesin participar per falta de visats, li van oferir l'oportunitat de poder millorar la seva 8ª posició del 2010, i ella va començar a sospitar que "algo raro" debia passar quan les motos i els flaxos la seguien a partir de meitat de la cursa. Doncs l'atleta sueca que potser viatjava a Barcelona més pendent de les rutes turístiques amb la família que de la propia marató, es troba que guanya la que ja és una de les millors maratons d'Europa i del món, millorant la seva millor marca en més de 8 minuts. La marca de 2h45:31 no és extraordinaria per la guanyadora d'una proba de nivell, però també es maco veure que tot és posible, i que també una amateur, si té totes les circunstancies al seu favor, pot guanyar una gran marató. Felicitats Josephine!!!. I pot semblar que la dona sempre ha tingut aquesta oportunitat de participar a les grans curses i competicions, però no és així. Avui ho veiem amb tota normalitat, peró en realitat les dones no podien participar en determinades probes als Jocs Olímpics fins fa no pas gaire. Fins els Jocs de Tokio 1964 no podien córrer els 400 m.!, i fins Munich 1972 no tenen "permís" per disputar la proba dels 1500 m. La marató femenina no és olímpica fins Los Angeles 1984!. Es increible però per desgracia totalment cert. Per alguna extranya raó, es creia que les dones no podien córrer probes de fons, quan curiosament avui dia tenim estudis que indiquen que l'organisme d'una dona pot adaptar-se millor inclús que el d'un home a aquest tipos de probes de llarga resistencia. Aqui teniu un foto curiosa i "tremenda" a l'hora, de la mítica marató de Boston, on a l'any 1967, l'organitzador de la proba, (vestit de negre), intenta impedir que Kathrine Switzer pugui continuar la carrera, ja que tenien prohibit disputar-la. Tela!!!.

Bé, a part d'aquests moments històrics que val la pena recordar, la vida després de la marató continua, i ja estic planificant, juntament amb els companys/es del team Ashi Running, les properes curses. Ja dedicaré alguna entrada en els próxims dies a la planificació fins l'estiu.