runnec

"La Mitja"

2012-02-09T22:37:00.005+01:00

3ª participació a la Mitja Marató de Granollers. Per molts la millor mitja de Catalunya. A nivell organitzatiu no tinc gairebé res a dir en contra d'aquesta cursa, i el públic, un any més, (tot i el fred, que podia frenar qualsevol intenció de sortir al carrer), fantastic. Crec que es una gran cursa, però està molt a prop, si es que no ha arribat ja, del límit màxim de corredors que els seus carrers i carreteres admeten. En molts moments tens la sensació de que som..., molta gent vaja. Massa. Aquest any he fet d'acompanyant de la amiga del Team Mònica, que feia la seva estrena a la distancia, i que a part d'arribar a meta, tenia intenció de fer-ho per sota de 1h50'. Fred, molt fred. Sota 0. Hem sortit a un ritme de 5:20 m/km, però que poc a poc em passat a fer kms a 5:18, i 5:16, 5:13, i així durant els primers gairebé 11 km, practicament tots de lleugera pujadeta. A partir d'aqui, i amb un perfil, ara si, tot de baixada suau, em millorat a cada km el ritme de l'anterior. Desde el km5 fins a meta hem avançat exactament a 1000 corredors, i només a l'últim km, a més de 250. Ultims kms per sota de 5:00 m/km, per entrar a meta junts en uns magnífics 1h48:03. Gran moment, i enorme satisfacció pels dos. Està molt bé per Mònica acabar la seva primera mitja amb aquesta marca, però el que és més important, amb bones sensacions i amb ganes de repetir. Felicitats Mònica!!!. Els companys del Team Ashi, un cop més, han tornat a fer unes marques espectaculars. Quina colla de cracks!!!. Un gran Carles Castillejo guanya per davant del recordam del món de marató Patrick Makau. Classificacions. Jo continuo amb la preparació de la marató de Barcelona, amb un únic objectiu pel camí, que serà la Mitja de Barcelona del dia 26/02.

Mitja de Terrassa 2012

2012-02-01T21:13:00.006+01:00

Per 3er any consecutiu he corregut la Mitja Marató de Terrassa. La Mitja de la meva ciutat. El "comando Terrassa" del Team Ashi, amb Sònia, Paco, Dídac, i jo mateix, com a integrants en aquesta ocasió. El fred no va ser cap sorpresa, però no per això va ser menys fred. 2 o 3 ºC a l´hora d'escalfar. Sortida a les 10h., i Dídac decideix venir amb mi, pe intentar el sub 1h28'. Primers kms ràpids i favorables. Per sota de 4:00 m/km en algun cas. Abans del km 5 comencem a pujar. El ritme baixa, però intento que no sigui massa, i al voltant del km 6,5 Dídac queda una mica per darrera. Jo paso el primer 10000 en 41:32, (tenia previst 41:30), i de moment tot està controlat. Ara tenim kms planers, però amb alguna pujadeta "picarona" com la ctr. de Matadepera. Segueixo bé, i el ritme es constant, fent kms entre 3:55 i 4:15. Entre el 12 i el 16 es pot "volar", (aquest últim el faig a 3:44!), i guanyo bons segons de cara a la part final i més dura de la cursa. La pujada de la Rambla posa a tothom al seu lloc, i a part de parar a saludar a la familia, i fer un petó al meu petit Pol, (moment de la foto), el ritme continua sent bó, (algo més lent, lógicament, però encara bó), i apreto les dents per marcar un segon 10000 en 41:15. Les últimes dificultats del circuit les supero ja més justet de forces, però arribo molt content a meta amb una nova MMP de 1h27:12. Esgotat, però molt satisfet. He fet el segon parcial de 10k més ràpid que el primer, i millorant la meva anterior MMP en 1'19", que està molt bé. Classificacions. Els 4 del Team aconseguim MMP!!!. Paco 1h23', Dídac, 1h28', i Sònia 1h39'. Quins cracks!. Ara toca acompanyar a Mònica, (amiga i companya del Team), a la Mitja de Granollers. El ritme serà un altre, però m'ho passaré igual de bé.

Per Nassos!

2012-01-03T16:02:00.004+01:00

Per acabar el 2011, res millor que fer una Sant Silvestre el mateix dia 31. La triada aquest any ha estat la Cursa dels Nassos de BCN. La veritat és que de les curses grans de Barcelona, em quedo amb aquesta a nivell organitzatiu, (pot ser a la par amb Bombers), i tot i que ja a arribat al seu límit natural de 10,000 inscrits i no pot creixer més, continua sent segurament la cursa més ràpida i planera de la ciutat. Arribo fortet a aquest final d'any, i penso en fer una bona cursa i si pot ser rebaixar la meva MMP de la distància, (fins ara de 39:32). Com sempre, tenim punt de reunió amb el nombrós grup de membres del Team Ashi que també corren, i després del corresponent escalfament, ens dirigim al calaix corresponent en cada cas. Jo surto del nº2 de color verd, juntament amb Paco i Raúl, tot i que ells tenen ritmes molt superiors al meu, i els veuré els primers 100 m., perque després res de res. Tret de sortida, i apreto fortet. Tot i la gentada, no tinc gaires problemes en trobar l'espai suficient per anar a bon ritme. Primer km. a 3:42. Una mica fort, però a partir d'aqui intentaré aguantar el máxim de kms entre 3:50 i 3:55. I així ho faig. El pas pel km. 5 el faig en 19:24. En principi suficient per millorar marca si no pateixo una petada important a la segona meitat, però molt justet si el que vull es baixar de 39:00. Bé, tocará patir una miqueta. Aguanto com puc, (sempre per sota de 4:00 m/km), els kms. més durs, (segurament el 7 i el 8), i arribo a l'últim km. amb les forces justes per intentar fer aquest km. per sota de 3:50 si vull fer el sub 39'. Apreto, apreto, i apreto, sobre un tram de Diagonal que no acaba mai, fins que finalment girem al carrer Selva de Mar, per entrar a meta amb uns definitius 38:57 i nova MMP. Posició 503 de més de 8000 arribats. Molt content per mi i per la resta de companys, que han fet marques espectaculars. La majoria d'ells i elles MMP. Ara, "a otra cosa, mariposa", i a preparar la Marató de BCN!. Classificacions.

Presa de pèl al Masnou

2011-12-27T14:37:00.008+01:00

Aquest dia de Sant Estebe tocaba fer un test final de cara a la Cursa dels Nassos del proper 31. Ens hem ajuntat a la Sant Silvestre del Masnou uns quants membres del Team: Paco, Sònia, Ro, Raúl, un servidor, i els petits Xavier i Pol, (fills de Paco i Sònia), que tot i que encara no son oficialment del Team, no tinc cap dubte de que fusta tenen, i d'aqui a uns anys seràn un relleu amb totes les garanties. Les curses petites ja surten amb molt retard, (fan un molt bon paper, per cert), i a partir d'aqui tot son nervis per poder escalfar, cuidar dels petits, etc...Dues sortides. Primer les noies, i més tard els nois. Les nostres noies ho fan sensacional, marcant uns temps de 20:24 per Ro, i 21:03 per Sònia. La proba masculina surt entre empentes, caigudes, i mala organització en general. Surto fort darrera de Raúl, i esquivem a un caigut de miracle. Paco ha guanyat uns metres per davant. Primer km. a 3:3o massa fort, però com la cursa és curta, tiraré fins que pugui. Aqui ja veig que Raúl marxa poc a poc a buscar a Paco. A mitja cursa, mes o menys, entrem a una part de terra d'aprox. 1 km. Jo que portaba unes voladores molt llises, no he pogut evitar relliscar en un gir de 180º just a una zona amb una mica de sorra de platja sobre ciment. Per sort, he frenat la caiguda amb les mans al terra, i he pogut seguir sense cap complicació, tret de l'ensurt. Els kms seguents els passo més lents, entre 3:40 i 3:48, i quan veig que enfilem l'últim km, es quan decideixo tirar tant com pugui. Arribo a meta en 17:58, i al lloc 137 de més de 1000. Miro el Garmin i es confirmen les sospites. Es curta d'uns 150 metres. Raúl , (17:25), i Paco, (17:31), m'esperen a l'arribada, i comparem amb els seus gps, (així com d'alguns companys corredors), i efectivament, li falten metres. Uns 150. Tots contents perque hem fet bones curses, però amb una sensació de presa de pèl bastant important.
Fa rabia pagar per poder córrer una distància, i que després aquesta distància no sigui real. Si és un dia, tot es pot disculpar, però quan uns organitzadors, en aquest cas "lasansi", sistematicament, i any rera any, monten curses a les que els hi falten metres..., la cosa ja fa pudor. En qualsevol cas, podem valorar com molt positiu el test final de cara al 31, i segurament l'any vinent no tornarem al Masnou. Classificacions.
Gràcies a Ro, Paco i Sònia per les fotos.

Test 5k a l'Hospitalet

2011-12-19T13:17:00.009+01:00

Després d'un mes i mig de recuperació del soli, i de 3 curses consecutives fent feina de llebre, tocaba probar amb un bon test de cara a Nassos i per saber també on estic si parlem d'estat de forma. Cursa 5k de l'Hospitalet. Cursa amb tobogans, però que calia aprofitar, ja que no son moltes les opcions interessants que tenim al calendari de curses de 5km, i sobre tot amb ganes de coincidir amb un bon grapat de companys del Team en plena forma. Aqui estem en formació, i de esquerra a dreta: Silvia, José, jo mateix, Ricardo, Sònia, i Paco. Marta no correrá finalment per prudencia, al tenir molesties al genoll, però ens fa de fotografa i animadora per un dia. Estrategia?. Fàcil. Sortir a tota llet aprofitant que el primer km és propici, i després aguantar un ritme fort que hem permeti arribar per sota dels 19:30. Uns 600 corredors a la línia de sortida i temperatura freda, però particularment ideal per competir. Sortida ràpida i en baixada. Ritme de bojos i jo m'espanto una mica quan veig que els primers 500 m. es pasem a 3:11 m/km!. després d'un gir comencem a pujar una miqueta, però tot i això passo el primer km. molt a prop del company Paco, i en un temps de 3:27. No estaba previst, però sempre és interessant tenir aquest coixí d'entrada, (sempre que no suposi una "petada" en tota regla minuts més tard, es clar), i ara que el perfil no será tant favorable i perdré segons. Els 3 kms seguents els passo entre 3:40 i 4:08, però encara tinc un últim canvi de ritme per poder avançar a 3 o 4 corredors als metres finals i fer aquest últim km en 3:48. l'Arribada és a un estadi d'atletisme, cosa que sempre agrada, i trepitjo la catifa de meta en 19:00 i a un ritme de 3:48 m/km. Nova MMP. LLoc 61 de la general, i molt content de poder córrer a un ritme tant exigent i amb bones sensacions, (reventat lógicament, però amb bones sensacions), després de tantes setmanes de lenta recuperació, i amb tant bon regust de boca. Els companys del Team Ashi han tornat a fer un paper extraordinari. Ricardo 6è de la general amb 16:36, però amb una particularitat molt destacable. Ha corregut amb unes Vibram Fivefingers!!!. Demostrant que també es pot córrer fort amb aquestes sabatilles. José 11è a la general amb 16:58, Paco 47è amb 18:25, Silvia 4a entre les noies amb uns espectaculars 19:50, i Sònia molt forta també amb uns magnífics 21:54. Felicitats a tots i totes. Quin equiparro!!!. Classificacions.

MMM2011

2011-12-05T13:01:00.005+01:00

Un altre gran Diumenge pel Team Ashi. I una altre cursa que faig de llebre. En aquest cas de la companya de feina i de equip Marta a la Mitja de Mataró. També vindrà amb nosaltres Pere, que amb dubtes per culpa d'unes molesties, finalment decideix córrer. Objectiu 1h39. Cita a les 8h30 amb la resta de membres del Team. Rafa, Cris, i Raúl, com bons mataronins, ens ajuden amb tota la logística pre i post cursa. Temperatura fresca, com toca al Desembre, però perfecta per córrer una mitja marató. És la meva 3ª participació a Mataró, i conec el perfil i per suposat la famosa pujada final. Guanyarem els suficients segons durant els primers 15 kms, per dispossar d'un coixí per la part final. Sortim juntament amb més de 1800 corredors, i de seguida aprofitem que els primers 5km. son especialment favorables. Ritme viu i constant. Silvia, Romana, (amb Jon de llebre de luxe), i Enric, amb objectiu més ambiciós van uns segons per davant. Km5 en 22:39. Millor del previst. Intentarem mantenir un ritme creuer. Com sempre que arriba al km 6 Marta es veu obligada a parar per estirar per culpa d'una cama que fa temps que li fá la punyeta. Li dic a Pere que tiri, i jo paro amb ella durant 10-15", fins que continuem la marxa. No passa res, perque hem perdut poc temps i tenim marge. Per desgracia, abans del km 7 torna a necesitar parar per estirar. Tornem a perdre uns 10-15", i seguim ara amb la preocupació de que això no torni a pasar. I no torna a pasar, i ens podem concentrar en córrer i mantenir un bon ritme fins la catifa del km 10. Parcial de 23:23 i el coixí continua sent important. Tram de la carretera nacional, particularment poc agrait tot i estar a tocar del mar. Vaig demanat pel seu estat, i la resposta sempre es: "bé", i això ens permet rodar a ritme constant durant molts kms. Els parcials del km 9 al 15 son 4:37 + 4:37 + 4:41 + 4:38 + 4:36 + 4:37 segons el meu Garmin. Parcial del 10-15 de 23:21. Ara ens apropem a una zona industrial, però sobre tot al tram clau i que acostuma a posar a tothom al seu lloc. Nosaltres mantenim ritme, i jo sense dir-ho ja veig més a prop l'objectiu perque la renda en segons que tenim és prou important. Abans del km 18 ens posem a l'alçada de Pere, que tot i que està pagant l'esforç acabará fent un carrerón i nova marca. Li donem ànims i tirem amb decisió. Marta continua bé, i a punt d'arribar a l'inici de les famoses rampes ens trobem amb Romana i Jon. Ella te una indisposició que li resta forces, però anem tots 4 junts una bona estona i durant practicament tota la pujada. Li demano per última vegada a Marta sobre el seu estat, i la resposta torna a ser: "bé", així que li demano un últim esforç i tiro amb ganes fins a meta. Entro en 1h37:50. Marta 1" abans i 5ª de la seva categoría!. Molt contents per la bon acursa feta. Romana entra en 1h37:56, i Pere en 1h38:36. Parcials finals de 22:39 + 23:23 + 23:21 + 23:32 + 4:56. El meu soli continua sense problemes, i jo cada dia una mica millor. Grans actuacions de tota la resta del Team, amb pluja de MMP, i menció especial per Silvia que amb 1h33' guanya a la seva categoría pujant al calaix per primera vegada, però segur que no última. Gràcies també a Ricardo 1h17', Paco 1h23', Raúl 1h24', Enric 1h36', i Sònia 1h41', (carrerons de tots i totes, i moltes MMP), i especialment a Rafa, (també MMP amb 1h26'), i Cris, que amb fet d'excelents anfitrions. Un fantástic matí que rematem a casa de Rafa amb un pica-pica espectacular. Ahhh, i moltes gràcies a Mònica pels seus ànims durant la cursa, i per aquestes fantàstiques fotos. Gràcies guapetona!!!. Classificacions.

L'última Jean Bouin?

2011-11-28T09:57:00.010+01:00

Cada dia tinc més mandra per córrer aquestes curses tant multitudinaries. I no per que la gent em molesti, si no perque cada cop valoro més aquells petits, (o no tant petits), aspectes que tant m'agraden de les curses "petites", com per exemple poder aparcar a prop, no tenir que fer molta cua per recollir dorsal, bossa del corredor, o per deixar la motxilla, o simplement tenir una sortida "tranquila" i ordenada, etc.... Segurament l'ambient d'una gran cursa com la Jean Bouin també té el seu encant, però a mi cada vegada em costa més trobar-li. Ja ho veurem, però l'any vinent crec que triaré alguna altre cursa per aquest cap de setmana. En qualsevol cas, formo part d'un gran equip, i ahir tenia el compromís amb el company i amic Pere, per fer-li de llebre i intentar MMP seva, (fins ahir 43:57), i això ja era suficient motivació per tenir ganes de córrer la més veterana de totes les curses de Catalunya i d'Espanya. Tenim punt de reunió amb tots els membres del Team, com sempre, i tot i arribar amb molta antelació, ja veig que no anirem sobrats de temps per fer el recomanable escalfament. Ja veiem que la porta d'accès al pabelló del guardarropía queda estreta i petita, donat que son 10000 inscrits, i que tots decidim deixar la motxilla a la mateixa hora. Efectivament. 25 minuts abans de la sortida, (programada per les 09h00), el tap a la porta del pabelló ja és monumental, i patim seriosament per arribar a l'hora al corresponent calaix. Justet i sense poder ni estirar ni escalfar absolutament res, accedim finalment a un calaix que de fet no existeix, perque entra tothom qui vol i com vol, barrejant-se gent de dorsal/calaix correcte amb gent de qualsevol altre color/calaix. Un desastre. No entenc perque alguns organitzadors posen tant interés amb el tema d'acreditar marques per tenir un determinat color de dorsal que doni accés a un calaix concret, si després minuts abans de la sortida ningú controla absolutament res, i tothom pot accedir al calaix que li doni la gana!. En fí, intentem centrar-nos en "la nostra cursa", i un cop donen la sortida ens concentrem només en això. Ritme. Jo marco el ritme, i Pere segueix al meu costat en tot moment. Li vaig demanant com va, i sempre la seva resposta és la mateixa: "Bé". Doncs així fem els primers 5 km., clavant un interessant parcial de 21:37. La segona meitat de la JB, és clarament més dura, però crec que Pere està fort, i que podrem doblar aquest parcial, per tant no baixem el ritme, i continuem avançant corredors a poc a poc. A partir del km 7,2 comença la pujadeta del Paral.lel, que sense ser molt dura, és llarga i arriba a la part final de la cursa, i per això que castiga als corredors que arribin justets de forces. Nosaltres a la nostra, i al arribar al carrer Lleida, i dins de l'últim km., ja sabem que toca donar-ho tot, però que ho tenim a prop. Dures rampes fins a l'alçada de la font màgica, i ara baixada fins a meta. Fort sprint a la recta de meta. Pere entra en 43:12, i jo darrera seu en 43:13. Pere ja té nova MMP!. Jo estic molt content. Continua la meva lenta però segura recuperació, i he gaudit de la cursa amb Pere, que ha estat un luxe com company. Els parcials espectaculars. Pere ha marcat uns 21:37 + 21:36. Hem fet una gran cursa. Tornem al punt de trobada, i comencem a celebrar les bones actuacions de tots. Jon MMP amb uns estratosfèrics 33:35, Ricardo 34:42, Paco 37:44, Raúl MMP 38:12, Enric MMP 42:10, Romana MMP43:42, Sònia 46:37, Mònica MMP 49:24, Iolanda 49:32, i Patricia 1h06:05. Felicitats a tots!!!. Classificacions. Jo surto amb Ricardo correns cap el metro per anar a l'arribada de la Mitja de Collserola CEC, on tenim a 4 companys del Team correns. I arribem just quan Roman acaba d'entrar en 7è lloc, i a punt per veure arribar a José en 10è lloc, i a Dídac i Marta, que queda 7a entre les noies. Gran cursa també de tots ells. També corre avui el Cros de Sant Boi el nostre Rafa, i més tard sabré que ha fet un carrerón, com sempre. Cap de setmana rodó pel Team, i ara toca arribar finet al proper Diumenge. Mitja de Mataró. Mola.

Ben acompanyat

2011-11-21T12:16:00.006+01:00

Fer de llebre d'un amic o company sempre és un repte i una carrega de certa responsabilitat, i no tothom serveix per fer de llebre. La millor llebre que conec és l'amic i company del Team Rafa, que em va portar volant cap a la MMP a la Mitja de Mataró de l'any passat. Un crack. Aquest Diumenge jo intentaria ajudar a la companya Marta per apropar-nos al sub 45' en 10k, i si cau un calaix millor que millor. La cursa triada és la de Sant Vicenç dels Horts. Cursa dura i amb tobogans, però ho intentarem. Jo segueixo el meu procès de recuperació i ara mateix només penso en anar acumulant kms i fer curses com entrenaments de qualitat. Coincidim amb altres col.legues del Team: Ricardo, Dídac, i Romana. Tots ells amb opcions de fer una bona cursa. Tot i la previsió de pluja, arribo a Sant Vicenç amb sol, i aquest no ens deixaría en tot el matí. Millor. La sortida és puntualment a les 10h. i de seguida agafem un ritme maco afavorits pel perfil d'aquests primers kms. Controlant el ritme per sota dels 4'20" m./km i anar fent. Al voltant del km3 la tendencia és de pujar, i ara és tracte de que el ritme no superi molta estona els 4'35" m./km. Però amb aquest perfil és dificil mantenir un ritme constant, i Marta, que te uns problemes al genoll desde fa temps, decideix parar uns segons per estirar la cama afectada i poder continuar. Parem els dos, i segurament no perdem més de 10", però tornar a recuperar el bon ritme ja no és fàcil. de totes maneres fem una bona part final de cursa i acabem entrant a meta junts i en 45:20 per ella, i 45:21 per mi. Satisfets per l'experiència, i amb el premi d'un fantastic calaix com a 3ª noia de la categoría!!!. Felicitats Marta!. Els premis no acaben aqui, i al ajuntar-nos amb la resta de l'equip podem celebrar un 2º lloc de categoría per Ricardo, (5è general amb 34:58), i Romana 1ª classificada de la seva categoría amb nova MMP de 44:04!!!. Dídac també molt fort, i a prop de MMP amb uns molt meritoris 41:27. Gran dia pel Team, i una cursa recomanable més que marquem per l'any vinent. Classificacions. Ara toca decidir sobre que fer el proper Diumenge...

B/SS 47

2011-11-16T22:33:00.011+01:00

He tornat. Després d'una lesió al soli que m'ha tingut parat durant practicament 45 dies, vaig decidir que podía tornar "a lo grande", i la més gran és la Behobia-San Sebastian. Amb 4 o 5 entrenaments a les cames, i més ganes i il.lusió que estat de forma, em vaig plantar a una de les línies de sortida més mítiques d'Espanya. 23000 corredors inscrits, (3000 catalans!!!). 3 companys del Team: Romana, Raúl, i Jon. Perfil exigent, i recorregut en línia amb sortida a Behobia a les 11h. Molta calor per estar a Euskadi al mes de Novembre. Més dia de platja que de cursa. Dissabte de recollida de dorsal, pinchos, zuritos, i sol en companyia de Natalia, Raúl, Maite, Juan Carlos, i unes amigues. Diumenge de cursa amb corredors vinguts de tota Espanya i l'extranger. La cursa va anar com tenia que anar. En realitat només podia anar d'una manera. Pocs kms de preparació i un objectiu molt modest de pasar-ho bé i acabarla. L'Ambient a la línia de sortida és espectacular, i és impossible no tenir un "subidón" d'adrenalina. Els primers kms son suaus, però al km.6 ja comencem a pujar el Alto de Gaintxurizketa que no és cap broma, però que amb les forces encara intactes supero sense complicacions. després de superar aquest alto al km.8, entrem en terreny de tobogans fins al km.11. Ara tenim kms planers, i de moment encara tiro a ritme constant i segur, però conscient que no per gaire temps. Abans del km.17 comença el Alto de Miracruz, i ja no estic per grans esforços. Arribo adalt molt tocat muscularment, (feia 2 mesos que no corria 20 kms, i 7 mesos que no competía a una distancia com aquesta), i ja només queda gaudir dels últims kms. picant de mans amb els nens i aplaudint als espectadors que omplen tot el recorregut de la cursa. Arribo a meta fet caldo muscularment, però molt content i feliç per la inoblidable experiencia i perque el meu soli ha aguantat perfectament. 1h35:00. Quina cursa!. Jon 1h11, Raúl 1h25, i Romana 1h41. Tots sensacionals. Sobre aquesta cursa es poden explicar moltes coses, i jo mateix necessitaría varies entrades al bloc per poder fer justicia amb ella. Suposo que tots teniu alguna idea sobre la B/SS, i ho resumiré dient que és una cursa organitzada impecablement, tot i que es molt complexe portar a tanta gent a un punt de sortida que no és el mateix que el d'arribada. Ho tenen tot previst, i son puntuals. Jo em quedo amb la gent. Si no la corres no t'ho creus. La gent surt al carrer o a la carretera a animar desde el km.1 fins al final!. I animen. Animen molt, cridant el teu nom i aplaudint amb ganes. I penses: perque m'animen tant si no em coneixen de res!. Estimen la "seva cursa", i és un gran dia per ells. Volen que també ho sigui per tu. En aquest sentit és única. Jo no he vist mai una cosa igual. No m'extendré més amb elogis, tot i que és mereix tots els que podeu imaginar. L'any vinent tornaré. Classificacions.

Els toros desde la barrera.

2011-09-19T10:10:00.007+02:00

Estic lesionat desde el passat Dimarts. Un mal gest baixant les escales de la feina, em va provocar un petit trencament fibrilar al soleo de la cama esquerra. La Mercè no podría ser, però no volía perdre l'oportunitat de gaudir dels companys del Team, així que exactament igual que si anès a córrer, vaig presentar-me al meeting point on ens ajuntem amb els membres de l'equip que si competeixen avui. Tots tenen ganes, i aspiren a fer una bona cursa. Jo tinc la sensació desde que he sortit de casa, que l'humitat no ajudarà, però esperem que almenys el temps aguanti, ja que totes les previsions parlen de poc menys que d'un diluvi universal pel matí de Diumenge. Al final ni una gota a Barcelona. Els hi desitjo sort a tots, i baixo fins c/Rius i Taulet amb c/Lleida per fer les primeres fotos de cursa. Veig escalfant sense dorsal a Nacho Caceres, (2h12' en marató!), i busco un bon lloc per no molestar. La marea de gent és tremenda, ja que estem parlant de 14000 inscrits, i és dificil veure a tots els companys d'Ashi entre tanta gent. Després torno a zona de meta, i espero a l'arribada dels més ràpids. Jon no triga en apareixer en 34:18 i posició 21 d'uns 11200 arribats a meta. Ell volia MMP, però per molt poquet no arriba a fer-la. Ha superat, això si, a molts corredors amb millors marques previes que ell, i està molt content. Ricardo entra pletoric en 34:29, i aquesta si és MMP!. Lloc 27 de la general. Bon regal d'aniversari, (avui Dilluns fa 31 anys), i content de la seva cursa. José, que avui tenía bones sensacions, entra en 36:04 i lloc 75è. Cada día li tira més la muntanya, però quan decideix apareixer per l'asfalt, deixa mostres de la seva clase. Paco segueix a molt bon ritme la seva total recuperació, i de pas va fent carrerons com el d'ahir. Temps de 38:31, i lloc 223 de la general. Raúl no ha tingut el seu millor día, però això per ell, que té tanta calitat, suposa fer uns magnífics 41:02 i posició 518 final. Romana continua millorant día a día, i molt aviat tornarà a baixar del 45'. Ahir es va quedar a un pas, i va acabar en 45:38, i en una molt meritoria 44ª posició d'entre un total de 2756 dones. Pere també, com tots, va patir l'humitat, i es va quedar molt a prop de la seva MMP, amb 45:41, i sortint desde el calaix nº6 i amb molta gent per devant. Sònia, que fa un mes practicament no podía ni córrer per lesió, ja la tenim a prop de les seves marques, i ahir para el crono en 48:42, i la 126 entre les dones. Mònica continua una progressió a la que ningú de nosaltres veu els límits. Ahir sortia mooolt enrere, (calaix nº8 i últim), i li tocaba avançar a centenars i milers de corredors més lents que ella. Va superar a 2310 corredors només al segon parcial de 5000 m.!!!. Marca final de 55:01, i lloc 618 de la cassificació femenina. Molt bé Mònica!. Tenim un equip magnífic, i és un orgull pode formar part d'aquesta constelació de cracks en la part atlètica, i especialment en la part humana i més personal. Encantat també de compartir uns minutets amb la Iolanda, (la germaníssima de Sònia), una noia que està ficada en un repte que val molt la pena, i que aqui deixo el seu bloc per tafaneiar. Felicito a tots, i em quedo amb unes ganes tremendes de torna a poder entrenar i competir. Espero estar a punt en unes 3 setmanetes. Classificacions.

Progressió

2011-09-15T22:59:00.007+02:00

El Cros de l'Ametlla de Merola és una de les meves curses favorites. És diferent a totes. És dura, molt dura, i trepitges gran varietat de terrenys, amb una majoria de camins de terra. És el 3er any que la corro, i aquesta vegada vaig molt ben acompanyat dels companys i amics del "Comando Terrassa" del Team, Sònia, Dídac, i Paco. Coincidim abans de la sortida amb el crack i amic Pol Guillén, (al centre de la foto, i que a guanyat 4 vegades aquest cros), i la seva parella, la Rosa Morató, que està en ple procés de recuperació d'una greu lesió. Dídac i jo decidim mirar de anar plegats fins que algú dels dos tingui més forces i deixi a l'altre. Sortida puntual, i primers metres ràpids. Paco marxa per devant de seguida. É stracte de fer dues voltes a un circuit, i les pujades més dures arriben entre el km 2 i el 3, que després repetirem entre el 7 i el 8. Primera volta en 21:34, i Dídac ja pasa per aquest punt uns segons després. Sense arribar a aconseguir millorar el segon parcial, almenys aguanto bé, i avanço a uns cuants corredors. Ja veig clar que faré la meva millor marca d'aquesta cursa, i miro de guanyar alguna posició més, abans d'entrar a meta en un temps de 43:27. Lloc 73 de 374 arribats. Molt content. Al 2009 vaig fer 48', al 2010 45', i avui 43'. Això suposa una molt bona progressió, i estic encantat. Paco a entrat en 41:11 a la posició 43à, Dídac en 44:20 i al lloc 84è. Sònia torna a fer un carrerón, i entra en 52:58. Tots contents pel propi rendiment atlètic, i amb la satisfacció de participar d'una cursa maca, diferent, i molt ben organitzada. Ho fan molt bé a aquesta petita colònia tèxtil. Classificacions.

Ripollet: Primer asalt de la temporada

2011-08-31T22:18:00.011+02:00

La Cursa de la Festa Major de Ripollet és el primer test de la temporada sobre la distancia de 10 km. Pocs entrenaments encara a les cames, però bona evolució i millora desde el passat 7 d'Agost que vaig començar a entrenar. Presencia de molts membres del Team Ashi Running a la línia de sortida. Temperatura agradable i sense la terrible humitat dels dies anteriors. La Cursa és durilla, i de 2 voltes a un circuit que té algunes pujadetes prou exigents com per deixar tocat al més pintat. Tampoc es pot dir que sigui de les més dures del calendari, però com acostuma a agafar a molts corredors en un estat de forma encara baix, son habituals les "pajaras" en aquells que no calculen el ritme al que estan preparats per mantenir un 28 d'Agost. Per sort no va ser el meu cas, ja que era perfectament conscient de que podría aspirar com a màxim a una marca entre 41:30 i 42:30, i per tant vaig tenir molt clar que sortir amb altres intencions no sería convenient. Formem un grupet sub42', amb Paco, Rafa, Raúl, Dídac i un servidor com integrants. Ritme previst de 4:10 per intentar fer el primer 5000 en 20:50-21:00, i a la segona volta que tiri el que pugui. Just després del tret de sortida, Paco agafa uns metres, i aprofitem que els kms 2 i 3 son favorables per fer parcials per sota de 4m./km. Arriben les pujades i els parcials pujen a 4:25-4:30 m./km. No podem fer més. Rafa també marxa una mica per davant, i ja només quedem Raúl, Dídac i jo. Completem la primera volta en 21:09. Un pel més lents del previst, i només un petit miracle ens permetrà rebaixar aquests 42:00. No ens juguem res, i tampoc es tracte de reventar a la primera cursa, així que mirem de mantenir un ritme suficientment digne per no perdre ni posicions, (guanyem un bon grapat), ni gaire temps. A falta d'un parell de kms. Dídac també agafa uns metres, i tot i que el tenim ben a prop ja no els podrem recuperar fins al final. Entro per línia de meta en 42:29, a la posició 140 de 536 arribats, i només 3" després que Dídac, i 9" per davant de Raúl. Paco ha entrat en 41:24, i Rafa en 41:48. Pere cada dia més en forma para el crono en 46:49. Jon, que com sempre menja apart, feia estona que habia entrat en 36:00 i la posició 14ª de la general. Però les grans protagonistes de la cursa son les nostres noies del Team. Sensacionals totes elles. Romana marca uns 47:02 que demostren que està a prop de tornar a les seves millors marques. Marta, (foto dreta), i que corría per primera vegada amb la samarreta Ashi entra en 47:44 i puja al podi com 3ª de la seva categoria!. Mònica que està progressant d'una manera impresionant, i que competeix al seu primer 10k, corre amb la companyia de Sònia, (que tot just surt ara d'una lesió), i entren juntes en 52:43 i 52:45 respectivament. Espectacular!. Classificacions.

1 milla = 1,609344 km.

2011-08-19T22:39:00.004+02:00

Vaig decidir estrenar temporada a la Milla Urbana de Sant Antoni de Calonge. Distancia nova per mi, i en un moment de forma molt baix, (4 entrenaments després de parar 15 dies sense córrer ni un sol km.), però em feia il.lusió provar una distancia com aquesta, i més si era en companyia de l'amic Pere. Cursa a les 19h45 del dissabte tarda i en ple passeig marítim d'aquesta localitat de la Costa Brava. Cursa petita i ben organitzada. Amb calor, però no exagerada. 3 voltes a un circuit d'algo més de 500 m. Nosaltres participem a la cursa més nombrosa, que és la dels veterans de +35 anys, i fins a +65. No tinc ni idea de que fer de sortida o de quin ritme puc mantenir a aquestes alçades de la temporada. A Pere li passa el mateix. Total, que decidim sortir "a lo que salga", i ja veurem. Sortida rapidíssima com era d'esperar, i jo miro el Garmin i veig que els primers 500 m. els faig a 3:18 m./km., i amb Pere al meu costat. És evident que aquest ritme no el puc mantenir molt temps, i baixo un pelet per fer una segona volta amb l'objectiu de mantenir distancies amb els que tinc davant i esperar a la tercera i definitiva volta per intentar avançar a algun corredor. Pere segueix al meu costat, i encarem els últims 500 m. Encara tinc polvora, i aprofito per avançar a 3 o 4 corredors i només a 200 m. de meta veig que em separo uns metres del company Pere. Entro a meta en 5:50, que dona un ritme de 3:37 m./km. Lloc 8è de la categoria i 22è de la general. Molt content perque he gaudit de la cursa, pel meu rendiment, i per la gran cursa de Pere, que ha marcat 5:58, i que ha demostrat que està finet i que en properes setmanes i mesos ens donarà més d'una alegria. Nova distancia i nova experiència positiva.

Campaaaaana y se acabó!

2011-07-25T12:40:00.011+02:00

El dissabte m'aixeco amb febre, un mal cos important, i tot un día per davant de feina amb sopar amb amics del Team per rematar. Penso que dificilment arribaré en condicions al sopar, (però l'esforç val la pena, perque és el comiat de Xavi que marxa a treballar i viure a Noruega), i que és practicament impossible que per la cursa de demá estigui recuperat i en condicions. Aguanto tot el dia a cop de Xumadol i arribo al sopar amb poca gana i aixafat d'allò més. Això si, la bona estona de "bromes i risas", no me la treu ningú. Com som esportistes responsables, (jejeje), decidim retirar-nos ben d'hora. Diumenge desperto amb millor cos, i decideixo apropar-me a la Cursa de La Floresta, (Sant Cugat), i probar a veure que tal. Trobar-me amb els amics del Team m'acaba de donar el cop de moral definitiu per decidir córrer. La cursa és curta, de només 8 km, però dura, molt dura, segurament la més dura de perfil de les que he corregut fins avui. Aquest any han allargat la distancia, que fins l'any passat era de 5km, afegint també un bon grapat de kms de pista o terra. Jo diría que la meitat de circuit és d'asfalt i l'altre meitat de pista de terra o directament camí de cabres en algun tram una mica perillós pels "asfalteros", i que hem tingut que fer en "fila india". Uns 300 participants, i entre ells, 7 membres del Team Ashi Running. Romana, Pere, Xavi, Dídac, Jon, Roman, i un servidor. Sortim Dídac i jo junts, i així anem fins que a alguna d'aquestes baixades suicides el deixo una mica enrere. Tot i que el puja i baixa és constant, la primera meitat de la cursa és basicament de pujades, i a la segona baixem una mica, però sempre parlem d'un recorregut trencacames, i amb arribada en pujada. M'ho passo molt bé i no pago cap factura del mal dia anterior. Les millors sensacions de les últimes curses juntament amb Andorra i arribant bastant sencer. Entro a meta amb 33:35 i al lloc 47 de 292 arribats. Posició 17 de la categoria M4. Avui el més destacat del Team a estat Roman, entrant 7è de la general i que recull el 2òn premi de la seva categoria. La cursa era de les que li agraden, i es que la "locomotora de Zuric" puja espectacularment bé. Jon 9è a la general. Dídac 58è, Xavi 73è, Pere 143è, i Romana 9ª dona, i 5ª de categoria. Molt bon rendiment de tots els integrants del Team. Cursa "petita", però molt recomanable, per diferent, per ben organitzada, i pels bocates i begudes del final. Classificacions. Ahhh, i la samarreta està molt bé. Ara toca reset. Porto 14 mesos seguits sense parar, i a partir d'avui i fins d'aqui a 10-15 dies no faré ni un sol km. Algo de bici i natació serà tot. Després començarem a entrenar molt poc a poc per estrenar-me a la segona part de la temporada a la cursa de Ripollet o a la de Matadepera.

Dinar de pitet i triatló de la Vila

2011-07-18T12:56:00.013+02:00

Aquest cap de setmana hem aprofitat per desconectar una mica, (i sempre relativament), de curses i exigencies, i un grup d'amics membres del Team hem gaudit relaxadament de la companya de Pol Guillén i Rosa Morató, en un dinar de dissabte que hem organitzat desde Ashi Running. Diumenge ens hem apropat a veure i animar a 3 dels nostres a la Triatló de la Vila. Sobre el dinar amb els cracks, que puc dir que no imagineu?. Doncs basicament bavejar una bona estona davant les explicacions, anecdotes, consells, i reflexions al voltant del running d'aquests dos "monstres", deixant molt clar que a part de ser grans atletes, encara son millors persones. Simpàtics, propers, i generosos. A la foto estic amb l'amic i company del Team Jon Koldo, i Pol i Rosa als extrems. Mil gràcies als dos, que tot i que ara estan passant per un moment delicat de lesions i mol.lesties, estem segurs que podran recuperar el seu millor estat físic molt aviat. Diumenge ben d'hora, (6h30), ja hem sortit Paco i jo desde Terrassa per arribar al punt de trobada amb la resta de membres del Team que participaben al Triatló de la Vila. Molt ambient per tota la zona propera, amb molta bici, roba especial de triatleta, musica, cossos d'anunci, i un bon grapat de frikis i frikadas, que sempre donan color a aquestes concentracions. Una cosa està clara: Els triatletes son diferents. La manera que tenen de parlar de la seva estimada bici, l'especial predilecció que demostren per sabatilles ben cridaneres i si poden ser "voladores" millor que millor, el gust que tenen per mostrar el seu cos, etc..., etc... Son diferents. Els nostres representants son dels més "normals" en aquest sentit, i al afrontar el seu debut a l'especialitat de triatló sprint, deixaben entreveure uns nervis lògics davant d'allò que és desconegut. Roman i José el feien tot sencer, i Jon Koldo només el relleu de running al formar part d'un equip amb companys de feina. Romana, Paco, (el nostre gran especialista i responsable de l'area de triatló del Team), i un servidor, hem asistit com espectadors, i reconec que tot i el caos que comporta una proba així, i les dificultats per seguir la competició com espectador, ens ho em passat molt bé. El rendiment dels nostres, com sempre, espectacular. Roman al lloc 165º i José el 310º de més de 1700 arribats a meta. De menys a més, ja que al sortir de l'aigua eren només el 666º i el 907º respectivament. Després han remuntat molt bé al sector de bici, i han rematat amb un últim sector de running sensacional. I tot això el dia que feien la primera triatló!. Jon Koldo ha fet ni més ni menys que el 2º millor sector de running de tots els competidors, (amb les serioses dificultats que ha tingut un corredor tant ràpid com ell per poder avançar a "paios" de 1,85m. i 90 kg. que s'arroseguen a la part de running ocupant tota l'amplada de l'estret circuit), i només superat pel guanyador absolut, (Francesc Godoy). Això, i el bon rendiment dels seus companys de equip li han permès acabar a la 4ª posició de la general per equips de relleus. Molt bé!. Les cares de felicitat de Roman, (foto esquerra), i José, (aqui a la dreta), entrant a meta ho diuen tot sobre com han gaudit de l'experiencia. Qui sap, pot ser algun dia jo també vulgui probar això del triatló. De moment queda per tancar la meva temporada el proper diumenge a La Floresta. I tinc ganes de fer-ho bé.

Quan la cursa és l'excusa.

2011-07-12T15:25:00.010+02:00

Teniem previst aprofitar la Cursa d'Andorra la Vella per pujar el cap de setmana amb altres membres del Team i parelles. La Cursa és una excusa, i el més important, com sempre, és poder compartir bones estones amb els amics-companys del Ashi Running Team. Hem pujat 8 en total. Natalia, Sònia, Romana, Mònica, Pere, Paco, Jon, i un servidor. Només 4 correrem per culpa de les lesions de Sònia i Paco. No té bona fama el Campionat de migfons d'Andorra. I la veritat, és que no tinc cap motiu per desmentir aquesta mala fama.
Bé, en realitat, és pot qualificar la cursa d'auntèntic desastre organitzatiu. Per sort, com dic, la cursa no era el més important. La sortida és a las 10h. Uns 300 corredors escalfen a l'estadi Comunal. Alguns de nivell, i 2 Kenians que lluitaran per la victoria. Veig amb sorpresa que no tenen cap intenció de montar ni arc ni catifa de sortida. Efectivament, ens tindrem que conformar amb un "sortida" pintat al terra. No passa res. Tenim referències, (gràcies Jordi pels detalls), que parlen d'una cursa dura i amb pujadeta constant durant els primers kms. Crit de sortida, i a córrer. Primer km. de baixadeta que aprofito per treure'l per sota dels 4 m./km., peròde seguida girem i comencem a pujar, i pujar i pujar, practicament fins el km 4. Vaig al costat de les dues primeres dones, però abans del 5, Isabel Olivan marxa en solitari i la Sara Prescoli queda endarrerida uns metres, i ja quedo més o menys en terra de ningú. El ritme ha baixat notablement perque el perfil no permet gaires alegries, (i menys en el meu estat de forma), i passo pel km 5 en 21:22. Ara tenim més baixada, i aprofito per guanyar algunes posicions, i marcar un segon parcial més ràpid. Entro a l'estadi per fer volta i mitja, i trepitjo la catifa d'arribada en uns modestos 42:34. LLoc 54 de 258 arribats. He gaudit molt d'aquesta cursa. Tot i que el temps no es gaire bó, (moltes vegades les marques no diuen tota la veritat sobre una cursa), he tornat a tenir molt bones sensacions, i poder anar de menys a més, sempre acaba deixant un millor regust de boca. Molt content, i més encara quan he vist com Jon tornaba a deixar el pabelló ben alt amb el seu 12è lloc de la general, Romana pujaba al podi com 3ª de la seva categoría, (moltes felicitats Ro!!!), i Pere sacrificaba la seva porció de gloria personal per acompanyar a Romana durant la cursa, i acabant amb bones sensacions també. Fotos amb els guanyadors, Elicky Mase i Peter Korir, i a xerrar i riure una bona estona sobre la gespa, i abans de marxar mentres veiem entrenar al crack local Toni Bernadó, (millor atleta blanc a la Marató de BCN 2011 amb 2h17'). Han tingut que repetir la cerimonia d'entrega de premis de la general femeni, un atleta marroquí ha montat un bon "pollastre" perque reclamaba no sé quins diners pel seu 3er lloc, a l'Speaker no había manera de entendre'l, fan un sorteig de regals, canten el nº de dorsal de Pere i quan arriba a recollir-ho li diuen que no tenen regal, (?), etc, etc...
A nivell organitzatiu és la pitjor cursa que he vist mai, però com aquest no és l'únic motiu que ens mou, any vinent tornarem. Classificacions.

Doblet

2011-07-05T15:27:00.010+02:00

Volia conèixer la cursa de Pallejà del diumenge 3, i de pas aprofitar per veure als amics Pere i Mònica, que també hi serien. El problema és que el dia abans és la cursa de la Festa Major de la meva ciutat, de Terrassa, i no hi podia faltar. Per tant m'enfrontava per primera vegada a un doblet el mateix cap de setmana. De fet amb només 12 hores de diferencia, (la sortida a Terrassa era a les 20h15, i al dia seguent la de Pallejà a les 09h00), i amb cos, el meu, que ja no està per tirar coets. Fem-ho, i ja veurem que passa!. El dissabte a Terrassa corría amb els amics i companys del Team Dídac i Vanessa. Hem quedat una estoneta abans per petar la xerrada i compartir "risas" amb el Paco. Saludem al seu germà Juanmi que 6 dies abans feia l'Ironman de Niça, i que aqui estaba dispossat a entrar entre els primers, com sempre. Hem parlat amb el Dídac de sortir forts, i així ho fem. Tirem alternativament, fins que veig que queda una mica enrera al km 3-4. Vaig mirant tota l'estona, i buscant-lo amb la mirada, però em veig amb forces i decideixo tirar a mort en solitari. Molta xafugor que fan més durs els últims kms. Per sort son "només" 8,25km., (encara que l'organització sense que ningú entengui perque, parla de 7,5 km, però tots els gps van marcar entre 8,2 i 8,3km.), i arribo a l'esprint aprofitant que l'últim km es de baixada. Entro a meta amb 32:55 aun ritme de 3:58 m./km., i al lloc 86 de 670. Molt content. Dídac entra uns segons després en 33:32, i Vanessa, que últimament no ha pogut entrenar com voldría, entra amb 50:57. Moltes felicitats a tots dos!!!. Classificacions.
Al matí seguent, toca la Cursa de Pallejà, i arribo ben d'hora, de fet crec que el primer dels corredors. Van arribant alguns coneguts, i una estoneta després el Pere i la Mònica. Ella s'estrena avui en una cursa, (en el seu cas de 5 km.), i ell, generós com sempre, li fará de llebre durant la primera volta, per continuar una segona volta i completar els seus 10km. Jo faré el que pugui, que tinc la sensació que no serà gaire després de l'esforç d'ahir. Notem durant l'escalfament que la xafugor tornarà a apretar de valent, i que patirem si o si. Tret de sortida, i miro de sortir a un ritme alegre i a veure com reacciona el meu cos. El primer km molt bé, però a partir del km 2-3 començo a veure mooolt clar, que avui no farem res de bó. Toca aguantar i mirar de dosificar una mica per almenys arribar a meta i acabar dignament, (que ara que ho penso encara no he tingut que retirar-me mai de les 45 curses que he fet fins avui). Segona meitat de la cursa desastrosa, per entrar a neta amb 42:10 i al lloc 100 de 542 arribats. Pere entra en 51:02, però ell avui feia de llebre i el seu temps era el de menys, perque el tema important era el debut de la Mònica. "Ojo" amb "la pantera de l'Eixample", perque ha marcat uns espectaculars 26:18 quedant la 14ª entre 62 dones arribadas a meta!!!. Quin debut més il.lusionant. Evidentment ja té una oferta a sobre de la seva taula per fitxar pel Team, jejeje. Estic fet pols, però he tirat de casta per acabar una cursa molt ben organitzada, i amb bons avituallaments al final que inclouen aigua, coca-cola, fanta, aquarius, meló i síndria. Tot fresquet i de bona qualitat. Crec que repetiré a Pallejà un altre any. Classificacions. La resta del Team ha quedat repartit entre la cursa de Premià de dissabte, la de La Maquinista, diumenge matí, i la Ultramarató de Belchite, on Rafa ha tornat a fer-la grossa amb un podio individual que sap a gloria. Felicitats a tots. Ara toca preparar, (no gaire, ja us ho dic ara), el nostre debut internacional del proper diumenge. Ja explicaré que tal.

Aigua i foc

2011-06-30T15:03:00.007+02:00

Aigua perque és el que vaig fer. Una Cursa del Foc a Olesa de Montserrat que no pasará a la meva particular historia ni molt menys, i en la que vaig notar que una setmana d'entrenaments dolents i un cos que demana a crits un reset son un cocktel infalible per no tenir el millor dia. I foc perque era el que semblava que caiguès del cel diumenge al matí a Olesa. Quina calda!!!. Com sempre he quedat una bona estona abans amb companys del Team. En aquesta ocasió Jon i Romana intentaran deixar el pabelló Ashi Running més alt que jo, (com passa sempre). Tot i que la sortida pateix un retard d'uns 10 minuts, surto amb ganes de fer-ho bé. El primer km de baixada és molt propici, i el marco a 3:45. És evident que aquest no és el meu ritme, però és que de seguida que comencem a tenir perfil mes planer ja veig que entre la calor, i especialment el meu fluix estat de forma, no treurem res de profit avui. El meu ritme va baixant km a km, i ja em marco com únic objectiu acabar senser i no perdre gaires posicions fins la meta. Al km5 marco 20:29, i la veritat és que avanço a alguns corredors fins al final que sembla que encara pateixen més que jo. Del km 8 o 8,5 i fins l'arribada, el perfil pica de veritat. Entro a meta fent un bon esprint i marcant 41:36. Lloc 104 de 421 arribats. El 25è de la categoria. Bé, sencillament no he pogut fer més. Jon ha entrat el 12è en 35:30, Romana que ha fet una cursa molt inteligent entra en 48:06 i la 7ª de categoria. Coincidim uns minuts amb la gent del equip rival-amic Baseamado, i també amb el guanyador de la cursa Sergio Enriquez, amb el que també coincidirem a la cursa d'Andorra del proper 10/07. Classificacions.

Col.lecció d'estiu 2011

2011-06-20T12:28:00.008+02:00

Arriba l'estiu. La calor comença a fer-se notar, i es moment d'esforços controlats, entrenaments més suaus, curses més curtes, i de deixar de banda objectius ambiciosos per més endavant. El calendari dona una petita treva al mes d'Agost, on no tenim la mateixa quantitat de curses de cert nivell o renom, però fins llavors, la veritat és que tenim un bon grapat d'opcions per competir, compartir, i gaudir, tot i les altes temperatures. En principi, i sempre obert a fer qualsevol canvi o rectificació sobre la marxa, les curses que tinc previstes per les setmanes que queden fins l'Agost son:

26/06 Cursa del Foc d'Olesa de Montserrat.
02/07 Cursa de Festa Major de Terrassa.
03/07 Cursa de Pallejà. (?)
03/07 La Maquinista. (?)
10/07 Cursa d'Andorra 10k.
24/07 Cursa de La Floresta - Sant Cugat.
30/07 Cursa de l'Espluga 15k. (?)
Els interrogants volen dir que encara no he decidit definitivament la meva participació. És més possible que em deixi caure per Pallejà que per La Maquinista, i a la de l'Espluga li tinc cert respecte per l'exigencia que suposa córrer 15k. per aquelles terres un 30 de Juliol. Al mes d'Agost faré un "reset", que necessito desde fa setmanes. I es que jo no he parat desde Maig 2010, i ni tan sols a l'Agost de l'any passat vaig deixar d'entrenar amb regularitat e intensitat. Bé, ara ja fa unes setmanes que he afluixat un pelet, però encara surto 3-4 dies per setmana, i a l'Agost crec que m'estaré uns quants dies sense córrer, que no em faran cap mal.

Quan menys és més

2011-06-13T10:06:00.008+02:00

Aquesta setmana encara m'he relaxat una mica més a nivell d'entrenaments. Sobre tot de quilometratge, i no tant en intensitat. Ara, com la feina està feta desde fa temps, és bon moment per "experimentar". Puc fer una bona cursa el diumenge, al meu millor nivell, després de fer només 3 dies d'entrenament setmanals, (la setmana de la cursa), i un total de 22,5 km?. La resposta és si. La Cursa d'Abrera és dura, amb un puja i baixa que no arribes a compensar, i que posen a proba les teves cames i pulmons a l'hora d'aguantar aquests constants canvis de ritme i desnivell. 2 voltes a un circuit de 5000m., per completar els 10k. A la línia de sortida 5 membres del Team Ashi: Romana, Sònia, Paco, Jon, i un servidor. Possibilitats reals per part de tots ells d'estar a prop dels primers a les seves categories. Més de 400 corredors esperant el tret de sortida, (entre ells uns quants de molt nivell), i temperatura que puja perillosament. Primer km ràpid, aprofitant que és de baixada. Surt a 3:31!!!. A frenar toca, que si no, no arribo al km 5!. A les pujades acostumo a aguantar amb molta dignitat, i fins i tot, normalment guanyo posicions, i és a les baixades on les cames d'alguns corredors sembla que van millor que les meves. Paso pel 5k en 20:29 i posició 68. Ara tracto de mantenir el ritme, i poc a poc i amb paciencia avançar corredors. Fa calor i humitat, i ja veig que no podré doblar amb el mateix o millor temps a la segona volta, però continuo avançant gent, i això vol dir que molts no han regulat com cal. Entro a recta de meta sense esprintar a tope, bàsicament per falta d'objectius per devant i amenaces darrere. Temps final de 41:13, i lloc 55º de 402 arribats. La resta del Team, com sempre a gran nivell: Jon 10è de la general, Paco 25è, i 4art de la seva categoria, i Sònia i Romana, 14ª i 15ª entre les dones respectivament, entrant practicament al mateix segon, i totes dues 6ª a les seves respectives categories. Quin nivell!. Molt bona cursa. Petita, però molt ben organitzada. Té molt mèrit que per només 6€, tinguis en tot moment la sensació de que no falta de res. Avituallaments correctes, fruita i beguda a l'arribada, bossa del corredor amb un buf i una tovallola, que son d'agrair, (entre tanta samarreta que després no fas servir), i curses per petits amb inscripcions gratuites. D'aquelles ocasions que penses que pot ser no és tan dificil fer-ho bé a l'hora d'organitzar curses. Felicitats!!!. Classificacions.

Sempre guanyem.

2011-06-06T11:50:00.008+02:00

Quan el més important no és la marca ni el rècord, si no aprofitar l'excusa d'una cursa per passar bons moments amb amics i companys que admires i estimes, sempre guanyes. El Team va triar fa temps la cursa de Pineda de Mar per celebrar el 1er Ashi Running Day. Tots els membres del Team corriem la cursa de 10km, i després amb totes les parelles i fills feiem un magnífic dinar a tocar de la sorra d'Arenys. A les 5h30 del matí a Terrassa plou. Plou bastant, i no ho deixa de fer practicament fins que arribem a l'alçada de Mataró. Però arribem a Pineda, i sembla que la climatología ens respectará. Temperatura agradable i sense humitat, i tot el Team a punt per gaudir d'una cursa planera i ràpida que reuneix a més de 1200 corredors. La meva intenció, (anunciada dies abans als companys), era buscar uns 39:40 que suposen MMP. Doncs donen la sortida, i surto a tota llet. De fet massa ràpid, perque el 1er km el marco a 3:45 m/km. a roda de Rafa i de Raúl, que no és el meu ritme ni de lluny. Toca afluixar una mica i regular amb cap, i al km. 2 ja no puc seguir als companys. Van caient els km. i el pas per la meitat de la cursa el faig en 19:42. Perfecte, i ara es tracte de no superar els 20:00 al segon parcial per aconseguir l'objectiu. Vull arribar amb forces a l'últim km. Al voltant del 8 arribo a l'alçada de Rafa, que en un altre gest de generositat, a decidit deixar-se avançar per un servidor, i em deixa marxar uns metres per endevant. Tinc un nombrós grupet devant meu i probaré de tirar tot el que pugui fins al final. Faig els últims 1000 metres en 3:48 i després de fer la millor recta final de la meva vida, (avançant a prop d'una decena de corredors), entro a meta en 39:32 que suposen nova MMP. LLoc 149 de 1185 arribats. No detallaré les marques de tots els membres del Team, que ahir corriem 13, però tots van fer una bona cursa, i molts d'ells també van aconseguir fer noves MMP, (Roman, Paco, Dídac, Pere, Sònia). Felicitats a tots i totes. Quin equiparro, déu meu senyor!!!. Classificacions. Però resulta que els millors moments del dia, els viuriem més tard, durant un sensacional i multitudinari dinar a pocs metres del mar, i molt ben acompanyats de totes les parelles i canalla. Un èxit total en tots els sentits, i un dia per recordar sempre, gràcies a tots els amics i companys del Ahi Running Team.

Cursa del Dimoni de Badalona 2011

2011-05-16T09:57:00.009+02:00

32ª Cursa del Dimoni amb una calor que semblaba el mateix infern, podria ser perfectament el títol d'avui, però a part de la calor, he quedat encantat amb el bon ambient i alt nivell organitzatiu, tot i ser una cursa gratuita, popular-popular, i "de festa major" per així dir-ho. Tenim, un diumenge més, cita amb alguns membres del Team Ashi Running. Avui "els valents" som Romana, Jon, Pere, Jose, Xavi, i un servidor. Jon aspira a podio, la resta esperem fer una bona cursa, i si, sobre tot en el cas de Xavi i Pere, cau alguna cosa en forma de MMP, millor que millor. Jo vinc de festa, i encara amb "la resaca" del meu aniversari del dia abans, on els dolços, grases varies, i begudes "prohibides" no van faltar. Doncs busquem primera línia de sortida perque, i això si que poden mirar de rectificar-ho per propers anys, els infantils surten a la vegada que la cursa gran, i és inevitable que alguns nens vulguin estar a primera fila, amb el perill de ser atropellats pels grans. Sortida a les 10h30, i això de sortir desde practicament primera fila, fa que per inercia agafis d'inici un ritme més fort del que toca, i quan portem 500m. miro de reull el crono i veig 3:25m./km. de ritme!!!. Para el carro Ernest!!!, on vas, nano!!!. 1er km. a 3:45. Tinc que frenar i agafar aire, que queda molta cursa. Vaig tornant a poc a poc a uns ritmes més normals, (4:00-4:05m./km.), però en tot cas veig que estic finet, i les sensacions son de poder fer una bona cursa. La cursa no es totalment plana, ni molt menys. Té un parell de punts "delicats" a la primera meitat, (aqui cauen un parell de kms. a 4:07), i miro d'anar fent, amb la "tranquilitat" de que la segona meitat és més planera. Però la calor va en augment, i per sobre dels 20ºC el meu cos nota, (com la inmensa majoria de cosos), una baixada del rendiment. Pas pel km.5 en 19:46, i la calor que apreta i apreta, la punyentera...Veig practicament impossible mantenir un ritme suficient per aspirar a baixar de 40', però entre el km. 8 i el 9, començo a notar que no vaig a pitjor, i que al voltant dels 4:00-4:05, puc tirar, amb molt patiment, però sense l'agonia d'anar al límit. Clavo la meva mirada i la meva ment a 50 metres devant meu, en un parell de corredors que m'avien avançat uns kms. abans, i que sembla que van més justets que jo. Apreto les dents per mirar d'apropar-me. Al km. 9 , veig que només baixant de 3:45 l'últim km. tindré opcions de fer sub 40', i tot i que ja vaig amb la reserva, tiro a mort. Avanço a la llarga recta d'arribada als dos corredors que tinc devant, i entro a l'esprint en meta amb un crono final de 39:57 i al lloc 57è de 1385. He fet l'últim km. en 3:44!!!. Una ampolla d'aigua, i una Pepsi light ajuden a treurem la set, la molta set que tinc, mentres espero l'arribada dels que queden del Team. Xavi fa uns excel.lents 42:41. Ara és el torn de Pere, que marca amb 46:19 una nova MMP. Està en ratxa!. I Romana, que cada día està millor, ja torna a baixar dels 50' amb 49:53. Apareix Jon amb la noticia del seu 3er lloc a la general i un temps de 34:33, que després es converteix en el 2on per descalificació del primer. Jose, amb molts problemes a la cama dreta, i que arrosega desde fa mesos, ha entat en uns brutals 37:03 i 15è de la general. Ens tornem a reunir amb la gent del Team sobre la gespa, i esperem a l'entrega de premis mentres estirem i comentem la jugada. La satisfacció és general. Regal de samarreta de cotó per part de l'organització a tots els praticipans, i fotos a Jon al podi per recullir el premi pel seu 2on lloc a la general, son el final de festa d'un altre diumenge de gloria pel Team. Classificacions.

Glory Day

2011-05-09T09:51:00.013+02:00

Quan un comença a córrer, i encara que sigui d'una manera absolutament amateur, deixa volar de tant en tant la seva imaginació per somiar que algun dia pujará a un podi a recollir una copa, medalla, diploma, o el que sigui. Però son això, somnis i fantasies. Ahir es va complir aquest somni a la Canet Race. No va ser a títol individual, es veritat, però la satisfacció va ser enorme quan ens van cridar al podi a recollir el premi com 1er club classificat de la Canet Race. La cursa de Canet té 2 voltes a un circuit de 5km., i és dura, molt dura. Pot ser la més dura de 10k. d'asfalt que jo recordo, però maca, molt maca, i molt ben organitzada. És una cursa relativament petita, (419 arribats a meta), però no falta de res, i tot i que només era la seva 2ª edició, tinc que felicitar al club de Canet que la organitza per la excelent feina. La sortida, és a les 10h, i els membres del Team Ashi ens col.loquem millor que mai a la línia. Apreto d'inici per intentar seguir l'estela de Rafa, i amb les primeres i terrorífiques pujades aguanto dignament. Després dels primers 2 o 3 kms., veig clar que els nostres ritmes son diferents, i li dic que tiri, que ens juguem la clasi per clubs. I Rafa tira, amb la seva força de sempre, (recordem que el diumenge passat va córrer la marató d'Empúries), però amb Rafa calen poques paraules, i ens entenem molt bé quan estem "en faena". Toca dosificar trobant el meu ritme de cursa. Així ho faig, i començo a tenir millors sensacions, a un ritme un pelet més lent, però que és el meu, i el que em permet recuperar aire. Pas pel km. 5 en 20:23 i posició 55, gràcies al fort ritme del principi. A Rafa encara el tinc a la vista, però cada cop més lluny. Ara intento que no m'avanci ningú, i si algú flaqueja mirar de superar-ho. Tinc a 5 corredors per devant i a la vista, a certa distancia, però "a tiro", i miro d'apropar-me poc a poc, molt poc a poc...Abans del km. 7 supero a 2 d'ells, i tinc la tasca més complicada, que és avançar als 3 que tinc a la vista però amb pinta de corredors experimentats i batalladors. Aprofito alguna de les rampes de la segona volta per superar a un altre, i ara ja només veig a 2 devant meu. Quan pujem els avanço, o quedo al costat d'ells, però quan baixem marxen sense gaires problemes. Ufff, será molt complicat perque els 2 últims kms. son de forta baixada. Arribem al Km. 8- 8,5, i decideixo intentar allò que tantes vegades imaginem, però que per falta de forces mai he pogut fer: Un "Hachazo" per despenjar rivals!!!. Efectivament, ataco amb ganes aprofitant uns metres mes o menys de pujada o plans, i puc marxar amb els suficients metres d'aventatge per poder encarar la part final sense mirar enrere. El temps del segon parcial és uns quants segons més lent que el primer, (21:08), però guanyo aquestes 5 posicions a la segona volta, per entrar a meta en 41:31 i el lloc 50 de 419 arribats a meta. Molt satisfet per la meva cursa, però es que de seguida veiem que si jo soc el 4art i últim corredor que puntua per equips, i he arribat el 50...Però ara estem a meta esperant a Sònia que té les seves opcions. I les aprofita com una auténtica campeona!!!. Arriba 9ª de la general femenína, i 2ª a la seva categoría, superant entre altres a la gran ultrafondista Alexandra Panayotou. Tremenda Sònia. Ja hem arribat tots els membres del Team a meta, i una de les millors noticies és que Raúl no ha tingut molesties al genoll, i ha pogut completar una cursa a un molt bon ritme en companyia de Xavi, que tot i que no ha entrenat aquesta setmana tot el que voldría, continua en un bon estat de forma. Jon 12è de la general i Roman 21è, (tenen tal nivell que els hi tindría que dedicar línies i línies a cada crònica), Rafa 42è, Raúl 98è, Xavi 99è. Tots els nois entre els 100 primers, i Sónia que pujará al calaix!!!. Estem molt contents. A les classificacions que comencen a penjar al taulell veiem que tenim practicament segura la victoria per equips!!!. Estem comentant la jugada amb Romana, (que important és pel grup que Romana estigui millorant del seu problema al genoll), el pare de Xavi que va fent fotos de professional, i Paco que descriu un somriure d'orella a orella de la inmensa felicitat i orgull que té de veure a la seva Sònia. No oblidaré mai aquesta estona amb el grup. Igual que no oblidaré mai el moment en que ens criden per pujar al podi per equips. Sempre dic que estic especialment orgullós de l'espectacular grup humà que hem aconseguit formar entre tots, però es que si a sobre correm més que ningú i guanyem..., ja és l'ostia!!!.
Tinc que donar les gràcies de tot cor als meus amics i companys d'equip pel regal, (a 6 dies del meu aniversari, i 5 del de Rafa!!!), que m'han fet. És una inmensa sort, i tot un luxe, tenir a aquesta colla de sonats pel running com amics. No corren només per ells, i no corren tampoc per Ashi, corren i ho donen tot, perque la persona que tenen al seu costat, i que llueix la mateixa samarreta que ells, els hi importa. No podiem acabar una matinal histórica com aquesta sense celebrar-ho al chiringuito "Las Palmeras". Ha corregut la cervesa com mai i sense cap remordiment. Teniem un doble motiu per celebrar. Rafa, el nostre Rafa, fará anys el proper dia 13, i això mereix un brindis dels grans!!!. Classificacions.

Tot a 5€

2011-04-25T21:51:00.012+02:00

La Cursa de fons de Canovelles és dura, però es maca, i està molt ben organitzada. Aquest any han decidit no regalar samarreta, (les primeres curses fa gracia, però quan tens més de 30 samarretes, ja no fan tanta, diguem-ho clar), i rebaixar el preu de les inscripcions a 5€. Aplaudeixo aquesta decisió de preus low cost, sempre que no afecti a cap altre aspecte organitzatiu, i la veritat és que a Canovelles saben montar una cursa, i molt bé, amb només 5€. Que n'aprenguin!. Vaig a Canovelles amb els amics egarencs Dídac i Josep, i arribem amb temps més que suficient per recollir dorsals i petar la xerrada, abans de trobar-nos amb Roman que ha viatjat en tren. Ha plogut un parell de dies durant la setmana, i estem segurs de que els 5-6 kms. de terra seran un autentic fangar. Decideixo calçar les Brooks Cascadia de trail. Aquest serà l'únic error del dia. Més de 1000 corredors a la línia de sortida, i Dídac i jo ben juntets al mig del gran grup, (Roman corre a un altre lliga i es situa millor), i amb intenció de millorar temps i posició respecte a l'any passat. El primer km. ja té unes rampes dures dures, que si superem sense més problemes és per que son al principi, perque si tenim que pujar això al final..., ufff. Sortim fortets, de fet masa fortets, i veiem que el km. 2 a 3:57 és clarament un suicidi, per tant decidim regular una mica més. Ja veig que Dídac va "finet", i que avui apunta alt. A partir d'aqui kms. entre 4:20 i 4:30, per encarar, a partir d'aproximadament el km.5 la part de terra i fang. Doncs, de fang ni rastre!. No ens ho podem creure, no tenim fang a Canovelles!. Les plujes d'aquest dies no han caigut a tot arreu per igual, i sembla ser que per aquesta zona no han vist la mateixa aigua que a altres indrets. Bé, doncs en qualsevol cas aprofito aquests kms. per avançar gent i continuar amb els relleus amb Dídac, que continua amb les forçes aparentment intactes. Son els kms. més macos de la cursa. Aquells kms. pels cuals val la pena venir fins a Canovelles un dilluns de Pasqua. Però això si, aquest any sense fang. LLàstima!. Passat el km. 10 veig que Dídac està molt fort i el seu cos li demana tirar en solitari. I marxa, i vaig veient com va possant metres entre nosaltres. És un "hachazo" en tota regla, i no el puc seguir. Deixem la terra al km. 11 aprox., i continuo guanyant posicions. Son kms., a 4:17, 4:11, per trobar a faltar les meves sabatilles d'asfalt, però ja queda poc, i veig clar que el temps de l'any passat el podré millorar sense gaires problemes. Apreto una mica més als 3 últims kms., (a 4:05), i arribo a meta parant el crono en 1h05:35. LLoc 223 de 1116 arribats. La millora respecte a la cursa del 2010 és de 4:04, que no està gens malament. Content per la progresió i per gaudir un anys més d'una de les meves curses favorites del calendari. Espero tornar molts anys més. Dídac ha entrat en 1h05:02, i la seva cursa de menys a més es de "chapeau". Roman ha tornat a ser el millor de l'Ashi Running Team amb una marca de 56:52 i 29º real de la general. Una bèstia. Comentem la jugada menjant el bocata de butifarra i la cervesa o coca-cola que donen a l'arribada. Ja pensem en nous reptes i en les properes curses. Classificacions.

Com Niki Lauda!.

2011-04-18T08:59:00.009+02:00

Siii, ja se que vaig dir que ja tinc els deures fets, i que a partir d'ara es tracte d'anar a les curses sense presió, i a gaudir sense cap altre consideració. I amb aquesta idea m'he presentat a la Cursa Mulla't per l'esclerosi múltiple al circuit de Montmeló aquest matí de diumenge. Proba d'això que dic és que aquesta setmana ja no he fet series ràpides per preparar un 10000 de manera més específica, i si he fet "cuestas" per preparar les cames per la cursa de Canovelles del dia 25. Doncs igual es per això que ha sortit una bona cursa, pel fet de no tenir cap presió. Bon sol, i temperatura agradable. Les condicions son molt bones, però al ser un circuit, les ombres no existeixen, i només l'hora de la sortida, (10h.), i per tant amb un sol encara no molt alt, ens lliurarán del pitjor escenari possible. Es tracte de fer 2 voltes completes al circuit + uns 500-600 metres abans del primer pas per línia de meta.

Cita amb la gent del Team a dins del circuit. Rafa, Sònia i Paco. Tenim tots la mateixa intenció. Córrer per córrer. Recollim dorsals, escalfem una mica, veiem que les sensacions son bones..., ai, ai, ai.., que ja veig a la mirada de Paco alguna cosa que em fa pensar que no anirá tant de passeig...Decidim sortir Rafa i jo junts, a veure si aguanto el seu ritme els primers kms, i que Paco faci la seva. Ni ens molestem en colocar-nos bé per la sortida, i els primers metres son slalom total. De seguida Paco marxa a un ritme de bojos, i Rafa i jo anem a un ritme alt, per sota dels 4:00 m./km., però ajustat a les nostres possibilitats i pretensions. El fet que la sortida sigui en un punt més alt que l'arribada sempre és propici per fer bons registres, si no fós, com en aquest cas, que el circuit no és ni molt menys planer, i encare que no ho sembli, puja i baixa bastant. Rafa agafa uns metres per devant meu, però el tinc "a tiro", i ja sé que marxará quan vulgui. Cap problema, perque vaig bé, les sensacions son bones, i no hi penso en res més. Sense tenir temps per més, passem pel km. 5 i els clavo en 20:00. Ostres, penso. Millor que a Bombers. Rafa va agafant metres, però sempre el tinc a la vista i "controlat". És al km. 8-9 quan veig que si apreto fort, que si ho dono tot, puc apropar-me a sub40', i que voleu que us digui, però quan tens una ocasió com aquesta, i que no saps quan la tornaràs a tenir.... Decideixo anar a tope l'últim km. i entro a meta parant el crono en 39:44. Nova MMP. LLoc 66 de 816 arribats. La marca i els metres no encaixen del tot amb les dades del meu Garmin, i crec sincerament que a la cursa li falten uns metres, (segons el Garmin uns 50-60m.), però això tant se val. Primer perque a altres curses he fet metres de més, (l'última Jean Bouin amb metres de més que em van impedir baixar de 40'), i també perque em quedo amb les sensacions generals i amb el bon estat de forma que mantinc. L'últim km. real i sencer l'he fet a 3:30 i això per a mi és córrer molt. Però es que el rendiment de la resta de membres del Team Ashi Running és espectacular!!!. Paco entra el 26è, i marca nova MMP amb 37:27, Rafa, (que prepara la marató d'Empuries i avui feia un simple entrenament a ritme), entra per devant meu el 63è amb 39:26, i Sònia ens deixa tots sense qualificatius al entrar en 47:25, (la 13ª dona de la general!!!), i rebaixant 2 "minutazos" la seva MMP. Uns cracks!!!. Ens tornem a reunir després de recollir les motxilles, i les cares de satisfacció son el millor premi. Grans resultats individuals i pel Team. Dia rodó, i una cursa que ens ha agradat a tots molt, i que marquem al calendari pels propers anys. Classificacions.

Bombers apagafocs

2011-04-11T09:18:00.012+02:00

No soc ràpid, i mai ho seré, però almenys mantenía certa il.lusió per poder fer algun dia una cursa de 10 km. per sota dels 40'. Ahir va ser el dia.

Tenim cita amb part del Team a les 8h45, i una segona convocatória a les 9h15. La majoria estem a la primera, i ja es poden percebre els nervis i les moltes ganes de començar a córrer. L'ambient es espectacular, i els senyors de Nike es deuen fregar les mans al veure 20000 corredors amb la seva samarreta, (no gaire maques, i més grans que l'any passat, per cert). Això si, és molt evident que fiquen calers perque tothom quedi content, i desde barra lliure de beguda isotónica abans de la cursa, fins wc portàtils en quantitat, son detalls que no poden faltar a una gran cursa d'aquesta categoría. Però la calor que feia no depèn de l'organització, i 25º a l'hora de la sortida, (segons TV3), no és temperatura ideal per córrer. Escalfo poc, però tinc bones sensacions, i em noto..."finet". Busco el meu calaix sub42' amb Xavi, i ens trobem un tap important a la part de l'estació de França que ens fa patir per si arribarem a temps a la línia de sortida. Finalment ho aconseguim, i amb una música d'AC/DC a tot volum donen el tret de sortida. 1er km. 3:56, dins de la previsió, però tocará apretar al Paralel si no vull perdre molts segons. Supero el pitjor km. de pujadeta lleu en 4:05, i a partir d'aquest punt, (aprox. km. 3,2), la cursa és molt planera fins a Via Laietana que fa baixadeta per arribar a meta. Doncs aquests son els kms. clau, i els que dicten sentencia. Si no estás bé, Paralel et deixa "tocat", i ara ja no pots tirar com voldries. Jo estic bé, però vaig al límit, i als kms. 4 i 5 no aconsegueixo baixar de 4:00. Tinc clar que toca calcular molt bé el ritme fins a l'últim km., per apretar llavors amb tot. 20:17 al km. 5. Vaig justet, justeeet, per intentar baixar dels 40', però la segona meitat és més ràpida, i encara no he dit l'última paraula. Agafo bon ritme a la Gran Via, i marco 3:53 i 3:52. Ja he recuperat algo, però no és suficient. Quina calor!!!. Quan arribo a Via Laietana i practicament al km. 9, tinc clar que ho faig un últim km. a mort, o ja em puc oblidar del sub40'. Doncs a mort!. Un grup d'almenys un centenar de percusionistes animen la baixada. "Subidón" d'emocions. Últim km. en 3:42, i arribada a meta per marcar 39:53. LLoc 703 de 17677 arribats. Siii, ja ho teniiim!!!. Uf, quina calor....Trobo a Raúl al poc de creuar la meta. Ell a fet un carrerón de 38:49, i anem caminant fins a la recollida de begudes i bossa corredor, i al punt de trobada amb la resta de Team. Gairebé tots hem fet una bona cursa, però curiosament només els 4 membres terrasencs d'Ashi Running hem aconseguit fer nova MMP. Casualitat, o amaguem algun secret, jejeje.

Jon 34:30, Ricardo 35:08, Roman 36:19 (el dia abans va córrer a Esplugues), Paco 37:51 (MMP amb mossegada espectacular), Raúl 38:49, Rafa 41:43 (d'entrenament perque el seu objectiu es la marató d'Empúries), Dídac 42:44 (MMP), Xavi 43:31, Sònia 49:15 (MMP). Classificacions. Romana, que encara està recuperant-se del genoll sempre ens ajuda molt, i els seus ànims no tenen preu. Gràcies per les fotos a Paco i Romana!. Jo sempre em quedo amb les estonetes que puc passar al costat d'aquest meravellós grup humà. Son una passada. Quina sort tinc!!!. Estem només al mes d'Abril, i ja he vist complerts els 3 objectius atlètics de la temporada: Sub-40' als 10k., sub-1h30' a la mitja marató, i sub-3h20' a la marató. Els Bombers han apagat l'unic "foc" que encara tenia pendent de sofocar. A partir d'ara gaudiré mes relaxadament que mai de les curses, (sempre ho intento fer, però ara encara més), i a veure com els cracks que tinc com companys em donen moltes alegrias. Ja ho veureu com si.

Cursa (?) El Corte Inglés.

2011-04-04T12:42:00.011+02:00

La veritat és que ningú ens obliga a inscriuren's, i que quan decidim fer-ho, aquesta inscripció es gratis, però també es cert que pel fet de ser voluntaria i gratis no significa que no es puguin criticar alguns aspectes sobre la cursa. La principal motivació per participar a la Cursa El Corte Inglés era poder coincidir amb un bon grapat d'amics i companys del Ashi Running Team, i passar una bona estona amb ells comentant la jugada. Era la primera vegada que la corria, però em sembla que serà l'ùltima. És la 2ª amb més inscrits del món, i primera d'Europa, però.... Quants arribats a meta?. Quants la fan sencera?. Quants d'aquets corren en lloc de caminar?. Ningú ho sap. Menys de 5000 participants dels 58000 inscrits la corren amb xip groc. Només amb aquest xip és possible controlar a la gent que la córre sencera, els temps de pas i final, ritmes, etc...La majoria de la resta, fins als 58000, és una masa incontrolable de pasejants, caminants, o pseudocorredors, que en alguns casos donen lliçons d'un d'incivisme i falta de respecte molt importants. És igual si l'organització intenta gestionar calaixos per temps/marca, i de colors diferents i entrades separades, i tot això també separat de la resta de participants sense xip, per tenir una sortida més controlada. Impossible. La gent va afegint-se a la Cursa (?) en el punt del recorregut on li dona la gana, (i això que sent una cursa popular i gratuita pot ser del tot respectable), no ho és tant quan ho fan caminant tranquilament just devant dels participants que si volem córrer. Iaies i iaios amb dificultats per caminar, pares amb nens petits, families amb gos, etc...ficant-se al ben mig del carrer Aragó devant dels que anem a 4:00 m./km... He rebut insults, (per primera vegada a una cursa), per part d'un noi que per retallar a una cantonada ha creuat per devant meu sense cap mirament i al que no he tingut més remei que empentar per no caure. A sobre insultant?. Un desastre. Suposo que no és fàcil organitzar-ho d'un altre manera, però és un desastre. Ho sento, però que els grans magatzens es quedin amb la seva "borregada popular" i els seus rècords d'inscrits, que jo em dedicaré a gaudir correns a altres curses.

La cursa (?) propiament dita, i amb un recorregut de 10766 m., va començar a l'arribar a Plaça Espanya, i he pogut començar a centrarme en córrer, i només córrer, després dels primers kms. d'autentic slalom. Forta pujada a Montjuic, amb volta per dins de l'Estadi LLuís Companys, (el millor moment de la cursa (?)), i baixada "a tope" fins entrar a meta a la Plaça Catalunya, amb un temps final de 45:45. LLoc 270 de 4350 arribats a meta. Parcials molt desiguals per culpa del perfil, però amb bones sensacions generals. El km. més ràpid 3:35, i el més lent 4:47. Ha valgut la pena veure amics del Team com Jon acabar el 20è. O Roman 37è de la general, i com Raúl feia un altre "carrerón" per entrar entre els millors 200. I ha valgut la pena veure com Pere està del tot recuperat del trencament de costella i torna a donar guerra. I com Dídac feia de llebre de Vanessa per completar la cursa de manera sensacional, o com Xavi feia el mateix amb la seva parella. I per veure a Romana molt animada i amb unes ganes brutals de tornar a córrer. Per tot això ha valgut molt la pena. Per la Cursa (?), no. Classificacions.

Mitja de Valls: El calçot més dur i gratificant.

2011-03-28T11:00:00.014+02:00

Tinc especial predilecció per les curses duretes. Aquelles amb més puja i baixa. I acostumo a patir més a aquelles totalment planes, i de vegades aburrides. No és casualitat que actualment la meva MMP de mitja marató la tingui a la de Terrassa, que precisament esta considerada de les més exigents d'entre les grans.

La mitja marató de la calçotada de Valls es dura. De fet molt dura, però es que resulta que aquest any amb algun tram nou per culpa d'unes obres, encara ho era una miqueeeta més. Algun d'aquests trams nous eren de terra, i resulta que durant la nit anterior i fins 2h. abans de la sortida ha plogut, vaaaja, tindrem una mica de fang també, que hi farem!. Doncs en un bon estat de forma, sense pluja, amb el sol que volía sortir tímidament, i acompanyat de Jon, (i de Romana, que aquest any no pot córrer, però l'any vinent vindrà a guanyar), he començat a córrer a bon ritme per comprobar si podía anar a 4:15 m/km, però a les primeres rampes he vist que sería missió impossible. Reduint el ritme a 4:25 veig que puc anar amb relativa comoditat, (molt relativa, perque els desnivells fan treure la llengua al més pintat), així que posem el pilot automàtic i a fer kms. Evidentment la companyia de Jon, no cal ni dir-ho, m'ha durat uns 5 o 10 metres, perque després ja no he tornat a saber res més d'ell fins l'arribada. El genoll aguantaba sense problemes, i l'isquio dret, no deixaba d'insinuar-se, però sense arribar a molestar. Ara puja...., ara baixa..., ara recta...., i quan més confiat estas, pam, tornem a pujar, etc..He decidit no mirar el Garmin, perque amb tans desnivells pots fer un km. ràpid, i el seguent molt lent, i no volia agobiar-me amb tot això. La cursa alterna trams de carretera entre vinyes molt macos, amb altres mes desangelats per així dir-ho, però està clar que no té res a veure amb qualsevol cursa urbana típica. Ni millor, ni pitjor, simplement diferent, però recomano probar sort de tant en tant a curses "petites" i de comarques. La seguent cursa després de la marató, (un cop recuperat, es clar), diuen que acostuma a sortir bé, però no ho he tingut clar fins que no he arribat al km. 16-17 i he vist que podía mantenir un ritme digne sense defallir, fruit suposo de la base quilométrica guanyada durant la preparació de la marató. Una fort vent als últims 2-3 kms. han acabat d'animar la cursa. Entro a meta totalment esgotat, però content com podeu comprobar a la foto, en 1h33:31. Lloc 80º de general, de 384 arribats, i el 18º de la categoría. Crec que mai he arribat tant amunt a la classificació d'una cursa!. Però es que resulta que a l'arribar a meta Jon em confirma que ell ha estat 9º de la general, i 2º de la seva categoría amb un temps de 1h18:07!!!. El veiem a la foto recollint el trofeig. Espectacular!!!. Repasant després les dades del Garmin veig que curiossament el meu km. més ràpid ha estat del 15 al 16, a 4:01!. He fet un temps mediocre si comparem amb altres mitges, i Jon ha marcat el pitjor registre a una mitja desde feia molt temps, i això evidentment és culpa de la duressa del recorregut, però en canvi hem estat més a prop dels millors que mai, i per tant la satisfacció es total. L'Ashi Running Team ha tret profit de la Mitja de Valls, i un bon grapat de punts per la lliga Championchip, però sobre tot, quedem contents per l'experiència i el bon regust que deixa aquest diumenge. Gràcies a Romana per convençer a Jon per venir, i pel fantastic reportatge fotogràfic que acompanya aquesta entrada. Gràcies guapa!. Ara toca preparar, (és un dir), curses de 10k. Classificacions.

Col.lecció primavera-estiu 2011

2011-03-21T09:55:00.009+01:00

Després de la marató queden moooltes curses interessants al 2011, i ja estic, (i estem amb la gent del Team), planificant la majoria d'elles. El proper diumenge tinc cita amb la Mitja Marató de la Calçotada de Valls, que diuen que té un perfil trencacames d'aquells que m'agraden a mi. No he corregut mai a Valls, però escolto comentaris molt possitius sobre el tracte al corredor i el paissatge de la zona. Un altre alicient, és que és una mitja relativament petita, i que no superará els 500 participants. Estaré acompanyat pel col.lega d'Ashi Running, Jon Koldo. Ell lluitará entre els millors, i jo ja veurem que faig perque ara mateix estic pendent d'unes mol.lesties al genoll esquerre...., que no sé, no sé...El seguent diumenge 03/04 és la Cursa del Corte Inglés , però, tot i que estic inscrit, dubto molt si córrer aquell dia. Veig a l'Abril-Maig moltes curses interessants, (no puc córrer totes!), i si descarto alguna aquesta dels grans magatzems seria la primera de caure. El 10/04 és celebra la Cursa Bombers a Barcelona. Estic inscrit, i si arribo "finet", puc intentar el sub-40', encara que no he preparat aquest 10k especificament, i seria probar per probar, aprofitant el suposat bon estat de forma que et deixa la marató per algunes setmanes posteriors. A partir d'aqui tinc alguns interrogants, com per exemple la Mulla´t i corre del circuit de Montmeló, que té el "puntet" aquell de donar la possibilitat de córrer sobre tot un circuit de F1, i la Cursa de fons de Canovelles, que ja vaig fer l'any passat. No tinc bon regust perque hem vaig lesionar sobre el fang, però la veritat és que és de les curses més divertides que he vist mai, i el seu mix entre asfalt i terra, (normalment un autentic fangar), la converteixen en una cursa del tot recomanable i diferent. Ja al mes de maig, tinc el punt de mira dirigit cap a la Canet Race, on coincidiré amb un bon grapat de membres del Team, sense cap intenció que no sigui la de passar-ho molt bé. El seguent diumenge arriba el meu principal objectiu de la temporada, almenys el que més il.lusió em fa per el que representa. Parlo de l'Ekiden Tarragona. Una marató per relleus i en equip, que te pinta de ser molt divertit, i que mirarem d'anar amb el màxim d'efectius del Team per passar un bon matí de social running. Evidentment tot això dependrà de que la meva salut i les lesions em respectin.

Marató Barcelona: Reflexions

2011-03-14T10:19:00.008+01:00

Una setmana després de la marató el meu cos comença a donar símptomes de recuperació. Cada cos es com és, i igual que conec gent que al dia següent ja estan correns com si res, el meu cos necessita d'una lenta però segura recuperació. És el meu cos, no tinc un altre, així que el tindré que cuidar. La marató va ser espectacular en molts aspectes, i el repte que tenen devant els organitzadors es el de continuar creixent sense que això afecti a la qualitat dels serveis ni a cap aspecte organitzatiu per culpa de la masificació. A Europa, només les carreres de Londres, Berlín, París, Estocolm i Hamburg, superen la de Barcelona en nombre d'atletes arribats a meta, i que completen la marató sensera. 12468 aquest any.

De totes les històries curioses al voltant de la marató d'aquest any, hem sembla especialment motivadora la de la guanyadora femenína, la sueca Josephine Ambjörnsson, una corredora amateur de 27 anys que va quedar enamorada de la ciutat l'any passat quan va venir a córrer la marató, i que va decidir que al 2011 tornaría amb la família per aprofitar i fer turisme. El fet de que les atletes etíops no puguesin participar per falta de visats, li van oferir l'oportunitat de poder millorar la seva 8ª posició del 2010, i ella va començar a sospitar que "algo raro" debia passar quan les motos i els flaxos la seguien a partir de meitat de la cursa. Doncs l'atleta sueca que potser viatjava a Barcelona més pendent de les rutes turístiques amb la família que de la propia marató, es troba que guanya la que ja és una de les millors maratons d'Europa i del món, millorant la seva millor marca en més de 8 minuts. La marca de 2h45:31 no és extraordinaria per la guanyadora d'una proba de nivell, però també es maco veure que tot és posible, i que també una amateur, si té totes les circunstancies al seu favor, pot guanyar una gran marató. Felicitats Josephine!!!. I pot semblar que la dona sempre ha tingut aquesta oportunitat de participar a les grans curses i competicions, però no és així. Avui ho veiem amb tota normalitat, peró en realitat les dones no podien participar en determinades probes als Jocs Olímpics fins fa no pas gaire. Fins els Jocs de Tokio 1964 no podien córrer els 400 m.!, i fins Munich 1972 no tenen "permís" per disputar la proba dels 1500 m. La marató femenina no és olímpica fins Los Angeles 1984!. Es increible però per desgracia totalment cert. Per alguna extranya raó, es creia que les dones no podien córrer probes de fons, quan curiosament avui dia tenim estudis que indiquen que l'organisme d'una dona pot adaptar-se millor inclús que el d'un home a aquest tipos de probes de llarga resistencia. Aqui teniu un foto curiosa i "tremenda" a l'hora, de la mítica marató de Boston, on a l'any 1967, l'organitzador de la proba, (vestit de negre), intenta impedir que Kathrine Switzer pugui continuar la carrera, ja que tenien prohibit disputar-la. Tela!!!.

Bé, a part d'aquests moments històrics que val la pena recordar, la vida després de la marató continua, i ja estic planificant, juntament amb els companys/es del team Ashi Running, les properes curses. Ja dedicaré alguna entrada en els próxims dies a la planificació fins l'estiu.

Ashi Running, i la Marató de Barcelona.

2011-03-07T09:59:00.020+01:00

No hem triat qualsevol cursa per la presentació en societat del nou equip Ashi Running. Hem triat ni més ni menys que la Marató de Barcelona. Un nou i molt modest projecte que neix amb l'única intenció de que un grapat d'amics i clients de ashisports, (tots ells amants del running i per sobre de tot bones persones), ens ajuntem a unes quantes curses del calendari per suar la mateixa samarreta. La marató la teniem que córrer 8 membres del team, però una lesió de Romana al genoll a la Mitja de Gavà, i la de Paco que l'ha obligat a descartar l'idea de fer-la sencera, i a centrar-se en feines de llebre. A partir del km.21, acompanyará a Sònia, (la seva dona), i Iolanda, (la cunyada), amb el repte d'acabar les seves primeres maratons, però amb un altre repte pel mitg: mujerescontrajosefajram.

A la foto veieu a 4 companys de team i José Miguel, (germà de Rafa que ha vingut desde Saragossa per córrer la seva 5ª marató). D'esquerra a dreta: Dídac, Ernest, Rafa, José Miguel, i Jon Koldo. Falten a la foto Paco i Sònia que tenien sesió de fotos del repte Ajram, i Ricardo, que va arribar justet, com sempre.

Nervis més o menys disimulats, dubtes sobre els gels, la hidratació, l'estat de forma, les petites molesties, i basicament sobre... tot, preocupació perque Ricardo no arriba, jejeje, i ganes, moltes ganes de començar a córrer. L'ambient es espectacular, i tret dels problemes d'aglomeracions al guardarropia, la resta es impecable a nivell organitzatiu. Sol, bona temperatura amb uns 11ºC a les 8h30, i 15000 runners. Olor a festa.

He entrenat bé per aquesta marató, i no he patit cap lesió, (només alguna gastroenteritis la setmana de la mitja de Granollers, una lleu conjuntivitis, i un parell de refredats sense importancia). Arribo fort física i anímicament. Ja no soc novato. És la segona, i puc ser més ambiciós. Els compis del team, i pot ser alguns seguidors de strands, sabien que el meu objectiu real son les 3h19'. Cap excusa. Tot a punt. Sortida, i a córrer. Els primers kms. son per anar agafant el ritme correcte i mirar de trobar aquelles bones sensacions que et permetin agafar confiança. Cauen els kms., i vaig bé, molt bé, i això si, amb ganes de fer un pis desde el primer metre. Ja pararé més endavant, probablement a l'alçada del carrer València. Primers parcials de 23:35 + 22:46, per marcar 46:20 als 10km. Perfecte. Baixem per c/ Tarragona, i encarem la Gran Via. Tram recte i llarg. Pujem per Passeig de Gràcia, que sempre és un moment "xulo", i el punt triat per Romana per fer fotos i animar, (gràcies Ro!!!). Gir per c/Rosselló, (parcial de 23:08 al km. 15), fins al c/ Marina, per baixar i passar per devant de la mateixa Sagrada Família, en un altre moment espectaular. Sense forçar, i a un ritme que em permet anar ràpid i gaudir de la cursa a la vegada. Al c/ València decideixo que pararé al mateix contenidor de l'any passat, jajaja. Ho faig ràpid, i perdo menys de 40", que això si, es noten en aquest parcial, (23:17 al passar pel km. 20, ja a la Meridiana). La mitja marató la faig en 1h37:50, que és un ritme per doblar i acabar en 3h16!. Massa ràpid, però es que hem trobo molt còmode a aquest ritme...., que faig?. Tiraré al mateix ritme fins que el cos em digui que freni. En aquest punt es produeix la feliç coincidencia de trobar al meu costat a Joan Carles , que per fí, després de mesos de relació "blogera" i "virtual", ens coneixem en persona. Un plaer!. Doncs resulta que Joan Carles feia de llebre d'un company seu a la segona meitat de la marató. Un company que poc després crec que marxa per endavant, i Joan Carles queda al meu costat amb l'oferiment d'anar junts. Kms. fàcils pel pont de Calatrava i Rbla. Prim. Parcials de 22:38 + 23:13 per arribar al km. 30, després de pujar i baixar la Diagonal fins plaça de les Glòries. Aqui veiem cada cop més gent que para per caminar, o directament per acabar la seva aventura maratoniana. Quan més confiat estic, i sense previ avís, arriba una sensació als isquios que no m'agrada...Estem a prop del km. 35 i vaig notant que els isquios de les dues cames s'em carreguen poc a poc... Merda!!!. Tinc por, molta por, i miro d'afluixar per si així marxen les "insinuacions". Parcial de 24:16 al pas pel 35. Passem per sota de l'Arc de Triomf, que és un dels meus moments favorits. Exactament al 37,5 l'isquio esquerre puja fins el cul, i tinc que parar. En aquest moment penso el pitjor. Això te mala pinta, i no tinc cap experiencia previa sobre que puc fer, a part d'intentar estirar. Mai he tingut problemes musculars durant una cursa. Estiro, i intento seguir, maleint la meva sort. Al 39 torno a parar, i ara es l'altre cama. Joan Carles que encara el tinc a prop, para per interessar-se pel meu estat, (gràcies company!!!), i crec que veu, com jo en aquell moment, que tot acabará de mala manera. Torno a estirar. La situació és d'impotencia total, i una mica surrealista, perque cada cop que arrenco a córrer avanço sense cap problema a decenes de corredors, però llavors tinc que tornar a parar per estirar, i tornar a córrer per tornar a avançar a un munt de gent... Ja no penso en cap marca, només en que no vull acabar així una marató. Al 40 torno a parar per tercer cop per estirar. El parcial, (que ara poc importa, es de 25:43). En aquest punt tinc la sensació de que quan més fluix corro més mal tinc als isquios..., i decideixo en contra de tota lògica, i armat de pebrots, (que jo acostumo a dir collons), pensaments positius, i un alt grau d'imprudencia, que tiraré el més ràpid que pugui. Últim km. a 4:48, més ràpid que els 6 anteriors!!!, i arribo a la recta de meta molt alleugerit perque no abandonaré, i perque acabaré molt dignament la meva segona marató. Temps final de 3h19:09 amb parcials de 1h37:50 + 1h41:20. al lloc 2011 de la general de 12526 arribats. Molt content. Sense els plors de l'any passat, però amb una inmensa felicitat per poder vencer unes circunstancies adverses, i veure complert l'objectiu. He rebaixat en més de 22' la marca de l'any passat de 3h41:56. Es una barbaritat!.

He quedat amb la resta de companys del team Ashi a dins del pabelló. Arribo el primer. Quin dolor de cames!. Estic assegut sobre la moqueta quan comencen a arribar la resta. Jon ha fet un carrerón de 2h50', fent la segona meitat més ràpida que la primera, i això a la seva primera marató!!!. Es un crack descomunal, i amb un marge de millora brutal. Rafa ha complert perfectament com llebre del seu germà per millorar marca. José Miguel ha fet nova MMP, i Rafa uns magnífics 3h33' sense despentinar-se, i amb km. final per sota de 4:00 m./km!!!. Està molt fort, i a la marató d'Empúries, (objectiu de la temporada), fará una de grossa, ja ho veureu. Dídac ha fet MMP a la seva segona marató, i ha marcat uns suferts, pero plens d'èpica 4h03:38. Sònia a complert amb el repte amb Josef Ajram, i de pas a completat la seva estrena maratoniana en 4h17:46, amb l'ajuda de Paco, que ja tindrà noves oportunitats de demostrar la seva clase. Ricardo ha tingut mala sort, i al km. 25 ha notat una pujada de bessó, hi a tingut que abandonar al 28. És un superclase, i correrá les maratons que ell vulgui córrer, i amb marques brutals, evidentment. Romana no ha pogut estar de curt, però la seva presencia es imprescindible pel grup, i quan torni a l'asfalt tindrà moltes oportunitats per fer-nos gaudir del seu talent i "estilazo" made in Italy. La estona sobre la moqueta explicant les sensacions, experiències, etc..., post cursa no té preu. No té preu!!!. Moltes felicitats a tots. Estic molt orgullós de tots els companys. Son un grup espectacular!!!. Ha guanyat Levi Omari Matebo de Kenia amb uns sensacionals 2h07:31. 4ª millor marca de l'any, i a 1" del rècord de la marató de Barcelona. Moltes gràcies a karpi i a Vanessa, (dona de Dídac), per algunes de les fotos que il.lustren l'entrada. Classificacions.

Les meves sabatilles (7) Asics DS Trainer 16

2011-02-27T12:14:00.006+01:00

Ja fa unes setmanes que faig kms. amb aquestes Asics DS Trainer 16 d'un "discret" color groc. Tinc molt bona experiencia amb les DS Trainer 15, i en aquesta versió encara han millorat el resultat. I no era fàcil. Amb una mica de control de la pronació, i uns 290 gr., que la converteixen en sabatilla mixta ideal per corredors neutres o amb lleugera pronació, que siguin lleugers, (menys de 70 kg.), i per entrenaments i competició. Per sobre dels 70 kg. millor reservarla exclusivament per la competició. Evidentment porten tota la tecnologia de la marca nipona, i es d'aquelles sabatilles que en el mateix moment de calçarla veus clar que estan fetes per tu. Son la meva elecció per la marató de diumenge, i no tinc cap dubte sobre el seu comportament perque ja porto 2 mitges i uns quants entrenaments exigents amb elles. Les sabatilles no seran excusa el diumenge. Gràcies a la meva feina, estic bastant al dia respecte a sabatilles i tendencies del mercat, i sembla que properament ens podría arribar desde EEUU la febre pel "minimus", "minimal", etc.., i tot allò que soni a tornar a córrer amb la mínima amortiguació i el máxim de contacte amb el terra. En alguns casos, fins i tot descalços per muntanya. Alguns estudis apunten que al córrer descalç, o amb la mínima carrega d'amortiguació, trepitgem més pla, a diferencia de quan ho fem amb sabatilles "normals", que ho fem amb el taló. Això diuen que minimitza el risc de lesions, per exemple. La veritat es que moltes de les marques del sector ja treuen als seus catalegs models en aquesta línia. No totes, perque els japonesos d'Asics i Mizuno de moment no hi creuen. Un dels "abanderats" d'aquesta tendencia es el mega crack Anton Krupicka, tot un personatge, al que veieu en aquest video de promoció de les seves New Balance. Veurem a un nou Bikila guayant una marató olímpica descalç?. Jo de moment continuaré amortiguant les meves cames, i estaré expectant sobre el futur d'aquesta nova tendencia que no sabem si arriba per quedar-se, o será una moda efímera. Una més.

Feina feta!.

2011-02-21T09:59:00.018+01:00

La feina ja està feta. Les llargues setmanes de carrega de kms, (amb també algunes setmanes de recuperació, lògicament), han acabat, i ja no competiré més fins el 6 de març. Vaig començar els entrenaments específics la primera setmana de decembre, i tot i que es cert que encara queden 15 dies, i que entrenaments encara faré tots els que toquen, la majoria dels que preparem una marató considerem que a aquestes alçades ja hem acabat la part més dura e important de tot l'entrenament. Ara afluixem, sobre tot la quantitat de kms., i procurem de no arriscar gaire, no sigui cas que una inoportuna molèstia aparegui a última hora. Resten 15 dies de concentració, planificació, i de nervis. Volem que tot surti bé, i la majoria de nosaltres cuidarem absolutament tots els detalls. La roba, les sabatilles, els mitjons, els gels, la gorra, les olleres, etc,... Intentarem no deixar res a l'atzar, i la més mínima molestia física fará saltar totes les alarmes. Hem de menjar bé, convençuts de que això ens ajudará el día D. Estem donant forma a la marató al nostre cap. La correm a la nostra imaginació. La previsualitzem tantes vegades com faci falta. Tenim dubtes sobre el ritme. Surto conservador i a veure-les venir, o a tope fins que peti?. Controlar o arriscar?. Li hem de tenir respecte a la marató. Molt respecte, però no por. Por mai. Faré la meva segona marató, i estic practicament igual de nerviós que ara fá un any. Es veritat que ja sé que és córrer una marató, però suposo que cada marató es diferent, i aixi com l'any passat vaig sortir amb l'única intenció d'acabarla i passar-ho bé, aquest any soc un pel més ambiciós, i vull fer-ho millor. Será una gran marató. Han tancat el periode d'inscripcions amb un nou rècord. 14869 inscrits, segons la web de la cursa, que representa més d'un 20% de creixement respecte al 2010. Es una barbaritat!. La marató de Barcelona s'ha fet gran. Una de les grans. Recordem que a l'any 2006 es van inscriure 4425 atletes. La projecció es brutal, com veieu, i el sostre ara mateix ningú el té clar. Com han cambiat els temps, en tots els sentits, a les grans curses i maratons. Mireu com "curiositat vintage" a Sammy Mellor a la Boston Marathon de 1904, (a la primera foto esquerre), envoltat de nens, ciclistes, i cavalls, o a Johnny Kelley arribant a meta, com guanyador de la mateixa marató, però a l'edició de 1935. Molt bó el del micro!, jajaja. Es "tremendo" pensar en els mitjans que tenim a la nostra ma, i l'informació a tots els nivells de la que disposem ara per afrontar un repte com una marató, en comparació amb aquells anys.

En qualsevol cas, 42 kms., son 42 kms., i encara que avui dia sigui una mica més fàcil prepararla i arribar a meta, si no t'ho prens en serio, la "castanya", pot ser de dimensions molt importants. Jo particularment he fet uns quants kms. més que l'any passat, però tampoc molts més, (si, per exemple, al 2010 feia una setmana de 60kms., aquest any he fet 65-70, i la que vaig fer 70-75, aquest any he fet 80-85), però si que he estat més disciplinat en general amb els entrenaments, i sumat al creixement general com corredor i la millora de les marques que he tingut durant aquest 2010, tinc la sensació de que arribo en un molt bon estat de forma. Ara procuraré no perdre aquest "punt dolç de forma" els propers dies, i arribar fresc i amb moltes ganes de córrer al 6 de març. Sub-3h30 estaria genial.

Sorrisi e lacrime

2011-02-13T19:39:00.012+01:00

Avui es un día especial. Avui es pot dir que neix Ashi Running Team, (de manera encara no oficial, perque ens falta allò que identifica a un èquip "com Déu mana": l'equipació). Però parlaré primer de la cursa del dia. Hem quedat uns quants membres del nou team per fer la Mitja Marató de Gavà-Castelldefels. Jo amb l'objectiu de fer de llebre de l'amic Dídac, (a la foto de retrat de grup, de taronja). La resta amb diversos, i sempre ambiciosos, reptes.

Dídac volia baixar de 1h35', i jo córrer sense pressió. Bé, sense pressió per la meva marca, però amb la responsabilitat d'ajudar a un company. Ens hem ajuntat una bona estona abans de la sortida amb Jon, Romana, Ricardo, i Pere. Primeres bromes, "risas", i ànims. Tots confiats i amb ganes.

Parlem Dídac i jo d'anar a ritme de 4:25-4:28 per guanyar segons de coixí al principi per quan facin falta més tard. Dit i fet, i fem un primer parcial de 5 km. de 22:34, i un segon pas per catifa de 22:16. De moment bé, però si robem algun segundet més al crono, millor que millor. No podem i al tercer parcial de 5 km. només fem 22:48, i tindrem que apretar a partir d'ara si no volem que s'escapi el repte. No pot ser, i veig que Dídac no va fí. Els genolls li fan la punyeta, i començem a perdre segons ràpidament. Parcial del km. 15 al 20 de 23:44. Miro d'animar tot el que puc i sé, però quan el cos diu prou es molt difícil. (Ho sento, però tu Rafa si que ets una llebre com déu mana, jejeje). Ùltims 3 kms. de patiment pel Dídac, (on crec que només falta per avançar-nos la meva mare), però li posa "un parell", i acabem dignament entrant a l'estadi els dos junts, i arribant a meta amb un temps real de 1h37:20. A 4:37 m./km. LLoc 1032 i 1033 de 2614 arribats. Un altre dia será Dídac!. Esperem al costat de la meta a l'arribada de la resta de team, i comentem amb els ja arribats les primeres impresions. Jon ha marcat 1h15:29 i posició 25ª de la general, (a la foto de cursa,"robada" al company karpi de Strands, al centre devant). Ricardo 1h16:52, i 42º de la general, (a la mateixa foto, a la dreta de blau i negre). Brutals i estratosfèrics els dos. Pere, (a la foto de sota amb olleres i somriure de satisfacció), aconsegueix MMP per 2" i entra en 1h45:06. Es només la seva segona mitja. Felicitats Pere!. Romana ha tingut problemes..., problemes al genoll. Un genoll que ha dit prou a meitat de cursa, i que l'ha obligat a caminar una bona estona. El seu caracter, (quins ovaris té aquesta italiana!), li ha permès arribar a meta amb un temps, que és el de menys, de 1h56:05. Com diu ella, la seva pitjor cursa, (però segur que la que més la fará créixer com corredora). Ànims Ro!!!. Jo em quedo, a nivell personal, amb les fantàstiques sensacions que he tingut en tot moment. He gaudit d'una cursa més que mai, i físicament m'he trobat pletóric, (si, es veritat que sense forçar perque el ritme era molt asequible per mi, però conec el meu cos, i veig quan estic finet i quan no), i l'injecció de moral de cara a la marató es de primera. Però sobre tot, sobre tot, em quedo amb la il.lusió de veure a aquest petit grup d'amics corredors compartir les primeres pases i "batalletes" d'aquest modest team, i saber que aviat tots correrem amb la mateixa samarreta. També vull recordar als membres del team Elo, Xavi, Paco, Sònia, i Rafa, que no estaven de cos present, però que ens han fet companyia d'un altre manera. Gràcies a tots per ajudar a fer realitat un somni. Ashi Running esta aqui!. Propera parada: Marató de Barcelona. Classificacions.

És quan corro que hi veig clar.

2011-02-06T19:33:00.012+01:00

I avui ho he vist clar al km. 2. Com deia l'amic Paco a l'acabar la cursa, (gràcies per trucar, crack!), "No som màquines!". Porto 2 dies i mitg amb gastroenteritis. Ahir vaig tenir que acabar l'entrenament abans d'hora per un "apretón", i he perdut practicament 1,5 kg. desde dijous. Això et debilita, si o si. Per cert, el mateix dijous que hem vaig obrir el cap contra un moble, sense gravetat, tot i sagnar força en un primer moment. Per acabar d'aixecar l'ànim, avui em desperto amb conjuntivitis a l'ull esquerre, que el meu fill a volgut regalar-me perque no m'oblidi d'ell, jejeje. En principi, que jo sàpiga, el cop al cap i la conjuntivitis no resten força al corredor, però la gastroenteritis si.

He arribat d'hora a Granollers, com sempre. Tinc una cita amb Rafa, Romana, i Jon. Rafa intentará millorar marca, Romana i Jon volen coneixer aquesta cursa com espectadors. Ja veig que fará calor, i crec que massa calor. Un parell de visites al bany, i començem a escalfar. Tinc bones sensacions, de fet, millors que mai, i em noto, fí, ràpid, lleuger...

Sortida. Rafa marxa com un tiro per devant. El seu ritme es un altre. Bona sort amic. La "finura" previa es tradueix en falta de força al primer lleuger desnivell de la cursa. Miau!. Km. 2 i ja veig que de MMP res de res. Avui toca patir sense recompensa al crono. Estic lleuger perque m'he aprimat 1,5 kg., es clar, però he perdut la força assegut al bany en aquest dies. No vaig mal.lament de cames. No tinc cap problema de respiració, ni de res. Simplement no tinc força. Quan la cursa puja, (terreny molt favorable per mi, i que acostumo a aprofitar per avançar gent), noto que em quedo, i que en lloc d'avançar, més aviat perdo posicions. Sobre la resta de la cursa no val la pena comentar gaire cosa, excepte l'espectacular ambient que hem viscut els afortunats participants de la mitja d'avui. Un 10 a la gent de Granollers, de Les Franqueses, i de La Garriga!. Això si, uns 3 kms. abans d'arribar a meta, he vist a Rafa que tornaba a buscar-me, i lamentablement no era una bona senyal, ja que ell tampoc a tingut el seu millor día, i quan a vist que no podría fer sub-1h25', s'ha deixat anar fins trobar-me, en un gest, (un més), de generositat inmensa. Eres muy grande Rafa!. La prova de que no ha estat la típica "pájara", la tinc amb els parcials de 21:08-22:18-21:22-21:08, (i tot i que es cert que la segona meitat es molt més favorable, si tens una "pájara" la baixada de forçes es tal, que es igual que el perfil puji o baixi, ja que no tires de cap manera). Simplement no he tingut forçes. Temps final de 1h30:49. LLoc 935 de 6685 arribats. He millorat en practicament 3 minuts la marca de l'any passat, que no està mal.lament, però volia fer-ho millor, i sobre tot, perque crec que estic en el millor estat de forma de mai, la veritat.

Vull destacar la tasca de l'organització. ESPECTACULAR. Crec que es molt difícil fer-ho millor. Tallavents i polo Adidas semitècnic de regal a tots els corredors, barra lliure de Gatorade abans de la cursa, catifa als 5, 10, 15, i 20kms., molts voluntaris per ajudar a tothom, avituallaments molt ben montats, (amb un espectacular de Gatorade al km. 10 aprox.), un fantástic brou a l'acabar la cursa, tot molt ben senyalitzat, etc, etc, etc... De veritat que crec que han fet una tasca increible, i que moltes altres curses de ciutats més grans tindrien que pendre bona nota de com funciona tot això d'organitzar una cursa pensant en el corredor, i no en altres coses...I parlem de més de 8000 inscrits!!!. Chapeau!!!. També vull agrair a Rafa, la seva generositat, i a Romana i Jon, que vulguin apropar-se desde Barcelona, per animar i fer-nos fotos. Aquestes fotos que il.lustren l'entrada. Aprofito per felicitar a la Sònia, (dona de Paco Moreno), que avui a millorat MMP, fent uns magnífics 1h48. Felicitats Sònia!!!. Tinc un altre motiu de satisfacció, i es que un grup d'amics bojos pel running, però sobre tot bones persones, (entre els que estan els meus acompanyants d'avui), estem donant forma a un modest projecte sobre el que més endavant informaré. Tot al seu temps, jejeje. Classificacions.

La Mitja

2011-01-31T10:10:00.012+01:00

De totes les mitges que es corren a Catalunya, segurament la de més prestigi es la Mitja de Granollers. La RFEA la considera la 3ª millor mitja d'Espanya, i es la més ràpida que s'ha corregut mai a Espanya, (59:26 de Wanjiru al 2008). Evidentment no conec totes les mitges, però de les poques que conec crec que es la millor per diferents raons. Jo destacaría l'ambient, (amb grups de música i animació), i sobre tot la quantitat de gent durant la cursa, que anima i dóna ales als corredors, i que veus que se la senten molt seva, i que estan orgullosos de tenir una gran cursa a la seva ciutat. La part de La Garriga, amb el gir al centre mateix, i l'arribada a meta, llarga, recta, i atapaida de gent, son moments que no oblides facilment. Està ben organitzada, i tens la sensació en tot moment que la preparen amb professionalitat i seriossitat. També acostumen a fer regals a tots els corredors algo millors que la majoria de mitges, i tot i que molts la consideren cara, (20€), jo sempre dic sobre aquest tema de car i/o barat que tot es relatiu, i depén del grau de satisfacció que tinguis després de la cursa sobre tots els aspectes que abans he comentat. Des d'aquest punt de vista no crec que la mitja de Granollers sigui cara. Históricament el cartell d'atletes es de luxe. Per Granollers han passat gent com Gebrselassie, Chema Martinez, i un llarg etc...Aquest any es espectacular. Torna Samuel Wanjiru , (actual campió olímpic de marató, i que veieu a la foto creuant-se amb la resta de mortals a l'edició 2009), després de córrer al 2008 i 2009, i està confirmada la presencia de Viktor Röthlin, (actual campió d'Europa de marató). Entre els nacionals, cracks del nivell de Rafael Iglesias, Nacho Caceres, Roger Roca, etc...No faltaran 2 o 3 africans de nivell 1h02' que donaran encara més color a la competició. Nivell brutal, i pot ser mai vist a una mitja a Catalunya. Jo per la meva part, intentaré millorar marca i atacar el sub-1h28', i de fet ho veig factible, (mai fàcil), perque estic en bon estat de forma, però, (i encara que sembli aquell tipus d'excusa per preparar-se el terreny en cas de fracàs), la veritat es que jo preparo la marató de Barcelona, i ahir diumenge, sense anar més lluny, vaig fer una senyora tirada de 28,5 kms., que qualsevol entrenador o corredor amb certa experiencia, et diría que no l'has de fer mai de la vida el diumenge previ a una mitja que tinguis l'objectiu de fer marca. No importa, i rebaixaré el que tingui que rebaixar, o no, però m'ho pasaré de conya un any més, coincidiré amb un bon grapat d'amics que vindrán com espectadors, (i amb Rafa que busca una brutal MMP sub-1h25'), i al día seguent continuaré entrenant amb el 6 de març al cap.

Setmanes clau

2011-01-24T09:39:00.010+01:00

Encarem les 4 setmanes finals de la preparació per la marató respecte a carrega de kms. e intensitat dels entrenaments i competicions. Després tindrem un parell de setmanes de recuperació, i ens plantem a la línia de sortida del 6 de març. Durant aquesta intensa part final de la preparació correré "a tope" la Mitja de Granollers del proper 6 de febrer. Atenció al cartell que presenta Granollers aquest any, amb Samuel Wanjiru, Viktor Röthlin, i Rafael Iglesias, (campions olímpic, d'europa, i d'espanya de marató a la mateixa cursa!!!), a part de Nacho Caceres, Roger Roca, etc..., però ja li dedicaré una entrada a aquesta espectacular cursa en propers dies. Segurament corri el seguent diumenge 13/02 la Mitja de Gavà-C astelldefels sense forçar ni arriscar, i simplement per conèixer aquesta cursa que no he fet mai, i coincidir amb alguns amics. Amb molts amics també vaig poder coincidir ahir a la Cursa del barri de Sant Antoni. Cursa que jo no corria, però que tenia ganes de veure de prop, ja que tothom parla molt bé. Te fama de ser un 10000 ràpid, molt ràpid, i també era una bona oportunitat per comprobar l'estat de forma d'alguns d'aquests amics i companys que estaran a la sortida del 6 de març, i amb els que possiblement comparteixi un grapat de kms. durant la marató. Doncs la majoria d'ells estan "tremendos". "Échales un galgo", que diría aquell. Recordem alguns dels més destacats d'ahir: Rafa va millorar la seva MMP de 10 km., i la va deixar en 38:18. Jon torna a rebaixar MMP, i la deixa en 34:21. Espectacular mossegada de Romana a la seva marca, que ara deixa en 44:51, (5ª de la seva catg.). Ricardo no aconsegueix per pocs segons rebaixar marca, però fa uns boníssims 34:47, ocupant el lloc 39 de la general, etc, etc...

Felicitats a tots, i molts ànims als que no van tenir tanta sort, com l'Oscar, que amb problemes físics va pendre la correcta decisió de retirar-se. Va guanyar Driss Lakhouaja, (a la foto al km.5), amb uns brutals 29:46. Jo, i després de passar una setmana amb alguns problemes intestinals, he decidit guardar cartutxos per Granollers, i no aniré a la Mitja de Barcelona del proper 30/01 a córrer, que era una possibilitat. Faré en el seu lloc tirada llarga de 28-30 kms. Toca entrenar, entrenar, i sobre tot..., entrenar.

La Mitja de casa surt rodona.

2011-01-16T19:35:00.013+01:00

Carregats de bones intencions, però conscients de la dificultat del perfil, hem afrontat aquest matí la Mitja Marató Ciutat de Terrassa. Molts amics i coneguts a la línia de sortida, i un bon grapat dels millors cracks, aprofitant que també era el Campionat de Catalunya absolut i de veterans. A la foto veieu a Romana i Jon, una parella de cracks que els seguidors del meu bloc ja coneixeu, i que també preparen la marató de Barcelona d'aquest any. Jo he sortit amb el company del natació Dídac Guarino, que volia apropar-se a la seva MMP de 1h35', i he deixat que marxés com una fletxa per devant nostre l'amic Paco Moreno que volia baixar de 1h30'. Bones sensacions desde l'inici, i tot i que crec que el 1er km. es molt estret pel volum de gent que corre aquesta cursa, no he trigat gaire en agafar un bon ritme "creuer". Abans del km. 5 veig que deixo enrere a Dídac. A partir d'ara correré sol, sense llebres, ni relleus, ni res. Parcial de 20:43 al km. 5. Ja arribaran les parts més dures, ja arribará el patiment penso. Però la veritat es que començo a pujar la temuda Av. Vallès, (pujada lleu, però de més de 2 kms. que pot deixar tocat al més pintat), i veig que puc portar un ritme més que correcte durant tota la pujada. Genial. Segon parcial en 21:08, i perdent molt menys de lo que temia. Ara tenim una part planera, però amb un "repecho" a la carretera de Matadepera, i alguna zona que permet córrer per sota de 4:00 m./km., cirscunstancia que he aprofitat per marcar el millor parcial de 5km. amb 20:12. Ara queda baixar a "tota llet" per Av. Angel Sallent, però sobre tot pujar gran part de la Rambla fins a 22 de Juliol, i aquí si es possible que vingui el gran baixón físic...Miro el Garmin, veig amb certa incredulitat que vaig a ritme per baixar clarament de 1h30', i apreto les dents per donar-ho tot fins a meta. Parcial dels kms. 15-20 de 21:07, i últim km. en 3:55 per arribar a meta amb una més que satisfactoria marca de 1h28'31" a ritme de 4:12 m./km. Nova MMP, i millora de 8 minuts respecte a la mateixa mitja de l'any passat. Lloc 337 de 2148 arribats. Molt content per mi, i molt content pels resultats de la majoria d'amics i coneguts. Romana a millorat la seva MMP amb 1h40'30" i lloc 8è de la seva categoria. Jon Koldo 1h17'36" a 2" de la seva MMP. Dídac també MMP amb 1h35'06". Paco Moreno ha marcat uns impresionants 1h25'57", el seu germá Juanmi ni més ni menys que 1h15'46"!!!. Paco Gomez 1h25'18", "tremendo" com sempre. Pep de Celula Running que feia tirada llarga i series, tot en una, uns molt bons 1h25'28". Molt nivell com veieu. Mooolt!!!. Ha guanyat Nacho Caceres amb la millor marca de la proba 1h03'55", per devant de Rafa Iglesias i del local Jaume Leiva, com veieu a la foto del podi. Classificacions.

Diumenge 16: Tots a Terrassa!.

2011-01-09T18:14:00.011+01:00

El proper diumenge dia 16, tenim una cita a Terrassa. La Mitja Marató Ciutat de Terrassa es una de les millors mitges maratons de Catalunya, i no em cega el fet de que sigui la de casa, perque la RFEA la considera la 23ª millor mitja d'espanya. Classificació RFEA.
Aquest any es:
-Campionat de Catalunya absolut i de veterans.
-Puntuable pel 5è Challenge de mitges maratons de la Diputació de Barcelona
-Cursa puntuable pel 2n Challenge de mitges 21k
-Cursa puntuable pel circuit de curses activa't de Terrassa
-Cursa amb puntuació triple per la lliga Internet Championchip
El fet que sigui Campionat de Catalunya atraurà de ben segur a la majoria de cracks de la distància. No faltaran Marc Roig, Roger Roca, i companya.
La cursa no es per qui busca marca, i el seu perfil es un pel exigent, sense arribar a ser exageradament dur. De fet al 2009 va ser la mitja de tot Espanya a la que més corredors van baixar de 1h10', (14 en total), i això demostra, primer que el nivell dels participants es molt alt, i segon que es pot córrer.
El recorregut el conec pam a pam, perque molts diumenges faig una gran part del mateix, o el faig senser. Trams més curts els trepitjo 2 o 3 cops per setmana. Arribo fort, però no he decidit encara que fer. Si sortir a fer un entrenament exigent, fer de llebre d'algun amic, o a tope a millorar la marca de l'any passat i a veure que surt. Serem més de 2000 corredors a la línia de sortida. La festa està garantida. Web cursa.

Una més al sac!

2011-01-01T19:18:00.009+01:00

Sant Silvestre Barcelonesa a Sant Cugat per tancar el 2010. El meu primer any sencer de running. Més de 2000 corredors, que per ser la primera vegada que la organitzen a Sant Cugat no esta gens malament. Atletes de nivell, com Marc Roig, Jaume Leiva, Kemboi Cosmers, etc..., i jo amb l'intenció de córrer amb uns amics a ritme de 6m./km. De passeig. Però resulta que no trobo als amics, i ja a la línia de sortida decideixo sortir a fort ritme i ja veurem que passa. Un perfil que no permet aspirar a fer MMP, i menys si fa setmanes que no faig ni una sèrie per guanyar "chispa" i velocitat. Primer km. avançant a molta gent, i buscant un ritme còmode. Bé de cames, pulmons, i cap. Tot controlat. Estic gaudint de la cursa. Paso pel km. 5 en 20:30, i com tinc clar que la segona part de la cursa es més exigent m'allibero de qualsevol presió i em prenc la cursa com una sèrie de 10000 m. A mesura que cauen els kms. cada cop noto millors sensacions, (fa temps que tinc clar que les meves distàncies son la mitja i la marató, i que la velocitat no es lo meu, jejeje). Acabo més fort que mai, fent l'últim km. a 3:40. Temps final de 40:51 amb parcials de 20:30 + 20:21. Lloc 216 de 1515 arribats. Guanya Kemboi Cosmers, de Kenya, amb 29:23. Ara toca fer balanç del 2010, i declaració de propòsits pel 2011. La preparació de la marató continua. Classificacions.

Corren que se les pelen: TESTSET amb Carlos Farré

2010-12-19T20:43:00.007+01:00

FICHA
Nom: Carlos Farré José, (tinc un àlies al món del córrer: botxí).
Club: C. At. Running desde 1991, abans C. At. Corbera
Data i lloc de naixement: 30/05/1959 Barcelona
Alçada: 1,76 m.
Pes: 67 kg.
Millor marca en 10Km: Pista 33'03" (Vilanova i la Geltrú 1988). Ruta 33'50" (Barcelona 1991).
Millor marca en mitja marató: 1h14' (Seva 1991).
Millor marca en marató: 2h33'38" (Roterdam 2002). Marató de muntanya 3h33' (Collserola 1999).

TESTSET
1- Circuit, zona, parc, camí, etc, favorit per entrenar?: Montjuic i litoral per tirades llargues.
2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: Pasta amb tomaquet i ou dur.
3- Sabatilles actuals per competir?: Asics DS Trainer per entrenar, Asics Racer per competir, i Brooks Cascadia per muntanya.
4- Les 3 curses populars favorites, de qualsevol distancia?: 10 km. barri de Sant Antoni, Mitja Marató de Ripoll, Maratons de Londres i de Calvià
5- La cursa de la teva vida fins avui?: Marató de Valencia 1993. Per primer cop baixo de 2h40'.
6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: Marató de la Gran Muralla Xina: Primer a la categoria de més de 50 anys, i totes les maratons de Calvià que he disputat, (9), sempre al podi de la categoria. De l'any 1995 al 2000 vaig córrer 25 maratons, i totes per sota de 2h50'.
7- Un somni esportiu per cumplir?: Poder seguir corrent, perque ara estic parat per la lesió més greu de la meva vida, i no sé si m'hen sortiré...
Un detall: Porto fetes 82 maratons arreu del món. Només em falta poder córrer a Australia...

Marató Barcelona 2011: Inscrit!

2010-12-12T19:02:00.006+01:00

Avui he passat per caixa, i ja estic inscrit a la Marató de Barcelona 2011. El dia 19 acaba el primer plaç d'inscripcions a 50€. A partir del 20, i fins al 30 de gener ja son 60€, i del 31 de gener al 20 de febrer 70€ que piquen bastant. Mentalment ja ho estava d'inscrit, i de fet desde el passat dimecres que ja entreno de cara al 6 de març, però ara ja estic dins de manera oficial. Com va quedar demostrat l'any passat es una marató ràpida i es pot córrer bastant, i això sumat a la resta d'atractius ajudará, amb tota seguretat, a que el total d'inscrits torni a ser un rècord històric. A dia d'avui ja som més de 6700. Pel camí correré alguna sant silvestre l'ultima setmana de l'any, (Sant Cugat, Nassos, o El Masnou), la Mitja de Terrassa el 16/01, possiblement la cursa de Sant Antoni del 23/01, i la Mitja de Granollers el 06/02.

La culpa es de Rafa!

2010-12-05T23:35:00.021+01:00

A les 9h00 del matí, i acompanyat del meu sogre Jordi, (un incondicional, que si pot, no es perd ni una), arribem a la cita a un bar de Mataró amb el Rafa, l'Oscar, Quico, Paco, i companya. Primeres bromes. Nervis i ganes. Moltes ganes. Rafa té la ferma voluntat d'intentar portar-nos a fer sub 1h30'. Avui ell sacrificará les seves possibilitats, (moltes, per cert), de fer la seva MMP, per possar-se al nostre servei. Aquest gest de generositat el defineix com persona. Jo ho veig molt complicat. Crec tenir a les cames 1h31'-1h32', però baixar de 1h30'..., ufff, no ho veig, la veritat. Abans de la sortida, aprofito per saludar als companys Dídac, Josep, Paco, Angel, i Xavi, del Natació Terrassa. Tret de sortida a les 10h en punt, i els 6 "sonats" al ritme que marca Rafa. Estem a les seves mans. Som "Los Hombres de Rafa". Bones sensacions inicials, però la mitja es molt llarga. Primers parcials dins del temps, i tot sota control. Sota control del "jefe", es clar. Son kms. de certa baixada, on es fàcil córrer a ritmes que permetin guanyar alguns segons que guardarem a la butxaca per quan facin falta. Riem i ens ho passem bé. Sabem que patirem. Sabem que no será fàcil, però ens agraden els reptes. Ritme, ritme, ritme,....21:11 al km.5. Temperatura perfecta, (fred, però sense exagerar), cel tapat, i ni rastre d'aire que pugui frenar. Condicions perfectes. 42:23 pel km.10. Es una part planera i es tracta de mantenir el ritme. Oscar ja avisa de que potser no podrà seguir el ritme, i sabem que ho diu de veritat. Té experiència suficient, i quedem tranquils de que fará un carrerón en qualsevol cas. Si, vaig bé, però no tinc gens clar que pugui aguantar aquest ritme més enllà del km. 16-17. Quico està molt fort, i marxa tot sol uns metres per devant. Ja no l'agafarem. Aquesta es una mitja en la que has de tenir present en tot moment que del km. 20 al 21 tenim una pujada terrible. Ho sabem tots, i es per això que anem a ritmes que ens permetin acumular segons de marge. Passem pel km. 15 en 1h03:40. Jo concentrat, Rafa animant, Quico destacat, Paco elegant i al seu rotllo, Oscar per darrere però ben a prop. Ritme, ritme, ritme...La tàctica està clara: A per totes. No em deixaré res. Cap estalvi. Tot fora. Arriba la temuda pujada, i em quedo clavat, però ni més ni menys que la majoria de corredors. Apreto les dents, i Rafa anima i crida. Viiinga!. La pujada sembla no acabar mai, la... malparida!. Recta de meta. Miro el crono. Ho tenim. Si, ja ho tenim. 1h29:43. a 4:16 m./km. Lloc 390 de 1982 arribats. Parcials cada 5km de: 21:11 + 21:12 + 21:11 + 21:29 + 4:40. He millorat MMP en 4 minuts, i la marca de Mataró de l'any passat en 13!. Emocionants abraçades a l'arribar a meta amb el Rafa, Quico, Paco, i amb l'Oscar que entra poc després fent també MMP. Felicitat plena per tots. Recollim un lot/bossa del corredor de dimensions, i sobre tot pes, espectaculars, i coincideixo amb un parell de cracks com son el Pep de Celula Running , i Raúl que corría a casa, i ha marcat també MMP amb 1h28'. Felicitats!. Torno amb els membres de "la barqueta de Rafa", i comentem entre rialles la cursa a la gespa del Parc. El Jordi ens acompanya. Estem satisfets. Som feliços. Ens agrada córrer. I si es entre amics, més. Classificacions.

Mitja de Mataró: Li tinc ganes!.

2010-11-28T18:34:00.015+01:00

El proper Diumenge a les 10h. serem uns 1800 corredors a la línia de sortida de la Mitja Marató "Ciutat de Mataró". Reconec que li tinc ganes a aquesta cursa. L'any passat per culpa d'una curta preparació, i de la meva inexperiència, (feia només 8 mesos que corria), vaig patir l'única "pájara" de la meva curta trajectòria com runner. El km. 17 em va colpejar amb contundència, i sense pietat, i vaig tenir que tirar de "pebrots" per arribar a meta en 1h42'. El meu objectiu un any després es millorar en 10 minuts, (es diu ràpid, millorar 10 minuts), respecte al 2009. Això suposaría rebaixar també la meva MMP. La cursa es molt planera, i es pot córrer molt, però atenció amb l'últim i traidor km,... que té sorpresa en forma d'una pujada mortal que acostuma a dictar sentència. Però tot això es secundari, perque el principal objectiu, com sempre, serà gaudir "a tope" d'una matinal atlètica de primera categoria. No estaré sol, i coincidiré amb molts amics i col.legues. Rafa, Oscar, Raúl, etc... Tots ells més ràpids que jo, i amb moltes posibilitats de millorar les seves respectives marques. Parlar una estoneta amb ells, abans i després de la cursa, desitjar-nos sort, i fer 4 bromes, serà un luxe i un plaer. Sort a tots!.

Amb doble despiste, però satisfet

2010-11-21T20:50:00.024+01:00

La Jean Bouin d'avui era d'aquelles curses fàcils de córrer respecte al control del crono i del ritme a seguir. La idea era anar a 4:00 m./km. tots els kms. que pogués, i intentar apropar-me o rebaixar la meva MMP de 40'54" del mes passat a Sabadell. Però tot això sense "morir en l'intent", perque el veritable objectiu d'aquest final del 2010 es el proper 5 de desembre a la Mitja de Mataró. Doncs després d'arribar puntual a la cita amb els amics Jon i Romana, ens fixem de que el meu pitrall es d'un color diferent...Un color que identifica als corredors amb pitjors cronos als 10km.!. No vaig indicar una marca en el moment de la inscripció, i per tant tinc el pitjor calaix de sortida possible. Començem bé!!!. Decideixo acompanyar a Romana al seu calaix, sense respectar el que tinc asignat. La veritat es que no estic segur ni de que calaix he sortit, però que he estat tot el primer km. avançant corredors bastant més lents que jo, segur. 8000 inscrits a la cursa open estem a les 9h00 a punt per sortir.

I surto fort. Tinc bones sensacions, i crec que estic "fi". Els kms. van caien i sempre per sota dels 4:00 m./km. De fet a 3:55, segons el Garmin. Paso pel km. 5 fent 19:52, (reals, no de rellotge, i que suposa la meva MMP en aquesta distancia), i tot i que jo creia que amb el ritme que portaba, (sempre segons el Garmin), el temps intermig del km. 5 debia ser millor, continuo confiat, i controlant, només de tant en tant, el ritme, sense mirar el temps, ni altres valors. Però la segona meitat de la cursa es més dura perque puja pel Paralel, carrer LLeida, etc.., i per tant es molt dificil mantenir el mateix ritme que a la primera meitat, i molt inteligent guanyar segons als primers 5km., per tenir aquest coixí a la segona part. En qualsevol cas, jo apreto fins al final, (avanço uns 100 corredors al segon parcial), i fins que no arribo a la recta de meta no soc conscient de que el ritme que en tot moment dona el Garmin es el resultat de la distancia que calcula via gps..., si, però que calcula mal.lament, perque mai es absolutament exacte. Total, que paro el crono en 40:10, que suposa la meva nova MMP, amb parcials de 19:52+20:19. LLoc 441 de 7191 arribats. Pocs segons desprès veig que el gps a calculat 10,22 km., en lloc dels 10km. exactes, i per això em deia que el meu ritme era de menys de 4:00 m./km., quant en realitat ha estat de 4:01. Bé, he pecat de "pardillo", i de despistat per no tenir present aquest aspecte, però estic molt content del meu rendiment i d'una progresió constant. Cada día soc més ràpid, però sobre tot, cada día disfruto més amb això tan sencill que es córrer. Al acabar felicito a Jon Koldo i a Romana. Jon ha fet uns espectaculars 35:05, (aquest "pajaro" menja a part!!!), i Romana la seva nova MMP amb 46:18, (tot i les molèsties al genoll desde fa uns quants dies, i els pocs entrenaments). També coincideixo amb Ricardo. Un altre "coix" que va fer la seva primera cursa l'any passat per la Mercè, i que avui marca un crono de 35:07, (nova MMP), i conec als integrants del Taüll Orgànics Team, que volen llançar productes específics per l'esport, i que han aprofitat la Jean Bouin per fer una mica de promoció. Felicitats a tots i totes!!!. Classificacions Cursa Open.

Corren que se les pelen: TESTSET amb Romana De Lillo

2010-11-13T20:12:00.005+01:00

FICHA

Nombre: Maria Romana De Lillo, (aunque prefiera Romana, sin Maria).

Club: Ninguno.

Fecha y lugar de nacimiento: 05/03/1969 Milán (Italia).

Altura: 1,71 m.

Peso: 52 kg.

Mejor marca en 10km: 46'34" (Ruta). XX Cursa de la Vila Olimpica, (Barcelona 20/06/10).

Mejor marca en media maratón: 1h41'10". VI Mitja Marató del Mediterrani, (Gavá-Castelldefels 24/10/10).

Mejor marca en maratón: Si la acabo, será la de Barcelona del próximo 6 de marzo de 2011.

TESTSET

1- Circuito, zona, parque, camino, etc..., favorito para entrenar?: Diagonal entre Muntaner y la UB, Pedralbes y Paseo de la Bonanova, Carretera de les Aigües, Montjuic...

2- Cena preferida el día antes de la competición?: Pizza casera. Es un ritual prepararla y comerla. Las porciones que sobran, son mi desayuno la mañana de la carrera.

3- Zapatillas actuales para entrenar y competir?: Mizuno Wave Precision 8, y Precision 11.

4- Escoger 3 carreras populares favoritas del calendario, de cualquier distancia?: Jean Bouin de Barcelona, (la primera carrera bajando de los 50', hace 1 año), Roses Mediterranean Series, (marzo 2010, volviendo a subir a un podio después de 25 años), Mitja Marató del Mediterrani, porque me ha hecho descubrir las medias.

5- La carrera de tu vida, hasta hoy?: 1000 m. 1ª con 3'23" en el Campeonato Regional de Lombardia, con paso al campeonato Italiano de juveniles, (Abril 1984).

6- Logro deportivo, (carrera, campeonato, medalla, etc...), de la que te sientas más orgullosa?: Ver respuesta 5, pero también la 3ª posición en mi categoría en mi primera media, aunque hayan premiado solo a la primera.

7- Un sueño deportivo por cumplir?: Hace 25 años era una medalla olímpica ;-))), ahora es acabar de manera digna el Maratón de Barcelona el día 6 de marzo de 2011.

A bon ritme

2010-11-08T22:46:00.014+01:00

CONCLUSIONS - RECOMMENDATIONS

No se detectan alteraciones de la función cardio-respiratoria. Potencia aeróbica máxima y resistencia aeróbica correspondiente a varones practicantes recreacionales de atletismo de fondo.

Respecto a la última valoración funcional se detecta una mejora significativa de la velocidad máxima de carrera, captación pico de oxigeno, resistencia aeróbica, y eficiencia cardio-ventilatoria.

Aquestes son part de les conclusions resultat de la proba d'esforç a la que em vaig sotmetre fa un parell de setmanes a la Unitat de Medicina de l'Esport que dirigeix el Dr. Eduardo Garrido al H.G. de Catalunya. Possiblement tinc el cor un pel més petit, i això fa que treballi amb més pulsacions que la majoria, sense que això sigui cap problema. Arribo a 194 ppm., i el meu cor i cos poden treballar de manera eficient a més de 170 ppm, durant una bona estona, i sense que el lactato em surti per les orelles. El meu VO2 max. es de 63,9 amb un augment significatiu respecte a l'any passat. Evidentment lluny d'un atleta d'elit, però millor que mai. Pujant poc a poc. Estic millor que fa 1 any a tots els valors mesurables, però això no servirá de res si no entreno dur i amb constancia.

Vaig a preparar la roba d'entrenament, que demá surto a les 06h30 a córrer.

Pont de Vilomara: Duuura!.

2010-11-01T00:07:00.012+01:00

Amb previsió de pluges en qualsevol moment i lloc, però amb moltes ganes de gaudir d'una d'aquestes curses "petites", i que tant m'agraden, (aparques a 100 metres de la sortida, reculls pitrall sense cues, pots anar al servei sense llargues esperes, etc...), he pujat fins al Pont de Vilomara i Rocafort, petita població a tocar de Manresa. Tenía la referencia de l'any passat, que també la vaig córrer, i reconec que aquesta convinació d'asfalt, i de camíns entre boscos m'agrada. No vens a una cursa d'aquest tipus a buscar marca. Vens a "disfrutar" de desnivells importants i posar a proba les teves cames. Tot just començo a escalfar, que una fina pluja sembla que ens vol acompanyar. No reconec gaires cares, però quan estic agafant lloc a la sortida, veig al company del Natació: Xavi Gimenez, i com es una bona roda, decideixo que intentaré seguir-lo una estona, (mai he quedat per devant seu, i sé que tard o d'hora em deixará "tirat"). No plou, i la temperatura es perfecta. Sortim a bon ritme, i aprofitem que el terreny, en aquests primers quilòmetres, es més o menys propici per apropar-se als 4:05 o 4:10 m./km, però sabem que entre el km. 5,5 i el 8 deixem l'asfalt, i la cursa es converteix en un cros amb fortes pujades, i avui també amb fang per les pluges de les ùltimes hores. Anem a ritme de 4:10, comença a ploure de nou, i a la que deixem l'asfalt, Xavi marxa uns quants metres per devant meu. No puc seguir el seu ritme, i veig que la seva feina de llebre acaba aquí. Entre el km. 6,5 i el 7,5 aprox. la pujada es terrible, i veus a alguns corredors que caminen, però jo vaig a lo meu, i tot i que faig un km. a 5:11 m./km., no deixo d'avançar gent, i per sorpresa meva, tinc a Xavi només a 30 metres devant meu. Vaig al límit, això es cert, però sembla ser que el meu límit em permet avançar gent mica en mica. A partir del km. 8 baixem fort, però encara queda una sorpresa final, en forma de rampa assesina entre el km. 9 i el 9,5. Tinc un grupet devant, i entre ells al company Xavi, i em dic: "a por ellos!". Els avanço just a la "rampa de la mort", i tiro amb tot lo que em queda dins, que en aquell moment ja es poca cosa. Entro a meta en un temps de 43:18. Parcials de 21:02 + 22:16, (impossible fer en aquesta cursa el segon parcial més ràpid, per les pujades de la segona meitat), i un ritme de 4:20 m./km. LLoc 106 de 534 arribats a meta. Posició 25º a la meva categoria, (M4). El company Xavi entra just darrere meu, a només 3". Tinc uns quants motius per estar especialment satisfet d'aquests resultats. El primer es que m'ho he passat de conya, (es tracta d'això, no?), però també per la millora respecte a l'any passat: He baixat 2'51" la marca del 2009!!!. I aquest any amb pluja i fang, per tant la progresió segueix per bon camí. Un altre motiu d'alegria es el segon lloc a la classificació per equips del C.N.Terrassa, a només 32" del guanyador: C.A.Manresa, i per devant d'equips com Corredors.cat, per exemple. Fa poc temps que corro, però posiblement aquesta es la cursa de 10 km. més dura que he corregut fins avui, i estic segur que això curteix molt de cara a altres cites i objectius. Classificacions.

Felicitats a tots!!!.

2010-10-26T00:47:00.001+02:00

Ahir no tocaba córrer. Ahir tocaba ser espectador dels èxits dels altres. Dels èxits dels amics. Vaig compartir amb uns quants d'aquests amics les diferents curses que formen part de la Marató del Mediterrani. Anem per feina!.

Vicente, (a la foto de taronja), esta preparant la marató de Nova York, si, ni més ni menys que la marató més desitjada per molts de nosaltres, i ahir va fer, com a part d'aquesta preparació, la mitja marató. Quina enveja pensar que d'aqui a unes setmanes correrá pels carrers de Nova York..., quina enveja!!!. L'amic Dídac, (company de club al Natació Terrassa com veieu a la foto), feia ahir el seu debut a la marató. 4h09'. No buscaba marca. Només volia experimentar amb les sensacions de convertir-se en maratoniá, i gaudir d'una experiencia única per tots aquells que hem mossegat aquesta mítica distancia. Aquest noi esta millorant marques rapidament, i estic segur que el 2011 será un any expectacular en el seu creixement com atleta. De moment ja estem parlant de la marató de Barcelona, jejeje.

No sé com definir el cas de Jon Koldo, (foto dreta). Ahir feia la seva segona mitja marató, i va acabar en el lloc 18º de la general, i amb un temps de 1h17'. A la seva segona mitja!!!. INCREIBLE.

Es un superdotat, i ningú coneix els seus lìmits. Per cert, al acabar la cursa estaba emprenyat. Estaba contrariat perque creia que podia fer 1h15'!!!. Una bestia, i ja veureu en els propers mesos com sentirem a parlar d'ell. Però es que Romana, (foto esquerra amb un somriure d'orella a orella), i que es la seva parella, no es queda enrere, perque resulta que ahir feia la seva primera mitja, i va quedar 3ª a la seva categoria, amb un temps de 1h41'. A la primera mitja!!!. Té un fisic privilegiat, amb unes cames llargues i disenyades per córrer, i en poc temps estara acostumada a pujar al calaix, (cosa que ja ha fet), dels podiums, ja ho veureu.

Un premi a la constancia, l'esforç, i la voluntat mereix el crack Rafa Gonzalez, (a la foto dreta entrant a meta amb gest de rabia). Ahir a la mitja marató va tornar a millorar la seva MMP. 1h27', que es marca de nivell, i que demostra que la seva preparació de cara a la Maratón de Zaragoza va per molt bon camí. Continua en clara progresió, i en els propers mesos ens donará alegries a cada cursa.

També aprofito per felicitar a l'Oscar Lunar, (llastima que no tinc foto), que ahir va fer MMP a la marató amb 3h22'. Esta clar que tothom que entrena i fá de l'esforç una rutina, acaba recollint fruits.

Bé, la veritat es que les fotos i marques parlen per si soles, i no caldria afegir gaire cosa més. Jo em vaig morir d'enveja veient a tans col.legues en acció, i va suposar una injecció de moral per mi mateix, de cara a propers objectius.

Per cert, avui he fet una nova proba d'esforç, (recomanen fer una cada any). El resultat espectacular. Ja li dedicaré una entrada al bloc un dia d'aquests.

Corren que se les pelen: TESTSET amb Martín Fiz

2010-10-22T22:53:00.005+02:00

FICHA
Nombre: Martín Fiz Martín.
Club: Strands.com. (La próxima temporada 2010-2011 cambio de club).
Fecha y lugar de nacimiento: 03/03/1963 Vitoria.
Altura: 1,69 m.
Peso: 55 kg.
Mejor marca en 10k: Pista 27'47" - Ruta 28'30"
Mejor marca en media maratón: 1h01'08" (Luxemburgo 1996)
Mejor marca en maratón: 2h08'05" (Lake Biwa Mainichi Marathon de Otsu, Japón 1997).

TESTSET
1- Circuito, zona, parque, camino, etc..., favorito para entrenar?: Empiezo los entrenamientos en el parque del Prado. La vuelta tiene 707 metros. Después salgo por los alrededores: Mendizorroza, bosque de Armentia.
2- Cena preferida el dia antes de la competición?: Por supuesto que pasta: Ensalada + Espaguetis + Queso con membrillo.
3- Zapatillas actuales para entrenar y competir?: Para entrenar unas zapatillas que amortiguen la pisada. Para competir, si es en maratón una zapatilla mixta. Si es una distancia más corta, elijo unas voladoras.
4- Escoger 3 carreras populares favoritas del calendario, de cualquier distancia: Behobia-San Sebastian, Maratón de Nueva York, San Silvestre Vallecana.
5- La carrera de tu vida, hasta hoy?: Campeonato de Europa Helsinki 1994: Podium con 1º Martín Fiz, 2º Diego Garcia, 3º Alberto Juzdado.
6- Logro deportivo, (carrera, campeonato, medalla...), de la que te sientes más orgulloso?: De todas me siento orgulloso, pero destacaría por este orden:
1ª Campeón del Mundo de Maratón, (Goteborg 1995).
2ª Campeón de Europa de Maratón, (Helsinki 1994).
3ª Subcampeón del Mundo de Maratón, (Athenas 1997).
4ª 4º JJOO Atlanta 1996
5ª 6º JJOO Sidney 2000
7- Un sueño deportivo por cumplir?: Una medalla en unos JJOO. Era mi sueño.

Els 10km. del C.N.Sabadell: Bona mossegada!.

2010-10-17T21:47:00.028+02:00

Suposo que ja cansen els meus comentaris de sorpresa sobre el meu rendiment després de cada cursa, però es que..., son sincers!. Jo sé, millor que ningú, quan estic més fi, i en forma, però soc el primer sorprés de les meves prestacions el dia de la competició. Almenys ultimament. Avui tocaba córrer a Sabadell la cursa de 10 km. que organitza el C.N.Sabadell, (com podeu imaginar, existeix gran rivalitat amb el meu C.N.Terrassa), i l'objectiu era clar: rebaixar la meva millor marca de 10km., que fins avui era de 43:09, i superar al major nombre possible de corredors del Natació Sabadell, jejeje. Bon ambient previ, fresca i perfecta temperatura per competir, i un pitrall acabat en 07. Bons presagis. Sortida sense catifa, i això significa que el temps comença a córrer en el moment del tret, i no al passar per sota l'arc de sortida. Perdo uns segons, però de seguida vaig agafant un bon ritmillo que hem permet fer algun km dels primers 5 per sota dels 4:00 m./km. Penso que vaig un pel massa fort, però es que hem trobo bé, i decideixo que ja afluixaré quan noti que vaig més justet. La cursa no es plana del tot, i té alguna pujadeta d'aquelles llargues i suaus, però tampoc es pot dir que sigui de les dures, ni molt menys, i es pot considerar una cursa ràpida. Parcial dels primers 5km de 20:47. Millor del previst, però falten 5km més, i cal tenir cap per no cremar totes les naus abans d'hora. Cauen els kms, i jo segueixo bé i amb forçes. Avanço a molta gent, entre ells a l'Anna Cos, la nostra crack del Natació, que amb 55 anys es una màquina que acostuma a pujar al podi de la seva categoria a totes les curses, i que avui també a guanyat aqui a Sabadell. Continuo fort, i ara ja veig més clar que baixar de 43', o pot ser dels 42' està al meu abast. Decideixo apretar les dents, i donar-ho tot, i torno a baixar dels 4:00 m./km. als 3 parcials finals, per entrar a meta, (ara si, amb catifa), en uns inesperats 40:54. Ufff, "subidón"!. Lloc 184º de 1186 arribats a meta. Un altre vegada de menys a més, (parcials de 20:47+20:07), a un ritme mig de 4:06 m./km., i com podeu imaginar amb un somriure d'orella a orella. He millorat la MMP en 2'15" d'una tacada. Bona mossegada, si senyor!. I bona organització en general, encara que la inexistent catifa de sortida, i la més que sospita de que alguns punts quilomètrics no estaben ben col.locats, son punts a millorar per properes edicions. Unes malles curtes de regal per tots els participants, que son d'agrair, perque de fet, samarretes tenim moltes, però malles no tantes, jeje. Classificacions. També aprofitaré per donar les gràcies als amics Romana i Jon, que han vingut de Barcelona a veure la cursa, i han aprofitat per animar-me i fer algunes de les fotos que ilustren aquesta entrada. Atenció amb Jon, que no fa gaire que corre, ja ha marcat 35:12 a la Mercè d'aquest any, i a la seva primera mitja, (Barcelona 2010), ja va fer 1h24'. Si, a la primera, i el proper Diumenge que fará la del Mediterrani estará més a prop del 1h15' que de 1h20'. I Romana..., "tela marinera", com corre "la ragazza", que ja ha fet podi a alguna cursa, i que la veurem habitualment lluitant per pujar al calaix de moltes curses. Uns cracks en tots els sentits. Moltes gràcies guapos!!!. El proper cap de setmana no toca competir. Tinc proba d'esforç el dilluns 25, i el dia abans no puc ni entrenar ni competir. El dia 31 aniré a gaudir, (sense mirar gaire el crono), de la molt recomanable cursa de 10km. del Pont de Vilomara. A partir d'avui, un objectiu: La Mitja Marató "Ciutat de Mataró" del proper 5 de desembre.

Cursa de Fons de Sant Muç-Rubí: Millor que mai!.

2010-10-11T08:44:00.014+02:00

Els 10km. no son lo meu, això ja fa temps que ho tinc força clar. Tinc clarament millor marca a mitja marató, (1h33), que en aquesta distancia, (43:09). Es necessita una "chispa", i un plus de velocitat, que jo no tinc, i segurament ja mai tindré. Però no tinc males cames, i curses dures com la Cursa de Fons Sant Muç-Rubí d'ahir son ideals per poder treure profit a les pujades i intentar contrarestar el que no guanyo en plá en distancies curtes. Dit i fet. El temps ens va respectar bastant, perque abans de la sortida no pluvia, i fins que no va començar la cursa no van caure les primeres i fines gotes. Una pluja que en cap cas va molestar, més aviat al contrari. Prop dels 700 inscrits, (alguns d'ells de molt nivell, com els cracks Carles Castillejo o Nacho Caceres), línia de sortida a 100 metres de casa dels meus pares, bona temperatura per córrer, i un perfil dels més exigents que jo conec en curses d'asfalt de 10km. Cap problema. Si son dures, millor. Primers kms. planers, molt forta pujada després, d'un parell o tres de kms, amb alguna rampa quan ja creus que toca només baixar que pot ser l'estocada definitiva, i els seguents de pronunciat descens, (per moments tan inclinat que has d'anar frenant i no pots córrer gaire ràpid), per arribar a un km. final que no arriba a ser plá del tot, i que acostuma a fer una mica de mal. Després d'una molt bona experiencia el cap de setmana passat a la mitja de Sant Cugat, decidim torna a intentar córrer plegats amb el company de club, Dídac Guarino. Ell la va fer al 2008 en 46', i jo l'any passat també en 46'. Estem segurs de poder millorar aquesta marca. Sortim un pel massa forts, però ens notem bé i mantenim un bon ritme durant els 3 primers kms., (4:14+4:16+4:16), abans de començar la forta pujada. A partir d'aqui parcials més lents, (4:57+5:09+4:20), i marxo uns metres per devant del Dídac, que aguanta com un "jabato". He avançat a molts corredors, que ara hem tornen a passar a la baixada. Les baixades no son el meu fort perque baixo amb certa por i força precaució, (4:12+3:39+4:07). Alguns m'avancen amb una facilitat que m'emprenya, però faig un bon km. final, (3:59), i entro a meta molt sencer. Temps final de 43:14. LLoc 100 de 635 arribats. El 39º de la meva categoria. Ritme de 4:20 m/km. El company Dídac entra molt content en 43:51. L'any passat vaig fer 46:48, i la millora es de 3:34!!!. He fet només 5" més que la meva MMP de sempre als 10km., (Cursa dels Nassos 2009, que es una cursa molt planera, i res a veure amb aquesta). No esta gens mal.lament, no?. Com podeu imaginar estic molt satisfet. El que está molt fort es l'amic Paco, (a la foto de la dreta abans de la sortida). He estat tota la setmana dient-li que no era cursa per baixar de 40', que ho deixes córrer, que aquesta no, i no, i no. Que es duuura, i que ja tindría altres oportunitats per ser sub 40'. El Paco es inconformista i competitiu a tope, i a entrat al lloc 41º amb una marca de 39:42, jajaja. Brutal. Felicitats Paco!. Classificacions. Ara estic amb molta confiança i ganes per intentar millorar la meva marca dels 10km. el proper Diumenge als 10km. del C.N.Sabadell. Aniré a totes!.
P.D. La cursa de Rubí es va disputar el 10 del 10 del 10, sobre la distancia de 10kms., i vaig quedar en el lloc 100...

Mitja de Sant Cugat: No puc demanar més!.

2010-10-03T22:11:00.022+02:00

Aquesta cara es del meu fill Pol, però podria ser perfectament la meva propia després de la Mitja Marató de Sant Cugat d'avui. Al final, i tot i que ja estem a l'Octubre, a fet força caloreta, (a mi m'agrada córrer amb fred, la veritat), però res a veure amb la de Sabadell de fa un mes, que va ser un infern. Bon ambient previ, i més de 1.300 corredors preparats a la línia de sortida. La idea era córrer amb el meu company Dídac del C.N.Terrassa, un jove atleta que prepara la Marató del Mediterrani, i que fins avui tenia una millor marca de 1h40, però que quan li vaig dir que jo podia estar al voltant de 1h35-1h37, no ha dubtat ni un segon en voler anar plegats. Doncs així a estat tota la cursa, i ens hem ajudat mutuament per aconseguir tots dos els nostres respectius objectius. Molt bona feina en equip, si senyor. La mitja de Sant Cugat es dura pels constants puja-baixa que trobem, i no es una mitja per fer marca, però es distreta, i a mi particularment m'agradat molt, (si, m'agraden més les curses dures, ho reconec). Hem controlant els ritmes en tot moment. Hem corregut amb cap, i he tornat a anar de menys a més, amb parcials cada 5km. de 23:36 + 23:02 + 22:30 + 22:11, fent del km. 20 fins a meta en 4'18", (a ritme de 3:54 m/km, i amb un pic de 3:02 m/km.!). M'encanta acabar fort!!!. Temps final de 1h35:39 a ritme de 4:33 m/km. Lloc 260 de 1.310 arribats a meta, i sobre tot aquell regust tant dolç que deixa acabar fort, i veure que cada día estic en millor forma. Avui amb més claca "particular"que mai a la recta de meta, gràcies a la nombrosa familia que tenim a Sant Cugat. Mil gràcies a Magda, LLuis, (repartint aigua com a voluntari), LLuïsa, Sergi, Mª Dolors i Xavier pels ànims!. L'amic Dídac ha parat el crono en 1h35:47, millorant la seva marca en mitja marató 5' minuts!. Ostres, quina passada...Estic molt content per mi, però també pel Dídac. Felicitats, noi!. Jo començo aquesta setmana un nou pla d'entrenaments per arribar fort a la Mitja de Mataró del proper Desembre, i intentar apropar-me a la marca de 1h33 de Granollers 2010. I si no pot ser, no passa absolutament res, que m'ho passo de conya corrents faci marca o no. Això si, si fa fred, millor, jejeje. Classificacions. Aquest proper diumenge pujada a Sant Muç de Rubí. Quines ganes...

Corren que se les pelen: TESTSET amb Manuel Bonastre

2010-10-01T18:06:00.011+02:00

FITXA

Nom: Manuel Bonastre Thió.

Club: CORREDORS.CAT, (amb el nick NOLO58).

Data i lloc de naixement: 12/04/1958 Barcelona.

Alçada: 1,75 m.

Pes: 81 kg.

Millor marca en 10 km: Ruta: 42'08" (Cursa de Can Mercader, Cornellà 2010). No tinc cap 10 km. fet en pista.

Millor marca en mitja marató: 1h37'42" (Mitja Marató de Barcelona 2010).

Millor marca en marató: 3h35'42" (TUI Marató de Palma de Mallorca 2009).

TESTSET

1- Circuit, zona, parc, camí, etc.., favorit per entrenar?: Quasi sempre entreno pel poble de Sant Quirze del Vallès. Tinc muntanya, i un circuit de 8km. majoritàriament per camins. Faig les sèries al polígon de Barcelona Moda Centre, (asfalt). Les tirades llargues pel riu Ripoll a Sabadell. Poques vegades he anat per Collserola, per la banda de Sant Cugat. Quan viatjo, sempre m'agrada córrer per el lloc on vaig, i així ho conec millor. Recordo una trotada fantàstica per una platja d'Eivissa a les 7 del matí d'un día de Setembre...

2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: Sopo el de sempre. L'esmorçar previ d'una mitja o una marató el faig una mica més fort que l'habitual. No tinc manies amb la dieta. Només quan la cursa es una marató menjo més pasta en els 2-3 dies previs.

3- Sabatilles actuals per competir?: Nike Vomero 4 per tot, (prácticament només competeixo en ruta). I sovint entreno amb Asics Gel Kinsei 3, per fer rotació de "zapas".

4- Escollir 3 curses favorites del calendari, de qualsevol distancia: Marató de Barcelona, Mitja Marató de Ripoll, i Cursa Bombers de Barcelona.

5- La cursa de la teva vida, fins avui?: La primera marató sempre es inolvidable. Marató del Mediterrani 2007, seguint l'estela del gran mestre Miquel Pucurull. Pot ser l'altre seria la Marató de Palma 2009. No tenia fixat cap objectiu, però em va sortir rodona. Vaig rebaixar 13 minuts la meva marca, i és l'única ocasió que he guanyat al meu germà Xavier. I ademés es la marató en la que vaig acabar més sencer, i de la que em vaig recuperar més ràpid.

6- Fita esportiva, (cursa, campionat, medalla, etc...), de la que et sents més orgullós?: La cursa que més il.lusió em va fer, es la de la Festa Major de Sant Quirze 2009. Son 5 km, i una cursa molt casolana, sense xip ni res, però ha estat la cursa en que he corregut amb la meva filla gran Elisabet, i la seva parella en Jordi. Ara només falta que la petita, (Anna), també faci alguna cursa.

7- Un somni esportiu per complir?: M'agradaria poder fer ultra-curses fora d'asfalt, d'aquestes que tenen un component d'èpica i d'aventura com la Matagalls-Montserrat, o la Costa Brava Challenge. També em faria molta il.lusió poder fer una Triatló. Jo abans de córrer havia fet bicicleta. El que tinc més fluixet es la natació..., però tot es pot apendre. I per suposat córrer algún dia la NY Marathon!!!.

Empat!

2010-10-01T17:24:00.006+02:00

L'enquesta finalment a acabat amb un empat a 10 vots entre els 10 km. i la mitja marató. Reconec que creia que la marató tindría més vots, (només 4), i que la mitja marató guanyaría, però els resultats son els que son. No es ni molt menys una mostra representativa de res. Simplement defineix les actuals preferencies d'un grapat d'amics i amigues runners. Mitifiquem molt la marató, però quan tenim que triar una distància preferida ens decantem per curses més curtes?. Amb l'edat, i consecuent perdua de "chispa" i velocitat, mirem amb millors ulls distàncies llargues?. Tot es possible, i tot depèn, no?. Gràcies per col.laborar!.

Quina es la teva distància favorita?

2010-09-20T09:55:00.007+02:00

La majoria de nosaltres participem en curses de diferents distàncies i perfils, però suposo que tots tenim aquella distància preferida, a la que tenim agafada la mida i aconseguim les millors marques, o perque es la que millor s'adapta a les nostres característiques com corredor i disfrutem més que en qualsevol altre, etc,...O pot ser totes ens agraden per igual?. En qualsevol cas teniu l'oportunitat de triar una o vàries d'aquestes distàncies a la mini enquesta que us proposo i que veieu a la part dreta del bloc. Gràcies a tots i totes per avançat!.

Els 2 aneguets de l'Ametlla

2010-09-12T23:09:00.027+02:00

Hem faig gran, soc un corredor popular mediocre, (del "montón", que mediocre sona mal.lament, no?), i sé que mai guanyaré cap cursa, i ni tan sols m'aproparé a la victoria, però curses com la d'avui son una important injecció de moral, i et deixen tant satisfet, que penso que tot això val la pena. Que val molt la pena apropar-se fins a aquest petit i encantador nucli de l'Ametlla de Merola, (antiga colònia tèxtil amb uns 500 habitants), per gaudir d'una de les millors curses del calendari català. Per maca, per molt ben organitzada, ( l'Arcadi Alibés està darrere, i es nota ), i per l'extraordinari ambient que es respira. 100% recomanable. Son 10 km. amb una majoria de terra, alguns d'asfalt, i uns quants metres de gespa. Recorregut trencacames, amb desnivells i tobogans importants, de 2 voltes d'uns 5 kms c/u. Es dura, però mooolt divertida. Feia força caloreta, però el dia era maco de veritat. He fet 45:34 a ritme de 4:34 m/km. LLoc 129 de 396 arribats, (i el 31º de la categoria). De menys a més, que es com m'agrada córrer sempre que tinc el cap fred. Segons 5 km. més ràpids que els primers, amb parcials de 23:06 + 22:28, i acabant fort, més fort que mai, i amb aquella sensació de tenir una mica més a dins. M'encanta acabar aquestes curses "no objectiu" amb ganes de més canya, i amb un cartutxo a la recàmera. L'any passat vaig fer uns discrets 48:02 anant practicament "a tope" i sense reservar res, i aquest any 45:34 sense forçar la màquina. No està gens mal.lament la progresió, no?. Aquesta progresió es la que dona més ànims per continuar creixent com a corredor. Per intentar-ho almenys. Ha guanyat el crack del F.C. Barcelona Pol Guillén, (es la seva 5ª victoria a l'Ametlla), sense despentinar-se i amb un temps de 33:03. Classificacions. Ja queda menys per la Mitja de Sant Cugat del 3 d'Octubre, i no tinc del tot decidit si faré alguna cursa abans, però m'he quedat amb ganes, això si, moltes ganes...

Les meves sabatilles (6): Brooks Cascadia 5

2010-09-08T22:48:00.009+02:00

Ja porto uns quants entrenaments amb aquestes fantàstiques Brooks Cascadia 5. Simplement sensacionals. Es evident que no sempre allò que pot servir per un corredor serveix per qualsevol altre. No existeixen 2 peus iguals, ni 2 corredors iguals, ni 2 maneres de córrer iguals, etc,..., però es que Brooks fa bones sabatilles, i les sensacions que proporciona aquesta "zapa" son de primera. Reconec que no les he forçat al màxim sobre terrenys molt tècnics, (i això no vol dir que no serveixin per aquests casos), però per fer una mica "el cabra" son de lo milloret, per no dir les millors. Gran estabilitat, i una ex-tra-or-di-nà-ria amortiguació amb només 340 gr. No descarto presentar-me el Diumenge al Cross de l'Ametlla de Merola amb elles... Ahhh, i ja sabeu el millor lloc per comprar aquestes Cascadia: Ashisports, evidentment, jejeje.

V Mitja Marató de Sabadell: Bon Test!

2010-09-05T21:41:00.022+02:00

Calor, molta calor. Normal un 5 de Setembre, això es veritat, i per tant cap sorpresa. La idea era probar el meu estat de forma "real", però sense donar-ho tot, en cap cas. Anar fort, (jo no puc anar de passeig a una cursa, no ens enganyem), però deixant els objectius en mitja marató per més endavant, (Sant Cugat, Mataró, Terrassa i Granollers). Doncs estic molt content, perque he complert de sobres amb aquest objectiu. 1h36:41, a ritme de 4:35 m/km, i lloc 232 de 920 arribats. Parcials de 22:22 + 23:08 + 22:30 + 23:25 + 5:16. El circuit de 2 voltes d'uns 10 kms, feia baixadeta en els primers 5 kms., per pujar en els següents 5, es per això dels parcials. No es un circuit dur, però la calor el fa dur. He mantingut un bon ritme durant practicament tota la cursa, però els ùltims 3-4 kms., he baixat clarament el ritme perque no tenia gaires forçes més, i amb la calor que feia he pensat que la feina ja estava feta, i "a otra cosa mariposa". He passat pel km. 5,5 al lloc 296º, pel km 15,5 al 243º, per acabar el 232º de la general. Ben organitzada, però he trobat a faltar algun avituallament de beguda isotònica durant la cursa, (si que donen llauna d'Aquarius a l'arribada). Una Mitja Marató un 5 de Setembre crec que ha de donar alguna cosa més que aigua calentona. Jo sempre porto alguna cosa en forma de gel o pastilles isotòniques, però avui he vist molta gent patir "pajarones" importants per culpa de les temperatures i per una hidratació incomplerta, no en quantitat, però si en qualitat. Molt bona gestió de cues al arribar a meta per l'entrega de regals, fruites, etc. El proper Diumenge un nou test a l'Ametlla de Merola. Classificacions. Ahhh, i aprofito per presentar-vos al soci nº 76245 del C.N.Terrassa, als meus braços i amb cara de circunstancies. Atenció al seu prometedor futur com runner. Te molt bones cames i pulmons!!!.

Corren que se les pelen: TESTSET amb Abel Antón

2010-08-29T23:10:00.010+02:00

FICHA

Nombre: Abel Antón Rodrigo

Club: C.D. Abel Antón STRANDS.COM

Fecha y lugar de nacimiento: 24/10/1962 Ojuel (Soria)

Altura: 1,78 m.

Peso: 68 kg.

Mejor marca en 10km: 27'51"37 (Göteborg 05/08/95)

Mejor marca en media maratón: 1h03'03" (Media Maratón de Azkoitia-Azpeitia 03/98)

Mejor marca en maratón: 2h07'57" (Maratón de Londres 26/04/98)

Mejor marca en 5000m: 13'15"17 (Berlin 30/08/94)

TESTSET

1- Circuito, zona, parque, camino, etc..., favorito para entrenar?: Para mi Valonsadero es el entorno natural donde he corrido toda mi vida.

2- Cena preferida el dia antes de la competición?: Espaguetis más pescado a la plancha.

3- Zapatillas actuales para entrenar/competir?: Me gustan mucho las Rider 13 de Mizuno, pero he llevado Reebok durante 20 años, y no he tenido ningún problema.

4- Escoger 3 carreras populares favoritas del calendario, de cualquier distancia: San Silvestre Vallecana es la más especial, Jean Bouin de Barcelona, y la Subida al Castillo de Chiva (Valencia).

5- La carrera de tu vida, hasta hoy?: El Campeonato Mundial de Sevilla 99, para mi es la más especial.

6- Logro deportivo, (carrera, campeonato, medalla, etc...), de la que te sientas más orgulloso?: Los 2 Campeonatos del Mundo de Maratón: Atenas 97, y Sevilla 99.

7- Un sueño deportivo por cumplir?: Ser campeón Olímpico.

Col.lecció Tardor-Hivern 2010 (I)

2010-08-27T23:22:00.018+02:00

Ja tinc bastant clar quines curses faré fins al mes de Desembre. Les primeres, encara d'estiu, son la Mitja Marató de Sabadell el proper 5 de Setembre, i el 22º Cross de L'Ametlla de Merola del 12/09. Una cursa que recomano a tothom, i a la que ja li dedicaré una entrada en uns dies. El 3 d'Octubre aniré fort a la 27ª Mitja de Sant Cugat, i el dia 10 del mateix mes faré una de les meves favorites: La Cursa de Fons a Sant Muç de Rubi. Una pujada a Sant Muç, dura, dura, dura, però que ja vaig fer l'any passat, i em va encantar, (i amb sortida a 100 metres de casa dels meus pares, jejeje). Després dubto si fer els 10km. del C.N. Sabadell, o repetir els 10km. urbans de Manresa, una cursa rapida que ja vaig fer al 2009, i amb un bon record. Els 10km. del Pont de Vilomara i Rocafort del 31/10 que es practicament segura, així com les "diferents" 5 Milles nocturnes de Cerdanyola del 13/11. A partir d'aqui, ja no ho tinc tant clar, i decidiré més endavant quines curses faig, (si es que corro alguna), just abans de la Mitja Marató de Mataró del 5/12, una cursa a la que li tinc moltes ganes...Ja aniré ampliant informació sobre totes aquestes curses a mesura que s'apropin les dates. Per cert,...i vosaltres, que fareu aquesta tardor?.

Proper objectiu: Sabadell

2010-08-20T23:06:00.010+02:00

Si no tinc cap contratemps, el diumenge 5 de setembre correré la V Mitja Marató de Sabadell. Si, es cert que a aquelles alçades de temporada ningú te el cos per esforços d'aquest nivell, però en el meu cas es diferent perque la lesió del mes d'abril em va deixar un parell de mesos amb una mínima activitat atlètica, i es pot dir que vaig "descansar" a l'Abril-Maig, per començar la temporada al Juny-Juliol. No he deixat d'entrenar durant tot l'estiu, i de fet estic practicament millor que mai. No la faré al màxim, perque el veritable objectiu de tardor es la Mitja de Sant Cugat. A l'octubre arribaré en bona forma, i a Sant Cugat intentaré apropar-me a la marca de Granollers 2010 (1h33:44). He dit apropar-me, perque l'intent més seriós de millorar-la serà, si tot va bé, al desembre a Mataró, que es més planera. Però ja arribará el moment de parlar d'això. La Mitja de Sabadell arriba d'hora, i per tant fará calor, molta calor. Diuen que el recorregut es més suau que anys anteriors, però tot i això crec que no es lloc per anar a fer marca. Pot ser un molt bon entrenament exigent de 21 km. Un test.

Les meves sabatilles (5): Asics DS Trainer 15

2010-08-14T10:23:00.009+02:00

Fantástica sabatilla aquesta Asics DS Trainer 15. He fet ja un parell de bons entrenaments, i estic encantat amb elles. Tenen un equilibri molt aconseguit entre amortiguació, estabilitat, i lleugeresa. Es ideal per corredors de menys de 70-75kg, amb una mica de pronació, (o també neutres amb tendència a la pronació després d'uns kms.), i per entrenaments ràpids i/o competicions fins a la marató. Podem dir que per un atleta lleuger, serveix practicament per tot. Disposa de tota la tecnología d'Asics: "Ajuste biomórfico", "Sistema de lazado asimétrico", "I.G.S", etc, etc, etc..., pesen entre 280-300 gr., (depèn de la web consultada), i jo també destacaria una excel.lent tracció sobre l'asfalt. Amb elles tinc intenció de competir a les properes curses de 10km. i mitja marató, i si responen bé, pot ser a una propera marató. Es podrien considerar per molts una mixta, i son un complement perfecte de les meves Saucony Guide 3.

Corren que se les pelen. TESTSET amb Joan Carles LLurdés i Coit

2010-08-08T13:52:00.012+02:00

FITXA
Nom: Joan Carles LLurdés i Coit.
Club: No sóc membre de cap.
Data i lloc de naixement: 27/03/1966 Manresa
Alçada: 1,66 m.
Pes: 67 kg.
Millor marca en 10km: 41'57" (Igualada 2009).
Millor marca en mitja marató: 1h37'55" (Mitja Marató de Banyoles 2009).
Millor marca en marató: 3h54'08" (Marató de Barcelona 2010).

TESTSET
1- Circuit, zona, parc, camí, etc, favorit per entrenar?: El Poal de Manresa, i el camí de la Sèquia entre Manresa i Santpedor.
2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: Res d'especial si és una cursa de 10 km. Si és una mitja marató, un plat de pasta i una cervesa
3- Sabatilles actuals per competir?: Asics
4- Les 3 curses populars favorites de qualsevol distancia?: Tàrrega, Manresa, i Bell-lloc d'Urgell, (les úniques que fins ara he repetit, i per tant tinc un cert criteri per afirmar-ho). Tot i així són d'aquelles que agrada repetir l'any següent.
5- La cursa de la teva vida, fins avui?: La Marató de Barcelona d'enguany. No vaig complir el meu objectiu quant al temps final, però si satisfer el corcó de tot corredor popular de fer una marató i traspassar la línia d'arribada encara sencer.
6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: La meva primera mitja marató, (Sitges 2009). Sense haver fet abans cap altra cursa d'aquesta mateixa distància, jo i un company ens hi vam "llançar", i vam acabar força bé i satisfets. Vam "descobrir" que això de les curses populars "enganxa".
7- Un somni esportiu per complir?: Com no podré guanyar mai res, em conformo amb acabar les meves curses amb una certa dignitat. Sobre tot alguna altra marató que s'em passi pel cap de fer.

B10

2010-08-02T22:18:00.022+02:00

Li confessaba Pablo Villalobos a Pol Guillén, el passat divendres devant de la porta 8 de l'Estadi Olímpic, que es trobaba bé, que tenia bones vibracions i molta confiança de cara a la marató de diumenge a les 10h. Suposo que tots deuen pensar i/o dir gairebé el mateix quan es troben devant d'una competició de primer nivell, no?. En qualsevol cas Pablo no ens va enganyar, i va completar una marató sensacional, de menys a més, i finalitzant en cinquena posició, just per devant de Rafa Iglesias, un altre que representa el millor relleu de Chema Martinez pels propers anys. Un relleu que de moment no es del tot efectiu, perque un cop més Chema ha estat el millor dels espanyols. Segon a la línia de meta, ha fet tota una demostració de talent, força, cap, i experiència. Nacho Caceres i Pepe Rios no han tingut el seu dia, i han optat per la retirada. La marató la vaig seguir per TV, però en canvi la final dels 1.500 m. de divendres si que la vaig poder gaudir en directe, (al costat d'uns familiars de l'atleta Marta Domiguez, per cert). Sempre es espectacular una final de 1.500, i amb espanyols de favorits encara més. Al final no va guanyar el més favorit de tots, però l'autoritat de la victoria d' Arturo Casado va ser total. Bronze per Manuel Olmedo, i 4º lloc, (medalla de xocolata), per l'incombustible Reyes Estévez. L'Estadi Olímpic LLuis Companys no es va omplir del tot. Crec que cap dia a arribat a omplirse completament. Pot ser no ens acaba d'enganxar això de veure una bona colla de "sonats" corrents al voltant d'una pista de tartan. I no, segurament no tenim la cultura i gran tradició atlètica d'altres paisos, però em va cridar l'atenció el percentatge de públic estranger que poblaven la grada. Jo diria que majoria. Gran ambient, si, però va faltar allò "d'omplir fins a la bandera". No tenim uns campionats d'Europa cada any!. Ah, i disculpeu la baixa qualitat de les fotos. Estan fetes amb mòbil.

El Dragonkhan de La Floresta

2010-07-25T22:02:00.018+02:00

Fa temps que, (per culpa de la lesió, de la meva paternitat, i de l'arribada de la temporada d'estiu amb poques curses interessants), ja no segueixo cap planing d'entrenaments específic, i vaig una mica a cegues ultimament a les curses. Avui he fet una molt bona cursa. Repetia a La Floresta, i per primera vegada he pogut comparar temps de l'any passat amb aquest. He millorat 3'14" aquest any!!!. La Cursa Popular de La Floresta es curta, però molt dura. Son 5 km. de pujar i baixar, amb més pujades a la primera meitat, i que exigeixen de força a les cames. De tota la que tinguis. Segurament es la cursa més "trencacames" que he corregut fins avui. He acabat amb un temps de 21:34, i al lloc 76 de 250 arribats. Posició 26 a la meva categoria. Parcials de 4:25 + 4:35 + 4:24 + 4:20 + 3:50. Molt content. A partir d'ara si que intentaré tornar a entrenar amb un objectiu més concret i visible. Pot ser la Mitja de Sabadell al setembre, o la de Sant Cugat a l'octubre. Descarto, crec que definitivament, una marató de tardor. Classificacions.

Marquitis?

2010-07-22T23:08:00.010+02:00

Quina es la vostra marca de sabatilles de running preferida?. Perqué?. Creiem que es la millor per la seva qualitat, es la que millor imatge i marketing te, o es simplement la que podem pagar. Busqueu l'assessorament de la botiga especialitzada?. Es pot parlar de millors marques de sabatilles, o es més just parlar de models concrets de cada marca. Quina importància li donem a l'estètica a l'hora de triar unes noves sabatilles?. Sou fidels a una única marca?. Teniu més d'un parell?. Si, masses preguntes, però m'agradaria saber que penseu de tot això, i si voleu m'expliqueu quina es la vostra marca, o el vostre model concret de sabatilles favorit, o sencillament l'actual o actuals. Gràcies per avançat. Tinc curiositat, i cert intères professional...

Les meves sabatilles (4): Saucony Progrid Guide 3

2010-07-11T09:22:00.017+02:00

Ja porto un parell de bons entrenaments amb aquestes Saucony Guide 3, i transmeten molt bones vibracions. Si, es cert que amb els meus 61kg. potser no necesito tanta amortiguació, però penso en aquelles tirades llargues, i sobre tot en sesions de preparació de mitges i maratons, amb molts km., i on sempre es millor una mica més de protecció, confort, i amortiguació. Crec que treuré profit d'elles. Tenen un pel de correcció pels meus peus una mica pronadors, i destaquen per la seva comoditat, estabilitat, i excel.lent amortiguació, amb els seus escasos 337 gr.

Cursa Festa Major de Terrassa 2010

2010-07-04T21:52:00.014+02:00

Cursa solidària, (1€ d'inscripció donats a Oncolliga), de la Festa Major de Terrassa 2010. Es la cursa de la meva reaparició després de la lesió de genoll, i la primera cursa que repeteixo. El circuit, de 7,8 km., no és el mateix d'altres anys, i per això els resultats no son del tot comparables. No importa. Es tracta de tornar a córrer, competir, i gaudir d'una cursa. Com podeu imaginar, entre lesió i paternitat, porto uns mesos sense poder fer els entrenaments que voldría. Fa molt temps que no faig sèries, per exemple. Això si, no he deixat d'entrenar un mínim de 2-3 dies per setmana, i la forma no la he perdut del tot. No he millorat, però almenys no he anat enrere. Sortida a les 20h. amb forta calor, i ganes d'apretar desde l'inici, però la prudència sempre es bona aliada del corredor inexpert i decideixo anar reservant una mica, i ja veurem que tal. Primers quilòmetres acompanyat pel Ramon, company del natació. Molts atletes egarencs, i moltes samarretes del C.N.T, (Club Natació Terrassa) i de la U.A.T, (Unió Atlètica Terrassa). Durilla pujada per la carretera de Castellar, on es veu el que va més fort o més just de forçes. Jo vaig bé. Millor de lo esperat. Toca apretar les dents i mirar d'avançar corredors al tram de Jaume I, també exigent. Arribo relativament fort a l'últim km., i ara toca accelerar el ritme a la zona d'Abat Marcet, per encarar la recta final. Es a la recta final que veig que em falta un pel de velocitat i "chispa", i en lloc d'avançar alguns corredors com de costum, soc superat per mitja dotzena d'atletes amb millor final que jo. Temps final de 33:42, a un ritme de 4:20 m./km., (molt a prop del meu millor ritme a una cursa de 10km. de 4:19 m./km.), i a la posició 169 de 724 arribats a meta. Guanya el crack local Jaume Leiva, que ja s'entrena per la propera marató de Berlín. Jo, molt satisfet. Millors sensacions de les previstes, i molt a prop dels meus millors ritmes. Ara toca mantenir, o intentar millorar, l'actual estat de forma per poder superar aquest rendiment a la propera cursa. Classificacions oficials.

Premis Blocs Catalunya 2010

2010-06-26T21:16:00.007+02:00

Fins el 6 de setembre podeu votar pels millors blocs de Catalunya, (i escrits en català), que es presenten als III Premis Blocs Catalunya 2010. Estan dividits per diverses categories, i aquest runnec el trobareu al apartat d'esports, lògicament. També es pot votar pels posts que més agradin, de entre els últims 10 publicats a cada bloc, (o a tots 10, si us agraden tots, es clar), jejeje. La veritat és que vaig sentir a parlar d'aquests premis gràcies al col.lega Joan Carles LLurdés, (un dels màxims favorits a guanyar amb el seu magnífic Marathon man). El meu bloc no és el millor, ni de lluny, i de fet fins avui ni tan sols pensava en fer cap promoció de la meva participació, però he decidit que puc intentar almenys... no quedar l'últim.

Al loro, que tornooo!!!

2010-06-23T18:12:00.015+02:00

Com podeu imaginar porto uns dies "liadillo" netejant cacones, canviant bolquers, i passejant-me alguna nit per casa, mig zombie a les 04h. de la matinada, per que el bebè agafi la son. La paraula esgotament agafa una nova dimensió durant aquests dies, jejeje. Això si, tot amb un somriure d'orella a orella. Però ja tinc una mica de "mono" per córrer alguna cursa, i com la recuperació del meu genoll es pràcticament total i ja fa molts dies que no tinc la més mínima molèstia, he decidit definitivament reaparèixer el proper 3 de Juliol aprofitant que tenim a Terrassa la XXXI Cursa Solidària de Festa Major. La cursa es el dissabte a les 20h. El circuit es totalment urbá i nou, per culpa de les obres a la part de Rambla d'Ègara. La distància es d'uns molt poc habituals 7.800 m. És previsible una calor important, però poden més les ganes de tornar a sentir-me de nou corredor. El risc es alt, perque tota la meva ciutat i els meus veins poden ser testimonis directes del meu lamentable estat de forma, jejeje. Correrem aquest risc!.

Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet...

2010-06-14T20:37:00.007+02:00

Ja tenim al Pol entre nosaltres!!!. Concretament desde el passat 11 de juny. Ha nascut rosset, blanquet, i amb ulls d'un fosc color blau. Un nen guapíssim, vaja, (que ha de dir el seu pare, es clar), i que representa, això si, un autèntic miracle, si tenim en conte que el seu pare es lleig amb avarícia, jejeje. Menys mal de la seva mare!. Va arribar amb salut i sense donar-nos més problemes dels normals, almenys durant els primers dies. Ja tindrà temps per donar-los el punyetero, ja tindrà temps... Està clar que a partir d'ara entrenaré menys, i sobretot més cansat, però potser també tindré un motiu més per fer-ho. Un nou element motivador. Crec que té bones cames, o sigui que em guanyarà d'aqui a ben poc. Pas als joves!!!

Corren que se les pelen: TESTSET amb Arcadi Alibés

2010-06-09T20:07:00.006+02:00

FITXA
Nom: Arcadi Alibés Riera
Club: CALAM (Club Atlètic l'Ametlla de Merola), Domingo Catalán Fondistes Club, i Corredors.cat.
Data i lloc de naixement: L'Ametlla de Merola 01/10/1959
Alçada: 1,68 m.
Pes: 62 kg.
Millor marca en 10km: 37'19" (Sant Boi 1993)
Millor marca en mitja marató: 1h20'50" (Mitja de Vilanova i la Geltrú 1994)
Millor marca en marató: 2h53'06" (Marató de Sevilla 1994)

TESTSET
1- Circuit, zona, parc, camí, etc,...favorit per entrenar?: Carretera de les Aigües a Barcelona, Camí de les Collades, Can Brunyoc i Cornet a Sallent, Carretera de la Plana i circuit del Cross a l'Ametlla de Merola.
2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: L'últim àpat ja no és tant important. Pot ser un sopar normal, sense "invents" ni guisats, però ja no cal que sigui només de pasta, si l'alimentació de l'última setmana ha estat la correcta.
3- Sabatilles actuals per competir?: Diadora Magnitude per entrenar i marató, i Diadora Samurai per mitges i 10.000 metres.
4- Les 3 curses populars favorites de qualsevol distancia?: Marató de Barcelona, Cross de l'Ametlla de Merola, Cursa de Canovelles el dilluns de Pasqua.
5- La cursa de la teva vida, fins avui?: La Marató de Sevilla del 94. Va ser perfecta.
6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: La mateixa marató de Sevilla del 94, la del Sahara del 2003, i la de l'Antàrtida al 2005.
7- Un somni esportiu per complir?: Acabar la col.lecció de maratons olímpiques i poder continuar fent el que faig tota la meva vida.

Magneto i els seus poders

2010-06-04T22:59:00.017+02:00

No puc estar del tot segur si es gràcies a la magnetoteràpia, o simplement a la lògica evolució d'una lesió que tenia que millorar, però la veritat es que amb els poders de Magneto, o sense ells, en una setmana de tractament al centre REDI de Terrassa, (a tocar de casa), he superat els 10kms de cursa contínua, per arribar avui als 14,2kms. d'entrenament a ritme digne, i sense cap molèstia. Bones sensacions, i sobre tot el sentir-me corredor de nou. Retrobar-me amb això m'ha fet feliç. Ara ja veig la llum al final del túnel. Una llum intensa i encisadora que em fa somniar en tornar a donar guerra, i gaudir, a qualsevol cursa del nostre calendari, ben aviadet.

Corredor dolent, però mediàtic.

2010-05-30T20:39:00.012+02:00

Els amics de la revista Planeta Running em van proposar escriure un text sobre les sensacions al voltant de córrer una primera marató. La meva primera marató: Barcelona 2010. Vaig acceptar de seguida, però sense calcular la dificultat d'intentar descriure un cúmul tant gran, personal, i profund, de sensacions en només 550 paraules. Era l'única condició. Al poc de començar em vaig adonar que era sencillament... impossible. El primer esborrany del text tenia unes 1.300 paraules, i vaig tenir que reduir i mutilar el text fins arribar al tamany definitiu. Redactat com una espècie de telegrama, però de 550 paraules. Segur que un bon escriptor o narrador pot transmetre moltes més coses i més profundes en només un parell de frases, però jo no, i he fet el que he pogut. El resultat final el podeu trobar al nº 26 de la revista, corresponent al mes de Juny. Inclou també altres reportatges que si son interessants de veritat, com un sobre convinar el running amb altres esports, o la espectacular aventura de Dan Hornery, un australià, (amic d'en Marc Roig), que ha dedicat tot un any a viatjar i córrer curses per tot el món.

Ja son 10!

2010-05-27T22:47:00.014+02:00

Avui ja he fet 10 kms. seguits i sense dolor!!!. Igual resulta que el sulfato de glucosamina funciona!. Estic content perque després de varies setmanes amb avenços molt lents i petits, en 1 setmana he passat de 7 a 10 km., i això anima molt. Dilluns començo, per recomanació del traumatòleg, un tractament de magnetoteràpia. Faré 20 sessions de 30 minuts amb la idea de que la recuperació continuï per bon camí. Tot i que faig bastants menys quilòmetres que abans de la lesió, no guanyo pes, em noto amb força a les cames, i miro de combinar el running amb bici i natació. Aprofito per destacar que el meu club, el C.N. Terrassa, està disputant la final de la Lliga Nacional-Divisió d'Honor de Waterpolo. Ahir vaig presenciar la derrota 7-10, en el primer partit d'aquesta final, (a 3 partits), contra el C.N. Atlètic-Barceloneta. Serà practicament impossible remontar devant un superequip com el Barceloneta, però tenim motius per estar orgullosos del nostre equip. Ha jugat la final en 3 dels últims 4 anys, i al mes de Novembre van trencar la increible ratxa del Barceloneta de 4 anys i 140 partits sense perdre. Passi el que passi,... felicitats companys!!!

Corren que se les pelen: TESTSET amb Jaume Leiva

2010-05-19T16:16:00.006+02:00

FITXA
Nom: Jaume Leiva
Club: Club VO2
Data i lloc de naixement: 30/07/1983 Terrassa
Alçada: 1,83 m.
Pes: 67 kg.
Millor marca en 10K: Pista 30'17" (Castellar del Vallès 2007). Ruta 30'26" Cursa dels Nassos o Cursa Bombers, (no ho sé)
Millor marca en mitja marató: 1h06'57" (Mitja Marató de Terrassa 2010)
Millor marca en marató: 2h16'27" (Marató de Sevilla 2010), debut.

TESTSET
1- Circuit, zona, parc, camí, etc..., favorit per entrenar?: Circuit de cross a Torremarimón, (Caldes de Montbui).
2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: Pasta fresca i carn. De postre un yogurt amb cereals i panses.
3- Sabatilles actuals per competir?: Mizuno Wave Musha.
4- Les 3 curses populars favorites de qualsevol distancia?: Mitja Marató de Terrassa, Cursa Popular de Festa Major de Terrassa, Cursa dels Bombers.
5- La cursa de la teva vida, fins avui?: 2 molt diferents. La primera el dia que vaig guanyar la popular de Terrassa del 2007, (desde petit veia atletes com Bartolomé Serrano, Hicham Chatt, José Rios, entre d'altres, que eren vençedors absoluts, i el meu somni de petit era guanyar-la un dia. Així que aquell dia va ser especial).
L'altre, molt més important, ara fa poc. El meu debut a la marató amb 2h16'27", a la Marató de Sevilla 2010. Ha estat molt dur, sobretot preparar una marató amb 8-10 hores de feina a un gimnàs de Terrassa, i compaginar això amb els entrenaments. Si al final la marató et surt bé, la satisfacció és molt més gran.
6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: La Marató de Sevilla 2010.
7- Un somni esportiu per complir?: Ser internacional absolut.

Jo, robot

2010-05-16T15:57:00.004+02:00

Soc un robot. No sento dolor, no sento ni fred ni calor, no sento cansament, no sento res. Soc un runner robot que en lloc de genolls té unes complexes articulacions electro-mecàniques, i que pot córrer tant com vulgui. Això he cregut durant uns quants quilòmetres de l'entrenament d'aquest matí, però he despertat al apropar-me al km. 7, i just abans d'arribar el dolor he parat. Molt content, perquè per primera vegada en un mes aguanto 7 kms. de carrera contínua sense que em faci mal el genoll. Potser un miratge en el desert, o una senyal inequívoca de la meva lenta però segura recuperació?. Ho veurem en els propers dies.

Running in the rain

2010-05-13T23:37:00.011+02:00

Avui m'ho he passat de conya correns sota la pluja. No se si estareu tots d'acord en que córrer amb pluja es un plaer, però estic segur que per molts de vosaltres si. I si es a l'estiu molt millor. Tot i que encara no estem a l'estiu, ja no fa gaire fred, i avui he gaudit d'un curt però divertidíssim entrenament. Només trepitjar el carrer ja ha començat a gotejar..., miau, he pensat. Doncs als pocs minuts...patapaaam!!!, quina quantitat d'aigua en 1 minut!, jajaja. Doncs jo amb un somriure d'orella a orella i correns a tota llet. No he fet ni 5 kms., (no estic per córrer gaire més per culpa del cartílag del genoll), però a ritme de 4'53" m./km., i sobre tot divertits com mai. Lògicament he arribat mullat fins als ossos, però...i que?. Per cert, demà dia 14 es el meu aniversari!!!. Si, 42 "tacos" i disfrutant com un nen del "running in the rain"...

Mica en miiica,...

2010-05-07T16:43:00.014+02:00

Ahir vaig fer, acompanyat de la meva cunyada Mireia, un nou, i curt, entrenament. En aquest cas pel Parc de Vallparadís de Terrassa. Ritme molt suau, gaudint de la companyia i del parc. Amb bones sensacions, i cap rastre de dolor. Però es clar, no vaig arribar a fer 6 km. Estic mooolt lluny dels meus ritmes i kms. de fa unes setmanes, però almenys crec que podré guanyar en confiança poc a poc, i amb molta paciència. Puc apretar sense problemes, i de fet ahir, per probar una mica, vaig fer l'últim km. a 4:28 sense cap esforç extraordinari, però com no vull tenir presa per recuperar-me, només espero poder augmentar mica en mica els kms., sense que aparegui el dolor. Cap més objectiu de moment, però totes les ganes del món!

Tornar a començar, tornar a lluitar, tornar a vençer (?)

2010-05-02T20:07:00.005+02:00

Un tractament a base de Ibuprofeno els primers 5 dies, i Sulfato de Glucosamina durant almenys 3 mesos, es la recomanació del traumatòleg per intentar recuperar el meu erosionat cartílag del genoll. Puc córrer, però no si em fa mal. No forçar mai, i si noto que s'apropa el dolor, parar. Això vol dir que no estic correns més de 20-30 minuts. Només 3 breus sesions d'entrenament en els últims 15 dies de 4-4,2 i 5,2 km. Evidenment he perdut la bona forma que vaig guanyar durant l'any d'entrenaments, però em toca començar practicament de 0, i encara que es molt frustrant, no puc fer res més. Paciència i mirar de fer algo de bici i piscina mentres recupero el maleït cartílag. Curiosament he perdut pes, i crec que es per l'angoixa i per la mala llet que estic treient!!!, jajaja.

Corren que se les pelen: TESTSET amb Marc Hurtado

2010-04-21T17:26:00.009+02:00

FITXA
Nom: Marc Hurtado Sabater
Club: Runnersworld Barcelona
Data i lloc de naixement: 1988. Girona
Alçada: 1,84 m.
Pes: 62 kg.
Millor marca en 10K: Ruta 32'55" (Cursa de la Mercè, Barcelona 2009)
Millor marca en mitja marató: 1h11'56" (Mitja Marató Ciutat de Tarragona 2009)
Millor marca en marató: Encara no he fet cap marató.

TESTSET
1- Circuit, zona, parc, camí, etc..., favorit per entrenar?: Parc de Montjuic
2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: Una bona amanida, i un plat de pasta saltejada amb dos ous.
3- Sabatilles actuals per competir?: Saucony Type A
4- Les 3 curses populars favorites, de qualsevol distancia?: Cursa Fira Sant Isidre a Cardedeu, Terç de Marató d'Empúries-l'Escala, Cursa de la Mercè.
5- La cursa de la teva vida, fins avui?: Terç de Marató d'Empúries-l'Escala 2009.
6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: 1er al Terç de Marató d'Empúries-l'Escala 2009, (va ser la primera cursa que vaig guanyar).
7- Un somni esportiu per complir?: Baixar de 9h en un IRONMAN

El 15872 no sortirà demà

2010-04-17T18:58:00.012+02:00

Tinc una estupenda samarreta-dorsal de la cursa Bombers de demà. De les més maques que m'han regalat mai. Però demà es quedarà a l'armari. No estic recuperat, i no tinc ni idea de quan ho estaré. El genoll no esta bé, i el proper dijous faré una nova visita al traumatòleg. És possible que necesiti l'ajuda d'un fisio per la recuperació. Ja ho veurem, però cada cop veig més clar que al mes d'Abril ja no participaré en cap cursa, i pot ser perilla també el mes de Maig. Amb tants dies sense entrenar, perdré gran part de la forma que tants esforços m'ha costat guanyar. A veure si arribo a temps per córrer, en condicions, al Juny a Pineda, per exemple.

1 any de running

2010-04-11T13:28:00.010+02:00

Avui fa just 1 any que vaig començar a córrer. Un 11 d'Abril que vaig pensar que valia la pena intentar ser una mica més feliç per la via de l'esport, de l'esforç, i la salut física i mental. La progresió ha estat molt bona. Tinc 41 "tacos", (al Maig 42), i uns turmells de cristall, però com m'ho passo molt bé correns, per mi no ha significat un gran sacrifici. M'agrada, em senta bé, i em fa feliç. Així de sencill. En menys d'1 any ja corro els 10km. en 43', la mitja marató en 1h33', i he tingut la sort de disfrutar de l'experiència única de córrer i acabar una marató. He participat en 17 curses populars de tot tipus i distàncies, i sempre m'ho he passat de meravella. També he tingut la sort de conèixer gent que val molt la pena dins d'aquest món ple de malalts pel running. Els malalts més sans del món. M'han fet una entrevista a una revista especialitzada, i desde fa uns mesos tinc aquest blog per compartir les meves batalletes. El balanç que faig d'aquest any es, evidentment, molt positiu, i es moment per donar les gràcies a tots aquells que han estat al meu costat, d'una manera o un altre, però que fan possible que jo estigui avui escrivint aquestes paraules. Soc un modest corredor "del montón", i mai guanyaré cap cursa, però això no es el més important. La majoria dels runners no lluitem per guanyar curses, o contra ningú en concret. Per la majoria, la lluita es contra nosaltres mateixos. Volem millorar, i ser cada dia més ràpids i resistents, però si això no es possible sempre podem fixar-nos altres reptes. L'11 d'Abril de 2009 vaig pendre un bona decisió. Un aniversari que celebro avui, curiosament lesionat. No es important, es una osteocondropatia rotuliana fruit d'una mala trepitjada sobre el fang de Canovelles, que em recomana descansar uns dies. Res trencat, i res greu. Això si, no sé com arribaré a la cursa Bombers del proper Diumenge. Dubto molt que estigui com per intentar fer marca com tenia pensat. En qualsevol cas: The show must go on!.

Fang

2010-04-05T19:48:00.025+02:00

La cursa de fons de Canovelles de 15 km., té un cert prestigi entre els atletes populars, i crec que es, a part de per la bona organització, per la divertida combinació d'asfalt i terra, en una proporció de 65%-35% aprox. Es una distància poc habitual, i puja un grau de dificultat quan la pluja del dia abans converteix la part de terra en un autèntic fangar. Jo ja estaba informat d'aquesta possibilitat, però de veritat que tot i la pluja d'ahir no podia imaginar que seria per tant. Per els que estiguin més acostumats al cross, o les curses de muntanya, això deuen semblar tonteries d'urbanita, però es que ha estat la meva primera experiència sobre el fang. I jo amb les meves sabatilles 100% d'asfalt, llises, llises... Però m'he trobat molt a gust en tot moment. La temperatura era bona, feia solet, bon ambient atlètic, i les cames fresques, perque ultimament no faig més de 3 dies d'entrenament per setmana. He sortit, molt endarrerit dins del gran grup, amb dos companys del Natació, el Dídac i el Josep Antoni, i hem anat fent relleus durant els primers 5 km. Sempre a un ritme viu. Al arribar al fang, (abans del km. 6), ja era un campi qui pugui, i he marxat uns metres per devant dels companys, amb l'única preocupació de no caure al terra per culpa d'alguna relliscada, i avançant a molta gent, tret d'algun moment en que les dificultats del terreny ens obligaba a córrer en fila índia. Al arribar de nou a zona d'asfalt, i com tenia reserva de forces, he avançat a molts corredors, per arribar a meta amb un temps real de 1h09:39, a ritme de 4:39 m./km, i al lloc 300 (290 real) de 919 arribats. He tingut l'honor, i la sort, de ser el primer classificat masculí del meu club, d'un total de set homes i dues dones del C.N. Terrassa, però per darrere, (com sempre), de la crack Anna Cos, que ha tornat a guanyar una cursa més a la seva categoria de majors de 50 anys. M'agradat molt la cursa de Canovelles, i he tornat a comprobar que tinc bones cames, i que guanyaba moltes posicions quan més forta era la pujada i més complicat el terreny. Això si, tinc que recuperar els 4 dies d'entrenament setmanals si vull intentar, amb certes garanties, atacar la meva millor marca de 10 km. a les properes Cursa Bombers de Barcelona, o els 10km. de La LLagosta. Classificacions

El dolor és inevitable, el patiment és opcional

2010-04-02T22:11:00.005+02:00

Per fi!. Ja tenim al carrer, (desde fa uns dies), el llibre d'Haruki Murakami, (Kyoto, 1949), "De què parlo quan parlo de córrer". Editat per Tusquets en castellà, i per Empúries en català. Ja vaig parlar d'aquest llibre al Desembre, abans del seu llançament. Ara ja el tinc a les mans, i de les 150 pàgines que he començat a llegir, ja puc destacar alguna frase, com aquesta per donar significat i intentar explicar que es una marató, (i moltes més coses de la vida, segurament): "El dolor és inevitable, el patiment és opcional". Diu Murakami que li va escoltar dir a un maratonià, que utilitzaba la frase com a mantra que repetia dins del seu cap per animar-se durant la cursa.

Col.lecció Primavera-Estiu 2010

2010-03-27T20:20:00.016+01:00

Encara no fa un any que corro, però ja tinc bastant clar que els objectius mes motivants els trobo entre les mitges maratons i maratons. A partir d'Abril, i fins Setembre, el calendari de curses populars no ens dona massa oportunitats de lluïment en aquestes distàncies, (tampoc les altes temperatures son les mes propícies per córrer curses llargues, es clar). Per tant, la meva intenció durant els propers 5 o 6 mesos serà participar bàsicament en competicions d'entre 5 i 15 km. De moment correré el proper 05/04 la Cursa de Canovelles (15 km.), i el 18/04 la multitudinària Cursa Bombers de Barcelona (10 km.). El seguent Diumenge dubto si córrer els 10 km de La LLagosta. Més endavant ja decidiré entre la Mitja Marató de Girona, els 10 km. de Sant Quirze del Vallès, o la Cursa de Sant Isidre a Cardedeu (10 km.), que son el mateix 09/05. El 16/05 tenim una interessant 10 km. Mulla't i corre al circuit de Montmeló, que tinc intenció fer. A partir d'aqui, la resta de curses encara queden molt lluny.

Corren que se les pelen: TESTSET amb Rafael González

2010-03-19T10:40:00.029+01:00

FITXA

Nom: Rafael González Rodrigo.

Club: Independiente. (Acepto ofertas).

Data i lloc de naixement: 13/05/1966. Zaragoza

Alçada: 1,64 m.

Pes: 60 kg.

Millor marca en 10K: Ruta 39'46" (Cursa Sant Antoni de Barcelona 2010).

Millor marca en mitja marató: 1h28'31" (Mitja Marató de Granollers 2010).

Millor marca en marató: 3h28'47" (Marató de Barcelona 2010). TESTSET

1- Circuit, zona, parc, camí, etc..., favorit per entrenar?: La que hago casi todos los dias: De Arenys a Calella por la N-II, al lado del mar.

2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: Espaguetis con aceite, 3 huevos escalfados y 1 yogurt.

3- Sabatilles actuals per competir?: Saucony Trigon Progrid 5.

4- Les 3 curses populars favorites, de qualsevol distancia?: Mitja de Granollers, Marató de Barcelona, 10 km. de Pineda.

5- La cursa de la teva vida, fins avui?: Marató de Barcelona 2010.

6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: Debut en Maratón: Zaragoza 2009 en 3h29'.

7- Un somni esportiu per complir?: En alguna carrera hacer un podium.

Una marató de rècords i records

2010-03-14T18:11:00.076+01:00

Després d'una setmana, encara dibuixo un somriure cada cop que recordo la marató. Una marató de récords. 10.033 corredors van passar per tots els punts de control fins arribar a meta, (+23% respecte 2009). Els 8.695 homes arribats representen un +20%, però en dones les 1.338 arribades son un +52% respecte a l'any passat!. El crono de 2h07:30 del guanyador converteix la Marató Barcelona 2010 en la més ràpida d'Espanya de tots els temps. Espectacular. El domini africà ha estat absolut, gairebé insultant, com acostuma a passar desde ja fa uns anys a totes les maratons de cert prestigi al món. Son clarament superiors, i ho sabem tots. La nòmina d'atletes de primer nivell, catalans i de la resta d'Espanya, era notable, però un dels pocs que la va disputar amb l'objectiu clar de fer una marca destacable va ser Marc Roig. Felicitats per ell, per la seva nova marca de 2h18:53. Però també va ser una marató de records. l'Arcadi Alibés va completar el seu particular triplet de 100 curses de 10 km, 100 mitges, i 100 maratons. Quin crack!. I felicitats per tota la resta de corredors més o menys anònims, que van convertir els carrers de Barcelona en una festa plena de color. Increible la quantitat d'extrangers vinguts d'arreu del món que tant van col.laborar en que la marató sigui algo molt més gran. Tinc la sensació de que els extrangers tenen també una manera diferent d'entendre una marató. Aqui som molt més competitius. Ens ho prenem massa seriosament, sempre pendents del crono i de les marques. Vaig veure italians, japonesos, o nord-americans, per exemple, en alguns casos mig-disfressats, i que corrien simplement per passar-ho bé. Creuar mig món per venir a Barcelona a córrer una marató disfressat de "no se qué", i acabar per sobre de les 4h30' o les 5h. te molt mèrit i convida a la reflexió, no creieu?. Era sorprenent, la quantitat de grups de suport i d'animadors que van arrosegar aquests extrangers fins a Barcelona. Un exemple per tots, i un al.licient més pels corredors.

El llistó està molt alt. La Marató de Barcelona ja es, per mèrits propis, una de les millors i més grans d'Europa. Durant aquesta setmana acabaré de decidir quin tipus de planificació faré a partir d'ara i la resta del 2010. Volta pel meu cap l'idea de fer un altre marató abans d'acabar l'any. Crec que fins passat l'estiu no tindré gaires oportunitats de intentar millorar marca en mitja marató, però si en els 10 km. Ja veurem. Una cosa si tinc clara. A poc que pugui, estaré a la línia de sortida de la Marató de Barcelona 2011.

Marató Barcelona 2010. Un somni complert!

2010-03-08T11:48:00.110+01:00

Berlín té una de les millors maratons del món, i per molts, la més ben organitzada. A Berlín va fer el gran Gebrselassie l'actual rècord del món de 2h03:59. Va ser al 2008. El mateix 2008, que just abans de viatjar a Berlín per passar uns dies de vacances, em vaig trencar parcialment, i per segona vegada, el mateix lligament del meu turmell esquerre. Començo la recuperació, i vaig a Berlín completament coix. Al tornar el traumatòleg em va dir: "Tranquil, podràs fer vida absolutament normal, però això si, no podràs córrer mai una marató". Ja ho veurem, vaig pensar. A l'Abril del 2009, per aquest motiu, i per altres que no venen al cas, (però que podeu repassar a l'entrada del 28/01 del blog), decideixo començar a córrer, amb por, i després de 20 anys sense fer-ho. 10 mesos i 24 dies més tard arribo a la línia de meta de la Marató de Barcelona plorant de l'emoció.
El dia pinta bé, climatològicament perfecte, fresc, per sota de 10ºC, i sense vent. Jo no he dormit més de 2 hores i mitja, però això en mi, es normal. M'aixeco a les 5h00 i començo a repasar els detalls. A l'hora de preparar una marató tots els detalls son importants.
La primera sensació que tinc a l'arribar a la zona de sortida es de estar ficat en "algo molt important". Avui serà un gran dia. Tot sembla ben organitzat, i es nota que estan posant molt interès en que aquesta sigui una de les grans maratons europees.
A les 7h30 ja tenim un magnífic ambient pre-cursa, i aprofito per saludar als col.legues, (runners i blogeros tots dos), Rafa González, (foto dreta), i Francesc Moreno. També volia saludar a Joan Carles i Josep, (àlies Kaiser), però no els he trobat abans de la sortida. En Francesc, acompanyat d'un amic, em convida a intentar els 3h30', però li dic que aniré darrere d'ells i que tirin i no m'esperin.
Emocionant tret de sortida amb 12.000 atletes als calaixos. Abans del 1er km. ja no els tinc a la vista. Veig clar que em tocarà lluitar tot sol durant tota la marató. Com passa quasi sempre, el primer parell de km. son massa ràpids. La majoria ens deixem emportar per l'eufòria. De seguida agafo el ritme correcte, el meu ritme. Al voltant del km. 6 o 7, i tot i que ja habia pixat just abans de la sortida, començo a tenir ganes un altre cop. Aguantaré. El terreny es propici, i el parcial del km. 5 al 10 es ràpid. Entre el km. 12 i el 13 crec veure devant meu al company lleidetà Josep-Kaiser. Es ell. Ens saludem i començem a compartir kms. Una mica abans del km. 15, no puc més, i paro a "fer un riu" entre dos contenidors. Per culpa d'aquest imprevist, el parcial dels kms. 10 al 15 es el més lent de tota la marató, però pujar per un Passeig de Gracia tancat pels corredors, i poder aixecar el cap per admirar la Pedrera, no te preu. Mola. M'ho estic passant de conya, sense mirar gaire el crono, i sense fer cas de les cames un pel cansades. Passem per la Sagrada Familia. Un altre moment per recordar. Ara toca un tram to tan agraït paisatgísticament per la Meridiana, i arribem a la mitja marató. Temps real: 1h51:55. Anem bé, i aquest es el ritme. Pont de Calatrava, Rambla Prim, i el tram d'anada i tornada entre Diagonal Mar i Glòries ( kms. 25 i 30). Música i molta gent animant a la zona de Glòries. Ufff!, la pell de gallina. Em trobo bé, però es un moment clau de la marató, i cal tenir el cap molt fred. No apretaré bojament. Cap, cap, cap... Passem pel km. 30, i de moment no veig cap "mur", ni a cap "señor del mazo", però les cames cada cop més tocades. Simplement no hi penso. L'amic Josep es queda una miqueta, i jo tiro ja en solitari fins al final. Zona Av. Litoral, Passeig Picasso, km. 35, i arribem a un altre moment màgic, passant per sota d'un Arc de Triomf ple de gent animant. El meu cervell fa un altre click amb la càmera de la memòria. Ja queda menys, i ara toca apretar les dents. No m'he saltat ni un avituallament, el cos respond, i ara veig cada cop més clar que ni res ni ningú impediran que arribi a meta. Plaça Catalunya, Portal de l'Angel, Catedral...brutal, Via Laietana, Carrer Ferran, La Rambla. Penso en la sort que tinc d'estar correns aquesta marató. Queda pujar Av. Paral.lel, trepitjar la catifa del km. 40, i remuntar la Ronda Sant Pau fins al carrer de Sepúlveda. Abans d'entrar a la Plaça Espanya la familia espera per animar-me. Petó a la Natalia, (amb el Pol dins seu), el Jordi de fotògraf, l'Anna cridant com una boja, i la Mireia, que molt emocionada, (i un pel imprudent), creua d'un costat a l'altre el carrer per fer-me una abraçada. Qui no ha corregut mai una marató, pot ser no s'imagina lo important que pot arribar a ser sentir els ànims de la gent, i més especialment dels amics i de les persones que estimes. Gràcies!. Ja estic a la gran recta d'arribada. Moltíssims espectadors, i envoltat de quantitat de corredors, però curiosament tinc la sensació durant uns segons d'estar completament sol. Es una sensació irreal i extranya. Mai viscuda. Soc feliç. Ploro.
Arribo a meta amb un temps final real de 3h41:56. Ja soc maratonià. He fet 42 quilòmetres i 195 metres. Correns, seguits, i sense parar. Només creuar la meta, noto un intens dolor de cames, i sobre tot al genoll esquerre. Ja pasarà, la resta quedarà per sempre. Faig un cop d'ull al meu pulsòmetre, i veig que he aconseguit una cosa molt difícil: He fet més ràpida la segona mitja marató que la primera!!!. 1h51:55 + 1h50:01. Bé, molt bé!. En algún lloc vaig llegir que menys del 10% dels corredors d'una marató aconsegueixen això. Els parcials finals reals son: 26:04 + 25:20 + 27:13 + 27:07 + 26:39 + 26:21 + 25:27 + 26:30 + 11:19. Ha guanyat Jackson Kotut de Kènia, amb 2h07:30. Un crono que converteix la Marató de Barcelona en la més ràpida disputada mai a Espanya. Felicitats al Marc Roig, 1er blanc classificat amb 2h18:53, que es la seva millor marca. Es molt jove, i es el futur de la marató a Catalunya. Resultats i Classificacions.
Per cert, quines ganes m'estan entran de tornar a Berlín...., al mes de Setembre, per exemple..., je, je, je.

6249

2010-03-03T22:06:00.025+01:00

Amb el pitrall nº 6249 al pit sortiré aquest Diumenge a la Marató de Barcelona. Seguiré a la llebre de l'organització de les 3h45', i estaré acompanyat d'alguns amics "blogeros" amb el mateix objectiu de temps. Però també tindrem el mateix objectiu de passar-ho de conya. D'entrada ritme de 5'10-5'20" i ja veurem a mesura que avanci la cursa, i si arribo fresc al km. 30-32, si puc apretar algo més, o decideixo aguantar de manera conservadora. He seguit un pla d'entrenaments amb molta disciplina durant els últims 3 mesos, i estic molt satisfet del resultat obtingut en aquests entrenaments. En principi no tinc cap excusa per poder donar el millor de mi mateix, però li tinc molt respecte a la meva primera marató. Por mai, però si respecte, i acabar sencer es el principal objectiu.

Corren que se les pelen: TESTSET amb Pol Guillén

2010-02-27T21:48:00.004+01:00

FITXA
Nom: Pol Guillén Duñó
Club: F.C. Barcelona
Data i lloc de naixement: 01/10/1977. Barcelona
Alçada: 1,81 m.
Pes: 67 kg.
Millor marca en 10K: Pista 29'15", Ruta 29'06" (Cursa dels Nassos-Sant Silvestre de Barcelona 2002)
Millor marca en mitja marató: 1h05'23" (Mitja de Granollers 2008)
Millor marca en marató: No n'he fet cap

TESTSET
1- Circuit, zona, parc, camí, etc., favorit per entrenar?: Les pistes d'atletisme de Badalona, i els circuits de montanya de Montigalà i Canyet.
2- Sopar preferit el dia abans de la competició?: Amanida, pasta fresca, ous, i fruita.
3- Sabatilles actuals per competir?: New Balance RC769 per les proves de ruta, New Balance RX240 per cross, i New Balance LD1005 per pista.
4- Les 3 curses populars favorites, de qualsevol distancia?: Cursa dels Nassos-Sant Silvestre de Barcelona, Cursa de El Corte Inglés, i els 10 Km. Urbans de Manresa.
5- La cursa de la teva vida, fins avui?: Ufff..., difícil, però per resultat, nivell, i sensacions en cursa: la Jean Bouin internacional del 2009.
6- Fita esportiva, (cursa, campionat, etc...), de la que et sents més orgullós?: El sots-campionat d'Espanya sub-23 en 1.500 m., on en J.C. Higuero em va passar a l'últim metre, i vaig guanyar a gent com Jesús España, Manuel Penas, etc...I el dia que, a l'estadi olímpic de Bcn vaig aconseguir la meva marca personal en 5.000 m. ll., (13'45"). Va ser una cursa perfecte. És curiós, però tinc totes les marques personals en pista fetes al tartá de l'estadi olímpic, (3'40"58 en 1.500 m., 8'02"25 en 3.000 m., i la de 5.000 m.). Realment és un estadi extraordinari!
7- Un somni esportiu per complir?: Córrer la Marató de New York.

"Córrer per ser feliç"

2010-02-25T19:38:00.010+01:00

Te molt mèrit això que fa l'Arcadi Alibés. Si senyor. Ja te corregudes 100 mitges maratons, el Diumenge a Sant Boi completarà també el centenar de curses de 10.000, i si tot va be, el 7 de Març será un més entre nosaltres per disputar la seva marató nº 100. Ja fa temps que no competeix contra el crono. Els seus reptes son altres, com aconseguir aquest triplet, o córrer a totes les ciutats olímpiques, i a tots els continents. Quina sana enveja!. Suposo que moltes històries i anècdotes al respecte d'aquests reptes deuen aparèixer al llibre "Córrer per ser feliç", que acaba de publicar, i que presentaran els seus amics i companys a TV3, Xavier Bonastre i Imma Pedemonte el proper 4 de Març, a les 19h30, a la llibreria Bertrand de Barcelona. El subtítol també es una bona invitació al running: "42 motius i 195 raons per córrer". Avui, al programa Els Matins de TV3, en Josep Cuní i la Helena García Melero, li han fet una interessant entrevista, que podeu veure buscant per aqui. Moltes felicitats Arcadi!.

Serem més de 12.000!!!

2010-02-24T21:34:00.013+01:00

Després de tancar Diumenge el període d'inscripcions, podem trobar a la web de la Marató de Barcelona més de 12.000 atletes inscrits, (12.059 per ser exactes). No sé si aquesta xifra pot variar encara, però crec que ja es pot afirmar rotundament que l'èxit de participació d'aquest any es brutal. Es quan agafem el rècord de 9.752 corredors de l'any passat com a referencia, que podem veure l'importancia de la dada del 2010. El dia 7 de Març esta molt a prop, i jo personalment tinc moltes ganes de treurem aquests nervis de sobre, i poder començar a correr pels carrers de Barcelona. Ostia quines ganes!!!

Tirada de 30 km. a 2 setmanes del dia D

2010-02-21T17:16:00.011+01:00

Tot el peix venut. He fet l'última tirada llarga, i a partir d'avui, i fins el 7/03, rebaixaré el nº de km. de manera considerable, per arribar fresc a la sortida de la Marató. Bona tirada avui de 30 km. en progressió, a ritme de 5:19 m/km, sobre un circuit exigent, (la Mitja de Terrassa + 9 extres), i que m'ha deixat molt bones sensacions. Després de 2h39' he arribat als 30km. amb ganes de mes, però el sentit comú m'ha dit que ja tenia prou, i he quedat ben content de l'entrenament. Sense cap dolor important, a part del lògic cansament muscular propi d'un esforç d'aquest tipus. Ja queda menys!!!