Hidratació quan toca, (poc o molt, però a tots els avituallaments), els corresponents gels perfectament distribuits durant la cursa, etc.. Tot controlat. Així fins la mitja marató que la marquem en 1h30:12. El seguent parcial de 5km continua sent molt correcte, però es a partir del km32-34 aprox. que em trobo a la vegada amb molesties al genoll, (el meu genoll "xungo"), i la crueltat del "mur". El famós i temut "mur". No es pot fer res. Ja és masa tard. Valentin i Carlos ja marxen més endavant. Veus com perds les energies i ni amb isotòniques, ni gels, ni res. Toca morir a l'asfalt. Al voltant del km37 paro. Estic uns interminables segons decidint si continuar o no. El dolor al genoll ja era practicament insoportable. Faig el gest de seure a la vorera, però decideixo tirar fins el final. A pocs metres m'esperen la Natalia i el Pol, i tinc que acabar aquesta marató per collons, i perdoneu. Petons a la familia i vinga, que falta poc. Recupero un pelet de forces, (no gaires), però les suficients per pujar el Paral.lel amb certa dignitat. Entro a meta en 3h08:54. Els companys d'aventura han entrat un parell de minuts per devant meu, però per desgràcia tampoc sub3h. Evidentment un pel decepcionat, però amb una nova millor marca, i amb coses que vull valorar positivament. Valoro molt la capacitat de sacrifici i la tenacitat, que, com en molts altres corredors, ens porta a seguir correns i tirant tot i les molesties i/o dificultats. Això ens fa millors corredors, i de ben segur que será una experiència que ens servirá pel futur i per reptes i curses tant o més dures que aquesta marató. Un doctor fa 4 anys em va dir que mai podria córrer una marató. Ja porto 5. Classificacions.
Entrades
